24 Nov, 2010
Joan Solà, un socialitzador exemplar de la llengua catalana
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Política i societat civil La identitat és el concepte que vol explicar la capacitat d’un grup d’humans per implicar-s’hi en la defensa col·lectiva dels seus valors culturals i de les seves realitzacions socials. En aquest procés, la llengua, sorgida com a conseqüència de les relacions interpersonals produïdes durant l’evolució històrica de membres de la nostra espècie en un territori concret, n’és una eina fonamental. El prestigiós lingüista Joan Solà ho tenia molt clar i va lluitar aferrissadament perquè el català fos un mitjà d’expressió útil a la societat, impregnant-la d’actualitat i socialitzant-la, i no conservant-la com un vehicle fossilitzat. Només així és dóna forma a la nació, l’espai de representació d’un poble que, en el cas català, s’entén expressant-se amb el mateix idioma i compartint una sèrie de conceptes generats al llarg del temps.
Joan Solà al centre de la imatge, durant la seva estada a la URV el juliol de 2009, en un tribunal d'accés a una plaça - Cedida Jordi Ginebra / URV
En aquest sentit, moltes vegades s’ha parlat de que la immigració és un fre a l’expansió del català, perquè cedim als nouvinguts amb la seva llengua. Com molt bé defensava Joan Solà, això no ha de ser així, i els polítics han d’aplicar les mesures que siguin adients, i de forma contundent, perquè els de fora també sentin el català com una llengua que els permet compartir un espai i una cultura, integrant la diversitat, però sense renunciar a la nostra identitat. El català ha de ser, doncs, una eina que ens serveixi per entendre el món, saber qui són, d’on venim, cap on anem... Tot això ho hem de fer respectant la coexistència lingüística, però salvaguardant la llengua autòctona i propiciant el seu ús com un idioma viu i normalitzat en tots els àmbits, amb el qual ens desenvolupem en el nostre entorn més immediat.
Des d’aquest punt de vista, Joan Solà va treballar de valent perquè el català fos una llengua viva, actual, necessària, l’eix articulador d’un territori i d’un poble que defineix la nostra identitat. Va saber defensar-la de manera eficaç i donar-la a conèixer d’una manera molt planera. Va ser un socialitzador exemplar, tal com entenem i apliquem des de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) aquest concepte. Lamentem la seva mort i ara, més que mai, la seva trajectòria ens engresca a continuar treballant pel nostre país, Catalunya.
8 Jul, 2010
En defensa de Catalunya
Enllaç permanent |
Comentaris (7) |
Retroenllaços (0) |
Política i societat civil
A la clandestinitat ja vaig participar a la sortida de l’Assemblea de Catalunya a
Ripoll, als inicis dels anys setanta, per demanar Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia;
ara estem igual.
A la manifestació del 10 de juliol no hi puc
participar-hi perquè estic excavant a Atapuerca (Burgos), però en defensa dels
nostres drets com a catalans recolzo aquest acte. Catalunya és un nació i tots els
pobles tenen el dret de poder demanar l’autodeterminació.
Per tant, cal
sortir en defensa de l’Estatut.
Com a catalanista i fedederalista reivindico que es
respectin les nostres decisions votades democràticament. Conseqüentment, de
forma unitària, hem de participar en aquesta marxa
reivindicativa.
18 Mar, 2009
Actuar i pensar
Enllaç permanent |
Comentaris (1) |
Retroenllaços (0) |
Política i societat civil La màxima pot ser: actuar en el present i pensar en el futur. El coneixement és un dels processos més importants de l'evolució de la matèria i l'energia. Ajuda a saber i dóna claus per pensar. Conèixer les lleis de la natura, imitar-les i reproduir-les ens permet accelerar l'evolució. Això és una obvietat en el procés d'hominització i humanització.
En aquest punt, la nostra espècie comença a entrebancar-se amb les seves incertituds. El principi d'incertitud ens fa relativitzar el coneixement i ens torna més intel·ligents, però, a la vegada, més fràgils. La complexitat s'apodera del nostre entorn i les decisions que prenem han de contemplar paràmetres que abans no plantejàvem. L'estratègia passa per desenvolupar un nou nivell de comprensió dels fenòmens. Jerarquitzar les decisions, utilitzar de forma raonable i crítica el coneixement científic, ens obre les portes a una evolució responsable i a un progrés conscient. Dos conceptes que no veig factibles sense una consciència operativa. Aquest tipus de consciència només pot ser socialitzada si augmenta de forma exponencial la consciència crítica d'espècie. Això no és automàtic, han de passar esdeveniments i situacions que ens posi contra les cordes, així el pensament actua i s'avança cap a la construcció d'alternatives que permetin noves formes d'entendre i viure.
Canviar la forma d’organització
L'escenari que se'ns obre en el planeta és clar; o canvien la forma d'organitzar la nostra evolució i la selecció tècnica comença a ser eficaç, o el futur dels humans pot convertir-se en un mal son d'espècie. Al fer-nos conscients augmenta la incertitud, esdevenint paradigma d'actuació i la complexitat encara augmenta més en no poder ser gestionada pel coneixement i l'acció humana. Nogensmenys, si que es poden establir els elements mínims i objectius que l'Homo sapiens hauríem de seguir en el planeta. Com ja hem dit moltes vegades, segurament una catarsi ens empenyerà a prendre decisions.
De moment, conviure en la complexitat i entendre el nostre rol pot servir-nos per resistir la força que ens empeny cap a una direcció incerta, però necessitem noves formes d'adaptació i adquisicions per continuar a cobert en la nostra nau terra. Estem preparats per generar els conceptes i per fixar els objectius, però serem capaços a curt termini de portar-ho a terme? Aquesta és la pregunta que hem de fer-nos. La contrastació ha de ser empírica, si no pagarem un desgast específic molt car.
Aquest article es va publicat per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo, l'11 de març de 2009
27 Feb, 2009
Antonio Gades i els processos revolucionaris a Amèrica Llatina
Enllaç permanent |
Comentaris (2) |
Retroenllaços (0) |
Política i societat civil Madrid acull un homenatge al ballarí pel seu compromís social i artístic
Antonio Gades (1936 – 2004) es va fer molt famós com a ballarí, però són molts els qui no obliden tampoc el seu compromís social i artístic, que sempre el van acompanyar. Precisament, en reconeixement a aquestes dues facetes s’ha organitzat un acte que es realitzarà dissabte dia 28 de febrer a les 17 hores al Palau de Congressos de Madrid, al qual m’han convidat a participar-hi.
Cartell que anuncia l'acte
En concret, se celebrarà una taula rodona sobre els processos revolucionaris a Amèrica Llatina, per iniciativa de la Fundación Obrera de Investigación y Cultura (FOIC) que ha comptat amb la col·laboració del Govern de Cuba i el recolzament del Partido Comunista de Los Pueblos de España, del qual Antonio Gades va ser militant i membre del seu comitè central fins a la seva mort. Hi intervindré juntament amb Abel Prieto, ministre de Cultura de Cuba; els escriptors Santiago Alba i Carlo Fabretti, i l’escriptora Belén Gopegui.
Com he expressat ja moltes vegades, jo també sóc comunista i sempre m’han interessat els processos revolucionaris d’Amèrica Llatina, on en els darrers anys he anat sovint amb motiu de la Red de Orígenes (RDO) que des de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) – que dirigeixo- impulsem amb equips científics d’allí per compartir coneixement i promoure diferents projectes de recerca, socialització i docència.
Durant la transició espanyola, Antonio Gades es va declarar com un català d’Elda, el poble valencià on va néixer. D’ideologia marxista, va acabar militant al Partido Comunista de los Pueblos de España i es va mantenir vinculat al Partit Comunista de Cuba durant tota la seva vida.
Amb algunes de les seves creacions artístiques va efectuar gira per diversos països d’Amèrica Llatina. El 2004, poc abans de morir, havia rebut de mans de Fidel Castro, un personatge que jo sempre he admirat, l’Orden José Martí, la màxima condecoració de la República de Cuba. Les seves cendres estan dipositades al Mausoleu dels Herois de la Revolució Cubana.
30 Mai, 2008
Dilluns, a La tarda, de BTV, i dimarts, a La nit al dia de TV3
Enllaç permanent |
Comentaris (6) |
Retroenllaços (0) |
Política i societat civil Per si és del vostre interès, ja que em consta que són molts els amics i amigues que els hi agrada saber-ho, començo la setmana participant en dos programes de televisió.
Dilluns, 2 de juny, al programa La tarda, de Barcelona TV, a les 18 hores, m’entrevistaran Elisenda Roca i Adam Martín.
Dimarts, 3 de juny, a La nit al dia, de TV3, a partir de les 23.40 hores. En aquest cas, el diàleg el mantindré amb Albert Closas.
Després, us convido a expressar les vostres opinions sobre el que parlem a través d’aquest bloc, que responc tan aviat com puc, doncs els viatges de feina a vegades no em deixen ser tan ràpid com voldria.
14 Mai, 2008
Cap on va Catalunya?
Enllaç permanent |
Comentaris (3) |
Retroenllaços (0) |
Política i societat civil La revolució científica i tècnica s'imposa a la revolució industrial, ara s'està socialitzant i no hi ha cap projecte de país. Potser cal que ens hi posem. Escrivim sobre catalanisme més que mai, advertència de la sensibilitat del nostre poble davant del desgavell. Tots en som responsables, però els polítics i els dirigents no fan el que els pertoca ni interessen prou a la societat.
Hem de pensar més científicament sobre quin país volem. A una societat que va cap a la socialització científica i tècnica li calen altres tipus d'anàlisis. No n'hi ha prou amb discursos idealistes, historicistes, descriptius de què érem i què som.
Cal preguntar sobre els catalans, l'economia, i evidentment les nostres condicions com a poble a l'Europa d'avui, no a l'Espanya d'ahir. Hem de saber si la cultura i la llengua catalanes tenen voluntat d'avantguarda, si són un vehicle socialitzador. Hem de treballar per marcar un objectiu comú com a poble. No es pot fer sense una estratègia social ben dissenyada, en què la recerca i el coneixement científic han de jugar un paper seminal.
Per fer participar la immensa majoria de la població, cal una voluntat transformadora i crítica, fórmules de representació que estintolin el procés amb una perspectiva interclassista. Així es pot aconseguir un futur en què sigui possible expressar les diferents consciències de classe, sempre en el marc de la consciència d'espècie.
Necessitem una perspectiva ecosocial lligada als conceptes del segle XXI. La construcció de Catalunya no es pot fer sense una perspectiva d'espècie i universal. Com volem tirar endavant aquest projecte? Amb plantejaments teòrics però amb una dinàmica empírica. En aquesta aposta, la recerca bàsica i l'aplicada són fonamentals. Si ho fem, d'aquí a 40 anys haurem aconseguit un lloc com a país en el concert planetari. La recerca científica és un dels instruments de transformació més imponents per als segles que vénen i, com a conseqüència, també per a Catalunya.
La revolució científica i tècnica aboca a una Catalunya amb capacitat per aguantar la terciarització mantenint els altres sectors productius. Ha de ser un fenomen irreversible en la generació d'una economia basada en part en la recerca, és a dir, en una estratègia de progrés conscient i d'evolució responsable en comptes de la fal·làcia d'un creixement sostingut.
És més important caminar cap a una Catalunya més social i més justa que cap a una Catalunya més rica. Penso que és un plantejament necessari per al nou catalanisme que hi ha de donar suport. Si basem el futur en models de la Revolució Industrial i en la seva socialització, no construirem cap procés on el catalanisme que estem elaborant tingui una formulació consistent. En el nou plantejament, la recerca científica ha de ser un pal de paller.
Una vegada més, es tracta d'educar i de socialitzar la nostra cultura convertint-la en un element universal, i la recerca científica pot ser fonamental en aquest procés. No ens hem de constrenyir únicament a la literatura, la poesia i d'altres manifestacions pròpies d'un poble, sinó que hem de ser capaços de generar valors propis, científics i tècnics compartits, afegint-n'hi d'altres de socials com la perseverança, la consistència i la seriositat.
El catalanisme social sorgirà si aconseguim objectius d'espècie, no només els sectaris i corporativistes. Hem de confrontar-nos amb la història. Ara el catalanisme no necessita romanticisme i misticisme, sinó intel·ligència, recerca científica, treball i una mica de mala llet.
L'èxit rau en com serem capaços d'implantar la ideologia vertebradora i en com es pot mobilitzar una societat a l'època d'internet i dels mitjans digitals de comunicació. Estem parlant d'aclarir els objectius, d'integrar la diversitat del nostre plantejament, de tenir consciència de la nostra catalanitat i de socialitzar-la fent servir tots els mitjans, però sobretot de saber què volem. És fer avançar el nostre poble des de la societat del coneixement a la societat del pensament.
Aquest article va ser publicat per primer cop al diari AVUI, pàgina 11, dijous, 1 de maig del 2008
8 Abr, 2008
Jornada de treball amb CCOO i la meva visió sobre els moviments d’esquerra
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Política i societat civil Una jornada de treball amb CCOO i la participació en una taula rodona on aportaré la meva visió sobre els moviments d’esquerra del segle XX centren la meva activitat pública de dijous dia 10 d’abril.
Sota el títol Tecnologia i Evolució: reflexions sobre el món d’avui, en el marc del Projecte Quadres de CCOO, que té per finalitat fer emergir nous quadres sindicals en aquesta organització, impulsen diferents trobades d’aquest tipus amb la finalitat de propiciar discussions sobre la necessitat de marcs generals d’interpretació de la realitat per orientar les pràctiques quotidianes.
En aquest context, m’han convidat per la perspectiva evolutiva que faig de la nostra espècie, introduint elements derivats de la socialització de les innovacions tecnològiques i com ho apliquem tot plegat en el món actual amb consciència crítica.
La jornada s’ha concebut per a les persones que han passat per les diferents edicions del Projecte Quadres en els darrers anys i està oberta a altres individus, amb la limitació que comporta una sala de 50 places. Serà dijous 10 d’abril, de 10 a 14 hores, als locals centrals de CCOO a Barcelona, a la Via Laietana, 16, de Barcelona.
Taula rodona
D’altra banda, a les 18 hores a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a la Plaça de la Imperial Tàrraco, prendre part en una taula rodona sobre Present i futur dels –ismes al segle XXI: marxisme, feminisme i nacionalisme, en el marc del segon debat que organitza l’Aula de Debat de la URV. Donaré la meva visió sobre els moviments d’esquerra del segle XX i defensaré la seva raó de ser actual i futura.
Els altres ponents són Eulàlia Lledó i Jaume Renyer que parlaran, respectivament, de la necessitat històrica i la raó actual del moviment feminista, en el primer cas, i dels moviments nacionalistes radicals, pel que fa al segon professor esmentat.
L’Aula de Debat de la URV té com a principal objectiu aprofundir i discutir a l’entorn de temes que es consideren d’utilitat per la ciutadania interessada en el coneixement.
4 Abr, 2008
Lliurament del Premi Crítica Serra d'Or Recerca - altres ciències pel llibre El naixement d'una nova consciència
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Política i societat civil La nit del 3 d'abril s'ha celebrat el sopar del lliurament dels Premis Crítica "Serra d'Or" i m'han concedit el de Recerca - altres ciències pel meu llibre El naixement d'una nova conciència. Per a mi, aquest premi és a un equip de treball i l'ha recollit Cinta S. Bellmunt, coautora amb mi del llibre Els somnis de l’evolució, i responsable de Comunicació de l’IPHES, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, que dirigeixo, perquè tot just a la mateixa hora estava tornat d'un viatge de treball a la Xina.
Acceptar aquest premi és una responsabilitat social pel prestigi que té i representa molts anys de tenacitat de ciutadans catalans per mantenir en un alt nivell la cultura del nostre poble.
Em sento molt satisfet per aquest premi, i el meu equip suposo que també. Sempre he pensat que el millor que podem fer per aquest país és ser lleials a la nostra cultura, i que la lleialtat més eficaç és escriure en la nostra llengua, no perquè sigui millor que cap altra, si no perquè d’aquesta manera, mantenim la diversitat cultural.
Serra d’Or, sens dubte, i un científic no hauria de dir sens dubte, és una torxa poderosa que ens ha donat llum quan l’obscuritat era absoluta.
Accepto, a més, aquest premi, perquè és un reconeixement a tots vosaltres, a la vostra lluita, a la consistència, a la vostra persistència, i per mantenir al nostre país com a cultural universal, i la nostra llengua com a mitjà d’expressió.
29 Feb, 2008
Salvem la Devesa
Enllaç permanent |
Comentaris (2) |
Retroenllaços (0) |
Política i societat civil La Plataforma Salvem la Devesa ha organitzat per a aquest cap de setmana un conjunt d’activitats per demostrar el seu rebuig a la construcció d’un pavelló dins d’aquest parc de la ciutat de Girona, sense que abans s’hagi fet un Pla d’Usos que defineixi el futur de l’espai. A més, consideren que no es pot fer res sense haver comptat prèviament amb un procés de participació ciutadana.
Entre els actes previstos, hi haurà la lectura d’un manifest, dissabte 1 de març, a les 20 h, en el parc mateix, i tot seguit, m’ha convidat a intervenir per reflexionar sobre el que ens està passant com a espècie.
Les meves paraules aniran en la línia dels conceptes que insisteixo darrerament: consciència crítica d’espècie, progrés conscient, creixement exponencial...
La protesta contra el que es vol fer a la Devesa de Girona és una mostra més d’aquest col·lapse d’espècie que vinc anunciant des de fa temps. Si no som capaços de controlar les relacions intraespecífiques, estem entrant en un coll d’ampolla que ens pot sortir molt car, fins el punt de causar una reducció demogràfica important. Després hi haurà una resocialització en la qual la tècnica i la cultura hi tindran un paper clau. A dia d’avui encara no hem metabolitzat la revolució científico i tècnica, cosa que ens pot conduir a una situació d’espècie molt difícil.
30 Nov, 2007
M’adhereixo i aniré a la manifestació 1-D que convoca la Plataforma pel Dret a Decidir
Enllaç permanent |
Comentaris (1) |
Retroenllaços (0) |
Política i societat civil He enviat la meva adhesió a la manifestació 1-D i, a més, hi aniré, perquè jo sempre m’he declarat federalista. Ho recordo perquè, en el fons, el que s’està discutint és el model d’Espanya, que hauria de ser federal i plurinacional.
Les estructures que van sorgir amb la transició han quedat obsoletes i ja no donen resposta als problemes socials del nostre país. Des del meu punt de vista, aquest fracàs s’ha produït perquè perquè els partits polítics no atenen les necessitats socials i cíviques, llavors sortim al carrer per expressar aquest malestar.
Considero que la solució passa per concebre un altre sistema d’organització i, en aquest sentit, cal replantejar-se l’estructura federal d’Espanya.
Teniu més informació sobre la convocatòria i la Plataforma pel Dret a Decidir a la seva web: www.decideixodecidir.cat
