www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

24 Nov, 2009

Recerca i creativitat

A CATALUNYA varem tenir la sort que el president Jordi Pujol fes cas a l'Andreu Mas-Colell i s'endegués el 2001 el programa ICREA. Aquesta aposta política per retornar o quedar-se científics que desenvolupin la seva carrera a Catalunya ha estat un encert. Com diu l'amic Jaume Bertranpetit, director d'aquest organisme de recerca, els investigadors catalans no tenen perquè tenir cognoms del país.

En crisi és quan tothom es torna a plantejar què passarà amb la recerca i les inversions que necessita. S'han fet les coses bé, a nivell estratègic, però cal, també, fer les coses bé a nivell tàctic.

Què necessita la carrera científica? Li cal intel·ligència, constància i perseverança, però com és lògic inversions privades i públiques que permetin fer créixer la massa crítica. En temps de crisi cal invertir més per afrontar noves emergències.

La ciència és una infraestructura tan important com ho són els aeroports i les carreteres. Això li vaig dir en una ocasió al president Aznar quan visitava Atapuerca, el jaciment on des de fa trenta anys hi treballo amb els meus col·legues. Desafortunadament, encara es consideren només infraestructures les que permeten mobilitat.

El coneixement té formes de mobilitat diferenciades de més valor afegit que les que he esmentat. El talent, el coneixement i la intel·ligència es poden deslocalitzar, sense moure's del territori, i ara estan molt localitzades.

Catalunya forma part d'un territori històric, hereu de grans humans que han fet al món més aprehensible, i que ens han donat les claus de com funciona el planeta: cal que es continuï recolzant la recerca. Quan era jove calia anar fora per tal d'educar-te i especialitzar-te en coneixement avançat, ara disposem d'institucions d'alt nivell, com instituts, universitats, escoles de negocis etc., que fan el nostre país més universal.

La nostra cultura, la nostra llengua, la nostra ciència és patrimoni de la humanitat. No hem d'oblidar mai que si no som capaços de fer bona ciència i que aquesta retorni a la societat, la possibilitat de defensar-nos com a país petit serà molt baixa. Una Catalunya universal necessita atraure coneixement i pensament per garantir la fortalesa social i cultural. Sense xovinismes ni falsos internacionalismes, però amb la ferma voluntat de fer de la ciència un actiu conscient de transformació i adaptació d'un territori a les noves formes de viure. Només així podem contribuir com a espècimens conscients a millorar al món.

 Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI del 21 d’octubre

Comentaris

Un article, com tots els teus Eudald, fantàstic. Concret i de gran contingut... A vegades me'l llegeixo dues vegades per copsar millor tot el seu contingut.
El cognom de l'Andreu és Mas-Colell. No té gaire importància, però per ell sí que la deu tenir. Gràcies per ser com ets!!!!!

Publicat per Alexandra 06 Des 2009, 08:12

T'escric aquí perquè no he trobat una altra forma de fer-ho. Sóc un animal dels anomenats "superdotat". El passat més de març el neurocientífic Ralph Adolphs del CALTECH a Califòrnia anunciava la possibilitat de reconèixer el superdotat per la via morfològica a banda del test Wais. Pot ser l'antropologia té alguna cosa a dir sobre això. Al teu llibre "la consciència que crema" proposes que l'homo sapiens sapiens és una espècie a mig fer, pot ser en són dues?

Publicat per Josep A. Estruch 29 Des 2009, 22:09
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primavera, estiu, tardor i: