www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

16 Jul, 2013

La mobilitat i la societat de consum

Un dels fets més importants en el funcionament dels animals terrestres i marins és la seva  capacitat per desplaçar-se. Nosaltres, els Homo sapiens, ho hem practicat sempre al llarg de la nostra història evolutiva i d’aquesta manera ens hem expansionat i hem arribat a llocs molt allunyats dels nostres orígens, el continent africà.

Aquesta capacitat de desplaçament, els mamífers la duem a terme a través d’una sèrie de mecanismes articulats, les anomenades extremitats. D’aquesta manera, ja siguem bípedes o quadrípedes, podem traslladar-nos transformant l’energia calòrica en energia simètrica mitjançant el moviment del nostre cos. Ara bé, per moure’ns d’un lloc a l’altre hi ha dos elements que devem tenir molt en compte; són l’equilibri i el ritme. Gràcies a ells podem establir els signes continus que ens convenen i anar d’un indret a l’altre. Conseqüentment, sempre hem pogut estar motivats per explorar territoris nous, fos per necessitats (causes climàtiques, recerca d’aliments, competència entre els grups...) o per curiositat.

En tot cas, és un comportament que ens ve de molt lluny, fins i tot, quan no existia el transport mecànic ni animal , l’Homo Sapiens ja es passejava per grans continents del Planeta Terra. Efectivament, se sap que es movien per la seva superfície tant en zones temperades, com en deserts en terres gelades o nevades, per citar només uns exemples. La nostra capacitat d’adaptació i l’ús de la tecnologia ho ha fet possible.

Equipats amb eines de fusta, pedra, i vestits amb pells dels animals que ells mateixos caçaven, aquells homínids van ser capaços de recórrer grans distàncies, i encara que fos en condicions adverses, sabien protegir-se i afrontar les situacions. La calor dels fogars els va ajudar a suportar el fred i l’elaboració d’eines, tan de fusta com de pedra, els va permetre controlar un ampli ventall de necessitats de la vida quotidiana.

Homínids avançats i complexos

No hi ha dubte que eren homínids avançats i complexos. Hem de pensar que els nòmades de la nostra espècie, al no disposar de transport animal o mecànic, tot el pes dels objectes que empraven havia d’estar suportat per les pròpies poblacions humanes que anaven amunt i avall. Això ens explica que aquests humans de la prehistòria portessin a sobre únicament allò que era estrictament necessari per viure, allò que era imprescindible, cosa que alhora ens il·lustra per què no pertanyien a la societat de consum que nosaltres estem acostumats, o almenys ho hem estat fins ara, en patir la greu crisi sistèmica per la que travessem.

L’únic equipatge d’aquelles comunitats d’homínids era la llibertat, el poder viure al costat de rius, llacs, fonts... , així com al fet de poder gaudir del sol i de la verdor de la primavera, i dels refugis en abrics i coves, quan les adversitats climàtiques no els permetien instal·lar-se  a l’aire lliure.

Ens podem imaginar, per les evidències arqueològiques descobertes, que segurament eren humans que duien a sobre bosses de pell amb les eines que els calia per fer foc o tallar. També els acompanyaven els arcs i les llances per defensar-se dels animals que es podrien trobar en el territori. Però sens dubte, aquells humans de fa milers d’anys, tot i que no disposaven dels recursos tecnològics que tenim les societats humanes actuals, també eren Homo Sapiens.

Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI, al juliol de 2013

technorati tags: , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos i dos fan cinc?: