www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

10 Mar, 2008

La pressió selectiva d’espècie

Publicat per eudaldc 17:55 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (5) | Trackback Retroenllaços (0) | Llibres

(...) A mesura que progressa la societat, als països avançats és una realitat la fragmentació de les unitats domèstiques. Les xarxes de relació econòmica, social, educativa i comunicativa, gràcies al gran desenvolupament de l’espècie, permeten mantenir els individus personalment aïllats però socialment comunicats. En alguns països d’Occident el 35% de la gent ja viu sola i, a més, s’incrementen les unitats familiars no intersexuals mentre que el concepte de família està molt desvalorat en alguns espais socials.

Les condicions que es generen són totalment diferents de les que molts de nosaltres vam viure de joves, estructures que (...) continuaven sent les pròpies de les economies rurals, de la pagesia, que la Revolució Industrial, tot i produir grans canvis i introduir nous comportaments, no va trencar.

(...) Ara, la selecció natural actuarà sobre la humanitat en general. Si no hi ha una bona cohesió social i els governs no són capaços d’estructurar aquesta relació interactiva, correm el perill que la selecció natural torni a actuar amb força sobre l’individu. Pensem que no és bona idea avançar cap a l’organització humana en substitució de l’ordre natural sense tenir ben pensada i controlada la nova lògica que s’establirà en les relacions humanes.

Aquest és un fragment extret del meu nou llibre La consciència que crema, editat per Ara Llibres

Comentaris

Una de les claus per analitzar la pressió selectiva sobre l'espècie humana és la qüestió de la variabilitat reproductiva. Per exemple, com es distribueix la població en les categories de "no-pares", "pares d'un sol fill", "pares de 2 fills", de 3, de 4, de 5, etc. Com més variabilitat reproductiva hi ha, més influència pot exercir la dialèctica gens-ambient en la transformació genotípica i fenotípica de l'espècie. Així doncs, puja o baixa aquesta variabilitat reproductiva? Sembla que en les societats més desenvolupades baixa (perquè més gent es casa i té 1 o 2 fills, però també més poca gent té més de 3 fills).

Publicat per Dídac 14 Mar 2008, 21:06

L’estructura de les famílies en les societats avançades s’ha diversificat enormement. De la família patriarcal s’ha passat a un ampli ventall de tipologies familiars. Des del meu punt de vista aquesta aquesta diversitat representa una gran riquesa i un pas més per avançar cap a la igualtat de gènere...
A més, amb l’arribada de persones d’altres països i cultures la diversitat familiar i cultural s’amplia i no crec que sigui del tot certa l’afirmació d’en Dídac.
Tot i això veig lluny la desaparicició d’aquesta estructura, perquè la família (sigui quina sigui la seva estructura, amb consanguinitat o sense...) és clau pel benestar emocional dels nens i nenes en els primers estadis que els serveix de base per ser receptius als aprenentatges escolars...
A més l’escletxa digital és encara massa important com per fer possible una societat d’individus que guien permanentment el seu procés d’aprenentatge, intercomunicació, i adquisició de nous coneixements... que els permeti viure aïllats i socialment comunicats com diu l’Eudald...
Fins una altra.

Publicat per Marta 23 Mar 2008, 00:13

Benvolgut Eudald:

Em dic Joan Pau Romaní i no ens coneixem encara. En Pau , el meu fill de cinc anys,i jo, sabem de la teva feina i per això t'escribim per dir-te que en Pau està boig per els ossos i que li faria il.lusió veure un jaciment en viu i saber més de tot plegat. Com a molts nens li agraden els dinosaures, pero més encara els ossos de dinosaure, que ja hem vist en algun museu de la vora de Carcasona. També li agraden els ossos antics d'animals del desert i darrerament fa molts dibuixos del desert i dels ossos que hi han enterrats.Jo li dic que en aquest país ets dels que en saben més de trobar ossos i per això t'escribim perque ens enviïs fotos o ens diguis on els podem trobar. Tant de bó un dia ens responguis. A reveure.

Publicat per Joan Pau Romaní i Pau Romaní 23 Mar 2008, 17:53

Jo vaig començar a buscar fòssils als 5 anys i no eren pas fòssils d'homínids, eren marins. A partir d'aquí, buscar minerals a les coves i tot el que està relacionat amb la naturalesa. Això va ser fa 50 anys i encara continuo amb la mateixa il.lusió; espero que a tu et passi el mateix i d'aquí a 50 anys siguis un científic reconegut

Publicat per eudaldc 06 Abr 2008, 17:33

La contaminació més forta al Planeta Terra actualment, des del meu punt de vista, és la nula i precària i quasi ja inexistent, en termes absoluts pero sense generalizar, de les bones relacions entre els humans, principalment al primer món que és qui planteja les estructures. Si no sabem comunicar-nos amb bona sintonia entre nosaltres no podem "pedir peras al olmo" ni quasi al perer. Les humanitats a l'educació es comprimeixen als estudis univeristaris i la ciència i la tècnica s'estudia però no s'educa en socialització o la manera de fer veure que les matemàtiques són a la mateixa natura que ens mostra l'isnpiració, en part, per la creació de l'art, que ens fa tornar a les humanitats. Si no som humans per comunicar-nos serà molt difícil que les descedències ho siguin també. Dona igual que siguin d'home i dona o de qualsevol combinació possible les parelles, el que no sabem, en termes absoluts, és ser humans. Potser la gran por és el "humano demasiado humano" que deia Friedrich Nietzsche, i llavors el desig d'especimen és quedar-se en el llindar i anar només sobrevivint en un món cada vegada menys sensible i mancat de sentiment humà.

Publicat per Lluis Potau. 03 Jun 2008, 13:51
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Com se li diu al dia 25 de desembre: