« Anterior | Següent»

Les mandarines tenien gust a mandarina?

Fa una mica més d’un any que vaig regalar una bossa de mandarines del país a un bon amic. Acabades de collir dels tarongers del marge de la bassa, posades en una bossa i portades a casa seva, i que encara portaven les petites cagarades (perdoneu l’expressió) d’orenetes a la pell.

Passats uns dies . . . (fes clic a Segueix) . . .

. . .ens vam trobar per a fer un cafè, i aprofitant l’amistat que ens uneix va i em diu amb tota confiança: Josep M, vols dir que estaven al punt les mandarines? En veure la meva cara de circumstàncies hi va afegir alguna cosa com . . . és que tenien un punt d’acidesa que les del “super” no tenen . . . i a més tenien pinyols! Us asseguro que m’hauria agradat veure la cara que vaig posar.

Voleu dir que fa tant de temps que no es consumeixen els productes directament del camp que s’han acabat perdent els seus verdaders gustos i s’han acabat associant com a propies unes falses característiques a aquests aliments?

Està clar que la mandarina tenia aquell punt d’acidesa! Havia estat collida amb aquell puntet de verdor per a potenciar-li el gust. I està clar que tenia pinyols! Aquests tarongers els va plantar el meu avi quan encara no s’havia parlat mai dels híbrids sense pinyols!!!

En fi, els hàbits alimentaris ens van canviant, fins al punt de creure que tota la vida els aliments han tingut els gustos que actualment tenen, i per tant ja no tant sols se sap valorar els verdaders gustos, sinó que es pot arribar a considerar-los un defecte. Us imagineu algú que no hagi collit els préssecs directament de l’arbre, quina cara posaria en el moment de mossegar un préssec completament madur, que et regalima el suc per les mans i et queda tota la cara apegalosa? Segur que afirmaria que els préssecs de veritat són ben durs i consistents!

Tot això pot tenir el seu punt de gràcia, però segurament tot això ens fa reflexionar més quan escoltem com cada estiu els pagesos no poden vendre els seus productes que venen directament del camp . . . i no els poden vendre! No és que no els puguin vendre cars! És que no els poden col·locar!. . . com si fos ara que fa uns mesos l’amic Josep m’explicava com havia hagut de fresar un parell d’hectàrees de patates perquè no les podia vendre.

Ara, això sí, passeges per algunes grans àrees comercials i observes com la gent no pot comprar fruites i verdures perquè estan a un preu que multiplica per deu el que ha cobrat el pagès . . . En fi, potser és que a mesura que aquests productes del camp els passen per càmeres frigorífiques, els enceren, els raspallen i els passegen d’una punta de món a l’altre, el seu valor va augmentant . . . llàstima que llavors els seus gustos vagin baixant en la mateixa proporció, però això no deu tenir cap importància.

(2) Comentaris    (0) Retroenllaços   

2 Comentaris a "Les mandarines tenien gust a mandarina?"

  1. Ruralista en acció va dir: Poc probable

    02/10/2006, at 12:17 [ Respon ]

    Aquest extracte de la narració em falla:

    "les petites cagarades (perdoneu l’expressió) d’orenetes a la pell."

    Quan hi han orenetes no hi han mandarines i a l´inrevés!

  2. Pagès va dir: Doncs al meu mas si

    28/11/2006, at 16:22 [ Respon ]

    Potser jo visc en un altre país, però les mandarines que porta el meu pare del mas tenen alguna cagarada...potser de quan són més verdes? Potser si, però cagarades n'hi ha.

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: