www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

21 Mar, 2013

Regeneració, evolució i revolució

Actualment, s’acaba la paciència de tothom. Ara, finalment, ens adonem què és el que passa quan ens tornem covards i ens lamentem de no haver fet el que calia, en haver preferit exercir de classe mitjana passiva i complaent. Ara sabem què passa quan deixes de ser crític. Ara, en un moment en què només ens queda l’esperança de tirar endavant i perdre la por, és quan podem tornar a ser nosaltres. Ara serà sempre, si som valents i capaços.

Diuen que a Espanya li fa falta una segona transició, una regeneració que ens ajudi a fer-nos conscients. No és només una regeneració el que cal. Estic convençut que tot plegat ens farà veure que hem d’anar més enllà. Per dur-ho a terme ens pot servir enumerar la situació en la que vivim i així adonar-nos de la realitat.

Institucions

Estem vivint una crisi econòmica provocada per un capitalisme salvatge i especulatiu que ens ha portat a la ruïna econòmica i a l’endeutament estratègic. També és temps de ruïna política, només cal veure el finançament de la majoria dels partits, almenys el que han estat en el poder. Alhora, experimentem una ruïna moral amb institucions que no treballen per a la societat, sinó, per conservar els seus interessos, utilitzant-les per fer negoci. Igualment és una ruïna que les classes dominants visquin en paradisos fiscals i se’ls hi consenteixi. I una ruïna social és no acceptar la diversitat i combatre-la com si fos una patologia i no una necessitat de conservar.

Per tant, tenim una societat en ruïna moral, desesperada i confusa, que ara s’adona que la consciència social és l’instrument que pot mantenir activa les ganes de lluitar per un món més just, en el qual la complementarietat, la cooperació i la recerca del benestar haurien de ser l’objectiu. Una societat que socialitzi els comportaments que ens permetin una integració social, que eviti la manipulació d’oligarquies conscients que controlen i manipulen les relacions socials de producció, conduint-nos a la pobresa humana.

Trencar amb el que tenim

Davant d’aquest panorama, i de la possibilitat de triar entre una regeneració o una revolució, cada vegada són més els qui pensen que cal una revolució. Cal que es reestructuri tot per poder construir una nova consciència. No n’hi ha prou amb la indignació. Viure en una estructura podrida sense oportunitat de canvi immediat no és una lògica que els humans conscients puguem aguantar gaire més.

Les revolucions són accions estructuradores i, per tant, impulsar ara mateix una transformació vol dir trencar amb el que tenim, amb el que no volem. Cal una revolució de les majories per poder apropiar-nos de les nostres relacions socials, on tots podem tenir una oportunitat de tornar a ser.

Valors caducs

Segurament, fer-nos més revolucionaris significaria dignificar-nos per tal d’aconseguir noves fites. Si no hem lluitat prou o ens hem equivocat, el que volem ara és sortir d’on som. L’evolució és revolució. Hi ha valors caducs que cal no mantenir, estan amortitzats i no serveixen per construir societat.

El dilema és: evolució o revolució. Només amb la revolució podem impulsar una nova realitat. És necessària per lluitar contra les injustícies, si no, l’evolució farà la seva feina sense control. Estem contra les cordes. Hi ha moments en la història que hem de tirar endavant per no anar enrere, i penso que ningú està en condicions d’anar enrere.

Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Bulevard del diari El Mundo del siglo XXI


technorati tags: , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La segona lletra de cotxe: