www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

26 Jun, 2007

La violència en el gènere Homo

Publicat per eudaldc 10:34 | Permalink Enllaç permanent | Comments Comentaris (6) | Trackback Retroenllaços (0) | Llibres

En un moment en què la violència, en les seves diverses manifestacions (bèl·lica, sexual, amb els animals...) continua malauradament sent protagonista de moltes notícies, voldria compartir amb vosaltres algunes idees que sobre aquest tema  tracto en el meu llibre El naixement d’una nova consciència, amb l’objectiu també d’emprendre un debat amb vosaltres. Algunes qüestions sobre les que aprofundeixo en el fragment que segueix:

El control, la defensa i l’ocupació de l’espai estan en general lligats a la violència. Som primats territorials i jeràrquics”.

“És possible que l’alt grau de competitivitat dels homínids de fa uns 3 milions d’anys seleccionés mecanismes de defensa hormonals que encara es disparen avui quan estem en situacions en què es reviuen  moments difícils semblants als del passat”.

“Quan la violència se socialitza apareix entre els humans la guerra, la síntesi dels conflictes individuals

En l’àmbit evolutiu, la violència i la guerra neixen a causa de la necessitat de controlar l’energia i el territori, de defensar l’espai d’on s’extreuen els recursos que permeten la reproducció dels éssers vius. Els organismes vius, inclosos els humans —mamífers primats— exploten els territoris per aconseguir-ne l’energia que els cal per viure. Quan algun element aliè posa en perill el control i l’explotació de l’espai ocupat per l’organisme originari, emergeix el conflicte.

Ara mateix l’explotació del territori es fa mitjançant tècniques molt avançades i d’una manera molt accelerada. El control, la defensa i l’ocupació de l’espai estan en general lligats a la violència. Som primats territorials i jeràrquics, i això explica què passa quan alguna d’aquestes característiques es manifesta fora del marc de la cooperació i de la solidaritat, quan el grup se sent amenaçat.

És possible que l’alt grau de competitivitat dels homínids de fa uns 3 milions d’anys, que va permetre que s’adaptessin a la sabana, seleccionés mecanismes de defensa hormonals que encara es disparen avui quan estem en situacions en què es reviuen  moments difícils semblants als del passat. La selecció natural va actuar favorablement sobre aquells espècimens que mostraven una millor capacitat per fugir o per defensar-se. Com és obvi, aquests exemplars van ser els que es reproduïren amb més èxit. Per tant, portem els gens d’uns espècimens estressats que van sobreviure a situacions complexes i van deixar una descendència perseverant de la qual nosaltres som una mostra biològica.

La violència és, doncs, un mecanisme generat per la selecció natural per tal d’assegurar la supervivència, i prové de moments d’estrès que ens preparen per a una acció d’atac o de defensa, per salvar el menjar, el territori o la vida. Quan la violència se socialitza apareix entre els humans la guerra, la síntesi dels conflictes individuals. La violència, ja sigui una acció individual o de grup, no té cap tipus de justificació en el marc de la consciència crítica d’espècie si no és per protegir l’individu o la comunitat amenaçats directament per altres éssers vius, inclosos els de la nostra espècie.

Fins i tot l’actitud defensiva és condemnable, però no es pot considerar que defensar-nos davant d’una agressió sigui una forma de violència etològica o patològica, sinó una forma lògica d’actuar. Promoure la violència significa trencar amb els principis de cooperació i d’explotació racional del territori, sense oblidar que posa en perill l’espècie, si tenim en compte les característiques tècniques que es poden desplegar en el decurs del conflicte i els resultats de destrucció i crisi general que provoquen. La guerra, humanitzada amb la tecnologia química i nuclear, pot multiplicar els efectes anihiladors de l’acció violenta de grup.

(...) La via cap a la humanització ràpida que alguns preconitzem avança en aquest sentit: postulem relegar la violència a una estratègia marginal i conduir-la a l’extinció mitjançant la generació de condicions econòmiques i socials que seran possibles si socialitzem la tecnologia i la ciència, i que permetin l’educació massiva de l’espècie durant el tercer mil·lenni; d’aquesta manera evitarem la progressió de les manifestacions pròpies de primats tan ben establertes en el nostre gènere. Transformant les condicions objectives que provoquen aquest comportament etològic, i condemnant-lo socialment quan afecti l’estructura. d’un grup, pensem que és possible desenvolupar una cultura de la no-violència racional i objectiva.

El cas de la violència sexual també representa una varietat de violència lligada al control subjectiu. La ruptura del pacte de complementarietat sexual en la producció i reproducció de l’espècie porta a comportaments poc evolucionats, com la violència del mascle contra la femella o viceversa. La degradació que implica un comportament com aquest demostra una vegada més que els impulsos etològics poden passar per damunt d’una actitud humana i cultural desenvolupada en l’Homo sapiens.

La conscienciació sobre la necessitat de l’educació social i sexual de les cries de la nostra espècie, per tal de posar fi a aquests comportaments atàvics, ha de ser desenvolupada sistemàticament. La violència entre sexes representa una varietat de la violència intraespecífica que amaga una patologia sociocultural molt perillosa. 

El fet de trencar amb les regles que regulen la reciprocitat sexual en una perspectiva de cooperació representa desafiar el que és més natural, com la reproducció dels membres d’una població, però també el que és més cultural: el respecte intersexual, que és necessari per al desenvolupament d’aquesta nova consciència d’espècie que postulem, fonament i estructura per a la integració de la diversitat.

La violència extraespecífica, és a dir, la que s’exerceix contra altres espècies, és també una problemàtica d’arrel etològica. Quan els nostres avantpassats del Neolític deixaren de ser caçadors per tal de convertir-se en ramaders i pastors, ara fa uns 8.000 anys, la violència de base etològica anà progressant com a factor cultural, i així arriba fins als nostres dies i es manifesta quan, per exemple, de forma totalment innecessària alguns membres de la nostra població cacen per plaer o quan unes minories gaudeixen torturant animals.

La violència en aquests casos arriba a la sofisticació, i és la mostra d’una mala adaptació humana, ja que, ateses les potencialitats de les formes econòmiques que ens estructuren i proveeixen d’energia, la violència no hauria de ser un factor necessari. En aquest sentit hem de canviar la competitivitat d’espècie per la competència i per l’eficàcia solidària. Ja no hem de competir amb ningú si som els més competents.

Comentaris

sóc un apassionat lector dels pteus llibres i crec que com en tots els canvis importants sempre hi ha d'haver uns pioners que facin veure als altres el camí més ferm cap a alguna veritat.
Només que m'agradaria que analitzessis l'ús de la paraula natural, o del concepte, que en fem els humans, de fet qualsevol creació humana , per pertanyer com pertanyem a l'essencia de la natura, és natural....per tant deicxaria de tenir sentit el concepte artificial , com a contraposat a natural, ja que tot seria natural per haver estat confeccionat per l'home, part essenciald e la natura.
Potser és uan discussió buida, però jo crec que assimilar el concepte ens portaria en una línia inicial molt m´çes humild , que ens permetria iniciar algun canvi.

Publicat per joan 26 Jun 2007, 19:32

Hi estic totalment d'acord amb el que diu el Dr. Carbonell. Considero que l'agressivitat és un tret humà inherent i que el que hem de fer és aprendre a enfocar-ho de manera productiva, mitjançant l'exercici físic, la creativitat, etc. Allò que diria Freud, 'sublimar-ho'. La contracultura sempre ha considerat que és pitjor reprimir la pròpia violència que donar-li joc, crec que la clau és en no dirigir-la contra l'objectiu equivocat. Evidentment que mai ens podrem desfer de reaccions agressives, especialment com quan tu has dit, apareix l'instint de sobreviure, l'instint sexual... però ni tan sols considero desitjable fer-ho, això ens afecta negativament, sinó que ho hem de fer intel·ligentment.

No creu?

Publicat per annabel 27 Jun 2007, 18:35

Hola Joan i Annabel, disculpeu que hagi tardat a respondre els vostres comentaris, que em semblen molt interessants, però el treball de camp als jaciments d'Atapuerca, amb les importants descobertes que ja hem posat al descobert en els primers dies d'aquesta campanya, m'absorbeixen molt. Joan em demana que analitzi l'ús de la paraula natural. En primer lloc t'he de dir que el que tu planteges no és cap discussió buida, sinó que es tracta d'un debat molt important. Diria que la principal diferència entre allò que és natural i allò que és artificial rau en què tot allò que és artificial ha de ser conscient. En aquest sentit, la naturalesa humana ja és una evolució artificial. De tota manera, poca cosa et puc dir més, doncs considero que la resposta a la qüestió que tu planteges està en el futur de la nostra espècie. Respecte a l'opinió de l'Annabel sobre l'agressivitat i l'instint sexual, voldria remarcar que és una actitud que la trobem a l'etologia animal la qual encara ens determina moltes conductes. Només un cervell diferent al que tenim actualment és el que ens pot permetre generar una cultura alternativa que estigui per damunt de l'instint sexual.

Publicat per eudaldc 09 Jul 2007, 09:54

Hola, volia saber la teva opinió sobre un tema del que darrerament discuteixo amb uns companys. Alguns pensen que l'esser humà és competitiu per naturalesa, i és aquest afany competitiu una de les motivacions principals que guien les nostres accions tant en el passat com en l'actualitat. Jo, pel contrari crec que si bé durant milers d'anys la competitivitat ha estat fonamental per sobreviure entenen-t'ho com algo natural, crec que la competència que vivim avui dia no té res a veure amb aquesta actitud "natural" si no amb el valors que regeixen el sistema socioeconòmic actual. Competim perquè és el que ens han ensenyat de ben petits (tenir les millors notes, ser el més fort o ràpid, tenir la millor economia, el millor excercit...), però ho entenc més com un fet cultural més que no pas natural. Crec que hem deixat suficientment enrera els instints com per ser competitius en el sentit que ho eren els nostres avantpassats. Potser ho he resumit massa, però crec que ja s'entén. Què en penses?
Gràcies.
Perdona si utilitzo termes com "natural" o "cultural"... massa a la lleugera. Felicitats per la teva important tasca educativa!

Publicat per xavier 02 Mai 2008, 12:21

Hola Xavier,
el principi de la selecció natural es basa amb la competitivitat en el sistema, és a dir, per suposat la competitivitat fa que s’adaptin els millors, els més capaços.
La nostra espècie ha evolucionat, fins a un punt, que és l’espècie més competent del planeta, per tant, en aquest procés evolutiu, la nostre espècie hauria de ser competent, no competitiva.
Jo sempre repeteixo i explico, que la gent competent no competeix. S’ha de tenir un vincle entre competitivitat com a factor de la selecció natural, com a factor evolutiu, i la competitivitat com un factor lògic i d’estructuració d’espècie.

Publicat per Eudald Carbonell 08 Mai 2008, 13:54

La competitivitat entre els mamífers i els primats està marcada per la selecció natural. Ara bé, és cert que els humans hem aconseguit uns avenços socials i tecnològics importantíssims i hauriem de ser capaços de canviar la competitivitat per la competència. Els especíments competents no competeixen, només ho fan els incompetents. Una abraçada

Publicat per eudaldc 17 Jun 2008, 20:59
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: