www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

18 Jul, 2008

La dreta espanyola

L'entrada del postaznarisme és una bona notícia per a tothom. Rajoy ha començat la transició cap al centre amb força i això s'ha deixat sentir de forma extrema en el partit. La defenestració d'Acebes i Zaplana, els escolans del president superatlantista, va ser el tir de sortida de la nova estratègia davant del congrés celebrat a València.

Que quedi clar que el meu interès en escriure sobre aquesta problemàtica és més social que polític. Penso que la transició política a Espanya s'ha d'acabar si no volem emmalaltir la societat postfranquista. Necessitem que Rajoy no fracassi, i em sentireu dir poques vegades aquestes coses. Com a militant crític i comunista no hauria de fer aquestes referències de l'altre cantó, però penso que la política de Rajoy pot portar-nos a una dreta més civilitzada, no tan extrema, i que és possible que desprès del congrés de València es consolidi un nou partit. El seu aglutinador pot ser la nostàlgia de la dreta extrema i extravagant que encara rau en la societat civil del nostre país. D'altra banda, pot ser que es consolidi una força de centre que estabilitzi el país sense que ens passi com la legislatura passada quan semblava que el país fos en estat de guerra.

La manca del centre és semblant a la manca de l'esquerra. Al PSOE li caldria una cosa semblant, una esquerra social forta, però avui no vull escriure sobre aquest tema. La desfeta comunista de la post transició és un dels fenòmens més forts de la política espanyola dels darrers anys, i caldrà analitzar-la.

La dreta aznarista que va dominar l'escena política i l'oposició en el mandat anterior va sotmetre els poders polítics d'Espanya i totes les nacionalitats a un estrès només comparable a la darrera legislatura del president Aznar. Ni les raons d'Estat van ser respectades.

L'atemptat d'Atocha, el tema d'ETA, l'Estatut de Catalunya i les nacionalitats històriques van ser atacats sistemàticament amb la intenció demagògica de treure vots enfrontant als ciutadans del país fins al punt que a mi em van retornar les paraules del poeta, «una de las dos españas ha de helarte el corazón».

Suport a Mariano Rajoy

La dreta extrema, com exponent caspós del postfranquisme, refundada en un partit polític. Es per l'experiència que hem patit de confrontació civil, boicots, odi i desconfiança que ara dono suport a Rajoy. Que rectifiqui i que basi la seva política en els assumptes de país, que tingui en compte les nacionalitats històriques i el seu finançament, que doni l'oportunitat a una Espanya plural que emergeixi si així ho volen els ciutadans.

Els comunistes estem immersors en una profunda crisi i no som ningú per donar lliçons d'autocrítica. Ara bé, les persones hem de posar a funcionar el nostre esperit crític i la capacitat d'influir per ajudar a solucions democràtiques i socials als estats que ratllen la demència. Suposo que qui llegeix aquesta opinió esteu d'acord en el que ha passat a Espanya a les dues anteriors legislatures no és normal i que cal desterrar la idea de la confrontació com a mecanisme evolutiu del país.

Senyor Rajoy, ara ha començat un procés que cal que continuï per al bé dels ciutadans que vivim aquí. No sé si vostè té clara la importància del moment; del que estic segur és que cal canviar, deixar la radicalització i tornar a la realitat d'un país que ara es modern, encara que no és just amb tothom tal i com ho hauria de ser. No el fem més injust.

Aquest article va ser publicat per primer cop al diari  El Mundo del Siglo XXI  el 2 de juliol de 2008.

Comentaris

Excel.lent article, i a mi em venen també sovint exactament aquests versos de Machado.
Una abraçada!
Joan M.

Publicat per Joan Marimón 25 Jul 2008, 23:44

Eudald (com el meu besavi, el de la FAI), chapeau.

Ho expliques bé, s'entén, i el que dius obre un nou horitzó.

Em sembles un dels científics socials més admirables de la dècada.

Publicat per Meritxell Martí 28 Jul 2008, 20:10
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Despres de dijous ve: