www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

15 Nov, 2015

Suspensió temporal de la meva presència 2.0

Publicat per eudaldc 21:01 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (6) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Benvolguts amics i amigues,

Coincidint amb que he deixat la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) he decidit la suspensió temporal de la meva presencia directa en les xarxes 2.0. i també del meu blog personal. Em dono un temps per poder pensar i regenerar la meva presència en aquests mitjans.

Després de vuit anys d’activitat intensa em plantejo una nova forma de connexió social. És per això que us agraeixo a tots i totes la vostra comprensió. Quan hagi pres la decisió sobre com reestructuro la meva nova etapa, sempre pensant en la contribució social per a l’espècie, us ho faré saber.

Evolution and revolution!

19 Nov, 2013

A l’amic i al Mestre Josep Canal

Publicat per eudaldc 14:40 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Va ser pioner en l’estudi del Paleolític inferior a Catalunya i ha mort dimarts 19 de novembre

Acabo de tornar de Turquia i estava preparant el meu pròxim viatge, a Eritrea, quan rebo una trucada d’una amiga entranyable, l’Elena, filla del meu Mestre i amic Josep Canal. No m'anunciava res de bo: em diu que el seu pare ha mort aquesta nit. Ha començat un viatge que tots fem en un moment o altre. Ens quedarà, però, el record de qui era i del que ha fet.

Quan has de rememorar vols fer-ho de forma objectiva, però, es cert que en aquest moments d’intens dolor, no ho puc fer. Han estat més de quaranta anys de coneixença i d'amistat que ara em passen pel meu cap a una velocitat vertiginosa, i no puc retenir-ne cap moment com d’especial per la gran quantitat que n’hi ha.

D'esquerra a dreta, jo mateix, l'amic Josep Canal i Henry de Lumley, en una reunió a l'Associació Arqueològica de Girona el 2006 - Jordi Mestre/IPHES

Deu ser que m’he fet gran, perquè intento no emocionar-me, però en resulta enormement difícil aconseguir-ho. Escric perquè hem surt de dins i no puc evitar-ho. Publico aquestes ratlles perquè probablement he perdut al millor dels mestres i amic, ivull escriure per recordar-me que sense ell tot serà més difícil.

No hi pot haver-hi oblit quan el que hem construït junts o separats ha significat la nostra vida com éssers humans. És per això que aconseguim entendre qui som i com evolucionem. Els nostres orígens són preciosos, tal i com els veiem els qui estudiem l’evolució humana. Els orígens d’una amistat en plenitud són incommensurables. Aquesta és la paraula, el concepte que vull utilitzar per definir la meva relació amb el senyor Canal, tal i com, sempre l’havia tractat per respecte.

Les prospeccions arqueològiques continuen, segueixo recorrent les valls, els rius i llacs, els deserts i les sabanes on es troben els fòssils que ens permeten saber d'on venim. Això, a partir  d’ara, ho faré amb el record del mestre i l’amic entranyable. Ara marxaré amb una immensa tristor al Danakil, a Eritrea. Haig de trobar la manera de compensar aquesta pèrdua i dedicar-te, amic, les troballes que obtindrem.

Al Turó de la Bateria, el 2007, en una foto històrica perquè reuneix a tres generacions d'arqueòlegs que han treballat en aquest jaciment. D'esquerra a dreta, Bruno Gómez, jo mateix, Josep Canal, Gerard Campeny i Rafel Rosillo. El pioner va ser J. Canal, després E. Carbonell i ara, els altres tres. IPHES

Un somni: el que ara és l'IPHES

Els records no fossilitzen. Les idees es passen de generació en generació i els comportaments humans singulars ens ajuden a ser millors.  Amic, el que sempre havíem somniat: un institut de quaternari, és una realitat quaranta anys després. Es tracta de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i ho ha fet un membre de l’escola de Girona.

Quan vagi a Girona passejaré pel Puig d’en Roca, agafaré sediments de les terrasses del Ter amb les mans i ho llençaré a l’aire. Estic convençut que estaràs allà. Després continuaré treballant per conèixer la nostra historia perquè sé que això és el que volies, i faré memòria de les vetllades a l’Associació Arqueològica de Girona, dels àpats de germanor que fèiem els dissabtes després de la prospeccions arqueològiques. Recordaré també a tots aquells que ens han deixat, començant per la teva muller, l’amic Guardiola, l’amic Jiménez, l’amic Reixach, l’amic Verdaguer, l'amic Vert, etc.. i que varem ser els meus primers lligams amb la prehistòria.

Ara em sento més sol que abans. Ara soc cosncient de que hi ha coses que no tornaran. És per això que em quedo pensant en el que no hem fet i en el que podíem haver fet. Però no hi ha retrets darrera d’una llarga amistat.

technorati tags: , , , , ,

7 Set, 2013

Com he viscut l'estiu 2013

Publicat per eudaldc 21:09 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Quan arriba l’estiu, que ara ja s’acaba, els professionals de l’arqueologia iniciem la nostra particular temporada alta d’excavacions. En el meu cas, passo molt de temps fent treball de camp a Atapuerca (Burgos) i a l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona), però també sovint deixo aquestes excavacions per uns dies per anar a altres indrets a oferir conferències o veure com van els projectes de recerca de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que no porto jo directament. Els mitjans de comunicació o els enregistraments amb diferents productores per a documentals o reportatges especials també m’ocupen molt de temps. Res d’això seria possible sense la corresponsabilitat amb els membres del meu equip.

Avui voldria compartir amb vosaltres un resum fotogràfic del que ha estat el meu particular estiu 2013.

Espero que us agradi!

Roda de premsa balanç de la campanya a Atapuerca - Jordi Mestre/IPHES

Treballan dur a l'Abric Romaní - NEAN Parc

Visitant les excavacions que durant part d'agost i de setembre desenvolupa l'IPHES a Orce - Tsegai Medin/IPHES

També és temps d'atendre els mitjans de comunicació i preparar documentals i sèries - Jordi Mestre/IPHES

technorati tags: , , , , ,

5 Abr, 2013

Discurs pronunciat durant l’acte d’inauguració de l’edifici de l’IPHES, el 5 d'abril de 2013

Publicat per eudaldc 19:43 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Crònica de l'acte

Molt Honorable President, Il·lustríssim senyor Alcalde, rector Magnífic, representants de l’administració, directors de centres, representants de la societat civil, col·legues, amics i amigues. Vull agrair-vos en nom de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que esteu amb nosaltres en un dia tant esperat pels equips que sumem en aquesta estructura. És per això que us dono una benvinguda d’espècie.

L’Homo sapiens després de la revolució Neolítica, de la revolució industrial i de la revolució cientificotècnica, s’enfronta a la darrera i verdadera revolució, conèixer qui és i cóm s’ha construït com espècie. Sabem que ens acostem a un coll d’ampolla evolutiu. A la crisi conjuntural actual, se li afegeix la crisi sistèmica i a la sistèmica, la crisi evolutiva com a gènere.

discurs inauguració IPHES

Moment en què vaig llegir el meu discurs, a la sala d'actes de l'IPHES plena de gom a gom - Jordi Mestre/IPHES

Transformar el coneixement en pensament

Aquest és el marc on es mou la població d’Homo sapiens en el planeta al segle XXI. És la primera crisi evolutiva en què una espècie del gènere Homo hi arriba amb gairebé tot monitoritzat. L’espai, l’hidrosfera, la litosfera i la biosfera són controlades segon a segon per sensors automatitzats, que ens informen de què és, el que està passant, de manera que estem assabentats holísticament: del clima, de l’ecologia, de l’economia, dels moviments socials, de la cultura i, en definitiva, de qualsevol aspecte que afecta al funcionament dels humans.

Edifici IPHES exterior

Exterior d'una de les parts de l'edifici de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

Aquesta és la situació. Estem en la societat del coneixement. Però tot aquest coneixement no ens servirà per a res si no pensem com utilitzar-lo críticament i en benefici de l’espècie. Aquesta és una qüestió primordial, cóm transformar el coneixement en pensament i el pensament en consciència de la pròpia espècie.

Pensem que les ciències de la vida i de la terra sincronitzades amb les ciències socials, poden generar un pensament transdisciplinar d’espècie que ens ajudi a l’hora de prendre decisions de tipus ecològic, social i polític que tinguin una base científica. Efectivament el pensament científic ens pot donar capacitat per generar una nova consciència crítica, que ens serveixi per construir una capacitat operativa adequada als nostres coneixements culturals i tecnològics.

Noves formes de comportament

Tenim una sèrie de reptes davant del tricicle de la crisi. Es tracta de fer emergir noves formes de comportament, de coneixement i de pensament que estiguin a l’alçada dels canvis i transformacions que la socialització de la revolució cientificotècnica ens ha posat sobre la taula.

Mai el futur havia estat tant obert. Mai la lògica humana i el coneixement havien estat tan estesos. Mai havia existit una consciència planetària com la que tenim actualment. Però mai hi havia hagut tanta incertesa.

L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social és una estructura que vol sumar amb l’objectiu de treballar pel coneixement i per la construcció de pensament científic i crític. Té, per tant, una estructura dedicada a potenciar la visió de l’evolucionista i el pensament crític i portar-lo a la societat per influir en la presa de decisions. Sembla que ja som capaços de saber què volem i com volem fer-ho. Coneixem els factors limitants, però sembla ser que som incapaços de prendre decisions que beneficien al conjunt de l’espècie.

assistents inauguració

A l'acte d'inauguració em vaig sentir molt acompanyat per amics i amigues - Jordi Mestre/IPHES

Els catalans ens hem significat històricament per ser un poble format per humans constants, responsables i culturalment avançats. El 2019 farà cent anys de la presentació publica per part del Doctor Manuel Cazurro del treball “El cuaternario y las estaciones de época Paleolitica en Cataluña”. Aquest investigador de l’Escola de Girona i continuador del treball d’Alsius, descobridor de la mandíbula de Banyoles, segurament estaria emocionat d’estar aquí amb nosaltres gaudint d’aquesta infraestructura. Som hereus d’aquest pioners. I des de Catalunya ara volem contribuir a fer un món millor a través de la recerca científica que ens porti a una evolució responsable i a un progrés conscient.

Tot això no hagués estat possible sense l’ajuda de molts espècimens humans. Hem d’agrair al Molt Honorable expresident Jordi Pujol que comprengués el projecte i encarregués al Honorable Sr. Conseller Mas Collell que el portés a terme. Sense ells aquest Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social continuaria essent un projecte desitjat. Però aquest somni era una quimera fa 30 anys i una utopia en fa 15, i si no hagués estat per amics i amigues que ens varen animar, tant professionals como no professionals, això no existiria i hauria estat l’evolució somniada. Ara no és un somni és una realitat.

Però, he de deixar clar que sense la competència de l’equip de recerca, tècnics i d’administració la nostra estructura no seria la que és i tindríem un edifici buit.

Laboratori molecular

L'IPHES diposa de diferents laboratoris que permeten fer una recerca d'alt nivell - Jordi Mestre/IPHES

Voldria també donar les gràcies a l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA), perquè segurament sense les troballes excepcionals que s’han fet, aquest Institut tampoc tindria l’envergadura que té, sobretot sense la lleialtat dels meus col·legues i amics codirectors Juan Luis Arsuaga i José María Bermúdez de Castro.

Sense la comprensió i ajut dels diferents rectors de la URV i alcaldes de Tarragona, i per descomptat, sense els membres del Patronat que sempre ens han confortat i ajudat en la tasca de direcció i control de l’Institut, això no seria el mateix.

Ara davant de tothom agraeixo al Molt Honorable President de la Generalitat Artur Mas que hagi trobat un racó del seu temps per inaugurar aquest edifici enmig de tants problemes i dificultats econòmiques socials i culturals que passa el nostre país.

Moltes gràcies

technorati tags: , , , , , ,

23 Des, 2012

Francesc Gusí o la prehistòria de Castelló de primera divisió

Publicat per eudaldc 19:14 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Tot just fa uns dies, recent arribat de l’Àfrica, una de les primeres notícies que em donen té a veure amb la pèrdua d’un altre amic, en Francesc Gusí, amb qui ens havíem relacionat molts membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), especialment els qui havien excavat amb ell al Tossal de la Font, a Castelló. Era un bon amic nostre i la meva amistat amb el Francesc i la Carme Olaria, una altra col·lega d’aquelles terres, és vella i llegendària.

En primer terme, darrere de Carme Olaria, Francesc Gusí. A dalt, a la dreta, Andreu Ollé, membre de l'IPHES, durant una excavació al Tossal de la Font - IPHES

Sens dubte, parlar de Francesc Gusí és parlar de la prehistòria de Castelló. La seva feina va ser clau per a la construcció d’una estructura cultural i científica que ha posat aquesta àrea de la mediterrània a primera divisió. Els Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló són un exponent de la voluntat de fer conèixer la història més antiga i la prehistòria de manera sistemàtica i científica. Penso que el Francesc ha estat una de les persones i un arqueòleg capaç de mirar lluny i ha aportat la metodologia i el coneixement modern a aquelles contrades.

Es per això que a part de lamentar la seva mort, tots els seus amics, totes les persones que l’han conegut, el recordarem com era, de caràcter obert, meticulós, amb la seva forma de tenir cura de l’amistat... Però per damunt de tot, era un arqueòleg, una bona persona i un bon investigador.

technorati tags: , , , , ,

18 Nov, 2012

Desigualtats, troballes arqueològiques extraordinàries, el tren d’alta velocitat, dret a decidir, associacionisme i una nova consciència

Publicat per eudaldc 20:11 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Web i bloc personal - Grup al Facebook El pensament d'Eudald Carbonell i pàgina professional - twiiter

Avui voldria compartir amb vosaltres algunes frases que vaig pronunciar a La Sagrera, a Barcelona, com a pregoner de les festes del barri d’aquest any, perquè considero que alguns pensaments que vaig expressar, tal com vaig dir el dia de pregó, serveixen per a tot espai, i per a tot temps. Aquí van alguns fragments:

“Estem al segle XXI, en plena revolució cientificotècnica, nogensmenys, la societat actual, en el marc del capitalisme salvatge, té els problemes de sempre. Classes populars i mitjanes estan pagant la factura d’un sistema que ja no és capaç de resoldre les seves contradiccions. Cada cop hi ha rics més rics, i pobres més pobres; és la pauperització del poble.

Llegint el pregó de les Festes de La Sagrera el 15 de novembre de 2012

Llegint el pregó de les Festes de La Sagrera el 15 de novembre de 2012 - C.S.B. /IPHES

Qui són els responsables d’aquesta situació tant greu i preocupant? Sens dubte, els qui ens dirigeixen i tots els que miren cap un altre cantó quan se’ls demana compromís i acció contra la desigualtat. El  veritable responsable és la falta de solidaritat,  de consciència de classe i d’espècie. Els humans, si no volem que la història ens passi una factura molt elevada, hem d’afrontar el futur amb força i de manera crítica”.

“En un territori com la Sagrera hem pogut veure com les obres del tren d’alta velocitat posaven al descobert un tresor arqueològic d’una importància extraordinària: un enterrament del Neolític, una inhumació col·lectiva amb desenes d’esquelets que són les restes de persones que vivien en aquest territori fa ja milers d’anys, quan aquest indret era apte per a l’agricultura i la ramaderia. Eren individus que pertanyien a una societat ramadera i agrícola, com molts altres col·lectius de la Mediterrània. Segurament, eren conscients sobre el poble al qual pertanyien i sobre què els havia fet establir aquí”.

Organització

El territori serveix per viure i conviure. Els romans, una gran civilització que ha marcat la nostra cultura, deixaren les petjades amb les seves vilaes, amb les quals organitzaven el seu espai rural. Roma, un imperi que s’estenia des d’Europa fins a Àsia i el Nord d’Àfrica, representava una forma d’organització  agrícola, ramadera i militar única, amb un status cultural, social i econòmic increïble. Aquí, doncs, a la Sagrera, també els vostres avantpassats varen cohabitar amb aquesta societat esclavista, culta i rica, però classista.

Com podeu veure, les desigualats no venen d’ara. La humanitat ha crescut a base d’aquest tipus de diferències. Com deia Marx, la lluita de classes ha estat el motor de la història. A aquest nivell, les coses no han canviat i ens costarà molt transformar-les. Hi ha molt per fer, si volem humanitzar-nos. Cal ser-ne conscient: és tracta d’un treball que hem de dur a terme entre tots i amb una nova consciencia". 

La revolució industrial va arribar-hi a finals del segle XIX i principis del segle XX. En aquest context, els pobladors de la classe treballadora i popular varen contribuir a deixar la seva empremta. Durant la dictadura  franquista, l’acció de sindicats i partits polítics, entre ells el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), varen ajudar a articular una societat amb una gran força associativa que encara dura.

“La Sagrera és (...) un indret històric en transformació constant, ara, amb desenes de milers de pobladors que veuen amb esperança, però també amb preocupació, i en temps de crisi sistèmica, cap a on avança el barri. Ara és el moment de la lluita amb una organització associativa activa. És l’hora de les associacions de veïns i és el moment de conèixer la història per tal de transformar-la.

Les entitats al capdavant

Les entitats del barri s’han de posar davant dels moviments socials i han d’afavorir la integració de la diversitat. D’aquesta manera, el centre Cívic, el Casal Parroquial, la Nau Ivanow, etc. Totes les entitats, en definitiva,  han de continuar tirant endavant la corrent organitzativa popular. Torna a ser hora de desplegar l’aliança de les forces del treball i de la cultura.  Aquesta, i espero que ho compartiu tots, és la manera més eficient d’aconseguir unitat d’acció i de participació popular, en la perspectiva de tirar endavant projectes engrescadors i que beneficiïn als més desafavorits.

La Sagrera es mou i ha de continuar movent-se te amb el suport crític de tota la ciutadania, perquè aquesta vegi en l’associacionisme actiu una font de progrés i de construcció social pel barri”.

El dret a decidir

“Catalunya necessita la gent dels barris, i els barris necessiten el poble de Catalunya, i  Catalunya necessita poder decidir democràticament, decidir què volen ser com a poble i nació.

La nova estació del tren d’alta velocitat no ha de servir  només per tenir un equipament  intermodal, col·lectiu, de poble i nació i internacional, sinó que s’ha de configurar com un espai ciutadà i de barri de manera que ajudi a l’articulació de la Sagrera, doni feina i bategui amb el veïnat. Això hauria de ser el futur d’un barri que ha estat i vol ser-hi en el futur”.

technorati tags: , , , , , , , ,

20 Abr, 2012

Presentació d’un nou número de la revista URTX. Revista d’humanitats de l’Urgell

Publicat per eudaldc 10:23 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Dissabte dia 21 d'abril m’han convidat a presentar el número 26 de la revista URTX. Revista d’humanitats de l’Urgell, acte que tindrà lloc a les Sales Nobles del Museu Comarcal de l'Urgell de Tàrrega a les 7 de la tarda.

Es tracta d’una publicació coeditada per aquesta entitat i l'Arxiu Comarcal de l'Urgell amb 24 anys de trajectòria i 26 números publicats. La revista és una miscel•l`nia d'estudis humanístics que centra el seu àmbit d'actuació principalment a Tàrrega, l'Urgell i comarques veïnes.

número 26 de la revista URTX. Revista d’humanitats de l’Urgell

Portada

En aquesta ocasió consta d'un dossier d'arqueologia urbana a Tàrrega amb 8 articles sobre intervencions fetes entre els anys 2005 i 2008. A banda, hi ha 9 articles més de temàtica diversa dins del camp de les humanitats.

Entre 1989 i el 2011,  URTX. Revista d’humanitats de l’Urgell ha publicat un total de 440 articles i hi ha escrit 248 autors. Les temàtiques més exposades són: història (amb 132 articles), art i història de l'art (79 articles), prehistòria i arqueologia (amb 53 articles), arquitectura, urbanisme i medi ambient (54 articles), antropologia i etnologia (37 articles), biografies (53 articles), llengua i literatura (31 articles), museologia (26 articles) arxivística (21) i economia (19).

technorati tags: , , , , , ,

26 Gen, 2012

Cal gaudir més dels nostres amics

Publicat per eudaldc 09:52 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Suposo que tot és una qüestió del pas del temps, però el cert és que els amics van deixant-nos de manera inexorable. És per això, que amb el canvi d’any vull parlar dels qui he perdut en els últims mesos i amb els quals havia compartit projectes i il·lusions.

Em referiré primer al Francesc Morera, que va ser un amic de joventut, un amic de l’ànima, com els altres. Era fotògraf i una persona entranyable; vàrem estudiar junts de petits a Rialp, a la Vall de Ribes. Érem ungla i carn, i parlàvem sovint de projectes de futur. Mentre jo realitzava un viatge de Burgos a Cervià, dels que faig de forma molt habitual per feina, una telefonada d’una amiga comuna i de la família Carbonell, la Rosa Maria, em va comunicar la trista notícia referent a que el Francesc estava mol malament. Quan em disposava a anar a veure’l, ell ja no hi era, i amb la seva desaparició s’endugué els seus somnis a un altre món.

Xavier Puig amb Eudald Carbonell

Xavier Puig, el primer per l'esquerra, amb Eudald Carbonell - Arxiu personal Eudald Carbonell

Això no és tot. Poc després, un altre amic, un camarada, el Damià  Escudé, també ens deixava. Aquest va ser una persona que sempre havia considerat Catalunya, el nostre país, com una pàtria sincera i va estar tancat  a la presó amb els comunistes on va poder desenvolupar l’excel·lència de l’amistat i de la camaraderia. Tampoc vaig poder estar amb ell durant els últims dies de la seva vida, ni amb la Maria, la seva companya; sens dubte, moltes vegades les coses passen massa ràpid i no reaccionem a temps.

El darrer en traspassar ha estat el Xavier Puig. Rememoro que tot de sobte m’alerten de que no es troba bé. En aquell moment estic acabant la campanya d’excavacions de l’estiu i mentre considero que el millor es acostar-me a Flaçà a visitar-lo, m’assabento de que ja no està amb nosaltres; penso llavors amb la Dolors, la seva parella. Amb ell vàrem dedicar-nos de joves a socialitzar l’evolució humana. Al nostre entendre, aquesta era la millor forma de contribuir a construir el país i per aquest motiu les nostres accions anàvem més enllà de la pedagogia. Tampoc vaig poder acomiadar-me d’ell i ja no està aquí.

Malalties

En el nostre entorn quotidià succeeixen moltes coses i massa ràpid. El meu germà es mostra convençut de que no és normal que mori tanta gent en un termini tan curt, però jo sé que la vida transcorre davant de nosaltres de manera inexorable. Ara mateix tinc molts amics que pateixen alguna seriosa malaltia, alguns d’ells no sé si se’n sortiran i em costa entendre que molts no han arribat ni tan sols als seixanta anys d’edat.

L’amistat és quelcom que no gaudim prou. La llàstima és que ens adonem  d’això quan esdevé un fet irreversible com ho és la mort. Possiblement, no concedim prou importància als qui ens rodegen ni als qui han tingut en la nostra vida un forta influència, ni que sigui en una etapa determinada. Segurament és l’acceleració del temps experimentada des de la revolució industrial, i ara encara més agreujada amb la revolució cientificotècnica, qui ens condueix a aquesta realitat, però ara que em faig gran, començo a plantejar-me moltes coses que abans era incapaç.

Tinc claríssim que hem de continuar la nostra vida fins que nosaltres formem part del procés, però ho hem de dur a terme de manera conscient, alhora que gaudim a fons de l’amistat. Tot té un principi i un final, nogensmenys els amics i amigues sempre estan,  i estaran, en el record.

Aquest article va ser publicat per primer cop el 30 de desembre de 2011 a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI

technorati tags: , , , , , , ,

24 Nov, 2011

Lynn Margulis, una bona científica i amiga

Publicat per eudaldc 18:42 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

També al bloc de l’IPHES

Mentre estic immers en el rodatge de nous capítols de la sèrie Sota terra, de TV3, m’assabento d’una trista notícia, la mort de la biòloga Lynn Margulis. Per mi va ser una bona científica i, a més, una amiga.

Lynn Margulis

Les seves aportacions per conèixer les primeres etapes de l’evolució de la vida han estat claus, així com la seva contribució a la teoria de Gaia.

La seva perseverança i entusiasme envers la ciència ens encoratja alhora a continuar investigant amb fermesa sobre la nostra espècie, l’Homo sapiens i el nostre futur.

15 Ago, 2009

Pregó Festa Major Capellades 2009, 15 d'agost

Publicat per eudaldc 20:18 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (0) | Trackback Retroenllaços (0) | General

 Bon dia capelladins i capelladines, amics i amigues

Aprofito aquesta oportunitat que m’han brindat per reflexionar sobre la nostra espècie. Hem de construir una consciencia humana universal i crítica abans que sigui massa tard. Voldria contribuir a donar un missatge d’esperança per humanitzar-nos més ràpidament. Avancem cap al coneixement de manera exponencial, caminem cap a noves formes d’organització fins ara incommensurables. Estem accelerant el nostre entorn i a la vegada augmentem també exponencialment les nostres interaccions.

L’evolució és una teoria que ha fet possible entendre com hem arribat fins aquí i d’on hem sorgit els organismes vius. Aquest any, 150 aniversari de la publicació d’El origen de les espècies per Darwin, coincideix amb el centenari de la descoberta de les primeres restes arqueològiques a la Balma del Fossar Vell de l’Abric Romaní de Capellades, protagonitzada per Amador Romaní  Guerra, sota els auspicis de l’Institut d’Estudis Catalans.

Eudald Carbonell pregó Capellades 09

Durant la lectura del pregó - Gerard Campeny / IPHES

L’origen de les espècies és la formulació d’una teoria universal per explicar l’evolució. L’Abric Romaní és un jaciment local, a la vorera del riu Anoia, però que ens està permetent, a través de l’anàlisi dels diferents registres, aproximar-nos al coneixement, també universal, del comportament dels homínids que van desaparèixer a Europa fa 25.000 anys.

El coneixement és la base del pensament. El pensament és la base de la nostra adaptació al planeta terra. Viure el passat a través de l’arqueologia no té sentit sense pensar què volem fer en el futur com a espècie i com en el present construïm el futur. Aquesta reflexió prové de l’anàlisi de la situació de la nostra espècie en el planeta. Sorgeix del coneixement experimental sintetitzant el pensament social i filosòfic de tota la humanitat.

Capelladins i capelladines, des d’aquesta terra històrica voldria que tots junts féssim una reflexió profunda sobre el que està passant a la terra i a la nostra humanitat. Seria important fer l’autocrítica per tal d’incrementar la nostra sociabilitat.

El coneixement del poblament de les cingleres del Capelló i de l’Abric Romaní, en el qual havien viscut primer l’homo neandertalhensis i després l’Homo sapiens ens ha de donar un bagatge informatiu per entendre com ens hem d’adaptar  i viure en un territori.

Tot aquest coneixement, tota aquesta anàlisi, tota aquesta reflexió s’ha de fer des de Capellades i projectar-ho a tota la nostra espècie, per tal d’humanitzar-nos més ràpid i ser capaços de fer-nos millor.

Eudald Carbonell a Capellades 09

Moltes capelladins i capelladines van assitir a l'acte - Gerard Campeny /IPHES

Ara, quan passegem per les cingleres del Capelló, una vegada més, ens toca seriosament reflexionar sobre la nostra història, sobre com els neandertals de Capellades poden contribuir a fer-nos més conscients de com les espècies que ens han precedit i s’han extingit  ens han de fer incrementar la nostra consciència com espècie per sobreviure i adaptar-nos al futur.

Cent anys de feina a les cingleres del Capelló, i ara en aquest centenari, continuem treballant pel coneixement de les nostres arrels, però amb la consciència que només des d’una societat més igualitària i reflexiva podrem construir un pensament racional que ens ajudi a coneixe’ns.

La festa major és una celebració cíclica. Nosaltres en la festa hi trobem la capacitat de gaudir junts com a poble, com a comunitat històrica.

Capelladins, capelladines, benvinguts a casa vostra.

Bona Festa Major !!!

8 Oct, 2007

En la mort de Josep Gibert

Publicat per eudaldc 14:00 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (4) | Trackback Retroenllaços (0) | General

En la mort del paleontòleg Josep Gibert, com a director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) he de dir que tot el nostre equip lamenta molt, i ens entristeix, aquesta sensible pèrdua.

Josep Gibert, apleontòleg

Malgrat que teníem opinions diferents sobre alguns aspectes, havíem compartit moltes hores de discussió científica. Amb el seu traspàs, Josep Gibert deixa un buit molt important en la paleontologia espanyola, per les nombroses aportacions que va fer durant els seus anys de treball intens i pel coneixement que tenia sobre l’evolució biològica a Europa.

29 Ago, 2007

Parkinson, Alzheimer, gens i cultura

Publicat per eudaldc 22:42 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (1) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Fa uns dies, en aquest mateix bloc, rebia un correu d’una persona que es definia com arquitecte i parkinsoniana; m’instava a prendre’m el mateix interès que he demostrat amb l’Alzheimer en el cas del Parkinson, preguntant-me directament si aquesta malaltia pot ser el resultat d’un excés de zel de l’evolució en atrofiar l’òrgan olfactiu principal o secundari (comentari que podeu llegir directament clicant aquí), ja que les persones que pateixen parkinson no tenen olfacte.

Entenc que podria haver-hi alguna qüestió que tingui a veure amb l’evolució dels gens, però, de moment, com ve observava aquest lector, amb el meu amic i metge Enric Bufill, neuròleg a l'Hospital General de Vic, només m’he aproximat a veure què succeeix amb els qui tenen Alzheimer.

La pràctica mèdica de l’Enric, combinada amb el seu interès científic en l’àmbit de la biologia evolutiva va permetre que desenvolupéssim plegats idees que ha anat traçant l’Enric.

Així, pel que respecte a la Malaltia d’Alzheimer sembla ser que la presència d’un al·lel (una de les formes variants de un gen ), l’al·lel ε4 i una proteïna, la reelina, hi tenen molt a veure. Us faré cinc cèntims del que sobre això explicàvem a l’article Conducta simbólica y neuroplasticidad: ¿un ejemplo de coevolución gen-cultura?, publicat a la Revista Neurologia 2004; 39 (1): 48-55.

Nosaltres considerem que les capacitats cognitives que caracteritzen l’Homo sapiens, per exemple, el llenguatge i el fet de poder crear, acumular i transmetre la cultura simbòlica, podrien estar directament relacionades amb una millora de la neuroplasticitat, i no només amb el creixement del cervell, doncs es dóna el cas que aquest, en el gènere Homo, al qual pertanyem nosaltres, no només no ha experimentat cap augment ens els darrers 150.000 anys, sinó que ha sofert una lleugera reducció en els darrers 35.000 anys, coincidint amb la generalització de la cultura simbòlica que probablement va tenir lloc al Paleolític Superior. Per tant, allò que ens hauria afavorit haurien estat canvis estructurals en el funcionament del cervell no un creixement en el tamany del mateix.

En aquest procés hi té un paper decisiu la neuroplasticitat, una característica que permet modificar de manera permanent o temporal els patrons de connexió sinàptica (unions especialitzades de neurones mitjançant les quals el sistema nerviós connecta tots els sistemes del cos) per produir canvis en les rutes d’interrelació entre les neurones i, per tant, alterar el funcionament dels circuits neuronals i la manera com interactuen els sistemes modals en què s’organitza el cervell.

Està demostrat, d’altra banda, que en l’evolució del cervell humà s’han produït canvis funcionals i estructurals, sobretot en àrees relacionades amb funcions cognitives complexes. Això esdevé en processos com la memòria i l’aprenentatge. Diversos estudis realitzats en vàries espècies de mamífers avalen, per exemple, que l’aprenentatge incrementa el número de connexions sinàptiques, cosa que podria propiciar una major neuroplasticitat.

Des d’aquest punt de vista, hem constatat que hi ha gens que afavoreixen aquestes connexions, com és el cas d’un al·lel, l’al·lel ε3 i, en aquesta mutació, que es va produir entre fa 220.000 i 150.000 anys, hi tindria molt a veure la presència d’algunes proteïnes com la reelina, que sembla haver desenvolupat un paper clau en l’evolució cerebral, regulant la migració i posicionament neuronal. L’emergència de la conducta simbòlica i l’increment de la complexitat tècnica i social associats a ella van poder exercir una intensa pressió selectiva que va portar a la selecció de gens els quals van comportar millores en la neuroplasticitat, cosa que constituiria un exemple de coevolució gen cultura.  En canvi, la possessió de l’al·lel  ε4 s’associa a una menor neuroplasticitat i una pitjo capacitat de reparació sinàptica.

En l’ésser humà, els portadors de l’al·lel ε4 experimenten una pitjor recuperació davant d’un traumatisme cranial i accidents vasculars cerebrals, i dit al·lel s’associa a una major afectació cerebral traumàtica en els boxejadors. L’al·lel ε4, a més, sembla que promou l’aparició prematura de dipòsits cerebrals de proteïnes neurotòxiques, l’excés de les quals condueix a la malaltia de Alzheimer. També s’ha constatat que els portadors d’aquest al·lel presenten amb més freqüència malalties cardiovasculars.

Aquestes reflexions demostren que el coneixement humà té encara un llarg camí per recórrer ja que més enllà dels diagnòstics cal cercar les causes de les malalties neurodegeneratives com la Malaltia de Alzheimer o el Parkinson, que com en altres casos formen part del que podríem anomenar el preu de la nostra evolució.

27 Feb, 2007

Compartir coneixement

Publicat per eudaldc 14:28 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (5) | Trackback Retroenllaços (0) | General

Un tret característic dels primats humans és la seva sociabilitat: a mesura que els mitjans produïts per la revolució científica i tècnica se socialitzen, s’incrementa la informació en el sí de la nostra espècie. Convertir coneixement en pensament pot esdevenir una de les activitats més importants de l’Homo sapiens.

El progrés conscient ha de ser l’articulació més genuïnament humà i que ens pot conduir a través de la socialització de la ciència i la tècnica a una consciència crítica d’espècie.

Factors fonamentals en aquest procés han de ser la integració de la diversitat, l’equilibri energètic en el planeta, la planetització i no la globalització. Cal anar contra el pensament únic i homogeneitzador i construir de cara a un pensament únic: la humanització.

Amb la finalitat de compartir amb vosaltres aquestes inquietuds, coneixement i pensament, enceto aquest bloc personal i us engresco a conversar.

14 Feb, 2007

Enhorabona!

Publicat per eudaldc 17:50 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (4) | Trackback Retroenllaços (0) | General
Si pot llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s'ha realitzat correctament. Benvingut al vostre espai de blocs a Tinet.