evals

Jo a vegades escric a la revista local del meu poble i ara al mes d' octubre per la fetsa major es quan surt el següent número que es on vaig esciure aquest dos articles.

_______________________________________________________

Apostem per els infants del poble.

Quan jo era petita, al poble hi feien moltes coses on jo hi podia participar, recordo que anava amb la colla gegantera, també recordo que hi havia un grup excursionista on el meu pare de ben petita em portava a caminar per aquetes muntanyes que ara m’estimo tant, per la Festa Major, hi havia pallassos, i correllengues que ens feien tombar per tots els carrer sota un drac o tot ballant una dança, ara sembla que tot això s’hagi perdut, qui ensenyarà a els nostres infants a estimar la muntanya si ningú els hi ensenya, qui els hi ensenyarà a jugar al carrer i a deixar tots els trastos electrònics i elèctrics, per jugar a la corda a les gomes o ... qui d’ells quan sigui jove com jo tindrà esma per prepara un concert de festa major, ho cinema a la fresca o vendre roses per Sant Jordi, si ningú, aposta per ells, si no li regalem moments, si no senten Vilaplana com a poble viu.

Jo sé que hi ha gent que apostaria per els infants del poble, jo sé que se’ls faria conèixer, la muntanya, que se’ls hi ensenyaria jocs alternatiu de grup i companyia que conviurien amb la resta de nens en un ambient de fora l’escola, jo sé que hi ha gent que apostaria amb ells.

Jo sé que es vol crear alguna cosa, jo sé que es necessiten diners i jo sé que l’esperança mai es perd.

També aposto per la confiança de la gent i en la gent, en l’experiència i en l’il·lusió de nous projectes.

Eva López Serra.

_____________________________________________________________

Grup de colònies l’Alzina Rodona.

3,4,5 i 6 d’agost a La Guàrdia lada

Aquest any el grup de Colònies amb un total de 56 nens, dels quals 25 eren de Maspujols, 9 de l’Aleixar i 22 de Vilaplana, amb un suport

de 14 monitors ens em endinsat a la Segarra,

Terres seques i caloroses, on el conreu principal es el blat i ha on hi abunden molts castells de època Medieval.

Els nostres nois i noies es van trobar amb un misteriós inventor i un ajudant seu, que amb les seves claraboies, volien crear una màquina del temps, desprès de recuperar unes peces que havien perdut, ens vam trobar en una festa major d’un poble, però un poble de l’època Medieval, on hi havia una preocupació molt angoixant, la Tifus havia fet presencia en aquelles terres i s’ havien quedat sense espectacles i sense gent per muntar la festa de la fi de la sega del blat, així que nosaltres molt decidits els i vam muntar la festa on hi va haver de tot, penjada de cartells, grups de balls, teatres, presentadors, malabars, cantaries i degustacions de menjars casolans que per cert, van ser boníssimes.

I desprès de viure i conviure, de plorar i de riure, els dies van passant i les motxilles

s’han d’anar muntant per retornar a la realitat.

On dies desprès veuràs nens i nenes pel carrer, cantant aquella cançó, ho jugant a boles al diabló... o et preguntaran...On anem l’any que bé, podré vindré, farem més dies?

Preguntes que t’emocionen i t’il·lusionen, preguntes que et fan creure en la convivència en treball en el lleure i sobretot en els nois i noies que un tal dia del mes d’agost agafen la motxilla pugen a un autocar i esperen sorpreses i aventures.

Per tots ells, parlant en informalitat els monitors mes “jovens” del grup intentarem apostar per unes colònies de 7 dies i qui sap si l’any vinent tot això que tant espereu serà realitat.

Un petó molt fort.

Eva López Serra.

___________________________________________________

Bé ja us he deixat forces cosetes avui.

Ara m'en vaig a agafr el lli que demà....