evals

Mireu;

Que voleu que us expliqui la vida...

La meva vida, buida de tots els afectes que a mi m'agrdaria, que m'esta pasanat??, les paranoies psicolgiques s'em converteixen en simtomatques, m'agafen migranyes soc mes aprensiva a les angines, constipats..., vomits febre... tot un seguit de coses que al final em desevoquen a no poder fer una vida normal, falto a classe em costa concentar-me per fer les coses i estudiar per els examens, cada vegada rtinc emenys motivacio per fer les coses. I la vida amb parella cada dia em sembla mes buida, sols petits i molts petits moments em semblen seignificnats, com per exemple anar al diumenge passat a passejar per el cosmocaixa, la veritat que es interessnat, pero al fi i al cap un desaprofitament d'uns diner snometas obra social que podrien per afavori realemnt ala societat, per exemple crear mes alberg perque dies coum els que gs'acostenn la gen idel carrer tingui on anar, o per exemple ajudar a la gent discapacitada aumentant una mic ames la seva paga mensual que actuament esta sobre els 306€.

Bé, ja veieu que vaig de lo personal a lo social i de lo social a lo personal, serà peruqe els essers humans som essers socials?

Uff de cop, he pensat ostres si jo tinc un bloc!!!!

La veritat és que... ja no vaig al cau, ja no visc a casa els pares i d' aqui poc ja no treballarè, en fii que el NO FAIG i el NO VAIG/ESTIC, predominen en el redactat en el nou puc de la meva vida.

Si També tinc un xic que m'estima molt i que junts hem iniciat una nova vida, també m'agrada pujar de tant a Vilaplana ( perque clar ara visc a Reus), pasar pel casal i saludar a la gent, la veritat es que gairebé, amb tot aquest temps que no he escrit, he perdut molts coses o mes ben dit les he deixat pel cami per fer lloc a la meva motxilla a a altres coses, tant a persones, com ocis, com estudis...

M'agrada ser on sóc, m' agrada haver vistut tot el que he vistut fins ara, i m' agrada sovertot saber que encara em queda molt perque em continuin agrdant més coses.

Una abraçada gegant per tots.

Te'n recordes d'aquell temps...

Quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito.....dónde vas tu tan bonito?....a la era verdadera....pim pom fuera"?

Es podien arreglar les coses amb un simple.... "No ha valgut!!!"

Els errors s'arreglaven dient simplement..."Tornem a començar".

El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...".

Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat,o una bossa de xuxes quan sorties de l'escola...

Fer una muntanya de sorra podia mantindre'ns feliçment ocupats durant tota una tarda...

Per salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats"...

Quan enfadar-se era dir "no t'estic"...

Sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un "A que no fas això?"

No hi havia res més prohibit que jugar amb foc...

"Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit...

El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia...

Els globos d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventat

La major desil·lusió era haver sigut elegit l'últim en l'equip de fútbol

Els germans grans eren el pitjor dels torments, però, també els més gelosos, fidels protectors...

Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixaven "els angelets" o el "Ratoncito Pérez"...

GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les horesm lliures o no a classe.

Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials

Quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida...

El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves...

Tots t'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves

El major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a les parets, i comentar l'últim capítol de BOLA DE DRAC...

Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més...una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia.

SI PODEU RECORDAR LA MAJORIA D'AQUESTES COSES I HE ACONSEGUIT QUE DIBUIXEU UN SOMRIURE, SIGNIFICA QUE HEU TINGUT UNA INFÀNCIA FELIÇ... I QUE ENCARA US QUEDA DINS ALGUNA COSA DEL NEN/A QUE ÉREM NO FA TANT DE TEMPS...

AIXÍ QUE ENVIA AIXÒ A QUI NECESSITI UN PETIT DESCANS EN LA SEVA APRETADA I AGITADA VIDA D'ADULT, O
QUE ESTÀ ENTRANT EN ELLA I S'AGOBIA.... MAI PERDEU AQUEST NEN/A QUE PORTEU DINS, PERQUÈ ELL/ELLA DÓNA SENTIT A LA NOSTRA VIDA!!!

L'ÚLTIM A LLEGIR-HO ÉS TONTOOOOOOO!!!

Molts petons...!!!

Sóc un cas;

Ostres mira que tindre un bloc... i estar-mi tant de temps sense dedicar-li una estoneta... ai, ai ai aquesta Eva...

Bé primer de tot us volia felicitar el nou any que acabem de començar.

I per segon, dir-vos que si aquest temps sense noticies meves m heu trobat a faltar no cal que patiu mes perquè ara us informaré que ha sigut de mi durant aquest temps.

Nous projectes, ambicions en els estudis i noves emocions, han fet que aquest gairebé mes i poc abandones el bloc per dedicar-me a tot això que us he mencionat.

Un inici d’any nou amb resultat d’uns 8 de mitges en els estudis que estic realitzant, amb dos projectes aprovats i realitzats, que han sigut un gran satisfacció per mi poder-ne formar part; i com no, donar les gràcies a els dos equips que han fet possible que tot es fes realitat.

Bé espero haver-vos fet cinc cèntims del que ha sigut de mi durant aquesta temporada.

Salut per tots!!

Eleccions al consell Escolar.

El passat dimarts dia 28 de novembre a l'institut on Faig el cicle formatiu superior d'educació infantil, es van portar a terme la votació dels nous representants d'alumnes, al consell escolar, i la veritat es que em vaig entristir.

De tres condidat que poden formar part de la representació de l'alumnat, sols hi haguessin tres noms per triar, i per altre banda no em va semblar correcte el procediment que va fer el centre, alhora d'iniciar la votació; ja que en comptes de assignar un lloc, per la votació, es van dedicar anar classe per classe perquè els alumnes votessin, ho sigui que si en aquell moment estaves reunit amb un profe al seu departament, a la biblioteca mira'n informació o a qualsevol lloc de l'institut no te'n enterraves; i com que diguessin que les votacions al consell no se una cosa que la gent se les prengui en serio, n'estic segura que hi ha moltismia gent que ahir per aquest motius o pel fet de que cap membre directiu ni cap representant d'alumnes pasés a informar que de dimarts dia tal a tal hora passarien per tal classe per procedir a la votació Jo com a delegada que soc en el meu curs, havia participat, en un parell de reunions, i vaig veure molta gent interessada a moure's buscant al canvi, però a l' alhora de d'implicació, de la lluita i de posar-se coma membre del consell s'han tirat enrere.

Cert, moltes em diuen que perquè cal canviar coses, si nosaltres sol estem aquest any i el següent ,si tothom te el mateix pensament, continuarem haver de demanar la clau per anar al lavabo, haurem de continuara amb d'incondicionalment de les aules-taller, i la mala organització entre delegats i classes alhora de reivindicar o manifestar quelcom que ens implica.

Ostres tu, fa un temps que m'encantava anar amb tren; ja que quan hi anava era senyal d'exuració, viatge, retrobament...

Perquè us dic això... doncs perquè demà he d'agafar el tren i ja m'agafen tots els mals, des de fa un any, que cada vegada que agafo el tren hi ha problemes, i al final ja no se que pensar si els problemes els porto jo, o es que RENFE cada dia va pitjo.

Aquest dies d'això, s'en parla molt; i la meva pregunta es...

Que hi podem fer nosaltres?

Vull dir que si es qüestió de moure's jo em moc, perquè a mi m'agradaa molt agafar el tren això de que et portin i tot això o fa molt còmode, ara bé quan... els trens arriben a una hora de retard, quan no estàs informat de que està passant i quan has de fer un viatge de gairebé 2h ( que es el trajecte que dura Reus-BCN, a dia d'avui pel putu TGV..) dreta, enganxada de gent per tota arreu i havent pagat un bitllet, per un servei que no correspon.. DONCS NO JO JA ESTIC FARTA!!! i que no sigui per les reclamació que he fet, perquè com que quan passa alguna cosa em cabrejo vaig allà a atenció al client apa omplo el paparet blanc amb corresponent full verda, groga i rosa i ale...

Peró noi no hi ha marea.

Això ha de canviar, no sé com, però ha de canviar.

I no se si això també passa també a Espanya, però a lo que fa a les lianes catalanes...

millor no parlar-ne.

Bé, se que fa molts dies que no escric, i ara ho faig per donar-vos una bona nova, aquest any al parc infantil de Reus, tindrà un estant dels alumnes de 1er d'integració social i 1er d'educació infantil, dels i.e.s Gaudí referent a com infants d'altres països viuen, a les seves terres i cultura, des d'una basant comparativa del nostres país, Catalunya;

Els Infants de Catalunya, i d'arreu que passin pel parc infantil de nadal de Reus tindran l'oportunitat de conèixer altres realitats... viure moltes aventures, i mitjançant jocs i activitats, apreciar aquelles petites coses de la vida que cada dia ens fan viure.

Ara s'aproxima la campanya de Nadal.

Els carrers s'ompliran de colors, les publicitas de la televisió, demostaran les noves maravelles joguines.

I anirem veien com l'afer dels jocs tradicionals i socialitzadors, aniran desapareixent per donar a pas a nes noves tecnonogies, tornant els infants enacra mès individualites, poc comunicatius, i poc manipulatius amb les seves joguines,

Cada cop les joguines estant més automatizades, i la creació i imaginació de l'infant queda en un segon o terecer pla, (convertir una galleda, en timbal, en un casc en un tiboret...)

A totes aquells que aquest nada, compareu joguines, i altres per els vostres amics, i parents, us ofereixo una reflexió en forma de conte.

Ja veieu avui aixo va de cançons (estreta del kumbaworld)

no tenir-te

Puc estar-me hores sota la dutxa,
Disimulant l´aigua salada que brota dels meus ulls,
La pell arrugada contempla el mirall
Imaginant darrera el vidre que m’estàs abraçant.

Avui he somiat amb tu,
Avui t’he desitjat al meu costat.

Sembla que la teva veu la pugui tocar,
Quan em parles tan a prop que et sento respirar
Podria estar-me dies mirant-te simplemente
Veure com es pon el sol quan et perdo entre la gent.

I és que avui he somiat amb tu,
Un altre cop,
Avui t’he desitjat al meu costat.

Perquè no tenir-te és com sentir-se pres,
No tenir-te és com si l’aigua no mullés,
És com pasejar descalç sobre pedres de foc,
És com respirar deserts axfixiants de calor,
Perquè crema per dintre, crema per dintre.
No tenir-te és com no viure.

Podria estar setmanes escoltan-te,
Sentir els teus llavis parlar-me del món
Me´n adono que és poc el temps compartit
M’he de resignar, esperar l’atzar et torni amb mi.

I és que avui he somiat amb tu,
I amb els teus ulls,
Avui t’he desitjat al meu costat.

Perquè no tenir-te és com sentir-se pres,
No tenir-te és com si l’aigua no mullés,
És com pasejar descalç sobre pedres de foc,
És com respirar deserts axfixiants de calor,
Perquè crema per dintre, crema per dintre.
No tenir-te és com no viure.

I no ha passat un sol dia
Des de que vas entrar dins dels meus ulls
Que no hagi escrit el teu nom,
Que no hagi pensat amb tu
A cada instant..

Perquè vius al meu cap
Tu vius al meu cap
Vius al meu cap.
No tenir-te és com no viure
Tu vius al meu cap
No tenir-te és com no viure
Tu vius al meu cap
No tenir-te és com no viure
Tu vius al meu cap.

 (Segueix)

Les cançons, són acompanyament, simbol de records, festes, jocs i altres, i avui com que tenia ganes d'escriure i porto part del dia treballant amb cançons us en deixo una que sobint represneta el que sento.

A catalunya, el meu país

Néixer en una terra que em pertany, i sentir l´orgull d´una llengua que he après a estimar. D´un País de només una bandera, de quatre barres fetes de sang; que el meu parlar i el meu tarannà fa bategar, quan el meu cor estima el català. Paraules escrites amb amor, a una Terra, un País, una llengua. A Catalunya, el meu país. (Marc Freixas) - Quan convé seguem cadenes fins que no en quedi cap més, llibertat per tots els pobles que resten oprimits. Ells segueixen imposant, nosaltres seguim batallant...

No cal que siguis el primer ni el darrer, sigues només aquell que deixa la seva petjada per tots els racons on passa.

L' estudi de la vida social.

Aquest any, en un dels crèdits que faig a classe s'ens explica d'introducció a la sociologia.

I avui precisament he anat a una manifestació a detectar certs punts, que es poden destacar quan estudies un acte social.

L'altre dia amb l'article el Reality Show de la política, era detectar quina era la reacció(coemntaris) que podien haver sorgit, amb un article que demostrava tanta ignorància pel tot plegat.

Bé doncs si, les persones ens movem per ideologies, per item, per rumors, per...

N' hi ha que només neden per damunt de la superfície, d'altres que s' hi aprofundeixen i busquen els motius de la seva conducte social, i sempre miren de no contradir la seva idiologia amb els seus actes, d'altres que actuen perquè ja els hi està bè, i no miren ni don prove la actuació ni el rera fons del perquè estan allí i del que estan potenciant amb la seva presencia.

Això son coses que es veuen a simple vista, que no cal anar a cap manifestació, per observa aquestes actituds, Peró el fet de ser allà i de preguntar a la gent perquè estava allí, i veure respostes de:

- Es que així no anava a classe.
_ Perquè els pisos son molt cars
_ No, no se qui monta aquesta mani, però com que estava aquí a la porta de la facultat doncs mi he allargat
etc etc etc....

Preguntes per contestar.

-En quin tipus de societat vivim?
en una de manipulant, comercial, ignorant....

Surt al carrer i observa, i veuràs que les coses no son com son si no que ens les fan veure com volen que les veiem.

Aquest dies, m'he ficat una mica al corrent de les diferents campanyes polítiques, que cada partit està duent terme pel poder de governar al Parlament de Catalunya.

Realment es prou curiós veure segons quins lemes i quines crides dels diferents partits.

Inòculs diria que des d' una visió un tant objectiva ( tot i sent difícil) flipes, i encara diré mes, quan et fiques a llegir les millores de habitatge, assistència sanitària, educació,pais.... excepte d'un parell totes de diferent manera diuen el mateix, si fos Qüestió de compar et semblaria tant igual que les acabaries comprant totes;
Quina manera mes ruin i mes pobre d'arribar a la societat.

Ara i desprès de diferents convences amb companys i companyes, no se pas que pensar sobre la política d'avui en dia.

DEMOCRÀCIA s'ha convertit en LLIBERAT i LLIBERTAT en LLIBERTINATGE.

Quin canvi, ho quina acció s' ha de fer perquè la política no degeneri mes de lo que ja està.

I que les opcions no es dediqui a criticar allò que ell també defençava en les seves campanyes polítiques i veure com aquesta oposició també opte per sol.lucions i propostes.

Realment no es tant difícil tot plegat; sinó fos perquè els nostres representa's polític son els perimer a critica a l'altre a incitar el mal rotllo i es quan això es transmet a la població.