4 Abr, 2007
Cervell humà, sociabilitat homínida, extremitats superiors, intel•ligència operativa, llenguatge …
El cervell ha contribuït de manera específica a la construcció de la intel·ligència operativa. Aquest òrgan i la seva estructura són producte de l’evolució biològica, etològica i tecnològica del gènere Homo. Els elements que contribueixen al increment de la complexitat del nostre teixit cerebral, a banda de l’evolució biològica, són la sociabilitat genèrica, a més de la nostra capacitat d’adaptació extrasomàtica a través de les eines que concebem i produïm amb les nostres extremitats superiors.
La retroalimentació neuromecànica esdevinguda en el transcurs dels tres últims milions d’anys entre cervell i extremitats superiors és, segons l’opinió del meu equip, la responsable de la morfologia i estructura del nostre cervell. Per tant, la coevolució cervell-eines, i la posterior conversió de la capacitat tècnica en tecnologia, han configurat un ésser amb capacitats que no disposen altres animals mamífers. Junt a l’elaboració d’eines, el llenguatge constitueix una capacitat adaptativa que no es dóna de forma tan consistent en altres grups de primats.
Aquestes són algunes de les idees que desenvoluparé en el transcurs de la primera de les dues conferències que pronunciaré a Madrid la pròxima setmana. A la segona, em centraré a proporcionar-vos una visió més global de les grans fites de l’evolució humana, cas del comportament tècnic, l’emergència de la consciència, l’art, el foc, el llenguatge, els rituals funeraris, la invenció de l’escriptura... i les diverses resocialitzacions que totes aquestes noves adquisicions han provocat, fins a l’actualitat.
CONFERÈNCIES
Dia 10 d’abril
“Evolució cerebral i socialització homínida”
Dia 12 d’abril
“Les grans fites de l’evolució humana”
En tots dos casos, serà a les 19.30 hores a la sala d’actes de
Per saber més: web Fundació Juan March, http://www.march.es/