www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

24 Feb, 2010

Fragments del meu llibre “El sexe social”

Em complau compartir amb vosaltres algunes reflexions que recullo en el meu llibre El sexe social, editat per Ara Llibres; també està en versió castellana, El sexo social (Now Books).  Us convido a establir un diàleg crític i obert a tothom.

“Les noves formes de sexe tindran un impacte de grans proporcions en els processos de resocialització. Més com una habilitat cultural i lúdica que com un fet bàsic a les conductes dels primats humans, l’ aparició del sexe social i tecnològic serà una gran revolució. Si es consoliden aquestes tendències, el sexe pot evolucionar cap a un sexe social inespecífic”.

(...) “Si volem entendre la manera de relacionar-nos com a espècie, és important que coneguem com s’ organitza i es viu el sexe. En aquest sentit, la pèrdua de dimorfisme sexual és la capacitat que tenen el mascle i la femella d’ igualar-se i de complementar-se, en els processos de reproducció i de socialització. La jerarquia no objectiva, és a dir, la jerarquia que no ve de la biologia ni de l’ etologia, és una jerarquia que ha estat constatada i construïda per l’ Homo sapiens modern.

Portada El sexe social

La nostra responsabilitat com a espècie conscient és lluitar i establir mecanismes, conceptes, models i maneres de funcionar que estructurin la complementarietat i la llibertat sexual, en la vida normal de l’ espècie. D’ aquesta manera, construirem actituds i aptituds per a una major cohesió social, en comptes de la discriminació entre sexes, tal com encara succeeix entre els humans que actualment vivim al planeta”.

(...) No hi haurà una humanització autèntica fins que la lògica humana no vegi, amb claredat, que tot allò que ens completa culturalment ens humanitza, i que l’ esforç del mascle és el punt de partida per canviar les seves relacions amb la femella i, per descomptat, amb les cries. Quan assumim aquesta responsabilitat, donarem credibilitat al procés humà; si la neguem, aturem el procés d’ humanització”.

(...) Ara entenem la sexualitat com una manera de comunicar-nos, de jugar, d’ adquirir plaer, fins i tot, com a repte psicològic, etcètera. La sexualitat ha perdut el valor substancial que havia tingut durant la major part de l’ evolució, el valor que conserven les altres espècies de mamífers. Només els humans hem modificat els processos de la selecció natural per endinsar-nos en processos socials que encara són desconeguts per al nostre gènere”.

Comentaris

Hola Eudald!
Encara no he tingut el gust de llegir el teu nou llibre però em faré amb un exemplar el més aviat possible.
Bé, sembla que aquest cop seré el primer en fer-te un comentari en el teu bloc. Fantàstic! Ja era hora!
Bromes apart, sobre l’extracte del llibre rés a dir, reflexa el que realment està succeint a nivell d’espècie.
No sé si menciones en el teu llibre quelcom relacionat amb el que comentaré, espero que sí.
Personalment coincideixo en que el fenomen del sexe social i tecnològic ens aboca a una complicada interpretació del esdeveniments futurs en matèria de comportament sexual social d’espècie.
D’altra banda, existeix també una part de la societat humana allunyada de la tecnologia i de les seves noves manifestacions, que pateix de l’efecte contrari. Amb la seva abundant fertilitat encara compensa amb escreix els deficients índex de natalitat de gran nombre de societats altament desenvolupades tecnològicament. Gran part d’aquesta societat de la qual parlo, encara s’està radicalitzant més al respecte de les seves costums discriminatòries de gènere. Crec que hem de tenir clar que una gran part de la societat humana, si continuem així, mai tindrà l’oportunitat de ser resocialitzada tecnològicament, i per tant, s’ha de tractar la qüestió de forma diferent.
Com a conseqüència d’aquestes diferències tecnològiques socials, hem de treballar sobre el sexe social i el seu dimorfisme seguint dues vies:
1- La via de la humanització del sexe social i tecnològic. Evidentment no podem convertir les dones en homes i els homes en dones. Cadascú hauria de tenir un paper diferent però igual d’important, a més, com molt bé dius, de construir unes estructures ben definides de complementarietat. El nostre dimorfisme sexual no és casual, si no fruit de la nostra evolució com espècie. En general, no podem tenir la promiscuïtat dels bonobos o d’algunes espècies de dofins perquè, evidentment, no som ni bonobos ni dofins, i aquests actes formen part del seu comportament com espècie i de la seva socialització, i no de la nostra. Lògicament tampoc podem practicar habitualment l’abstinència sexual perquè també necessitem el sexe com a forma de comunicació social i reproductora. ¿Sortirà una nova varietat de la nostra espècie si ens comuniquem per via tecnològica o, desenvolupem una macro estructura de sexe social o tecnològic? . A no ser que, per exemple, un subjecte no dominés la tecnologia quedant, com a conseqüència, al marge dels processos reproductius humans, el sexe social o tecnològic afectarà al comportament d’espècie i a la seva capacitat de reproducció, però no adobarà al camí cap a una nova espècie (o varietat) per si mateix. Necessita, crec, encara d’un factor selectiu diferent als actuals. En aquestes societats altament tecnificades, existeix també una discriminació entre sexes encara molt forta i com molt bé dius, és el mascle qui ha de esforçar-se per canviar la seva actitud en vers la femella. Però (desconec si ho menciones al llibre) és la femella qui ha d’afrontar i liderar el nou canvi humanitzador. Al menys ho hem de provar donat que fins ara “l’ actual lideratge de l’home com a gènere no acaba de funcionar del tot bé”.
2- La via de la humanització del sexe social de les societats “allunyades” de la tecnologia. En aquestes societats la discriminació de la dona per part de l’home és molt més gran que la de les societats més tecnificades. Aquí encara la tasca humanitzadora ha de ser més intensa. El dimorfisme sexual és manifesta en la seva màxima expressió. Factors, com molt bé dius Eudald, "jeràrquics", i també religiosos i tradicionals abominen els drets de les dones, la majoria de les quals pateixen d’un rentat de cervell social masclista des que tenen ús de raó (i fins i tot abans). Aquí no només l’educació i la planificació sexual és vital si no que a més resulten imprescindibles uns immensos esforços en tota la resta de fronts socials.
Com a conclusió final, cal estudiar el sexe social vers les dues societats planetàries que cada cop divergeixen més entre sí: les societats altament tecnològiques i les que, de moment, no tenen aspecte de ser-ho gaire en el futur. Hem d’agafar a temps les regnes de la nostra RE-EVOLUCIÓ humanitzadora i deixar anar les actuals que, sembla ser, ens poden abocar al col·lapse d’espècie.

Publicat per Pep Peragón 02 Mar 2010, 20:12

Ahir vaig acabar de fer la primera lectura del seu últim llibre "El sexe social". Dic primera lectura perquè per deformació professional tinc l'hàbit de fer-ho així segons de què/qui es tracti.
D'entrada hi ha una densitat , cosa habitual en els seus escrits, que en dificulta la lectura.Però no només enganxa pel tema sinó que apunta una sèrie de temes que són molt interessants. En faré una relectura més lenta i aprofundida i m'agradaria ,si pot ser, que alguns aspectes ,sobretot els que són més nous, tinguéssin
una manera o altra de ser més explícits o més "liquats". estaria bé fer-ne un "forum" ?Gràcies.

Publicat per Pepa Puigdevall 05 Mar 2010, 13:49

Hola de nou Eudald!

Ara mateix he acabat de llegir el teu nou llibre. El trobo molt clarificador i brillant - en la línia dels altres dos llibres teus que m’he llegit; El naixement d’una nova consciència i La consciència que crema- . Felicitacions!!!

Coincideixo amb tot el que menciones al llibre. També he après molt més del que sabia abans d’encetar les seves pàgines. Gràcies Eudald.

Després de fer-te el primer comentari al bloc referent al sexe social, i de llegir-me el llibre, he aclarit els meus dubtes inicials. No obstant em reafirmo, sense ànims de polemitzar en absolut i modestament, en el meu primer comentari. Crec en la necessitat de tractar el sexe social (i molts més temes que no venen al cas ara) des de els dos diferents ritmes d’evolució que existeixen cap el “Homo exnovo”: el de la societat tecnològicament avançada i el de la creixent població pràcticament aliena als progressos tecnològics (bàsicament per la falta de poder econòmic). Hi ha un procés de selecció cultural-tecnològic (del qual parles abastament) ràpid i incert, i un altre de més pausat (igual d’incert), que afecta a més de la meitat de la població humana i que s’ajusta, en gran part, als lentíssims processos de la selecció natural descrits per Darwin... A la pàgina 126 del llibre parles de que “L’Homo exnovo es bifurcarà.” però et refereixes al que te accés a la tecnologia més avançada, no a l’altre, al que no te la possibilitat de accedir-hi. Penso que la bifurcació de l’Homo sapiens cap el Homo exnovo ja ha començat...

Per finalitzar, m’encantaria que poguessis “resocialitzar” en altres idiomes, apart del català i el espanyol, i en un sol volum dividit en tres parts diferents, aquests 3 últims llibres que has escrit ( El naixement d’una nova consciència , La consciència que crema i El sexe social). És clar que això depèn de les editorials, però seria fantàstic que la resta del món tingués l’oportunitat de reflexionar sobre els teus pensaments, les teves aportacions científiques, antropològiques i, per dir-ho d’alguna manera, també filosòfiques. Hi ha molta gent al planeta que pensa com nosaltres, i que necessita aclarir la seva ment amb els teus coneixements.

A veure si sona la flauta i te’ls publiquen a bona part del planeta, que falta fa!

Novament, salutacions d’un insignificant Homo sapiens i recorda que no estàs sol en els teus pensaments!

Pep Peragón

Publicat per Pep Peragón 07 Mar 2010, 22:17

Benvolgut Sr. Carbonell.
Vaig córrer a comprar el vostre llibre doncs fa temps que vinc recollint nous coneixements i descobriments sobre la biologia del sexe i altres afers relacionats. El vostre llibre m'ha semblat en extrem interessant,ja que crec , com be diu, que la "singàmia" selectiva i artificial pot comportar un salt important en avançar en la humanització i intelectualitat de la espècia humana. Tot i així, a la llum del coneixement actual, en la cultura moderna, el "manual" biològic encara està per acabar de descobrir i aplicar en la millora de la espècie; tinc la teoria a la llum del coneixement de la resposta sexual humana, d'home i dona, i de la qualitat de l'esperma i dels gamets en l'eyaculat, de que no estem transmeten de la millor forma aquesta vital informació genètica ni el material millor per a avançar en millors individus. Vinc a dir, que tot i que la tecnologia ja supera aquest fet, o ho pot arribar a superar si la legislació ho permet,per la via de la biologia segurament no estem fent la cópula tal com deuria ser: baso la teoria en què no s'encaixen be les respostes sexuals i de que haguem estigmatitzat la eyaculació com a precoç quan passat el perìode refractari del mascle, el seu segon eyaculat és d'un contingut molt millor. També vinc a dir que la relació tan reproductora com d'estimació a l'altra persona pot millorar molt si la impulsivitat tònica del mascle adquireix altres formes de satisfacció no tan egoìstes i encara estigmatitzades per la cultura, la religiosa principalment. Parla de la formació social també, una conquesta inel·ludible per a la humanitazació, però que trovarà en tot cas una gran resistència en el capitalisme, el que mercantilitza el sexe i en el covard fonamentalisme masclista del planeta. Manquen moltes batalles.
Enhorabona per la seva divulgació i impuls a la humanització de la espècie.

Publicat per F.Xavier Carreras de Cabrera 15 Mar 2010, 18:25

De quina obra de W Shakespeare n'és la frase que fiques a l'encapçalament de la introducció i que diu "Respondré tan..."
Gràcies.

Publicat per José Pastor 24 Abr 2010, 08:52
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Despres de dijous ve: