www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

28 Set, 2007

Cervell i socialització

No és cap misteri com hem arribat a tenir un cervell de 1.400 centímetres cúbics de capacitat. L'evolució, mitjançant la selecció natural, ens ha portat cap a un cervell gran i complex que s'ha anat seleccionant per tal de complir les tasques que els homínids hem anat duent endavant. A l'inici del nostre gènere teníem al voltant de 400 centímetres cúbics de massa cerebral, quatre vegades menys que ara; el nostre cervell, doncs, ha crescut de forma absoluta i relativa.

El cervell ha anat creixent d'acord amb l'augment de la sociabilitat i de la producció d'eines fetes amb altres eines. Cap altre primat com nosaltres ha sofert una socialització a través de la tècnica; la resta de primats ha mantingut uns cervells petits i algunes pràctiques tècniques menors, però no menys importants. Això sí, qualitativament diferents perquè si no és possible que els seus cervells també haguessin crescut i s'haguessin estructurat de forma semblant als nostres.

Gràcies al desenvolupament del nostre cervell per mitjà de la sociabilitat tècnica, ara fa uns 600.000 anys va emergir la nostra consciència específica transformant, d'aquesta manera, la intel·ligència en un circuit de preguntes sense respostes que ha arribat fins a avui dia.

De ben segur que sense la retroalimentació cervell-eines-socialització no hauria estat possible que la selecció natural aconseguís un disseny zoològic tan complex. Així doncs, la complexitat és també un producte de la selecció natural, i entendre i mantenir la complexitat ha de ser un dels objectius de l'Homo sapiens. Segurament per atzar, però ara per lògica, la informació còsmica que portem en la química i la física del nostre cos s'ha transformat en biologia i etologia emergent, el resultat ha estat la lògica i el coneixement que s'han desenvolupat després de la presa de consciència de gènere i d'espècie.

De l'Homo habilis a l'Homo sapiens -i, si ho fem bé, cap a l'Homo ex-novo- la fabricació biotecnològica pot ser el llegat de la nostra espècie, un missatge còsmic que fa possible que es torni a descobrir el nostre espai temps singular. La nostra consciència d'espècie encara no es manifesta objectivament a causa del llastrat primat perquè el nostre cervell no ha pogut sobrepassar les pors d'estar prop de l'extinció, un fet del passat que per sort no va succeir.

Tornar a descobrir la nostra humanitat és un projecte que només pot fer possible la consciència del que som. Únicament un cervell que s'ha transformat en ment i que retroalimenta les àrees del cervell més complexes i capacitades ens pot fer sortir de plantejaments vegetatius. Aquesta aposta per l'espècie és l'aposta per intentar pensar com hem de dissenyar la nostra societat, com la socialització del coneixement ens ha de conduir a un coneixement d'espècie que sigui agregatiu en comptes de discriminatori i destructiu.

El substrat del neocòrtex cerebral i de tota l'estructura de matèria gris i blanca s'ha de posar al servei del coneixement i de la ciència amb l'objectiu de millorar els espècimens de la nostra espècie. No deixaré de dir-ho i de pensar-ho perquè no veig cap altra manera d'aprofitar conscientment el nostre material evolutiu.

Cal que ens fem més sensibles a allò que la societat demana, possiblement el nostre cervell ja dona senyals de que té la preparació fisiològica suficient. Ara només cal la voluntat i el coneixement, l'agosarament i l'acció constructiva, posar-nos a pensar sistemàticament en una nova lògica que allunyi l'espècie del camí equivocat i de base etològica.

 

Aquest article el vaig publicar per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo s. XXI (Ed. Catalunya) el 9 de maig de 2007

Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El masculí de gata: