El bloc d'en ROF

06 Abr, 2010


Senders confosos

General, Sensacions — Publicat per crom365 @ 16:35

Caminant pel camí de la vida, cercant altres rutes que puguin mostrar diferents alternatives, trepitjant senders de fang, alçant la vista per sobre de la vegetació que es presenta exuberant i dificultosa, espessa com una boira constant i ploranera, mantenint la fredor de l’hivern més cru.

 

No hi ha marxa enrere, només mirar endavant, tot i que a voltes és dificultós mantenir el ritme de l’avançar, fins i tot costa detectar la zona més fresada i no caure en l’error de veure una sortida que senzillament és un miratge entre esbarzers i falgueres.

 

Recordo que fins ara, havia disposat de mapes orientatius, però gairebé sense adonar-me’n, he sortit de la zona controlada, endentant-me amb certa alegria al desconegut, on els GPS no tenen cobertura, on qualsevol realitat pot ser factible, on obrir els ulls per escanejar l’entorn no serveix per res, només és possible controlar on es posen els peus per intentar no enfangar-se més amunt del genoll i seguir avançant.

 

Hi ha moments en que m’esforço per intentar veure una llum més potent i definitòria a l’horitzó de la boira, però els fets em confirmen que són mentides que la meva imaginació em serveix amb safata lliscosa basada en records del que va ser i no acabo de ser conscient que mai més serà.

 

El final del camí, ara com ara és llunyà i indefinit, només es mostra vers sacrificar encara més valors dels pocs que encara em queden, i sense saber del cert si un cop assolida la meta hi haurà forces i capacitats per aixecar novament el cap i poder mirar a algú a la cara.

 

David Rof

Tarragona, 6 d'abril de 2010


Comentaris


Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i:



Powered by LifeType