31 Ago, 2009
El concepte d'Europa
Enllaç permanent |
Comentaris (4) |
Retroenllaços (0) |
Articles Mundo La unificació es fa des dels interessos, no d'espècie, que seria lícit, sinó econòmics jeràrquics. El concepte de territori articulat es basa en la manera com es poden cohesionar socialment les nacions per obtenir cada vegada més plusvàlues. Es tracta, doncs, d'un plantejament poc solidari i fora de una dinàmica intel·ligent del gènere Homo. El coneixement ens hauria de servir per tirar endavant un punt de vista en el què el benestar fos, no només una posició d'una minoria influent que es recolza en una classe mitjana agraïda, sinó en una veritable consciència crítica d'espècie.
En aquest sentit, l'economia ha d'estar al servei d'una bona socialització de les relacions humanes i no al servei del capital especulatiu. Aquesta norma és bàsica per tal d'aconseguir equilibris sistèmics i aquesta hauria de ser la perspectiva científica que haurien de posar en pràctica els partits polítics.
Els governs de les nacions dels planetes haurien d'avançar des de baix, però també des de dalt cap a aquestes posicions d'espècie més intel·ligents i conseqüents amb l'evolució de la complexitat dels espècimens més avançats de l' Homo sapiens.
És per això que parlo del concepte d'Europa, no com a una unió per mantenir l'hegemonia o per confrontar-nos amb altres agregats, sinó des de la vessant de la voluntat de convergir des de la perspectiva evolutiva.
Des de baix i des de l'abstracció, el coneixement científic i social del nostre propi procés evolutiu ens dóna mecanismes raonables per fer una formulació intel·lectual ajustada a les necessitats d'espècie.
La lluita interior entre el primat biològic i el fenotip humà és una batalla que no ens ha de portar a la dualitat, sinó a la integració. La formació cultural i critica com a espècie pot servir-nos per saber com som i com l'aplicació tècnica dels nostres coneixement pot redundar en estructures socials competents.
El missatge de la lògica i de la racionalitat s'ha de defensar per sobre dels discursos de l'atzar com a fet evolutiu, no per negar-lo, però si per superar-lo a través del progrés responsable i l'evolució consistent de la nostra espècie en el planeta.
No hi ha Europa social sense pensament crític ni consciència planetària. Aquesta és la raó per la qual expresso aquesta reflexió. Tot plegat ens pot ajudar a no justificar-nos del que fem malament, sinó a intentar dur-ho a terme molt més bé del que ho hem efectuat fins ara.
Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Prisma d’El Mundo del siglo XXI el 29 de juliol
Hola Eudald. He llegit els teus llibres i he de dir que el teu pensament m'ha ajudat a clarificar força el meu. Però hi ha voluntat real de solucionar res? la sensació general és que no, que el poder real està en mans d'éssers únicament preocupats per la perpetuació dels seus gens a costa dels gens dels altres. En tot cas, és en els moments de les grans crisis quan es poden donar a conèixer els grans homes ... i els éssers més execrables.
Grà cies pels raonaments
La consciència d'espècie mai ha estat generalitzada i prou que s'ocupen els que no la tenen de manar, controlar i destruir els projectes ideològics, polÃtics i socials favorables a l'equitat, la interdependència, i la cooperació. Hi ha un homo psicopaticus (o com li vulguis dir) egoïsta, parà sit i destructor que sempre acaba fent malbé qualsevol revolucio filantròpica.
Publicat per Marc 22 Set 2009, 15:57Parlant del concepte d'Europa... Fa poc no et vas declarar partidari de l'independentisme dient que eres federalista. No em va quedar clar si per federalisme estens confederalisme; però en el benentès que et referissis pròpiament al federalisme, ¿no creus que l'independentisme que cerca una nou estat integrat a la UE (integració regional de caire federal) no és sinó federalisme?
Publicat per Mercè 22 Set 2009, 16:01
