El bloc d'en ROF

Massa dies regirant per catàlegs, pàgines d’internet i jogueteries, observant amb atenció els anuncis de televisió i escoltant per la ràdio més d’una entrevista a psicopedagogs experts en el tema, per acabar abocat a una situació de col·lapse total sense treure’n l’entrellat de amb quines joguines exprimiria la miserable i retallada   paga extra de Nadal d’aquest any.

Finalment em vaig sentir amb plenitud de satisfacció al moment en que els noms de botigues, supermercats i grans superfícies figuraven en una columna i al costat, a una distància suficient, la llista de productes per adquirir també estructurada en columna. Era l’hora d’establir els vincles entre ambdues, crear la ruta ordenada d’establiments i posar-se en marxa.

I va cagar el tió en una simulació fora de dates, van passar fugaçment els reis i la generositat es va notar amb escreix, abundància, varietat i, en definitiva i sinceritat, en un innecessari excés. Un any més devorat pel consumisme, per la desmesura, la irracionalitat, incapaç de controlar-me, superant el pressupost exponencialment, amb la promesa escrita al front amb retoladors gruixuts de no tornar a caure ens els mateixos errors aquest any.