Ja no em faig més pesat amb aquest tema, que no voldria acabar sense fer una proposta: la creació del “Museu del Regal Inútil”.

    Ara que ens anem acostumant a classificar les deixalles, si es pogués posar un contenidor diferenciat on llançar-hi els regals inútils, de segur que aviat podríem anar omplint lleixa darrera altra, de tota una munió d’andròmines que llencem directament en alguns cassos i al cap d’un quant de temps en altres.

    Hi ha molts tipus de regals inútils però els podríem aplegar en dos grups: Aquells que en general son admissibles però, que per a la persona que el rep, resulta totalment inútil, per exemple, els perfums locions i colònies, un dels regals per excel·lència de tot temps, però com que cada persona està avesada a una de molt concreta, qualsevol que no ho sigui esdevé totalment inservible. Altres exemples en aquesta línia son les calculadores, els rellotges de paret o de sobretaula, les ràdios portàtils, etc. que son d’un clar i marcat interès, però quan et regalen la setena calculadora, la catorzena ploma estilogràfica o el dissetè porta-retrats, està clar que no les necessitem per a res. Un tercer i darrer exemple, els llibres, que per a mi és el millor de tots, però està clar que si no llegim, perquè no és dels nostres autors preferits o dels temes que ens engresquen, es queda sense ús i per tant, malaguanyat.

    L’altre grup és el d’aquells regals que són directament inútils, per sí mateixos, i per a la majoria de la gent, i encara diria més, també son inútils fins i tot per aquell que els compra i per tant els fa. Només cal donar una volta per aquelles botigues especialitzades en regals i podem comprovar com les prestatgeries estan plenes d’estris clarament inútils com aquells blocs de paper de cartes que mai escriurem, aquells llibres d’apuntar-hi els hotels on hem dormit o els restaurants on hem menjat, aquelles boletes que si les girem cauen brosses blanques com si fossin neu al damunt d’unes cases, o aquell etzimboris de llumetes que s’encenen i s’apaguen sense fils, i tota una corrua de figuretes sense sentit ni gràcia.

    Però com que s’ha de regalar i si pot ser que no sigui quelcom massa barat, i com que no sabem el que li agrada al que l’ha de rebre, i com que el temps ens justeja, com que ho necessitem per avui mateix, comprem el que sigui, que el que convé es... quedar bé. Doncs, ull viu!

 

 

Joan Clavé