www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

14 Jun, 2008

Aigua i consciència

Sóc català i estic amoïnat per la manca l'aigua, però sobretot ho estic pel comportament de l'espècie. La manca de planificació que tenen a veure amb els problemes d’infraestructura són seculars en l'Homo sapiens. Amb una capacitat i una acció planificadora mes consistents, segurament ara no estaríem tan preocupats per l'aigua.

Per què estic preocupat pel comportament de l'espècie? Davant d'una emergència com a conseqüència de la mala planificació, hem de reaccionar amb un comportament solidari independentment de la ideologia o de la pertinència de classe. El discurs de la insolidaritat ens fa menys humans.

Se'm posa la pell de gallina quan des del nostre territori hi ha veus que qüestionen que arribi a Barcelona l'aigua per al consum domèstic. Es posa l'excusa que l'àrea metropolitana ho consumeix tot i que depreda la perifèria. Un discurs demagògic de conseqüències greus, des de la meva perspectiva.

L’actuació del conseller

Sembla obvi que la manca d'equilibri territorial és una realitat al nostre país, i que prop de 80 % de la població es concentra en aquesta àrea. Són uns fets que sabem, hi podem afegir que, si l'espècie hagués estat més humana, això no hauria succeït d'aquesta manera, però ara és una realitat que hem d'afrontar.

Els catalans estem donant una imatge primitiva i caïnita quan es barallem per l'aigua de Tarragona a Barcelona, de Girona a Barcelona, de Lleida a Barcelona. Tots sabem que el dèficit de bones infraestructures, entre elles de l'aigua, ha produït aquests problemes però la solució no està en la insolidaritat, ben al contrari, en la unió demostrant a la resta del país i del món que abans que tot som humans, que abans dels nostres interessos hi ha els interessos col·lectius.

Per primera vegada, un conseller de la Generalitat engega i accelera una política de previsió d'aigua amb el rescat de pous antics, de la cura de freàtics, d'acceleració de les dessaladores, de consciència medi ambiental en els medis de comunicació. Doncs, aquest conseller que fa això és atacat massivament i, a més, és incomprès de manera que el que hauria de ser un mèrit es converteix en demèrit. Per primera vegada a la història, els nostres congèneres d'espècie de Barcelona baixen el consum d'aigua fins a cent litres per persona i dia demostrant un augment de la seva consciència d'espècie i donant-nos una lliçó d'humanitat. De que serveix tot això si ens dediquem a despotricar sense conèixer-la realitat, i el que és mes al·lucinant, els polítics en fan una qüestió electoral d'amagatotis.

Catalanitat avançada i progressista

On hem arribat? On és la nostra catalanitat avançada i progressista? No ens comportem com un poble de primera divisió, sinó com un equip que no pot arribar a tercera regional. Cal que reconsiderem el fet humà i la solidaritat. La manca d'aigua és responsabilitat de tots, dels que en consumim més del compte, dels que no han posat els mitjans tecnològics per fer-ne un ús responsable, de les administracions incapaces de planificar i de dotar-nos d’infraestructures potents, i també de la sequera producte del canvi climàtic en què nosaltres també hem intervingut.

Hem de pensar en tots, reaccionar solidàriament amb tothom, i fer polítiques socials. Lluitant contra l'especulació, la mala planificació i la insolidaritat aconseguirem aprendre quelcom de la crisi de l'aigua. 

Aquest article va ser publicat per primer cop al diari  El Mundo del Siglo XXI  el 4 de juny de 2008.

Comentaris

hola eudald!!!
sóc la Virgínia, la noia que últimament et segueix sempre que pot. la del treball de recerca de l'evolució humana. vaig estar també a la teva última conferència. suposo que em recordaràs perquè em vas reconeixer sense que et diguès res. ara he trobat per casualitat aquest blog.
estic d'acord amb el que dius a l'article. però penso que encara estem tots molt lluny de tenir consciència com a espècie. ni tan sols, moltes vegades ens preocupem per aquells que tenim més a prop. encara ens espera un llarg camí i digue'm pesimista, però crec que no ho aconseguirem mai, tenint en compte cap a on ens porta aquest món. un petó molt fort!!

Publicat per Virgínia 20 Jun 2008, 14:09
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: