www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

25 Ago, 2007

“Catalanisme social, d’esquerres i progressista” – sisè lliurament del Manifest “Catalunya, poble i nació”

L’avenç en la construcció del catalanisme social ha de ser lògic, racional i integrador. El catalanisme ha de representar sobretot participació i justícia social per a les majories; necessitem que la refundació del catalanisme sigui un projecte progressista i conscient en comptes de ser un artefacte defensiu per entendre el món –minoritari, si parlem del planeta- dirigit per élites econòmiques i polítiques amb interessos específics de classe. Des de la meva perspectiva, plantejo el catalanisme com una lluita contra les oligarquies reaccionàries, en favor del poble conscient d’ell mateix.

En el meu discurs, això és sinònim de pensar i d’articular, de transformar el coneixement amb el pensament. Els objectius d’una Catalunya social han de deixar enrere aquelles formes de catalanisme que durant la revolució industrial ens van ser útils, però que ara ja estan amortitzades. Ara, en la revolució científica i tècnica, han de ser les forces del treball, de la ciència i de la cultura, bàsicament sustentades per les classes populars i mitjanes, les que encapçalin estratègicament el procés. L’educació i la formació són els elements que s’han de jugar a fons en aquest projecte.

La Catalunya poble és qui ha de fer el catalanisme, no els interessos de les oligarquies organitzades ni les seves xarxes de poder. L’objectiu del catalanisme social és la reconstrucció del projecte nacional sense ambigüitats, una visió universal però participativa, una forma de cohesió amb contingut progressista; el diàleg social i la lluita política han de ser les expressions consistents d’un projecte compartit.

Ens hem de moure aprofitant els resultats de la nostra formació cultural i social des de la consciència del present i del coneixement del que volem en el futur, sent capaços d’interrogar el passat per obtenir una informació valuosa per desenvolupar la nostra consciència i la nostra catalanitat.

Els projectes de futur de Catalunya no es poden construir partint únicament dels projectes del passat. El nostre país està mutant com molts d’altres del món; la nostra manca de consciència nacional i la nostra desmoralització poden ser obra de les forces importants que juguen a la contra; per enfrontar-nos-hi és imprescindible que identifiquem de nou quins són els nostres problemes i que creem projectes consistents i unitaris: és urgent si el que volem és evitar la  destrucció de la nostra catalanitat. La revolució científica i tècnica ha impactat a Catalunya com a una forma renovada de revolució industrial i els seus efectes s’han deixat sentir des de tots els àmbits.

Hi ha una sèrie d’aspectes que afecta la nostra realitat i que no podem obviar perquè cal avaluar-ne l’impacte per passar a desenvolupar unes propostes constructives:

1.  Les desigualtats produïdes per les formacions socials capitalistes han produït balanços demogràfics planetaris que afecten de ple a Catalunya. L’aparició de la multiculturalitat i del multiliguisme és un fenomen que s’ha socialitzat recentment i que cal normalitzar per a la integració de la diversitat i per a l’obtenció d’un equilibri econòmic per a tothom.

2.    L’ampli ventall de mitjans de comunicació que ara existeix ha tingut un gran impacte sobre la xarxa dels nostres recursos lingüístics quan el català encara no havia estat socialment normalitzat. Hem de fer que la llengua catalana sigui més competent, però els catalanoparlants hem de deixar de pensar en ella només com un vehicle de comunicació, perquè per a nosaltres és també –fonamentalment- un vehicle identitari.

3.     La construcció i massiva posada en servei de mitjans de transport terrestres, aeris i marins han transformat les distàncies entre els territoris i els pobles disminuint-les exponencialment, els catalans hem d’aprofitar els avantatges que la nova situació en ofereix per enriquir des d’altres perspectives foranies la nostra identitat sota la perspectiva del progrés conscient i la intercomunicació.

4.  La davallada de les ideologies progressistes ha tingut un impacte negatiu en la consciència catalanista d’esquerres provocant la pèrdua de competència i l’empobriment de la nostra consciència nacional.

Per construir la catalanitat del futur fora bo no deixar de banda els fets que he esmentat, però, tot i això, el que a mi em sembla hores d’ara més important és què volem fer amb la nostra catalanitat.

I, què ha passat per arribar a aquesta realitat de desmobilització? Si volem construir el catalanisme social ho hem de fer vertebrant-lo sobre uns eixos conceptuals i empírics. Jo n’avançaria uns quants:

1.      L’aliança estratègica de les forces del treball, de la ciència i de la cultura ha d’arribar a formular els punts de referència de la refundació catalanista progressista i social.

2.     La majoria de progrés que en resulti ha d’actuar per generar un equilibri econòmic i cultural igualitari al nostre territori nacional, amb un model d’organització basat en el progrés conscient en comptes del creixement sostenible.

3.     És necessari que socialitzem la tècnica i la ciència per dinamitzar les forces del treball i alliberar energies que ens ajudin a establir la solidaritat intraespecífica.

4.  La cultura hauria de ser entesa com un subsistema que organitza els valors que comparteix conscientment un grup social concret. Si articulem constructivament la lluita i incorporem els interessos econòmics o socials de les majories, aportarem competència a la consciència crítica des de la nostra catalanitat.

5.   Cal incorporar de manera sistemàtica a la dona a la tasca de construir la identitat social catalana mitjançant la plena i efectiva normalització de la seva ciutadania.

6.  El fet de compartir una llengua com a forma de comunicació preferent sense menystenir d’altres amb les quals es cohabita l’hem de veure com un element que actua a favor de la integració de la diversitat. 

7.  El reconeixement del dret a l’autodeterminació és necessari per avançar cap a la interdependència com a poble de la mà amb els altres pobles d’Espanya, d’Europa i del món.

8.     Els catalans som poble, però també som espècie, per tant, hem de poder fer la nostra contribució específica per contribuir a la nova consciència crítica planetària.

En resum, penso que el catalanisme social i integrador ha de ser l’expressió del comportament humà d’un poble que té una especificitat històrica i que cal articular econòmicament i socialment el país des d’una perspectiva progressista.

De la mateixa manera, la nostra identitat ha de ser construïda sobre la diversitat. Catalunya és una nació; ara, a l’Occident, les nacions es composen de persones que procedeixen d’altres pobles i d’altres cultures. La vocació i l’objectiu d’una Catalunya social és justament construir dia a dia, amb les persones que composen el nostre poble, lluny de voluntats essencialistes, intentant fer una bandera de l’heterogeneïtat en comptes de fer-ne un motiu de separació.

La voluntat del catalanisme social no ha de suposar un procés d’assimilació per als nous catalans. Seria un error tirar endavant un projecte estratègic d’aquest tipus. Ara, el més important és que la consciència catalanista mantingui el seu substrat cultural actiu i que la socialització del catalanisme es desenvolupi en el teixit social. La integració econòmica efectiva, així com l’arrelament en una realitat nova han de ser el fil conductor de la integració, no de l’assimilació. La consciència de poble en moviment és l’expressió de voluntat dels catalans de projectar-nos al món mitjançant la nostra cultura i la nostra llengua.

Les aportacions de futur han de servir per a un horitzó on s’endevina què passarà al món, no es pot limitar a ser una revisió a corre cuita del passat. La integració de la diversitat és per a mi un procés creatiu i generador on els comportaments socials i culturals tenen en comú la nostra especificitat, però un procés que es pot enriquir amb les experiències pròpies de tothom que no té una cultura i una llengua originàriament catalana.

Una pràctica de resistència com la que estem desenvolupant amb el catalanisme actual ens pot conduir a postures defensives i desmoralitzadores, per tant, cal passar a l’acció; la defensa de la llengua, la cultura i de tot el que plantegem només és possible en el marc del progrés social de la comunitat. Això implica que els catalans que volem un catalanisme social i progressista ens hem de posar a treballar en la direcció de la integració i de la defensa crítica de la nostra estructura social, cultural i política mitjançant la lluita democràtica.

Si voleu llegir les quatre primeres parts part del manifest, publicades per primer cop a la revista Presència, del 6 al 12 d’abril, podeu fer-ho des de l’arxiu d’aquest mateix bloc, dins de categories.

Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Un colom és un ocell o un mamífer?: