www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

16 Nov, 2009

Obama, Nobel de la Pau

OBAMA ja ha rebut el premi Nobel de la Pau. El President del país més poderós del món ha estat guardonat amb la que és la distinció més reconeguda al planeta. Sempre m'alegro dels humans que són distingits i me'n recordo alhora de tots els qui són anònims; em fa sentir millor persona. Fer justícia a la trajectòria d'un espècimen humà és quelcom que resulta molt agradable. Les distincions haurien de ser recordatoris de tota l'espècie i haurien de tenir un valor social exemplar i solidari, en comptes de servir per augmentar l'ego de qui és premiat.

Tornant a Obama, cal dir que el premi Nobel, com molt bé va afirmar ell mateix, autocríticament, no se'l mereixia, però l'acceptava com un repte. No sé si la pressió que pot exercir un guardó d'aquest tipus pot fer que el comandant en cap del gran exercit dels EEUU prengui decisions adequades a la consciència crítica d'espècie i no a la protecció del capitalisme nord-americà.

Els premis Nobels preventius, com és aquest que comento, poden ser interessants, ja que són susceptibles de direccionar la història. Ara bé, el cas que estem analitzant té una gran complexitat. Si fos un èxit, podríem començar una nova època en la que es podria ajudar a través del prestigi a persones que influïssin positivament en el devenir de l'ésser humà.

Els enemics dels EEUU saben que el president d'aquest país és premi Nobel i poden ser sotmesos a pressió perquè es posi en evidència si és, o no, un pacifista. Suposo que estem parlant d'una contradictio in vitro. El gendarme del món ara ha d'actuar perquè la pau s'instal·li a tot el planeta.

Això implica una gran responsabilitat, perquè, en acceptar aquest premi, Obama assumeix un repte molt difícil i quedem tots emplaçats a continuar actuant per millorar el món i a disposició d'una manera de fer les coses que ens porti a una pacificació objectiva.

Defensar els interessos de classe i a la vegada els d'espècie pot ser molt difícil. És important que el Nobel funcioni. No podem trencar amb totes les formes que tenim d'honrar la nostra capacitat de construir un sistema.

Recolzo els premis preventius, però, penso que haurien de ser retirats si no funcionen. Obama té l'espasa de Damocles molt ben col·locada, tant debò serveixi d'alguna cosa el guardó.

M'agradaria acabar amb una frase d'Epicur que diu: «La riquesa natural té límits i és fàcil d'aconseguir-la. La de les opinions supèrflues s'aboca a l'infinit».

 

Aquest article va ser publicat per primer cop, el 4 de novembre passat a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI

Comentaris

No sé si de debó els premis són útils o no. Però m'agradaria aportar esl meus dubtes sobre el tema

1)Algú pot assegurar que els premis no obeeixen, amb més o menys grau, a interessos?

2)El qui rep un premi, és o no vanitós?

3)Com és que les persones vertaderament sàvies són humils?
4) Què és el rellevant en els premis, l'objecte o la persona?

4) Serveixen per concentrar poder (comercial, d'opinió, polític...)?

5)Convocar premis del nivell dels Nobel, és o no ostentació?

6) Perquè algú que té la gran sort de dedicar-se a allò que més li agrada necessita que l'esperonin amb un premi? no hi ha prou amb el plaer de sentir-se útil? i el plaer intel·lectual, no el satisfà prou?

7) Hi hauría distincions sense "no distincions"? És a dir, no us sembla que el distingit necessita més dels "no distingits" que no pas a l'inrevés?

Publicat per Elena 16 Nov 2009, 23:48
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital de Tarragona Província: