www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

29 Mai, 2007

Conferència coincidint amb el desè aniversari de la presentació a Science d’una nova espècie

El 30 de maig del 1997, a través de la prestigiosa revista Science, en el seu número 276, es donava a conèixer una nova espècie, l’Homo antecessor, les primeres restes del qual s’havien posat al descobert durant l’excavació del 1994 al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca. El valor científic d’aquestes troballes i tots els esforços d’investigació, de socialització i d’institucionalització que s’han fet al seu voltant, han convertit el projecte Atapuerca en un referent mundial.

Tot aquest procés és el que explicaré en la conferència titulada “Socialització de la ciència i la tecnologia” que pronunciaré dimecres dia 30 de maig, a les 20.15 h, a l’auditori del Museu de la Ciència de Valladolid, dins del cicle Els jaciments d’Atapuerca: la petjada de l’evolució humana, organitzat per l'Obra Social de Caja de Burgos.

Així veurem com s’ha estructurat el projecte de recerca i les principals fites assolides. També donaré a conèixer com hem socialitzat aquest coneixement, tant en l’àmbit local, regional com estatal, cas de les visites guiades, conferències, publicacions de llibres... Però alhora incidiré en la institucionalització del projecte amb la constitució de la Fundació Atapuerca, la posada en marxa del parc arqueològic a l’entorn dels jaciments, la construcció del Museu de l’Evolució Humana a Burgos i el Centre Nacional de l’Evolució Humana (CENIEH), formant part del mateix complex. 

Per saber més sobre Atapuerca: www.fundacionatapuerca.com

Comentaris

Potser el que més recordem el públic d'aquell article és la valentia de proposar un nom específic, el d'Homo antecessor. Un nom agossarat en ell mateix, ja que sempre es fa difícil (si no impossible)saber si tal o tal població pleistocènica és avantpassada nostra o bé és una rama col·lateral.

Però un nom, al capdavall. Col·locar un nom específic ajuda a marcar la rellevància de la troballa i ens obliga a incloure amb precisió aquelles restes en les propostes d'arbres filogenètics. Per exemple, que l'home de Java o l'home de Pekin hagin estat reduïts a H. erectus potser ha fet més mal que bé alhora d'impulsar una explicació de la història de la paleohumanitat de l'Euràsia oriental.

I és que la classificació paleontològica és cosa potser més d'art que de ciència. I en la classificació paleoantropològica sempre s'hi barregen les batusses inter-regionals, i qualsevol govern es deliria de trobar que en el seu territori hi ha un dels bressols de la humanitat.

Publicat per Dídac López 03 Jun 2007, 20:43
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La meitat de 12: