www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

1 Mai, 2008

Importància del clima

El primer que cal saber és que sense atmosfera no hi hauria regulació climàtica; ja fa més 4.000 milions d'anys que aquest sistema es va posar a funcionar. La vida i la seva complexitat han anat evolucionat en el marc dels canvis climàtics i de la influència que han tingut en els meteors; per il·lustrar el que diem és possible que l'origen del nostre gènere sigui una conseqüència d'un canvi climàtic.

Fa uns tres milions d'anys, el clima del planeta es va començar a refredar i fer-se més sec; a l'Africa això va significar un retrocés de les zones arbrades i les selves i l'augment sistemàtic de zones obertes i sabanes que va obligar als primats que abans vivien en d'altres ecosistemes a adaptar-se. Per tant, la humanització està correlacionada amb el gran canvi del clima que va tenir lloc en el pliocè.

L'allunyada òrbita terrestre del Sol, el canvi en la seva inclinació axial i els gasos d'efecte hivernacle van fer que el planeta es refredés molt ràpidament. La neu que acabava de caure reflectia en un 80 o 90 % la llum; per tant, la calor es retornava a l'espai i així baixaven encara més les temperatures. La coincidència de fenòmens va provocar aquell canvi.

Com podem veure, el clima, des de l'inici dels temps humans, ha estat un factor en molts de casos determinant per a l'evolució i l'estructuració econòmica i social del nostre gènere. Gràcies a la selecció cultural, ara podem desafiar certs meteors, però encara no som capaços d'assumir econòmicament i socialment una canvi climàtic sever.

Aquesta és la gran qüestió. La complexitat de relacions intraespecífiques que hem generat encara estan poc desenvolupades, i la mateixa complexitat que hem generat a nivell evolutiu ens pot jugar a la contra. Un canvi sobtat ens pot precipitar a una dinàmica difícil de controlar: una dinàmica desestructuradora.

Aturar el creixement exponencial i contribuir a l'evolució responsable i al progrés conscient pot ser una estratègia que ens doni esperança. Un creixement sostingut no és sostenible, aquest és un tòpic que els progressistes utilitzen per no dir arrenglerar-se amb un desenvolupament absurd i evasiu.

Estem col·locats al bell mig de les dinàmiques naturals i, tot que la selecció cultural comença a tenir un pes específic cada vegada més gran, la selecció natural és la responsable dels equilibris orgànics. Aquesta és la situació. Desgraciadament, la lògica humana no es prou potent per substituir l'ordre natural.

L'alarma en com els humans aconseguim l'energia està encesa i els efectes poden ser ràpids i mostrar-se de manera irreversible; potser caldrà el col·lapse per poder reflexionar empíricament sobre la nostra incapacitat evolutiva. No es pot ser pessimista ni catastrofista, el principi d'esperança ens ha de mostrar un camí cap a la transformació econòmica i social del procés.

Es greu saber que podria ser ja massa tard. Que potser pagarem un preu molt alt. Cal saber que el planeta és incommensurable per a nosaltres, però, en realitat és limitat i petit. Sempre s'ha de pensar que si humanament ens fem grans, en el futur podrem entendre; ara ja ens adonem de que el planeta no és il·limitat, molt menys ho és la seva energia. Potser per que encara som petits com a gènere i ínfims com a espècie?

Cal que contestem la pregunta abans que sigui massa tard.

Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI el 27 de febrer passat

Comentaris

Trobar un intel·lectual reconegut pregonant obertament la insostenibilitat del creixement és tan insòlit com reconfortant. Gràcies per la injecció de racionalisme i per fer que el nostre petit país sigui el bressol "d'una nova consciència".

Publicat per Carles 02 Mai 2008, 00:31

De cara als terminis com ho veu? És millor estalviar en diners al banc o en llavors i llibres d'agricultura i caça? No ho dic en broma. En algun lloc he llegit que entre el progrés del canvi climàtic i l'"explosió econòmica" de la Xina, pel 2050 ja pinten bastos...

Crec que si els nostres néts se'n surten, segurament diran que la ciència va ser poc divulgativa, que la consciència crítica era escassa, que l'entreteniment o l'ambició social ens anihilaven, que s'actuava a terminis massa curts i amb visions massa individualistes, que hi havia molta teoria poc aplicada i molta utopia electoralista. Però abans de tot això primer caldrà sortir-se'n, i tot apunta que serà a dures penes.

En definitiva, acabo perquè tot això només són paraules. Disquisicions personals que passaran inadvertides. Amb la pretensió de ser paraules serioses, idees responsables i debats clau per a la supervivència d'una espècie que ara mateix està catatònica davant de la tele, ocupada amb el prime time. Només paraules impotents. Què més puc fer?

(presentació i agraïment offtopic)

Em dic Isaac Roca --per Internet, siknus--, confesso que he llegit el "Naixament d'una nova consciència" a trossets inconnexos i, tot i seguir el seu bloc habitualment; és la primera vegada que hi comento. Just per això aprofito per agraïr-li dues coses: la primera és que mantingui el web actualitzat (conec l'esforç que acostuma a requerir un bloc: també en tinc un i l'actualitzo menys sovint que vostè) i la segona és més important: gràcies per no cansar-se de dir les coses amb l'honestedat i la claredat que normalment cap polític, cap empresari, cap periodista i molts pocs científics adopten.

Publicat per siknus 06 Mai 2008, 21:52

Hola Isaac, la veritat és de que els científics que pensem coses diferents de les “línies oficials” d’informació no tenim gaire sortida ... Tanmateix, penso que força estudiosos del clima (tant els físics de la meteorologia com els paleoclimatòlegs) tindrien coses a dir, distintes de les que massivament ens van reiterant des dels mitjans de comunicació, que no dubtis passen per una censura (sempre pensant en la estabilitat social, és clar!) ... Per tant, les línies que t’escriuré són personals meves ...

D’entrada no cal ser catastròfics, malgrat les coses no pinten bé, sinó que cal cercar solucions als problemes actuals de creixement demogràfic exponencial. Però això hauria de passar per “la consciència crítica”, acte de reflexió personal que no crec que arreli ni en el poble, ni entre els dirigents de la economia mundial. És per això que ho tenim fotut, no perquè no es puguin aplicar solucions ...

Tal com jo ho veig, s’hauria de cercar una economia alternativa a la liberal, que tenim ara. Quina?, no t’ho sabria dir, però de la mateixa manera que la recerca té un ampli ventall d’investigacions, jo no escolto per cap canal que s’estigui investigant en un tipus d’economia alternativa a l’actual. Perquè, no cal ser un gran pensador per entendre que les coses no poden créixer il•limitadament, doncs sempre hi ha un llindar, que en el nostre cas és el nostre planeta. Llavors, no és difícil d’entendre que la economia no pot créixer constantment, malgrat diguin que és perquè les coses ens vagin bé al Primer Món ... I, d’altra banda, pensar en la colonització d’altres planetes (satèl•lits, astres, etc.) de moment no deixa de ser un somni, perquè la nostra espècie està massa estretament relacionada amb el planeta Terra ... i, en aquest sentit, no és el mateix el que ens haguem pogut ‘adaptar” a tots els biòtops de la Terra, que adaptar-nos a indrets on la gravetat es distinta, on hi ha una atmosfera diferent, etc., etc., malgrat tecnològicament ho puguem fer, però sempre (i pel que sabem ara) seria d’una manera ‘artificial’, no ‘natural’, amb els problemes que això comportaria ...

El que els nostres néts haurien d’entendre o el que els hi hauríem d’explicar és de què la ciència descobreix nous camins i pot donar solucions als problemes que tenim plantejats, però que els governants de l’economia mundial en fan orelles sordes. Ells només pensen en el benefici ràpid i quantiós (per exemple, que els emigrants, amb sous d’esclavatge modern, es comprin un mòbil d’última generació) ... i, per tant, entre altres coses no els hi preocupen ni els seus néts ..., només els hi preocupa que hi hagi consum ...

Llavors, com que sóc realista i penso que la ‘consciència crítica’ no arribarà a la majoria de cervells del món, cal pensar en els principis biològics, de què quan el planeta (entenent-lo com el binomi Natura – Humanitat) no pugui més, dirà prou ... i petarem per algun cantó ... Tanmateix, perquè això no arribi, podríem fer coses ..., però els qui manen o les plataformes cíviques d’oposició arribaran a canviar les coses abans de què peti ??? Si no ho aconseguim, tampoc s’acabarà el món, doncs després de petar, potser naixerà una nova consciència d’espècie ... De fet la nostra espècie porta més d’1 milió d’anys sobre el planeta i sempre se n’ha sortit ... Encara que també hem de tenir present que totes les espècies tenen un naixement i una extinció, i que nosaltres, malgrat ‘homínids’, no n’estem eximits de l’extinció.

Respecte al ‘canvi climàtic’ de què es parla ara, n’hauríem de separar el que és estrictament científic del que és política econòmica. I, científicament, només tenim una vaga idea del què pot passar, ja que no hi ha prou dades per a poder fer un pronòstic encertat i amb un marc cronològic a escala de generació humana. Tanmateix, la informació catastròfica, que ens difonen els mitjans de comunicació, penso que podria servir per a mitigar altres problemes reals de contaminació i explotació irracional que té el planeta, però no el ‘canvi climàtic’, que no em preocupa gens des del punt de vista biològic. És a dir, em preocupa l”’explosió econòmica” de la Xina, però no el “canvi climàtic”, perquè d’aquests ja n’ha patit molts la nostra espècie.

Participem / contribuïm, doncs, en totes aquelles activitats que han d’ajudar a mantenir el planeta més habitable per a la nostra espècie i per molt anys. És a dir, no destruir-lo, com estem fent ara amb compres de consumibles no necessaris, amb productes d’alimentació, de neteja, etc., etc. no vitals. Només serà una aportació unipersonal, que potser no servirà per a salvar el planeta, però com a mínim uns quants ho haurem intentat ... Reflexionem!, també podríem consumir cultura, no? Pensem-hi!, hem superat allò de l’Imperi Romà de donar al poble “pa i circ” ???

Publicat per Quico Burjachs 26 Mai 2008, 14:12

Gràcies per la resposta Quico, molt interessant.

Perquè els científics no teniu portals de notícies a Internet? :) Entre altres coses podria servir per acabar amb el monopoli de les Grans Revistes Científiques...

Segurament ara als "tècnics" que han assessorat tot el tema del transvasament i de l'aigua en general els hagués anat bé explicar-se. :)

Estic llegit el llibre "El Científico Curioso" de Francisco Mora. Realment fa falta traspuar la ciència a la calidesa de l'art, com ell diu al pròleg. Qualsevol pas en aquest sentit seria positiu...

Amb Internet, com deia l'Eudald Carbonell a TV3 l'altre dia, s'aconsegueixen coses abans impensables: el no a la guerra, el PP fora del govern, ara l'elecció d'Obama... potser fins i tot és la manera d'aconseguir que la ciència s'accepti socialment...

Podries fer un blog, un lector fidel ja el tindries! :)

http://es.wikipedia.org/wiki/Colapso_societal

Publicat per siknus 07 Jun 2008, 20:47

soc optimista pel que al manteniment de la nostra espècie al planeta. Però a curt termini, sembla que avançament ràpidament cap a un col.lapse d'espècie, no cap a l'extinció.
Com tu diius molt bé, la consciència crítica d'espècie no s'ha socialitzat amb prou temps. Després del col.lapse, és possible que emergeixi el progrés conscient i l'evolució responsable.

Pel que fa a l'actualització del meu bloc, el mèrit és d'una col.lega i col.laboradora de l'IPHES que es diu Cinta S. Bellmunt.

Pel que fa a les meves opinions, procuro que es basin en el coneixement i en la lleialtat en l'espècie.

Salut i evolució.

Publicat per eudaldc 17 Jun 2008, 20:57

Siknus, sàpigues perdonar el retard, però el problema que tenim els científics de base, és de què tenim que compartir recerca, amb docència i la divulgació ... i no arribem a tot ... som com bombers que anem apagant focs ...

De fet, la Recerca a Catalunya ha avançat molt en els darrers anys, però encara no hem arribat al nivell europeu o dels USA. Ens manca personal de recolzament per a arribar a tot ... T'ho dic perquè em planteges el tema d'un portal d'Internet, que de fet ja n'hi ha, el que no tenim és temps per a participar-hi ... Fixa't si anem apretats que gairebé no tenim temps ni per a actualitzar les nostres pàgines web, i quan ho fem és perquè ens ho demanen per a fer les memòries anuals, o perquè ens han d'evaluar ...

Sí, perquè també ens evaluen la continuitat a la empresa (que ja em sembla una bona solució vers els funcionariat) ... el que passa és de què aquesta evaluació pràcticament no contempla la divulgació, els congresos, les publicacions que no estiguin indexades (en català no n'hi ha cap, i en espanyol només una), etc. ... tot un munt de coses que deontològicament també has de fer ...

Bo, tot això era per a comentar-te que ens manquen hores al rellotge ..., que estem atrapats per la producció científica, la qual avui dia també es mesura (malauradament) amb tècniques comercials ... Salut,

Quico

Publicat per Quico Burjachs 26 Jun 2008, 13:18
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primer mes de l'any: