Ai la Censura!

03 Abril, 2019 10:44
Publicat per eblanch, General

 

 
En el període electoral, els mitjans públics ho tenen més complicat que de costum amb els polítics, i els missatges amb contingut polític. Bé que sempre, dins i fora de període electoral, s'ha de mantenir una proporcionalitat, en quan les eleccions són convocades, les Juntes Electorals, encara ho posen més difícil. Tot i això, havent viscut moltes conteses electorals, i un parell d'elles al capdavant d'un mitjà semipúblic local, mai havia vist una Junta Electoral Central tan esbiaixada com aquestes eleccions generals amb la prohibició d'esmentar els termes "presos polítics" o "exiliats". Estic d'acord que aquests dos termes són utilitzats pels partits favorables a l'autodeterminació, i per tant tenen un clar sentit polític. A l'altre costat tenim "polítics presos" i "fugits"..., aquestes expressions son utilitzades per les opcions polítiques "espanyolistes". Curiosament la Junta Electoral Central solament ha prohibit les expressions corresponents a una de les opcions polítiques, però no ha dit res de l'altra opció, per tant les actuacions de la JEC, no són equànimes, son de part, d'una part, de la que representa al "Estado". Això té un nom, i el nom es "CENSURA". La censura és una actuació present als estats "autoritaris", o bé directament a les "dictadures". Ara bé quan tu expresses aquesta opinió amb algun contertuli "unioniste", et diu que en una "democràcia plena" com l'espanyola no hi pot haver "censura". Es clar que una "democràcia plena" no persegueix cantants, no imputa per "terrorisme" a manifestants per obrir barreres d'autopista, no segresta "urnes", no permet el "a por ellos", y no té pactes polítics amb l'extrema dreta. 

Així doncs, els nostres mitjans públics de la CCMA, TV3 i Catalunya Ràdio, es veuran obligats, en aquest extens període electoral que ja tenim al damunt, ha satisfer les opcions polítiques unionistes, que així també exhibeixen múscul autoritari com ha defensors de la "España Eterna", aquella que un tal Paco definia com "Una, Grande y Libre". Tal i com deia La Trinca en la seva cançó "Ai la censura" , "con estos catalanes hay que tener mano dura".

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

ORIGENS (l'hipoteca de l'Estat Espanyol i la seva justícia)

13 Agost, 2018 16:24
Publicat per eblanch, General

L’actual situació política a Catalunya, com qualsevol d’altra, ve d’uns fets previs, uns fets que tot i tenir una respectable edat, encara els estem patint. Hem d’endarrerir el calendari fins l’any 1976, data en la que es va començar la reforma política que portaria a l’elaboració de la Constitució. Aquesta reforma va començar amb el Referèndum de la Llei de Reforma Política. La Llei ja va sofrir l’amenaça dels partidaris del règim franquista, l’anomenat “búnker”, que si bé no tenia molt de suport entre la població, era bastant influent en les forces armades. Aquest ‘ambient’ aconseguí que, per exemple, el rei Juan Carlos I, jurés fidelitat a los Principios del Movimiento. El mateix “ambient” també va aconseguir que la Llei d’Amnistia fos acompanyada del “Pacte de l’Oblit”, pacte que garantitzava que els crims realitzats durant la repressió franquista, no poguessin ser jutjats. No cal dir que la redacció de la Constitució del ’78, tingués les mateixes “pressions”, allò que col·loquialment es diu…, “una constitució redactada amb soroll de sabres”, imposant la unitat nacional com a condició “irrenunciable”. Així doncs, els criminals que van actuar sota el règim franquista van aconseguir que els seus actes no fossin perseguits…, evidentment això va donar una sensació d’impunitat a tots els simpatitzants del “règim”.

Aquesta impunitat va permetre que partits com “Falange Española de las JONS” siguin legals a l’estat espanyol, o que fundacions com la “Fundación Nacional Francisco Franco”, amb l’objectiu social de donar a conèixer els fets i l’obra de Franco (amb això se li diu APOLOGIA), no solament siguin legals, també els permet rebre subvencions del govern espanyol, entre el 2000 i el 2003, van rebre uns 150.000€, essent deduïbles les aportacions dels socis (uns 800-900 segons el digital ‘el independiente’). El codi penal espanyol no castiga els signes franquistes, ni l’apologia del franquisme, per això “Falange” pot tenir “el jou i les fletxes” a la seva pàgina web…, pregunteu si a Alemanya passa el mateix amb els signes i l’apologia. Seguim amb la judicatura (amb les cúpules judicials)…, l’ex-fiscal jefe del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jose María Mena, el 2010, va dir en una entrevista a “Público” que “Ni España ni su justicia han hecho la Transición”. Com a exemple heu de saber que en la Transició, es van liquidar les “jurisdiccions especials” com el Tribunal de Orden Público (T.O.P.), però els seus magistrats es van integrar a la Sala del Penal de l’Audiència Nacional, també en el Tribunal Suprem (The Social Science Post 05/10/2015)…, per tant no es van depurar els alts magistrats. Va canviar alguna cosa?. “Es clar!”, direu, “però aquells magistrats, majoritàriament ja estan jubilats!”…, si, però es possible que hagin transmés els criteris, la forma d’actuar i els costums…, que també en tenen.

Aquesta imperfecta, o quasi fallida, Transició, va permetre que fins a 7 formacions conservadores amb ex-ministres de Franco al capdavant, fundessin un partit polític (Alianza Popular), per presentar-se a les primeres eleccions lliures. Aquest partit, el 1989 va canviar el seu nom pel de Partido Popular, i allí van seguir els hereus del franquisme. Aquests hereus, varen ser els que, l’any 2006, van reunir 4 milions de signatures a tot l’Estat espanyol contra l’Estatut Català, exacerbant el rebuig als catalans amb campanyes publicitàries “obscenes”. També varen ser els que van presentar el recurs al Tribunal Constitucional contra el mateix Estatut.

Seguim teoritzant…, i anem a 2010…, any de la desafortunada sentència del Tribunal Constitucional eliminant 13 articles de l’Estatut de Miravet, que tot i semblar pocs, són els que li donaven la raó de ser. Ho podia fer això el TC?, doncs si consultem la Constitució Espanyola diu en el seu artícle 1.2 “La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.”, això és important, doncs ens està dient que no hi ha res que pugui canviar el que decideix el poble. Si parlem del refèrendum de l’Estatut, i suposem que els catalans som poble espanyol, per tant sobirans, el que es va votar i aprovar en el referèndum, cap altre poder de l’Estat no hauria de poder-ho canviar. De fet, l’article 1.2 està en el títol Preliminar de la Constitució, inclús abans d’allò de “la indisoluble unidad de la Nación Española”, i en canvi el Tribunal Constitucional es regula en el Títol IX…, així doncs, en una primera lectura sembla que el TC no podia anular un Estatut aprovat en Referèndum pel poble espanyol…, doncs ho va fer!.

Si seguim cronològicament ens trobarem amb una gran quantitat, no és el lloc per comptabilitzar-los tots, d’intents d’arreglar el “truño” del TC, com els intents del President Mas amb els cops de porta als nassos del Presidente Rajoy, o els intents del President Puigdemont, amb uns cops de porta no menys sorollosos del mateix personatge. Es clar que aquests intents anaven dirigits a la mateixa persona que va recollir les signatures contra l’Estatut i hi va presentar el recurs al TC. Recordeu d’on ve el Partido Popular?.

I ja hem arribat a l’actualitat, on una jutgessa de l’Audiència Nacional empresona als líders de l’ANC i Omnium pels fets del 20 de setembre, i desprès un jutge del Tribunal Suprem empresona als liders polítics independentistes sota l’acusació de “rebel·lió”…, on s’acusa de delictes d’odi a pallassos, músics, mecànics…, on es prohibeixen llaços grocs,… on s’imputa de variats delictes a més de 700 alcaldes. Tot això amb una judicatura que qualifica de ‘cop d’estat’ tot el procès independentista. El catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo, diu en un article del 30 de març passat (eldiario.es) que “l’acusació contra els dirigents independentistes, es Frau de Llei, i la justícia europea li demostrarà” (en resúm, no literal)…, això ho diu quasi quatre mesos abans de la decisió del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein…, demostrant tenir bastanta més capacitat que el jutge Llarena. Ja per acabar, i havent llegit tot l’anterior, no ens hauríem de preguntar si l’ex-fiscal José Mª Mena tenia raó amb la seva afirmació sobre la no-transició de la justícia espanyola?.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

DANYS COL·LATERALS

05 Gener, 2016 00:33
Publicat per eblanch, General

El sainet que tots plegats hem orquestrat durant aquests tres mesos posteriors al 27S, ha tingut un final poc edificant. En dos caps de setmana hem vist com la CUP, aquella organització que tant de prestigi va guanyar la passada legislatura amb el protagonisme de David Fernández, amb moments en què va demostrar més sentit de país quels altres partits independentistes/sobiranistes (mai saps com qualificar-ne a CDC), com deia, en dos caps de setmana hem vist com la CUP ha dilapidat tot el sentit de país que, segons sembla, era patrimoni exclusiu de David Fernández.

Perquè dic això?, perquè el "procés" independentista és una qüestió de país!, i com ha tal s'havia de tenir com a primer objectiu per qualsevol partit que porti la independència com ha prioritat. Els "cupaires" sempre van dir que mai provocarien unes·eleccions anticipades, que ells seríen l'accelerador del trencament amb l'estat espanyol..., doncs això, juntament amb altres raons, va portar a pensar que, respecte al "procés", era igual votar a JXSI que a la CUP, per això van pujar de 3 a 10 diputats. Al final hem vist quels "cupaires" amb una més que dubtosa estratègia, han deixat de costat l'objectiu primari, i han apostat pel secundari..., el cap de Mas. He estat, i encara sóc, jugador d'escacs, potser mediocre, però conscient de què cal fer per guanyar el joc..., i els "cupaires" han demostrat no saber guanyar la partida, solament una peça..., o sigui han abandonat l'estratègia que et permet guanyar la partida (objectiu primari), per la tàctica, que solament permet guanyar una peça (objectiu secundari). Per mi, i per qualsevol escaquista o estratega, això és un gran error, que et pot portar a perdre-ho tot. El mandat del 27S no era aquest, perquè amb una majoria clarament independentista del 47,8%, i una minoria clarament unionista del 41,62%, el mandat demanava, al meu entendre, el procés d'independència com ha prioritat política.

Que ens fa perdre la CUP? doncs, per exemple, l'aplicació de la llei de pobresa energètica, una de les prioritats d'ells i JXSI en cas de formar govern, aquesta llei preveia que ningú es quedaria sense calefacció a l'hivern per no poder pagar la factura energètica. A què els porta la posició de la CUP?, els porta a passar tot l'hivern sense llei de pobresa energètica, doncs amb uns més que probables 15 o 30 dies de negociacions, nomenament del govern, consell de govern, plenaris del Parlament, etc... necessaris per l'aplicació d'aquesta llei, haurà passat tot l'hivern, i els que no s'han pogut pagar la calefacció, han passat fred. Segurament, els afectats no agrairan gaire als "cupaires" la temperatura de les seves llars!. I així més, també queden endarrerides “sine die” les altres mesures que s'havien d'aplicar de forma immediata: la pobresa infantil, l'emergència habitacional, i d'altres no tan immediates com la renda mínima d'inserció...etc.

Perquè aquest cop no li dono la culpa a JXSI? ( en un article anterior "Vot en blanc", apressava a les dues formacions), doncs per què, al final, després de negociar, l'últim partit en vots (amb representació parlamentària) no pot obligar, si o si, al partit amb més vots, a canviar al seu candidat a President, amb el que es veu que era la seva única prioritat, tal com han demostrat. Un partit que té com ha prioritat el NO a una persona, no demostra ser un partit polític, demostra ser un col·lectiu intransigent, una intransigència que, lluny de ser democràtica, es dirigeix cap a una sola persona. Els “NO” intransigents mai han portat a ningú a avançar en cap situació. És lògic que JXSI no entri en el joc cupaire, doncs un govern que hagi de dependre d'assemblees territorials, nacionals, secretariats..., en fí de tot un procès deliberatiu que solament pot ser útil pel govern d'un petit, molt petit, ajuntament..., i sotmès als dictats dels més extremistes (a les assemblees, sobretot, s'hi presenten els més escorats als extrems), podria esdevenir un govern "ingovernable", cosa que encara posaria més en perill el "procés".

 A la CUP han guanyat els "intransigents", han guanyat els "cagadubtes", han guanyat uns personatges que han posat a la CUP al costat dels "unionistes"..., hem saben greu aquestes afirmacions..., però és el que crec, doncs conéc alguns cupaires, i no tenen aquest perfil (per exemple Baños, Jòdar, Botran, Saladié)..., però aquests segurament estan presoners dels processos deliberatius que ens han portat a tots a un ridícul nacional e internacional.

El títol de l'article, "Danys col·laterals", suposo que s'entén perfectament, a causa de l'objectiu primari escollit per la CUP, el cap de Mas, també ha rebut el procés independentista que s'havía d'engegar!, un procés que espero sàpigua sortir d'aquest atzucac, amb l'experiència donada pels actuals fets.

Ernest Blanch

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

VOT EN BLANC!!, també es podría dir Delicte d'Alta Traïció

18 Novembre, 2015 19:06
Publicat per eblanch, General

 

Escric aquest article perquè tinc necessitat d'expressar i donar sortida als sentiments de frustració que començo a tenir. Jo com gran part de la societat catalana, (jo crec que la majoria), vaig cel·lebrar joiós els resultats del 27S, tot i que no eren els desitjats, si que podem dir que eren els esperats. Després de 5 anys de procès, de múltiples grans manifestacions, cadena humana, V de victòria, la Meridiana, referèndums no autoritzats, projecció internacional del "problema català", i un dia a dia en què la ciutadania ens hem mantingut ferms en el nostre desig, en el nostre objectiu..., ara, ni jo ni aquesta ciutadania entenem res del que passa. Ara que tenim majoria de diputats independentistes, ara que tenim engegat un procés de desconnexió..., ara resulta que ens encallarem per no saber formar govern entre JxSi i la CUP?

A veure senyors de la CUP, estic d'acord amb el desig de combatre la precarietat, de combatre la pobresa, la corrupció, pressionar als bancs, i de començar una nova societat més justa..., però vosaltres que dieu que sou rupturistes (i segur que ho sou respecte a l’economía i els aspectes socials), no ho sou prou amb la forma de fer política, perquè dic això, doncs perquè no es pot anar a unes eleccions tancan portes amb qui t'hauràs d'entendre si la contesa electoral va bé!, ja ho sabíeu que cap de les dos forçes no obtindria la majoria absoluta, ja ho sabíeu que s'hauria de negociar amb JxSi, i ja ho sabíeu quin era el seu candidat..., senyors en tota negociació hi ha concessions..., a no ser que a més de "rupturistes" també sigueu "immobilistes", esteu fent el mateix que el Sr. Mas va fer en les eleccions de 2006?, recordeu?, va anar al notari a posar sobre paper públic que no pactaria amb el PP, o sigui es va tancar portes amb qui, segurament, podia pactar millor en el Parlament d'aquell moment. Això de tancar portes no és nova política, com veieu és molt vella i molt ineficient. En serio que no voleu al Mas, per 10 mesos?, fotreu en l’aire tot el procés per una rebequeria de 10 mesos?.

Srs de JxSi, també va per vosaltres: creieu que un partit es pot presentar en unes eleccions al Parlament amb una llista en què el seu número 1, no serà el "presidenciable" en cas de guanyar?, creieu que és normal d’amagar el presidenciable al quart lloc de la llista?, si, ja sé tots ho érem de coneixedors, però això, no demostra la debilitat del "presidenciable" Sr. Artur Mas?. Tots sabem que s'han fet concessions en les negociacions de JxSi a la CUP, o almenys això ens heu dit, com la declaració del començament del procès de desconnexió, i potser n'esteu disposats a fer-ne d'altres..., però el que no es pot fer és treure als exconsellers a "marcar paquet" a la ràdio i la TV amenaçant amb convocatòria d'eleccions, quan encara s’està negociant, doncs això segurament no ajudarà a pactar res. Amb tot sembla, a molts ens sembla, que el principal escull és el 'Presidenciable' Sr. Artur Mas i Gavarro, per tant, podem arriscar tot el procès per una sola persona, per important o implicada que sigui?. President, faci un pas enrere, i faciliti el govern que tots volem…, recordi que s’ha votat una llista, no un president, i recordi que vosté no anava en primer lloc…, devia ser per alguna cosa.

A tots dos, JxSi i la CUP, penseu que aquest país, el vostre, el nostre, no entendrà que es frustrin els seus anhels per un immobilisme partidari d'una banda, o per un personalisme també partidari, per l'altra, penseu que si es perd aquesta possibilitat que tenim avui, hom ho considerarà, molt probablement, un acte d'Alta Traïció al poble de Catalunya (com va dir Tardà). Aquest poble no mereix un patiment, polític, com el que li esteu infligint, patiment que ja comença a tenir víctimes, doncs existeix molt cansament…, portem molts anys i més d'una frustració. Aquest poble no aguantarà un altra frustració, el moviment independentista no aguantarà un escull com el que molts ja ens temem.

Si, tot i això hem d'anar a unes altres eleccions, jo ja tinc pensat el meu vot, no en tinc cap dubte, doncs no tindré cap referent, ni partit ni candidat vàlid..., VOTARÉ EN BLANC.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

LA POLÍTICA DE LA POR: LES PENSIONS

19 Setembre, 2015 20:33
Publicat per eblanch, General

En aquesta campanya electoral, al esser un plebiscit, s'està recorrent a missatges poc clarificadors, amb la intenció d'influir en el resultat electoral. Per exemple, aquests últims dies s'esta enviant el missatge de les pensions..., “compte que si os declareu independents no cobrareu les pensions!”. Aquest missatge és mentider, i qui ho diu ho sap!. Perquè és mentider?, doncs, perquè el sistema de pensions espanyol no discrimina sobre la nacionalitat del contribuent o del pensionista. Segons l'article 7 de la Llei General de la Seguretat Social, estan enquadrats en el sistema, tant els espanyols com els estrangers. L'article 160 de la mateixa Llei, per exemple, diu que la prestació econòmica de jubilació, consistirà en una pensió vitalicia. Així mateix no es contempla l'exigibilitat, per la pensió de jubilació ni per les vitalícies contributives, de restar en territori espanyol.

Per tant, tal com tenim jubilats d'altres països residint al nostre, i no perden la seva jubilació, en cas d'esdevenir un altre estat, la República Catalana, les pensions espanyoles les hauria de seguir abonant l'estat espanyol.

Perquè?, doncs per que l'estat espanyol ha sigut el destinatari de les cotitzacions que hem fet durant tota la vida laboral, i per tant, ha de complir el contracte implícit que signem tothom quan cotitzem a la Seguretat Social espanyola..., quan esdevé el fet causant (l'edat de jubilació), ha de pagar la pensió vitalícia a la que s'ha obligat en esser receptor de les quotes. En cas de no fer-ho, l'estat espanyol incumpliria lleis d'àmbit internacional, a més de la seva pròpia constitució.

Solament en cas que Espanya reconegués Catalunya, i, després de les corresponents negociacions, ens trametin la part corresponent de la caixa de la Seguretat Social, en aquell moment el subjecte obligat ja seria l'estat català.

Per aquells que encara tinguin dubtes, poden visitar la pàgina del Ministerio de Empleo y Seguridad Social, que en unes FAQ (preguntes freqüents) responen a ciutadans interessats en cobrar les pensions des de l'estranger.

Link: http://www.empleo.gob.es/es/mundo/consejerias/argentina/preguntas/

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

LA POLÍTICA DE LA MADE, PER L'ACTUAL O EL FUTUR ESTAT

09 Desembre, 2014 20:23
Publicat per eblanch, General

MADEMADE2

El dijous 27 de novembre va tenir lloc, ha Móra la Nova, la jornada sobre Energia i Desenvolupament Local, en la que va intervenir la Mesa d’Alcaldes per l’Energia, representat pel seu director, Sr. Joan M. Sabanza, el qual ja va avançar que en el possible escenari d’una Catalunya independent, el model s’aproximaria al francès, o sigui que s’hauria de dependre molt més de l’Energia Nuclear, amb el que segurament vol dir que les nuclears catalanes haurien de perllongar la seva vida, sense un límit clar. Casualment, és el que el Ministre Sória va dir el dimarts anterior, argumentant que Espanya no podia prescindir de l’energia nuclear, per sentit comú, i encara més ‘casualment’, el dijous 4 de desembre, llegeixo al Diari de Tarragona, secció Ebre, que “l’ANAV prepara les plantes nuclears per allargar la seva vida útil”, doncs al final de l’article, el director d’ANAV, Sr. Gago, manifesta: “El nostre objectiu és tenir les plantes en perfecte estat de revista per operar, com a mínim, fins els 60 anys”.

Anem a veure que vol dir aquest sentit comú que comenta el ministre!. Recordeu Fukushima?, no fa gaires anys, concretament el 2011, que l’àrea japonesa de Fukushima va patir un fort tsunami, el qual va espatllar, sense remei, els sistemes de refrigeració d’un complex nuclear, el de Fukushima, amb el disseny de General Elèctric. L’accident va comportar que en un radi de 30 Kilòmetres s’evacués  a més de 170.000 persones que es varen possar en greu perill sanitari, i van perdre tots els seus béns, per sempre. A Catalunya tenim 3 centrals nuclears en actiu, amb una potència d’uns 3.146 MW en el seu total, dues d’elles situades a Ascó, Ribera d’Ebre, i l’altra no gaire lluny, a Vandellòs. Catalunya és un país petit, amb 41 comarques, i amb una superfície de 31895 Km2. Que passaria si per qualsevol motiu, tinguéssim un accident nuclear a Ascó com el de Fukushima, amb fusió del nucli?, que passaria si s’adoptessin les mateixes mesures que al Japó, amb 30 quilòmetres d’evacuació?, doncs que en aquest 30 quilòmetres de radi d’Ascó, hi tenim tres comarques senceres, i tretze poblacions d’altres comarques, algunes d’elles de l’Aragó (La Franja), un total de 76640 persones segons el cens de 2009. Totes aquestes persones s’haurien d’evacuar, perdrien els seus béns, immobles, terres, empreses…, però és que el mal aniria més lluny d’aquests 30 kilòmetres. A l’igual que Fukushima, en què la refrigeració provenia de l’aigua marina, va contaminar molts kilòmetres de mar, en el cas d’Ascó la refrigeració prové del riu Ebre, així doncs les conseqüències arribarien riu avall fins a la desembocadura, afectant a més comarques, amunt i avall del delta, també a la pesca, incrementant la població afectada.

Respecte al model energètic. En l’informe de “Red Eléctrica Española” de 2013 (consultable a la seva web), l’energia nuclear “solament” cobreix el 21’2% de la demanda espanyola, exactament el mateix que l’energia eòlica. Respecte al creixement de les energies netes, hem de saber que la política del govern de Madrid, ha provocat l’abandonament de la majoria de projectes d’energia solar fotovoltaica, i la ruïna de moltes de les existents, també hem de saber que el 2008, solament el sector de l’energia solar fotovoltaica, tenia 40.000 treballadors censats, que el 2013 s’han reduït (gràcies a la mencionada política) a 7.000, i en canvi l’energia nuclear no en crea de nous, tot al contrari, amb el tancament de les més antigues, l’únic que fà, es perdre llocs de treball.

Respecte al cost del KWh de les fonts energètiques, també hauríem de saber, quel cost del KWh de qualsevol font d’energia es pot comptabilitzar, excepte el de l’energia nuclear, doncs si contem tots els costos, des de la construcció fins al desmantellament, i la custòdia dels residus nuclears (el temps d’aquesta custòdia excedeix el de qualsevol civilització que hagi existit), el cost del KWh és tan car, que esdevé inassumible per qualsevol empresa, raó per la qual, s’acaba socialitzant, o sigui, ho acabem pagant tots.

 

En conclusió, les centrals nuclears les hauriem de tenir en funcionament fins l’expirament de les llicències actuals, temps més que suficient per preparar el pais amb el desenvolupament d’un nou pla d’energia més sostenible. Respecte als treballadors de les nuclears, solament cal recordar quel desmantellament pot durar de 10 a 15 anys, temps en el que es manté la major part de la plantilla. Així doncs, demanaria a la MADE que faci els moviments precisos, per acostar el nostre model energètic a les energies “netes” al màxim possible, per possar els fonaments necessaris perquè el nostre territori fós un pol d’atracció de les indústries eolica, fotovoltaica i resta d’energies netes, d’aquesta manera generariem ocupació en indústries de futur, en lloc de mantenir el passat, i per tant allunyar-mos tot el possible dels models francès, i del ministre José Manuel Soria López.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

LA FI DE MONTESQUIEU

27 Setembre, 2014 16:02
Publicat per eblanch, General

En els últims temps, però amb més raó aquest dissabte, m'ha deixat parat la falta de vergonya dels membres del govern espanyol, no pel que diuen, més bé per com ho diuen. Avui mateix la vicepresidenta del govern Soraya Sáenz de Santamaría ha tornat a repetir, per enèsima vegada, que la Llei de Consultes no Refrendàries, i la mateixa consulta són “inconstitucionals”..., sembla una afirmació simple i normal en una representant del govern de Madrid, però aquesta afirmació no hauria de poder ser dita per una persona de l'executiu, solament després d'una sentència del Tribunal Constitucional s'hauria de poder dir això!. Recordem que el nostre sistema constitucional recull la “Separació de Poders”, com totes les altres democràcies occidentals!. Això vol dir que el poder judicial, com el Tribunal Constitucional, té plena sobirania i independència sobre el govern de l'Estat (poder executiu) i les càmeres legislatives del Congrés i el Senat (poder legislatiu). Tot això s'en va a norris, si el President del Govern, la Vicepresidenta, o qualsevol ministre, ja ha qualificat d'inconstitucional tant la Llei de Consultes, com el Decret de Convocatòria de la Consulta del 9N, abans i tot que el Tribunal Constitucional hagi rebut cap tipus de recurs!!.

Existeix doncs una veritable separació de poders a Espanya?, amb aquestes afirmacions, el Tribunal Constitucional no sembla més aviat una prolongació del braç de l'executiu, o del grup parlamentari del PP al Congrés dels Diputats?. Les democràcies, qualsevol, corrent perill quan deixa d'existir la independència dels tres poders, i sobretot del judicial. Quan això passa, corre perill la llibertat que ens donen les democràcies per expressar els nostres anhels..., i que és la Consulta del 9N, sinó una expressió, volguda, demanada, exigida, pel poble català tant en les últimes eleccions del 2012, com en les tres últimes diades, dels anhels dels catalans respecte a com volem que sigui el nostre futur?.

Ah! Montesquieu com t'enyorem!!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

NO HI HA PROUS DINERS PER A TANTS POLÍTICS!

07 Maig, 2013 08:03
Publicat per eblanch, General

Ja fa cinc anys, des del 2008, que estem en “crisi”, “recessió”, com li volgué dir, en cinc anys han caigut moltes coses, sectors econòmics, qualitat de l’ensenyament, qualitat de la sanitat, confiança en Europa…, etc… Hi han sectors “vitals”, com el de la dependència que veuen retallats els molt necessaris recursos que necessita. La sortida a la “crisi” és difícil, jo encara no hi veig solució, per tant no sembla fàcil que els diners hi arribin com abans. Tot i això es poden destinar diners que avui  s’estan malbaratant per alleujar el patiment de la població. A que hem refereixo?, doncs com ja s’ha repetit moltes vegades, diners que es destinen a sous “polítics”. Com que ja tenim prous articles d’opinió que parlen sobre això, en aquest vull donar un punt de vista, potser pessimista, però real. El passat dia 30 d’abril, al meu poble (Móra la Nova) vaig assistir al Plenari Ordinari de la Corporació. Vaig esser l’única persona que hi era present com ha públic, a més d’una periodista de Ràdio Móra d’Ebre. En l’apartat de Precs i Preguntes, l’únic regidor del grup Imnova-Psc, va demanar a l’Alcalde que la Corporació proposés al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre la reducció de retribucions dels polítics a un 50% de l’actual (recordo que el total de despesa en sous i Seguretat Social dels polítics i personal de confiança al CC de la Ribera d’Ebre és d’uns 470.000 € any). L’esperada resposta negativa de l’Alcalde, la vaig trobar molt reveladora, doncs la seva argumentació final estava carregada de raó: “no veig que cap partit polític representat en el Plenari del Consell trobi excessives les retribucions als càrrecs polítics”. Efectivament hi tenia raó, cap partit polític quan governa troba excessiva la despesa en sous polítics. I per documentar-ho faig referència, ja no als sous dels consellers comarcals, més aviat de quatre sous de càrrecs de confiança d’un altre Consell Comarcal, el del Segrià. En aquest Consell Comarcal, en el Butlletí Oficial de la Província-Lleidetà del 15/09/2011 s’anomenen dos assessors de grups polítics (sense altra descripció de la seva feina), un d’ERC amb un sou de 23.760 €/any, i un de CiU amb 21.021 €/any, així mateix s’anomena una secretària de Presidència, amb 26.500 €/any, i en el BOP-Lleida de 24/11/11 un altre assessor polític, aquesta vegada del PP, amb un sou de 23.760 €/any..., i que ningú es cregui més bo que l’altre, doncs el fet que no en publiqui d’altres partits que estan en el Consell Comarcal del Segrià (ICV i PSC), no vol dir que no hi siguin (n’estic segur que hi són, en aquest o en un altre Consell), més aviat vol dir que no he fet prou bé els deures llegint interminables Butlletins. Aquests 4 sous sumen 95.041 €/any, Seguritat Social a banda. Es dona el cas que el diari SEGRE del 23/02/2013 publica en la secció de “Comarques” un article sobre la desaparició dels consellers comarcals (s’entén la desaparició dels polítics dels Consells Comarcals, essent governats per un gerent). 
En aquest inclouen un quadre amb la despesa dels Consells Comarcals Lleidatans en sous a càrrecs electes, però tal hi com podeu llegir al del Segrià, s’obliden d’aquests 95.041 € en càrrecs de confiança, també s’obliden de la Seguretat Social dels càrrecs electes. L’article diu que la Generalitat estalviarà uns 12 milions/any en retribucions de càrrecs electes als CC però, en cas que hi hagi la mateixa proporció en tots els CC de Catalunya, si hi sumem els càrrecs de confiança, i la Seguretat Social, fins i tot podríem arribar als 25 milions.
Com hem vist, tots els partits polítics tenen persones de confiança (en el meu cercle personal, a la gent de confiança els hi dic “amics”), a les que contracten com “assessors”. Però si els Consellers Comarcals tenen els dies contats (consulteu l’article del “Diari de Tarragona”, del dilluns 6 de maig pàg. 2,3,4), si el Govern ja ha vist que són “prescindibles”, perquè seguir llençant durant 2 anys més, 12 o 25 milions/any?, perquè no els suprimim ja i així disposaríem d’uns diners que ara per ara fan molta falta?. Mireu si seria fàcil, el Ple del Consell Comarcal és sobirà per determinar els sous de la Corporació, per tant, si realment volen dedicar aquests sous a alleugerir lacrisi, cada Consell Comarcal podria, en el proper Plenari, eliminar els seus sous de consellers, no hi ha cap dificultat legal..., i que no s’oblidin dels “assessors polítics”!.
Aquests “dispendis” polítics, no solament tenen lloc als Consells Comarcals, ara en el punt de mira de tothom, també tenen lloc als municipis, Diputacions...etc. Per això, i tornant a les paraules de l’Alcalde moranovenc, si tots els partits frueixen d’aquestes prebendes (sous, càrrecs, dietes, indemitzacions) i ningú que li toqui (la prebenda) les vol perdre...ja podem eliminar tots els consellers comarcals que vulguem, que no ens en sortirem!.
Ernest Blanch Martí

3 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

UN ERO A FLIX

25 Març, 2013 19:33
Publicat per eblanch, General

 
                L'Ercros a Flix

Hem escoltat, llegit i vist moltes notícies sobre l’ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació) d’Ercros a la població riberenca de Flix, però ens podem imaginar les conseqüències d’aquesta maniobra sobre l’economia de Flix, i de la Ribera d’Ebre?. Flix és un municipi de 3.961 habitants (cens 2012), amb una dependència, centenària, econòmica i laboral, de “La Fàbrica”, o sigui d’Ercros. Actualment i treballen 207 persones en dues línies de producció, en la principal, la de clor, hi treballen 156 persones, totes elles amenaçades d’un ERO, que amb l’acord dels sindicats, que no dels treballadors, del divendres passat, es reduirà a 61 treballadors, la major part d’aquestes persones viuen i treballen a Flix, i per tant compren, consumeixen, paguen el lloguer…, a Flix. Les següents dades són estimacions, o sigui que no són oficials, solament càlculs aproximats. Si tenim en compte el Conveni Col•lectiu d’Ercros de 2005, actualitza’n-lo a 2012, a un 2% anual (previsions d’augment del Govern, inferiors a l’IPC real), ens surt un salari mitjà de 28.070 € bruts. Amb això tenim que els sous d’aquests 61 assalariats representarien anualment un total d’uns 1.323.332 € nets disponibles. Aquests salaris, en cas d’un acomiadament massiu, òbviament, no desapareixerien de cop, doncs aquestes 61 persones cobrarien una pensió contributiva de l’INEM, concretament un 70% durant 6 mesos (uns 926.332 €), i un 50% la resta dels 18 mesos posteriors (661.666 €). Aquestes xifres s’haurien d’ajustar amb les clàusules de l’ERO, però podrien ser prou aproximades.
Perquè totes aquestes xifres?, doncs perquè dels sous d’aquests assalariats en depenen en gran mida els comerços i serveis de Flix, si de cop i volta els ingresos d’aquestes persones es rebaixen un 30%, que pot equivaldre a uns 200.000 € en 6 mesos, com es veuran afectats els empresaris de Flix?. Tinguem en compte que segons l’IDESCAT a Flix el 2012 i havia un total de 200 persones en el règim d’autònoms, 159 d’ells dedicats als serveis, (comerç, professionals, hoteleria…). També per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) sabém que la despesa anual mitjana d’un català que viu en poblacions de menys de 10.000 habitants, és de 13.251 €/any. Aquest Institut, divideix les despeses corrents en 12 classes, essent algunes de les quals despeses essencials, i d’altres més supèrflues, doncs bé, si eliminem les “evidentment no essencials” 5 de les 12 classificacions, això podria representar una reducció de fins a 73.822 € al consum durant els primers 6 mesos, i de fins a 123.151 € durant els 18 mesos següents. Es obvi que amb aquestes xifres no solament hi ha un ERO sobre els 61 treballadors, també hi ha un ERO sobre els 200 autònoms de Flix.
I ara, si anem a la memòria de 2012, que ERCROS publica a la seva pàgina web, veurem que el sou del seu Conseller Executiu, més les retribucions en espècie, més la seva pólissa d’assegurança de vida puja un total de 550.324’85 €, el passat any.
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

LA FI DE "L'AIXETA NUCLEAR"

13 Febrer, 2013 20:13
Publicat per eblanch, General

Reprodueixo un article de "El Pais" del 10 de febrer:

La nucleares rebajan a la mitad las ayudas a los municipios de su entorno

Las centrales argumentan que se ha producido una reducción de la demanda que les obliga a disminuir sus aportaciones sociales

Asociación Nuclear Ascó- Vandellòs (ANAV), integrada por Endesa e Iberdrola, las eléctricas propietarias de las centrales nucleares de Ascó y Vandellòs, han cerrado el grifo a la concesión de subvenciones para proyectos sociales en su entorno debido, en gran parte, las tensiones con las Administraciones central y autonómica tras el anuncio de nuevos impuestos a la actividad atómica.

Las nucleares catalanas firmaban cada año a través ANAV, convenios voluntarios de colaboración con los municipios que las rodean, en este caso con los Ayuntamientos de Ascó (Ribera d'Ebre) y Vandellòs y L,'Hospitalet de l'Infant, además de con el Consejo Comarcal de la Ribera d'Ebre. Este último organismo recibió el año pasado 360.000 euros de ANAV. Con la aportación de las nucleares se sufragaban trayectos de autobús, se ampliaban los horarios de guarderías municipales o se pagaba parte de actividades culturales como la feria del libro de las Tierras del Ebro o de los casals de ancianos. Este año las centrales atómicas han reducido a la mitad estos convenios en el Consejo Comarcal de la Ribera d'Ebre o, directamente, no correrán con los gastos de ninguna iniciativa social, como en el caso del Ayuntamiento Ascó.

ANAV se niega a dar cifras, pero dice que estas “acciones de responsabilidad social corporativa” se han reducido por las circunstancias económicas: Han tenido que reducir partidas, entre otras razones porque sus empresas sufren una caída de la demanda. Sin embargo, en el fondo también subyacen las inversiones extraordinarias, cifradas en más 100 millones de euros, que Ascó y Vandellòs II deberán aplicar en mejoras en su seguridad hasta 2016, impuestas tras el grave accidente atómico de Fukushima en Japón.

Pero, por encima de todo, sobresalen las nuevas tasas sobre las nucleares anunciadas tanto por el Gobierno como por la Generalitat. En el caso del Ejecutivo central, el ministro de Industria, José Manuel Soria, anunció el pasado julio un nuevo impuesto nuclear en dos partes: un gravamen a la producción de residuos, con el que se esperan ingresos de 269 millones euros hasta 2015, y un impuesto de almacenamiento de residuos. En total, unos 550 millones de euros de ingresos. Esto ha desatado una batalla entre las eléctricas y el Gobierno, promoviendo incluso el apagón de la central nuclear de Garoña. 

Las nuevas tasas podrían estar detrás de la nueva política restrictiva de las eléctricas 

 Además, CiU y ERC pactaron en diciembre una tasa sobre la producción de residuos nucleares mediante la modificación de un gravamen de protección civil sobre las centrales atómicas. Según ERC, se recaudarán 100 millones de euros. La tasa aún no se ha aprobado, pero la Generalitat prevé incluirla en los presupuestos de este año.

Los perjudicados por estas nuevas tasas serán las administraciones locales de la zona. En un principio, la nuclear de Ascó pretendía suprimir la aportación de 360.000 euros al Consejo Comarcal de la Ribera d'Ebre, que maneja un presupuesto de seis millones de euros. El presidente del Consejo, Jordi Jardí (CiU), puso el grito en el cielo. Después de muchas negociaciones, al final se mantendrá el convenio, pero se recorta un 50%, ya que la central se ha prometido a aportar al organismo comarcal 180.000 euros. La rebaja obligará a hacer malabarismos, pero al menos se ha logrado salvar una parte. “Tenemos constancia de que ANAV ha ido eliminando los convenios que tenía con entidades privadas y públicas”, dice Jardí. Además, cuatro municipios de la comarca; Rasquera, Benifallet, Miravet y Ginestar, recibían a través de convenios similares 100.000 euros anuales. Ahora esta aportación también se verá reducida a la mitad.

El Ayuntamiento de Ascó, gobernado por CiU, tutelaba diferentes proyectos o asociaciones que organizaban actos y y recibían de la central su patrocinio económico. Para este año, en cambio, no está prevista la firma de ningún convenio en el municipio por estos conceptos. En el Ayuntamiento de Vandellòs y de l'Hospitalet de l'Infant, su alcalde, Alfons Garcia (PSC), aún es optimista y cree que se mantendrán los patrocinios, aunque todas las fuentes consultadas aseguran que las centrales también han decidido ya las mismas medidas de ahorro aplicadas en la Ribera d'Ebre.

 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/02/10/catalunya/1360519671_376225.html

5 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 4  Següent»