www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

11 Jun, 2007

De la tonteria o de la consciència

Mentre estic discutint amb uns amics, tots nosaltres arribem a la conclusió que la ideologia ha anat desapareixent dels espais socials. Ens preguntem què hem fet tots plegats perquè això sigui així. La vulgaritat s'ha transformat en paradigma, en el fil conductor de les nostres converses i de les nostres relacions; un cansament recorre els nostres cervells i sembla que ens costi pensar. No sé què hem fet però no som capaços de continuar pensant en la nostra espècie i sobretot de fer-ho críticament; la conclusió podria ser que una mena de plaga d'imbecil·litat s'ha apoderat de les nostres neurones i que ens deixa fora de combat convertint-nos en idiotes socials.

Sempre que trec a la llum el tema de la consciència crítica d'espècie, se m'acut si això que penso no serà estrany i fora de lloc, sobretot quan me n'adono que mantenir converses que tinguin un sentit humanitzador és cada vegada més difícil. Hi ha una pèrdua d'interès per la contemplació i la reflexió just en un moment en què la tecnologia ens dóna tot el que cal per fer-ho amb facilitat.

Hipocresia i sopa d'all

Uns humans que hem estat capaços d'anar accelerant la nostra forma de conèixer i que no veiem que ara el que cal és tornar a pensar sobre el que coneixem, sinó el coneixement acabarà sent una càrrega feixuga inservible per a l'espècie. Adonar-nos del que estem dient ja representa una manera de caminar cap a la solució, tothom desitja sortir d'aquest estat d'atontament on l'obvietat, la hipocresia i la sopa d'all alimenten les relacions socials.

La disposició a la rebel·lió sembla que ja està amortitzada, la capacitat de sorpresa, d'aprendre del que fem, de convertir-nos en pensador col·lectiu ara és una possibilitat si realment som capaços de despertar i de convertir el tant se me'n fot en ràbia constructiva.

He dit i continuo dient que la càrrega de filosofia que hem rebut del grecs s'està convertint en cendra i que encara no som capaços d'organitzar cosmovisions que responguin al coneixement socialitzat del segle XXI, i això em sembla perillós. Cada dia que passa observo que els idealismes estèrils i prehistòrics intenten retornar adornats amb altres vestimentes que ens donen explicacions absurdes però que la imbecil·litat de tots plegats les poden tornar en convincents.

Sempre arribem al mateix lloc, és cosa de l'educació. La conversa amb els meus amics arriba a aquesta conclusió. Què estem fent malament que no som capaços de pensar des del coneixement, i que preferim la retòrica i l'estètica de que no serveix al concepte crític i constructiu de la nostra espècie?

Objectius i discussions

Traslladant aquesta conversa i fent-la reflexió, em permeto cridar als ciutadans a sortir d'aquesta consciència esclafada que ens fa més passius del que hauríem de ser. Torno a repetir allò que jo sempre repeteixo: això ja no es únicament una qüestió de consciència de classe que jo defenc -sobretot la consciència de les classes populars- sinó més aviat de consciència d'espècie.

És cada vegada més necessari ajudar a fer aquesta reflexió, portar-la a debat i organitzar-nos en conseqüència; la societat civil ho necessita, li calen objectius i discussions sobre els problemes que planteja el futur humà, en comptes de donar voltes sobre la vulgaritat mentre ens van manipulant per anar-nos alienant cada vegada més, per convertir el planeta amb una entitat humana que atufi.

Aquest article el vaig publicar per primer cop a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI, el 14 de març de 2007

Comentaris

Estic d'acord amb tu. Cal començar a repensar models, morals i maneres. Ens ha agafat per sorpresa la tecnologia i ens ha mogut massa depressa. Som animals biologics i per naturalesa lents. Pero ara tot es velocitat, simbiosi epitelial, i immediatisme furios. Jo el primer. Cal deconstruir amb força i amb eficacia moltes febleses organiques, tics genetics i espais culturals. Pero em sembla que no serem capaços de fer-ho fins que arribi el moment de la catastrofe. Homo homini lupus. Be, vull apuntar un parell de conceptes que em semblem interessants. Si mes no per reflexionar: Desafeccio genetica. Ai pares. Oblidar allo de sang de la meva sang. Reproduccío dirigida, hormones programades, fills com a persones i persones com a fills. Humans tribals un altre vegada. Familia polimononuclear. Nous models de familia afectiva. Interaccions emocionals no sanguinees i estructures socials que ho permetin. Afectivitat (amor) per sempre sense necessitat de compartició genetica directe. Tornem a la tribu. Slow. Aixo ja esta en marxa. Revindicar la paraula "badar" amb insistencia. Ser espectador dona una perspectiva mes global de les coses. Si al teatre del mon tots som actors, tindrem la platea buida. e, son dos quarts de vuit del mati i encara no hi soc sinapticament parlant. Disculpeu les molesties.

Publicat per Josep Canal 15 Jun 2007, 07:44
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital de Tarragona Província: