www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

4 Ago, 2010

Correbous

Les cultures minoiques a l’ illa de Creta, fa més de 4.000 anys, ja jugaven amb els bòvids; era un espectacle que està representat en parets pintades i gerres de l’època. Després, innumerables cultures han fet amb els bous tota una sèrie d’animalades, fins arribar a l’actualitat. Tot això ens ha de fer pensar quin tipus d’espècie intel·ligent som.

Matar es quelcom que alguns humans hem fet sistemàticament. Jo mateix, quan era jove, anava  ajudar a un escorxador. La veritat és que no era molt agradable. Matar animals no està prohibit, formen part de la nostra alimentació. Som omnívors i, per tradició, la ingesta de carn ha estat una constant els 3 darrers milions d’anys. Ara hi ha molts espècimens humans que es passen a un règim vegetarià; és lícit.

Torturar un animal vertebrat o invertebrat no te cap justificació; matar-lo per menjar forma part de la cadena tròfica i, per tant, alimentària. Ara bé, mantenir tradicions on es tortura mamífers no és saludable per a l’espècie. M’he plantejat què passaria si fos el revés i els homínids fórem torejats i morts pels bòvids. Sempre es bo posar-se al lloc d’un altre, se’n diu empatia.

Al segle XXI, la consciència d’espècie va emergint amb força. Es lluita contra les injustícies socials i es denuncien. En aquest context, com pot ser efectiva  i gran una tradició basada en la tortura d’un animal?.

Es diu que la fiesta nacional és un patrimoni i  cal entendre-la com a tal. El patrimoni pels nostres fills i nets seria que la festa nacional acabes essent una tradició fossilitzada, pel propi progrés humà. No totes les tradicions són acceptables, moltes son aberrants i prehistòriques: l’ablació del clítoris, la circumcisió ritual... Al segle XXI no es poden considerar un patrimoni cultural per a la humanitat.

Ara bé, en el món de la revolució científica i tècnica, el món digital i la virtualitat podrien substituir la tortura i mort real en directe. L’avenç social ens permet aquestes coses impensable fa pocs anys; això se’n diu progrés social. Molt possiblement i espero que així sigui, els correbous siguin vistos per a les generacions futures com una excentricitat prehistòrica i els qui els continuï agradant els correbous puguin jugar en el “second life”, vídeo jocs  i altres formes virtuals.

S’han de prohibir els correbous? El millor seria que no s’hagués d’arribar a aquest extrem. Prohibir moltes vegades només demostra la incapacitat de fer funcionar el sentit comú. Tenim moltes coses més importants a l’hora de socialitzar-nos.

Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el maig de 2010

Comentaris

Com vostè diu acertadament, l'èsser humà es per naturalessa omnívor, i a més, però, un superdepredador com a molts d'altres, amb una arma que el distingeix de tots el demès, la seva inteligència. Per mantenir un règim de supervivència y progrès, l'èsser humà sotmet a certs animals y el utilizta com a consum, per a explotar els seus materials y per a utilitzar la seva força de treball. En tots tres casos, fins existencials per a la nostra eespècie. Tot y així, alguns hàbits de consum dels països més industrialitzats fan que hi hagi una sobreexplotació en aquests tres hàbits de que l'èsser humà es serveix. Penso que caldria fer, per part de l'Estat, una regulació estricta d'aquests hàbits per tal de contruir unes millors condicions de vida per a aquells animals de què ens servim. A més, si aquesta explotació no es prou, l'egoisme humà, la cobdicia i la falta de sentiments fan que s'exploti humillantment a molts animals, com en el cas del bou, com a eina de diversió. Aquesta explotació traspasa vilment els límits de la violació dels drets del animals que ens veiem forçats a violar per la nostra supervivencia, per tant deurian, en un consens, abolir-se completament. Es hora, ara més que mai, d'assabentar-se que el drets dels animals estan molt per sobre de la diversió, l'egoisme, la cobdicia, i les ansies de poder de l'èsser humà.

Publicat per Carlos Hdez Castellano 05 Ago 2010, 19:04

No entenc com poden emocionar els espectacles d'aquesta mena, a no ser que se senti una especial atracció per la crueltat i la tortura (emocions contràries al sentit de la vida), o bé que es tingui un concepte confós de virilitat que valora més la força física (qualitat més pròpia del brau) que no pas la gestió de la intel·ligència (qualitat distintiva de la nostra espècie).

Publicat per Elena 07 Ago 2010, 01:58

Totalment d’acord amb les teves apreciacions Eudald.
Pel que fa referència a la prohibició o no de les curses de braus, si bé tens raó en que és millor que la gent en prengui consciència i no “prohibir sistemàticament” –cosa que francament odio- , i sense ànims de semblar el que veritablement no soc, no podem esperar a que en prengui consciència d’aquest fet el 100% de la població, però sí una amplia majoria, com crec que és el cas de Catalunya.
D’altra banda els polítics catalans, “representants del poble” – com ja saps, soc partidari d’una nova democràcia directa guiada per savis altruistes, no polítics, i en la que inclús, gràcies a les noves tecnologies, és poguessin fer referèndums diaris cas que fos necessari -, ja han votat democràticament al respecte i, com diuen molts d’aquests hipòcrites poderosos – els mateixos que defensen les tortures dels animals per “raons culturals”- que creen despòticament les mateixes lleis amb les quals s’emparen, “això és la llei” i, indirectament, la voluntat de la majoria del poble – encara que tornem de nou a patir la secular i tirànica opressió de la voluntat del poble català, per motius evidents...
És una evidència també que, en general, la visió de Catalunya al respecte de les curses de braus és més evolucionada que la que té una gran part de l’Estat espanyol. Si volem començar a prendre consciència crítica d’especie aquesta decisió nacional, l’abolició dels correbous, l’hem de considerar com un petit però important pas per tal d’assolir la nova consciencia, juntament amb d’altres diferents temes que fan referència al dret d’autodeterminació i diferenciació cultural del nostre país.
No obstant, en la meva opinió, el més lògic hagués estat fer-ne un referèndum a Catalunya, però amb matisos ja que:
- Encara que sembli absurd, és una injustícia que els animals no puguin participar-hi en una votació que els afecta directament. Per tant algú als ha de representar legal i democràticament. Crec que hi tindrien molt a dir al respecte (això te a veure amb l’empatia de la qual parlaves).
- Els “altres éssers vius” – nosaltres no som els únics - també haurien de tenir els seus propis drets reconeguts via referèndum per la majoria d’éssers humans, de la mateixa forma que existeix la declaració universal dels drets humans.
- No som els amos del món. No tenim el dret de fer morir animals de forma ignominiosa per tal de conservar lamentables tradicions. Només els feixistes, els insensibles, la gent encara no prou madura o les ments amb no gaire consciència crítica poden creure amb una fal·làcia i prepotent afirmació com ho és “la supremacia d’especie”.
- ...
“La vida és molt curta” em va dir una vegada un gran savi al qual admiro molt... - una afirmació de la qual jo ja n’era més que conscient quan m’ho va dir -. Per tant i com a conclusió: hem fet un pas endavant i no tenim temps de tornar enrera, no és evolutiu. Sincerament, no podem discutir eternament sobre ràncies tradicions fonamentades amb actes salvatges i que només secunden els inhumans que pensen amb la seva egoista i miserable existència. Hem repugna la seva sistemàtica actitud d’atribuir als que no pensen com ells la seva endèmica intolerància conservadora.
Hem de passar pàgina, és esgotador i involucioniste discutir sempre pel mateix. Les forces, al igual que la vida, també són limitades.

Pep (Des de Bot, Terra Alta)

Publicat per Pep Peragon 10 Ago 2010, 13:17

Molt bent vist i argumentat, completament d´acord amb l´Eudald, esta clar que hi ha sectors de la societat que evolucionan i d´altres que els coste molt mès, cultivar la tortura, no dignifica, ni millora la societat, a aquestes alçades hi ha aspectes d´aqueste cultura arcaica que no poden sert tolerats, ablacions, masclismes etc,
Gracies per el teu pensamet Eudald, i anem fen,... poc a poc pero avançant...

Publicat per Carme 11 Ago 2010, 22:59

" Prohibir moltes vegades només demostra la incapacitat de fer funcionar el sentit comú".
Efectivament. Aquests dies he pensat en les raons per les quals els pro-corrides no s'han avingut a intentar pactar una mena de corrides sense mort (com hi ha pesca sense mort). He llegit que la "puya" secciona musculatura del coll del brau de manera que els impedeix girar el cap i els força a envestir de front, sense perill pel torero. Entenc, per tant, que les corrides sense cavalls, puyes o "banderilles" representen un perill manifest pels toreros, que no deuen estar preparats per acceptar. Per tant, fora de sentit comú que els toreros acceptessin curses sense mort, però el mateix sentit comú els impedeix acceptar-ho (hi ha més perill de mort). Hi ha incapacitat de fer funcionar el sentit comú i, per tant, només ha pogut existir la prohibició.
Personalment, preferiria veure el ball cretenc en front del brau a tota la "mis en scène" torera. Gràcies, Eudald

Publicat per Enric Gracia 20 Ago 2010, 02:34

Sembla que la lògica del progrés ètic ha d'anar eliminant aquesta mena de tradicions brutals, que venen d'un context sociològic que ja ha desaparegut. La forma com es defensen els Correbous a l'Ebre em fa una certa vergonya. Tot i que seria preferible que desapareguessin de mort natural (gràcies a l'educació), potser tampoc no és desencertat fer-hi pressió legal: al cap i a la fi, si les prohibicions no són el millor camí, només cal pensar quantes en tenim, i no passa res: prohibit fumar, prohobit fer pipí al carrer, prohibit prostituir-se a la via pública, etc.

Publicat per Lluís 26 Ago 2010, 10:33
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital d'Espanya: