www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

8 Mai, 2014

Ara, els catalans hem de decidir

Apreciats conciutadans,

hi ha qui afirma que a Catalunya existeix un pensament únic. Això no és així. Sí que es veritat que hem de treballar per un únic pensament, cosa que és radicalment diferent. El pensament únic s’estructura des de dalt, per interessos de les classes dominants, i l’únic pensament ho fa des de la societat; aquesta és una diferència molt important.

L’únic pensament ha d’integrar a les majories democràtiques a la pràctica més senzilla: el dret que té tot poble a decidir. Sabem que a Catalunya hi ha unes classes dominants econòmiques que no hi estan d’acord. Aquestes no estan protegint els drets de majories socials, sinó les seves necessitats i les seves estratègies.

Les classes dominants volen controlar socialment des de la minoria, la qual cosa era possible en una societat desinformada i sense capacitat de reacció, però les coses han canviat, molts de nosaltres hem canviat. Com a comunista he estat federalista i continuaria essent-t’ho, si no fos perquè aquesta pràctica a Espanya és impossible.

Des del poder central, des de la dreta espanyola i des de l’esquerra oficial ens diuen que el procés que ha iniciat el nostre poble és una quimera i que Catalunya sempre que ha impulsat una acció d’aquest tipus li ha anat malament. No tenen en compte que mai s’havia produït en les condicions actuals. 

El nou context

De la mateixa manera que el catalanisme de les Bases de Manresa es va articular en la socialització de la revolució industrial, ara ho fa en el marc de la revolució cientificotècnica i en el context de la comunitat europea. Si els analistes i tertulians d’aquí i allà no ho veuen, és que estan cecs.

Aquesta és una revolta de les classes mitjanes, fartes de la crisi econòmica i de que no hi haguí un projecte de futur per a Espanya ni per a Catalunya, doncs les oligarquies de Madrid i les barcelonines han passat sempre de puntetes sobre els problemes de la identitat catalana.

Els catalans hem viscut un passat i un present dur com altres pobles d’Espanya; sobre això no hi ha res que dir. Però estic segur que els catalans tindríem un gran respecte per qualsevol nacionalitat del context espanyol que vulgui tenir identitat pròpia dins d’una interdependència.

Interdependència i solidaritat

Els qui no som nacionalistes, però, pensem que Catalunya és una nació. Sabem que l’autodeterminació és un dret dels humans independentment de creences i ideologies. És un sistema d’autoregulació que s’ha d’efectuar en el context de la interdependència i no en el del rebuig i de la insolidaritat.

Les classes mitjanes no volen ser classes subalternes i combinen la lluita identitària i la de classes. Podem i tindríem que ser subjecte revolucionari, de manera que la construcció de l’Estat Català no fos només un problema d’identitat, sinó una transformació social solidària.

Subjectes de la nostra pròpia història

Els qui som d’esquerres i catalanistes estem en el procés que ens ha de portar a l’adquisició d’una posició en què la ciutadania de Catalunya al decidir siguem subjectes de la nostra pròpia història. Fer-ho de forma democràtica, respectuosa i solidària és el que hem de ser capaços de realitzar. No queda altre camí que un únic pensament, treballar coordinadament per poder decidir. Som molts els qui ja sabem què volem i així ho expressarem en un referèndum o a les urnes. Us animo a tirar endavant, perquè és un fet irreversible.

Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI al gener de 2014 

technorati tags: , , , ,
Comentaris

Totalment d'acord amic Eudald, s'agraeix una opinió clara i sense demagògies barates.

Publicat per Josep Rovira Olivé 08 Mai 2014, 19:19
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Com se li diu al dia 25 de desembre: