DANYS COL·LATERALS

05 Gener, 2016 00:33
Publicat per eblanch, General

El sainet que tots plegats hem orquestrat durant aquests tres mesos posteriors al 27S, ha tingut un final poc edificant. En dos caps de setmana hem vist com la CUP, aquella organització que tant de prestigi va guanyar la passada legislatura amb el protagonisme de David Fernández, amb moments en què va demostrar més sentit de país quels altres partits independentistes/sobiranistes (mai saps com qualificar-ne a CDC), com deia, en dos caps de setmana hem vist com la CUP ha dilapidat tot el sentit de país que, segons sembla, era patrimoni exclusiu de David Fernández.

Perquè dic això?, perquè el "procés" independentista és una qüestió de país!, i com ha tal s'havia de tenir com a primer objectiu per qualsevol partit que porti la independència com ha prioritat. Els "cupaires" sempre van dir que mai provocarien unes·eleccions anticipades, que ells seríen l'accelerador del trencament amb l'estat espanyol..., doncs això, juntament amb altres raons, va portar a pensar que, respecte al "procés", era igual votar a JXSI que a la CUP, per això van pujar de 3 a 10 diputats. Al final hem vist quels "cupaires" amb una més que dubtosa estratègia, han deixat de costat l'objectiu primari, i han apostat pel secundari..., el cap de Mas. He estat, i encara sóc, jugador d'escacs, potser mediocre, però conscient de què cal fer per guanyar el joc..., i els "cupaires" han demostrat no saber guanyar la partida, solament una peça..., o sigui han abandonat l'estratègia que et permet guanyar la partida (objectiu primari), per la tàctica, que solament permet guanyar una peça (objectiu secundari). Per mi, i per qualsevol escaquista o estratega, això és un gran error, que et pot portar a perdre-ho tot. El mandat del 27S no era aquest, perquè amb una majoria clarament independentista del 47,8%, i una minoria clarament unionista del 41,62%, el mandat demanava, al meu entendre, el procés d'independència com ha prioritat política.

Que ens fa perdre la CUP? doncs, per exemple, l'aplicació de la llei de pobresa energètica, una de les prioritats d'ells i JXSI en cas de formar govern, aquesta llei preveia que ningú es quedaria sense calefacció a l'hivern per no poder pagar la factura energètica. A què els porta la posició de la CUP?, els porta a passar tot l'hivern sense llei de pobresa energètica, doncs amb uns més que probables 15 o 30 dies de negociacions, nomenament del govern, consell de govern, plenaris del Parlament, etc... necessaris per l'aplicació d'aquesta llei, haurà passat tot l'hivern, i els que no s'han pogut pagar la calefacció, han passat fred. Segurament, els afectats no agrairan gaire als "cupaires" la temperatura de les seves llars!. I així més, també queden endarrerides “sine die” les altres mesures que s'havien d'aplicar de forma immediata: la pobresa infantil, l'emergència habitacional, i d'altres no tan immediates com la renda mínima d'inserció...etc.

Perquè aquest cop no li dono la culpa a JXSI? ( en un article anterior "Vot en blanc", apressava a les dues formacions), doncs per què, al final, després de negociar, l'últim partit en vots (amb representació parlamentària) no pot obligar, si o si, al partit amb més vots, a canviar al seu candidat a President, amb el que es veu que era la seva única prioritat, tal com han demostrat. Un partit que té com ha prioritat el NO a una persona, no demostra ser un partit polític, demostra ser un col·lectiu intransigent, una intransigència que, lluny de ser democràtica, es dirigeix cap a una sola persona. Els “NO” intransigents mai han portat a ningú a avançar en cap situació. És lògic que JXSI no entri en el joc cupaire, doncs un govern que hagi de dependre d'assemblees territorials, nacionals, secretariats..., en fí de tot un procès deliberatiu que solament pot ser útil pel govern d'un petit, molt petit, ajuntament..., i sotmès als dictats dels més extremistes (a les assemblees, sobretot, s'hi presenten els més escorats als extrems), podria esdevenir un govern "ingovernable", cosa que encara posaria més en perill el "procés".

 A la CUP han guanyat els "intransigents", han guanyat els "cagadubtes", han guanyat uns personatges que han posat a la CUP al costat dels "unionistes"..., hem saben greu aquestes afirmacions..., però és el que crec, doncs conéc alguns cupaires, i no tenen aquest perfil (per exemple Baños, Jòdar, Botran, Saladié)..., però aquests segurament estan presoners dels processos deliberatius que ens han portat a tots a un ridícul nacional e internacional.

El títol de l'article, "Danys col·laterals", suposo que s'entén perfectament, a causa de l'objectiu primari escollit per la CUP, el cap de Mas, també ha rebut el procés independentista que s'havía d'engegar!, un procés que espero sàpigua sortir d'aquest atzucac, amb l'experiència donada pels actuals fets.

Ernest Blanch

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: