Doncs sí; el diner s'ha convertit en matèria primera i a més s'ha anat acumulant en un sector,la qual cosa posa a tota la humanitat al límit.Hi ha un moment en el que no hi pot haver intercanvi de res. D'altra banda el consum no pot tendir a infinit. Hauriem de tenir tots un helicòpter al garatge?

100% d'acord Eudald.

Ja estem col·lapsant, aquesta és la realitat. L’incògnit és saber si una part de la societat canviarà el sistema de forma no traumàtica, fins i tot pacífica (seria ideal) , o el sistema es destruirà per sí mateix causant un caos indesitjable de duració indeterminada.
Ja n’hi a gent que a pres consciència i roman acampada de forma absolutament pacífica a reu de Espanya i fins i tot en d’altres països, com molt bé saps, i això és extremament positiu.

Per tant és ara el moment de tenir les coses més clares que mai i per això s’han de divulgar projectes sistèmics alternatius assolibles, encara que el sistema actual intenta, perversa i demagògicament, titllar-los d’utopies. La gent necessita recolzar-se en projectes i plans de futur factibles. La eco-economia, bio-economia o economia basada en la sostenibilitat dels recursos naturals és una alternativa evolutiva, com molt bé dius. La democràcia directa mitjançant internet n’és un altra, així com l’adopció d’energies renovables, etc.

Per a mi, encara que tímidament, la re-evolució ja ha començat. La gent n’està farta que anomenin democràcia quelcom que no ho és en absolut. La unió de la massa popular és vital per afrontar nous canvis sistèmics, i els factors que ens han d’unir són les necessitats humanes.

NOTA: Després que la gent hagi sortit, per fi!, al carrer em sento millor com ha ésser conscient. Em sento més tranquil i esperançat. Amb el meu bloc i el meu llibre he contribuït humilment, i encara que sigui amb un petit granet de sorra, a que uns quants en preguin consciència crítica d’espècie. I tu, Eudald, n’has tingut part de la culpa...

A reveure mestre! I visca la re-evolució pacífica!

Pep

Hem d'anar amb urgència cap a l'autoextinció de la nostra espècie: és l'única escapatòria raonable.

La dona del cantant anglès Rober Wyatt em va dir un dia, per què ens ha de preocupar el diner, ens volen fer creure que és limitat, quan en realitat és il·limitat, els números arriben fins a l'infinit. Un cosí meu pagès, mentre l'ajudava al camp, jo era una nena, em deia que la sol·lució al món pels diners és que cada 31 de desembre el diner caduqués. D'aquesta manera el diner no es podria acumular d'un any per un altre. Què us fan reflexionar aquestes dues experiències o pensaments?

“Els humans hem passat de ser unitats de producció a unitats de consum. Així és important que jubilats, que joves sense feina, etc tinguin pensions i subvencions, no per millorar social i culturalment, sinó per poder consumir.”

Acabo de volver a mi país (los EE.UU.) y es muy evidente que ya desde hace muchos años esto es la realidad. En una sociedad en que el valor cultural más importante es “adquirir”, no tener dinero se da tanta vergüenza que al final resulta en la depresión, delincuencia, adicción… y todo eso no por lamentar lo que no se ha hecho con la vida, sino lo que no se ha podido comprar.

Em sembla que l'article està molt bé.
He pensat en si s'hi podria dir alguna cosa més.
No tinc la idea molt clara, però em sembla que hi ha un tema que caldria tractar-lo i és el de la corrupció a nivell global.
La línia entre les finances, l'especulació i la corrupció no està clara.
Penso que la corrupció és un factor necessari dialèctic d'aquest diner-diner-diner.

Som una espècie que podria desenvolupar el seu potencial per a ser més feliç i en canvi, l´utilitza per a acabar amb tot el que li serveix per mantenir-se, és a dir, penso que arriba un moment, en el cual, especies menys desenvolupades, saven que estan malaltes i elles mateixes es destrueixen (per exemple, queden atrapades a la sorra de la platja)... ens podria estar passant el mateix ?? ´´es una pregunta... en quin moment els hominids, han pujat a una espiral de consum que conduïrà a un estat incompatible amb la vida social que destruirà l´esquema autosostenible de la nostra espècie ???

>Tots els canvis van precedits per una època de crisi. Cal sortir-ne i per això cal no un nou model econòmic doncs avui ja està tot inventat , sinó una nova mentalitat social. La crisi ens empeny cap a les idees socials i mediambientals. El sistema capitalisme que explota a certs pobles o societats pel benefici d’uns pocs té els dies comptats. Crec que a partir d’ara el sistema econòmic que pot tenir un cert èxit, a d’esser aquell que comporti un benefici social per a tothom i un respecte pel medi ambient. El mon ja no se’l pot explotar de manera infinita perquè uns quants privilegiats malgastin els recursos de la majoria ja siguin a partir dels recursos naturals o provinguin del treball de les persones. El capitalisme del primer mon ha afogat literalment els mercats potencials del tercer mon. Per a tot això és primordial sortir de la dependència energètica del petroli, subvencionar el consum dels productes que siguin estratègicament econòmics, i crear aquesta nova mentalitat a través de la participació social de les xarxes que en Pep en diu democràcia directe.

Si Eulalia, el pensament del pages es logic, ell cada any es te de guanyar el pa. Vaig estar casada amb un catedratic d'economia tenia discusiòns de com anaven les coses, però la veritat es que mai vaig entendre realment els raonamets. Aixo si ting la percepcio que n'estem aprenen hi el futur sera molt millor !