www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

12 Jul, 2007

Eleccions acabades

La primera vegada que vaig participar en una comtessa electoral va ser al referèndum del 1976. Sortíem del franquisme polític i aquell referèndum havia de ser la clau de volta del plebiscit pel qual el franquisme, gràcies a Suárez, desapareixia de l'escena política i es feia possible l'arribada d'una democràcia. Per descomptat, els comunistes vam decidir fer campanya per l'abstenció, nosaltres sempre havíem pensat que la mort del dictador al llit havia de suposar la ruptura democràtica i que s'havia d'anar a les corts constituents, però aviat es va veure que no hi havia força suficient per tirar endavant el programa.

L'abstenció en aquell referèndum era una estratègia molt arriscada, el vot afirmatiu va guanyar per una àmplia majoria. Els ciutadans del nostre país tenien molt clar que el sí a la reforma política significava la fi de la dictadura.

Tota la mobilització que vam fer des de les forces polítiques que propugnàvem el no va servir de ben poca cosa. No hi va haver ruptura democràtica ni vertaderes corts constituents, hi va haver una transició impulsada pel Rei i pels franquistes que s'havien reciclat en demòcrates, l'aparell militar va quedar igual, el control de la repressió també, però tot i això, s'obria la possibilitat de votar.

Curiosament, la primera vegada que una generació podia participar amb el seu vot cap una alternativa democràtica, molts dels que l'havíem impulsat amb la lluita social decidíem que l'opció millor era abstenir-se. Han passat molts anys, ja en fa més de trenta, i molta gent de la generació que va participar activament en la construcció de la democràcia, entre els quals m'hi compto, ens hem tornat a abstenir.

En molts dels casos, els abstencionistes d'ahir tornem a ser els abstencionistes d'avui. La nostra abstenció és sense cap dubte una abstenció ideològica i social que es manifesta políticament no anant a votar. El senyor Montilla, president del govern català, va dir que qui no va anar a votar és perquè està d'acord amb el que passa a Catalunya; a mi això em sembla una boutade pròpia d'un amateur de la política, no d'un lluitador per la democràcia, però no vull comentar res més.

Ara, després de trenta anys des de les primeres eleccions democràtiques, si passem revista, veiem que hi ha moltes coses que no funcionen bé, i que això és responsabilitat de tothom. Quan dic de tothom, vol dir exactament això, dels que vam abandonar la lluita política per dedicar-nos a la formació i també a la lluita social i dels que no hem abandonat la ideologia però no l'hem articulat amb cap praxi concreta.

Un cúmul de circumstàncies que han fet que tot plegat es degradés de forma progressiva i constant. Els interessos particulars han passat per endavant dels interessos col·lectius, el poder s'ha constituït en una força capaç d'esborrar l'ètica i el pensament més bàsic humà.

Ara, tothom en dóna la culpa als polítics però potser fora bo començar fent autocrítica, només d'aquesta manera podríem recuperar tots plegats la dignitat. Quan miro enrera i veig la gran quantitat de companys que van morir lluitant per la democràcia, veig que això s'apaga i que començarem a desconfiar de nosaltres mateixos i de la nostra capacitat.

Hem de fer un recompte dels morts que hem deixat al camí, però sobretot dels ferits i malalts de la transició, i tornar a posar-nos on érem de forma visible.

Aquest article va ser publicat per primer cop a la secció Prisma d’El Mundo del siglo XXI el passsat  4 de juliol

Comentaris

Benvolgut Eudald, sóc una coetània seva, i vaig viure de prop la lluita que va suposar arribar a la democràcia. En aquest sentit, em va sorprendre de forma desagradable el comentari del senyor Montilla sobre els motius de l'abstenció. Ho vaig comentar amb un membre del seu mateix partit, i em va dir, de nou, que, si no es protestava, és que s'estava d'acord amb el sistema vigent. No volen veure el desencant que hi ha en molts abstencionistes. Jo crec que cal anar a votar, i fer-ho en memòria de tots els que van morir o van ser empresonats per poder arribar a escollir democràticament els nostres representants polítics. I si no ens agrada el que hi ha, doncs protestar, i fort; ja que veiem que l'abstenció no serveix per res... Ells s'ho prenen com una reafirmació silenciosa.
El passat 17 de juliol vaig tenir la oportunitat de conéixer-lo personalment i em va impressionar la força vital que vosté té. Vull felicitar-lo per la seva feina, i donar-li molts ànims en la seva tasca.
Evolució i revolució!

Publicat per Àngels 23 Jul 2007, 23:10
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital de Tarragona Província: