4 Ago, 2009
Evolució responsable
«EL PASSAT ens bé donat i no es pot canviar, el futur és incert i no es pot predir» (Joan Robinson). Aquesta sentència ens serveix per introduir la importància que té el que es fa en el present. Sóc dels que tenen la convicció, que sense pensar què vol fer l'espècie en el futur, serà molt difícil aprendre del passat. És obvi que el passat no es pot canviar, però sí que ens pot ajudar a contrastar línies evolutives de la nostra societat. Un plantejament d'espècie en el present fet de forma responsable ens pot portar a un futur, que encara que incert pot ser millor que el que ha tingut fins ara la humanitat. Inqüestionable.
La inèrcia del passat, però, ens atropella i aprendre del passat sense saber quines són les projeccions d'espècie en el futur ens serveix de ben poc. Una ciència retroprojectiva i projectiva pot ser la clau d'un coneixement i d'un pensament basat en el procés evolutiu. Per això cal socialitzar la ciència i la tecnologia.
Moltes vegades no som capaços de transformar coneixement en pensament crític i socialitzar-lo de manera que tots els espècimens sapiens siguem capaços d'intervenir socialment en el debat dels humans i la seva intervenció en el planeta. Una espècie pensant i coneixedora de la seva realitat evolutiva tindria la possibilitat de construcció d'un futur més social i científic.
Ara podem intervenir en els processos evolutius. La ciència i la tecnologia ens han premés actuar sobre nosaltres mateixos i sobre el nostre entorn com mai abans havia passat en el gènere Homo. És en aquest sentit que estic parlant de responsabilitat d'espècie.
L'evolució és un procés natural que es manifesta en la vida al planeta i nosaltres som part d'aquesta evolució. El progrés humà s'ha de basar en el coneixement i en el pensament, fins al punt que ara podem parlar de futur i establir escenaris.
On hi havia atzar, ho he dit moltes vegades, pot haver-hi lògica, i aquest és el camí. No confiar en el què podrem conèixer, sinó, fer servir i pensar socialment sobre el que coneixem. Els mecanismes que ens han permès passar de la intel·ligència operativa a la consciència operativa ens poden donar la clau de com actuar.
Situats en el procés evolutiu de la vida com a emergència de processos de la matèria i la energia, la manera com governem i utilitzem les seves propietats pot fer-nos responsables de la construcció de les noves complexitats sistèmiques.
Aquest article es va publicar per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el 15 de juliol de 2009
La simplificació i la manipulació interessada del treball de Darwin han contribuït en gran mesura a la present visió del mon o weltanschauung, on la competició (també anomenada “competitivitat”) constitueix un mantra intocable i la “lluita” per la supervivència justifica lo injustificable. Però això no és el que va dir Darwin ni el que ens diu la Natura. És per aquesta raó que vaig escriure el següent article en ocasió del bicentenari del naixement del famós naturalista:
JUSTICIA PARA DARWIN
En el bicentenario del nacimiento de Charles Darwin cumple hacerle justicia para tratar de enmendar la tergiversación que, con el paso del tiempo, han ido sufriendo sus postulados. En primer lugar Darwin no habló de “evolución” sino de “descendencia con modificaciones”, refiriéndose con ello a las estrategias adaptativas de las sucesivas generaciones con objeto de sobrevivir y producir a su vez descendencia. Su objetivo fundamental era comprender y explicar la enorme diferencia entre el potencial biótico de una especie -es decir, la cantidad de nuevos individuos que puede generar en la siguiente generación- y el número real de supervivientes en esa misma generación con capacidad de descendencia viable. La traducción del título completo de su obra pionera sería “Sobre el origen de las especies por medio de la selección natural, o la preservación de los mejor dotados en la pugna por la vida” (John Murray, Londres 1859). Esta “pugna” (struggle en el original, no fight “lucha”) con la que Darwin se refiere al esfuerzo individual por la supervivencia, ha sido erróneamente traducida e interpretada como “lucha” en el sentido de enfrentamiento entre individuos y entre especies, otorgando con ello base científica a un modelo socioeconómico de “todos contra todos” cuyas consecuencias catastróficas en lo social, en lo medioambiental y en lo estrictamente económico, estamos sufriendo ahora mismo. Como contrapartida a este planteamiento de egocentrismo individual y “lucha” por la supervivencia, resulta muy recomendable la visión simbiogenética que Lynn Margulis y Dorion Sagan aportan en su obra “Acquiring Genomes”, que he tenido el privilegio de traducir para Editorial Kairós y que ésta ha publicado bajo el título “Captando genomas”. La obra de Margulis y Sagan desmonta el concepto de “campo de batalla” como base para la evolución de las especies demostrando científicamente que, desde tiempos inmemoriales, las condiciones primordiales para esa evolución han sido -y siguen siendo- la colaboración y la cooperación, manifestadas en términos biológicos por la unión o simbiosis de individuos previamente autónomos, dando esta simbiogénesis como fruto un nuevo ser (especie) con características y potencialidades más viables. Una vez más la Naturaleza nos ofrece un modelo y una fuente de inspiración, en esta ocasión particularmente oportunos para los tiempos que corren. Ya lo aconsejaba Leonardo da Vinci: “Ve a tomar tus lecciones en la Naturaleza”.
David Sempau, 22/03/2009
Publicat per David Sempau 23 Set 2009, 20:41Hola!
Volia fer un comentari. Ara em sento insegur per no tenir el vocabulari tant precís i acadèmic com el que corre per aquí.
M'agraden molt aquests temes i estic fent un treball sobre tecnologia.
M'agradaria comentar que un dels problemes que veig a la societat i que identifco també en aquesta pàgina web és la FRAGMENTACIÓ DEL SABER. En altres paraules, que cada disciplina va a la seva! I a més això es manifesta en un llenguatge COMPLICAT i tant específic que LIMITA L'ACCÉS del coneixement a una minoria selecte.
No parlem de socialitzar coneixement?? Tant complicades són les idees? Estic convençut de que les idees són senzilles, tant les que ens han portat a aquí com les que ens han de fer canviar.
Siusplau, LLENGUATGE FÀCIL.
Problemes concrets. Enfocs multidisciplinars. Alegria, vista i alerta. L'actitud hi fa molt.
gràcies!
