www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

28 Gen, 2008

Pensant amb l'espècie

El coneixement permet que ens apropem a la realitat; la consciència ens pot fer com- prendre-la. Es per això que ara -i no parlo des de l'àmbit científic si no que és una convicció-- cal que passem de la societat del coneixement a la del pensament. Els científics, a més d'utilitzar el mètode i les tècniques per investigar, desprès d'haver plantejat hipòtesis cal que comencin a pensar sobre el que saben i que estableixin vehicles de socialització per incorporar a la societat al coneixement.

Ara mateix es poden formular tres hipòtesis sobre el futur de la nostra espècie. La primera i conservadora, no conservacionista, és aquella que afirma que al planeta no li passa res, que tot marxa bé, que tot el que pot passar passarà i que no cal amoïnar-se. La segona, la que defensem alguns científics, diu que la nostra espècie camina cap al col·lapse, cap a un «coll d'ampolla evolutiu» que farà que al segle XXI perdem una quarta part o més d'espècimens d'Homo sapiens. Finalment, la darrera contempla l'extinció de l'Homo sapiens com espècie. Si analitzem la primera hipòtesi, veiem que la defensen els grups d'insensats que donen suport als grups econòmics importants, en molts de casos són economistes, advocats i d'altres professionals amb un coneixement científic baix, i amb uns interessos corporatius conscients o inconscients. Són aquells que neguen la intervenció humana en el canvi climàtic o que diuen que el canvi pot donar noves oportunitats.

La segona hipòtesi es basa en que el creixement demogràfic exponencial, el consum exponencial d'aigua i d'energia, l'augment exponencial de la tecnologia mal socialitzada associats a una gestió ineficient del sistema social ens porten a un carrer sense sortida on les modificacions que produïm a l'atmosfera poden influir, estan influint en el clima, un factor que accelerarà el col·lapse al segle XXI. Finalment, hi ha col·legues científics que pensen que el final de l'espècie passarà ben aviat per la nostra acció destructora sobre el mitjà. I diuen que hi ha una probabilitat d'extinció aquest mil·leni. Hem de seguir les dades científiques, i desprès prendre decisions. Però sense consciència crítica d'espècie, no les prendrem prou a temps perquè a causa del canvi climàtic i de la nostra intervenció, ja hi estem fent tard. Possiblement ens cal el col·lapse, per fer un evolució responsable i un creixement conscient. Ara que tothom s'omple la boca parlant de sostenibilitat, veiem que tot això és insostenible; cal proposar i construir un nou paradigma que es basi en valors científics i socials humans, no primats. Com ara només hem vist les orelles al llop, haurem d'esperar que succeeixi per comprendre-ho amb tota la cruesa. Encara no som humans, i molt em temo que és possible que triguem molt a ser-ho.

Tot creix de manera exponencial menys la nostra consciència i el pensament; o comencem a pensar i ens posem en marxa o el que s'ha posat en marxa ens passarà pel damunt, i la seva inèrcia farà que la nostra espècie sigui un tap de suro en un mar d'inseguretat per al futur evolutiu. Esperem que no ens encantem amb la primera hipòtesi, pensem què podem fer després del col·lapse i evitem -si podem- que no es confirmi la tercera. Fóra una llàstima que la memòria del sistema no fos capaç de continuar després de 2,5 milions d'evolució humana. No seria un fracàs de la natura si no de nosaltres mateixos.

Aquest article va ser publicat per primer cop el 16 de gener  passat a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI

Comentaris

Eudald, Estic totalment d’acord amb l’afirmació que fas al primer paràgraf. Els científics, de fet alguns ja ho feu, han d’acostar les seves descobertes a la societat per tal que entre tots puguem abordar el coneixement d’una forma interdisciplinaria. El món actual cada vegada presenta controvèrsies tècnico-científiques més complexes que demanen reflexions i respostes plurals i democràtiques. Cal socialitzar la técnica però també la ciència i els seus mètodes perquè encara que de manera informal s’incorporin als processos educatius. Queda però molt camí per recórrer. Si observem la gent podem veure molt fonamentalisme i nihilisme i poca consciència crítica. Potser, cal un col·lapse, com dius, perquè ens plantejem un nou paradigma. Però, si tenim els recursos, les eines... perquè ens costa tant canviar l’organització? Una abraçada

Publicat per Marta 24 Feb 2008, 18:12
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La segona lletra de cotxe: