www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

30 Jul, 2007

Ciència social

Deixeu-me una vegada més parlar sobre la importància de la ciència en la construcció social. La física, la química, la biologia s’han incorporat a la societat mitjançant l’aplicació dels seus principis. El segle XXI és el segle de la gran síntesis d’aquestes tres grans disciplines estructuradores. Així hem transformat tot el que eren lleis en productes i hem socialitzat empíricament la ciència, ara cal que la socialitzem teòricament i socialment.

Les poblacions humanes, independentment de les cultures, s’humanitzen gràcies al prodigiós món de la ciència transformada en tecnologia, una realitat que ningú pot amagar. Però ara el que cal és que els individus que composen la nostra espècie siguem capaços de pensar sobre el que estem fent i per tal de poder fer-ho així cal aprendre els rudiments dels mecanismes, les lleis i les propietats del funcionament de tot allò que ens socialitza, aquesta seria la fórmula per no estar alienats del que estem gaudint i fent servir.

I la socialització de la ciència serà possible quan hi hagi una consciència d’espècie que faci que les administracions potenciïn el seu coneixement i ajudin als científics a fer arribar el que coneixen a tots els àmbits de les construccions humanes. Això requereix, entre d’altres vectors, que es dediquin més esforços per a la ciència i per al desenvolupament tecnològic ben entesos com a base del progrés conscient.

Sense una ciència ben sustentada ben estructurada -per tant, desenvolupada i socialitzada- el progrés conscient dels humans en el planeta pot ser molt complexa. La ciència com a mètode i com a tècnica ens obre les portes a l’aprofitament del nostre entorn de forma avantatjosa, però no ens enganyem, també ens ha d’ajudar a construir la nostra actitud solidària com a grup zoològic.

Els mecanismes primordials de la nostra situació tròfica, la d’una espècie social, intel·ligent i conscient, ens col·loca en una posició filogenètica de gran responsabilitat. Només nosaltres, i només en aquests moments, la nostra espècie ha disposat d’una situació evolutiva amb aquesta extraordinària capacitat de transformació conscient que actualment gaudim, i cal que ho aprofitem.

Una vegada més, ens trobem davant del mecanisme que tenim els primats socials per ésser capaços d’utilitzar aquesta força de l’etologia cultural com a projecte de cohesió social sense contemplacions. Si coneixem les nostres possibilitats, també hauríem de poder controlar tot el que fem i tota la sèrie d’estratègies que engeguem de forma racional. D’aquesta manera seria com evitaríem un comportament primat que no l’hem construït nosaltres sinó la naturalesa.

La ciència és un producte de l’evolució del sistema solar; nosaltres, l’Homo sapiens hem estat els responsables de dotar al planeta Terra d’aquesta propietat, i només som nosaltres qui podem controlar i articular el procés, però que la seva aplicació no se’ns escapi de les mans!.

La nostra responsabilitat d’animals socials i tècnics és la responsabilitat de la nostra singularitat com espai temps. No ens l’ha donat ningú, l’hem adquirida com a conseqüència del procés evolutiu.

És en la consciència crítica de l’espècie on podem trobar la manera de comportar-nos com a humans davant dels horitzons que estem explorant. Conèixer qui som només ho podem fer si reflexionem sobre com hem conegut i com hem arribat a ser com som.

Aquest article va ser publicat perprimer cop al diari El Mundo el 18 de juliol, en la seva edició de Catalunya

Comentaris

Hola Eduald, deixo una adreça d'un documental que sembla força interessant sobre l'origen i evolució humana, esperem que es tradueixi aviat! becominghuman.org (no puc posar l'enllaç directe ja que m'ho bloqueja com a spam)

Publicat per Quique 02 Ago 2007, 10:16
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La meitat de 12: