www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

8 Mar, 2011

Sí, hi ha dretes i esquerres

Amb aquestes històries de la postmodernitat el relativisme cultural s’ha convertit en una espècie de religió. La pèrdua de consistència del pensament i de l’acció és quelcom de corrent i s’ha transmès socialment, justificant-se com una fórmula evolutiva de les cultures i de les ideologies. El resultat: inconsistència, cansament, poc treball holístic i crític, fragmentació... Tot això em genera angoixa i preocupació pel futur.

La capacitat de conèixer ens ha fet dubtar, cosa que és bona per estructurar una vegada sabem el que volem, però no per prendre decisions. Qüestionar si hi ha dreta i esquerra, ja defineix l’estat d’indefinició d’alguns espècimens humans. Resulta que ara no hi ha ni dretes ni esquerres, però si rics i pobres. És possible que l’esquerra no hagi estat capaç d’expressar el que hauria de ser la seva adaptació als temps de la revolució científicotècnica, i també és veritat que ara la dreta es fa portadora de valors de l’esquerra.

La dreta és conservadora per la seva pròpia naturalesa, perquè pensa que les classes socials són conseqüència de les diferències entre els qui s’han espavilat i els qui no, mentre que les esquerres considerem que sense igualtat d’oportunitats hi haurà sempre classes socials i els qui posseeixen menys sempre tindran menys oportunitats; no som conservadors, entenem que les coses es poden canviar i han de transformar-se per beneficiar a la majoria. A  més, defensem que el treball solidari es basa en la planificació econòmica i no en la desregulació, i que el que és públic és millor, perquè és de tots, mentre que la dreta pensa privatitzar, sobretot el que és rentable i s’ha pagat amb diners públics, etc.

En realitat, el que hi ha hores d’ara és la dreta que actua formalment d’esquerres i l’esquerra que és comporta com si fos de dretes. Això és fruit de la metamorfosi que experimenta la pròpia evolució social, i en la confusió curiosament sempre hi ha la prevalença dels valors i dels negocis de la dreta, que té més interès en conservar el que posseeix que no pas esdevenir solidària.

Moltes vegades em pregunto si hi ha representants organitzats de l’esquerres o només confluència de conjuntures i poca capacitat d’acció transformadora, cosa que hem de tenir en compte, si volem aplicar la coherència crítica en la praxis social, i no el dogmatisme  ni les postures intransigents.

Cal doncs anar més lluny per tornar a posicions humanistes d’esquerres i evolucionades adaptades a la revolució científicotècnica.

Article publicat per primer cop a la secció prisma del diari El Mundo del siglo XXI, edició Catalunya, el 23 de febrer de 2011

technorati tags: , , , , , , , , , , , , ,
Comentaris

Totalment d’acord amb les teves reflexions mestre Eudald!!!

M’agradaria afegir al teu comentari quelcom que ens hauríem de plantejar ja, immediatament, si volem crear consciència crítica i benestar social universal. I és que per a mi ja no és evolutiu definir-me com algú d’esquerres.

La solució dels actual problemes globals ja no és una qüestió d’aplicar polítiques d’esquerres o de dretes si no d’adoptar mesures filantròpiques. A mi quan em pregunten per la meva ideologia política, sí soc d’esquerres o bé de dretes, immediatament responc que no tinc ideologia política – donat que ja no crec amb la classe política – i que veritablement em considero un filantrop. Avui en dia, al segle XXI, degut a perversos prejudicis creats principalment pel sistema capitalista planetari, no resulta pràctic definir-se com una persona d’esquerres – encara que dintre del marc polític tant tu com jo ho seríem – ja que provoques que els seculars prejudicis, repeteixo gravats a la força dins les ments dels “no - crítics”, impedeixin la comunicació directa amb els que, en un principi, no pensen com tu. D’aquesta manera, filantròpicament, els que estem interessats en crear consciència crítica podem comunicar les nostres idees, d’entrada, sense que aquestes siguin filtrades directament pels prejudicis i tòpics polítics dels nostres interlocutors.

Conclusió: Abans de ser d’esquerres o de dretes som humans, i és el que veritablement importa actualment. Son les necessitats humanes les que ens han d’unir per tal de lluitar contra les injustícies planetàries. Per a mi les ideologies polítiques son obsoletes i creen enfrontament. Canviar el món, canviar l’actual bogeria global, progressar, ja no és una només una qüestió d’esquerres si no de filantropia.

Publicat per Pep Peragón 09 Mar 2011, 13:01

Me parecen ideas muy interesantes pero no nuevas. La propiedad pública de los medios de producción, como ya se demostró en los países comunistas, no supone que esos bienes sean de todos sino que los maneja y detenta,una vez más, una élite. La igualdad de oportunidades es consustancial a las democracias, pero eso no quiere decir que esté exenta de esfuerzo. Esto es algo que creo tendemos a olvidar...

Publicat per Luz Pardos 20 Abr 2011, 17:26

D'acord, però no entenc quina relació té la postmodernitat amb el relativisme. El pensament de Derrida, Lyotard, Deleuze, Bauman, Foucault, Lacan, Jean-luc Nancy, Ricoeur, etc. afecta, en termes generals, a la revisió de l'espistemologia de l'estructuralisme com a translació del pensament positivista a àmbits com ara la lingüística, la metafísica, la crítica literària o l'antropologia; tot i que també, és cert, ni que siga tangencialment al dret o la l'estudi de la història. A la política? Sí, per què no, però l'aplicació, per exemple, de la differance, de Derrida a la significació de termes per oposició com ara "dreta" o "esquerra" no faria més que situar la significació en la tensió interpretativa generada per la seua reducció a significants interpretables, sobre tot inserits a dins un discurs, la qual cosa no afectaria necessàriament relativitzant-los. Si alguna cosa és la postmodernitat és d'esquerres, precissament perquè el pensament de dretes és kantià, categoritzador i no reflexiona sobre com, precissament categoritza. Si l'esquerra fes el mateix, cosa que al llarg de la història ha fet, naturalment, tampoc pagaria molt la pena. Per sort, l'esquerra és més postmoderna en aquest sentit. M'ha agradat l'article. Gràcies.

Publicat per Salvador 21 Abr 2011, 15:53
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La meitat de 12: