Erdrag

Un espai personal a la xarxa.

« | »

La religió a la nostra societat (i a l’escola)

erdrag | 07 Abril, 2007 13:27

Aquests dies de setmana santa són ideals per a parlar de religió. La religió és un fet present, vulguem o no, a les nostres vides.
Pel que fa a l’escola, per exemple, l’altre dia em preguntaven sobre com es viu a l’escola això de la irrupció de diferents religions. M’ho comentaven com un fet negatiu, com si la pluralitat fos negativa; fins i tot amb to despectiu cap a l’ensenyament de la religió musulmana. Jo no hi veig res de negatiu a l’ensenyament de cap religió, pel fet que són creences personals i que un individu ha d’interioritzar o no en funció del que cregui o desitgi, i per tant, totes les creences, pel sol fet de ser creences tenen dret a ser valorades i respectades (sempre que no atemptin contra la vida o la llibertat de ningú). Ara bé, precisament per tot això que he dit, deixen de ser una matèria per a ser inclosa al currículum educatiu, deixen de ser quelcom ensenyable a l’escola (pública o concertada, tan és). L’alumne ha de diferenciar allò que és científicament demostrable, o allò que és educatiu des del punt de vista de la socialització de l’individu, d’allò que és senzillament creença o religió.
L’Estatut diu: “Les mares i els pares tenen garantit [...] que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic.” I, el diccionari defineix laic com: “que prescindeix de la religió”. Per la qual cosa, segons això, tenim que la religió (sigui quina sigui) no hauria d’entrar a les escoles, almenys en les públiques (i jo afegeixo: i les concertades tampoc). Per tant, ja tenim un conflicte de competències, ja que l’estatut és una llei de rang superior a qualsevol de les lleis educatives, caldria modificar la LOE.

En resum: formació religiosa (catequesi) a les escoles sostingudes amb fons públics (publiques i concertades): NO. Educació de la història de les religions, del que defensen i d’unes nocions bàsiques de les més importants: sí, es clar, dins l’àmbit del medi social.

I, ja fora de l’escola: suport a les entitats religioses per part de l’administració: sí, es clar, com totes les entitats, a partir del volum de gent que representin i de la incidència social que comportin. Però, només a partir d’aquests criteris. Cal que ens anem desenganxant d’un sistema públic confessional que en alguns llocs encara impera.

Finalment, i motiu pel qual he escrit aquest text: actualment està bastant de moda, especialment entre el jovent, de fer burla, de riure’s de les creences religioses, pel sol fet de no ser demostrables. Crec que burlar-se de quelcom és senzillament patètic, i més encara quan és quelcom en què molta gent hi basa la seva forma d’entendre el món i la societat en la que vivim.

Portem uns dies de processons catòliques.
Estem preparats per a veure manifestacions religioses no cristianes als nostres carrers?
(Això és la prova del cotó).

Comentaris
















Primer mes de l'any:



Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb