Erdrag

Un espai personal a la xarxa.

« | »

Respecte i tolerància vol dir fermesa en la defensa del català com a llengua vehicular.

erdrag | 18 Març, 2009 12:09

Ahir al vespre saltava la notícia de la vulneració, un cop més, dels drets lingüístics d'uns ciutadans. Aquest cop ha estat durant un curs de gestió cultural, subvencionat per la Generalitat i la Unió Europea, amb la participació de la UGT i impartit a Tarragona per una acadèmia de la ciutat.
Lamentablement aquest no ha estat l'únic cas, ni l'últim, ni l'únic que va succeïr ahir, ni l'únic del dia d'ahir a Tarragona, ni res de tot això. És a dir, que casos com aquests s'esdevenen amb total continuïtat, cada dia, a cada racó. Són incomptables! Què té de diferent aquest? Doncs les ganes de passar per tot un seguit d'aventures desagradables en públic dels seus protagonistes, que han tingut el suficient valor de denunciar-ho públicament. l, potser, la sort de ser algú mínimament conegut, de tenir accés als mitjans de comunicació...

Cal agraïr a aquestes persones la seva fermesa i fortalesa per a fer-ho públic i arribar fins al final en la denúncia d'aquests casos. El que m'ha sorprès molt, des d'ahir al vespre, ha estat les grans mostres de sorpresa i d'enuig de moltes persones. No entenc aquesta gran sorpresa, a no ser que visquin en un món diferent al meu. Sovint, massa, en sortir del meu entorn més proper em trobo amb casos d'aquests. I sovint fas el que pots, et defenses com pots, intentes fer pedagogia del respecte i la convivència, i a vegades te'n surts, d'altres no.
Caldria, però, que des de tots els que ens diem demòcrates, articuléssim una xarxa de suport i col·laboració a aquests casos, on els afectats poguessin acudir, per a limitar i eradicar d'una vegada aquesta violència contra les persones.
N'hi ha que usen diferents vares de medir, depenent de qui sigui l'agredit lingüísticament.
 

Comentaris

Comment Icon 10

Dolors | 18/03/2009, 21:31

Tens molta raó. Estem tan acostumats que sovint no donem importància a aquests fets. No és lúnic, ni serà l'últim. Jo mateixa vaig fer un curs, subvencionat per la Generalitat, que s'impartia en castellà. El professor, que admetia obertament que mai habia considerat necessari aprendre català, es dedicava a fer cursos subvencionats a Barcelona i Tarragona, vivia d'això, i em sembla que el coordinaven des de Reus. Certament és penós el què som capaços de normalitzar, oi?
















La meitat de 12:



Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb