El bloc d'en Climent

S'acosten les eleccions municipals i voldria reemprendre un tema que vaig tractar fa uns quants mesos en aquest mateix bloc. La possibilitat de bastir una candidatura unitària forta de les diferents opcions independentistes de la ciutat. Llavors reclamava que la ciutadania reclama un gest en aquest sentit, poder comptar amb una única candidatura d'aquest signe a la ciutat és l'única via de situar un veritable contrapoder a l'actual govern municipal. Crec sincerament que una opció com aquesta treuria uns resultats gens menyspreables. Sé que diverses persones han manifestat als diversos partits aquesta necessitat, però coneixent alguns dels dirigents d'algunes d'aquestes formacions polítiques sóc més aviat escèptic sobre la possibilitat real de poder oferir a la ciutadania una oferta com aquesta. Malgrat aquesta dificultat, jo sóc tossut i segueixo reclamant, a qui correspongui, que treballin per aquesta possibilitat.

Des del meu punt de vista hi ha més punts compartits entre ERC, la CUP, Reagrupament, SI i fins i tot gent d'altres sectors. N'estic convençut. El que em fa ser pessimista és l'eterna disgregació dels que podrien protagonitzar aquesta opció. És que prefereixen ocupar cadascú la seva petita parcel·la abans que ocupar un espai més gran de representació política a l'ajuntament? En aquests moments tenim a l'ajuntament representació d'ERC i de la CUP. Podrien dir-me quines són les grans divergències que hi ha hagut entre aquests dos grups en la legislatura que ara acaba? No hi ha hagut més coincidències que no pas divergències? Si això és així, què impedeix fer un acte de generositat que vagi més enllà de mirar-se el propi melic? Penso que és una cosa que ens haurien de respondre. És possible que Solidaritat Catalana i Reagrupament es vulguin presentar. És legítim. Podrien també explicar-nos què impedeix unificar esforços amb els altres? Podrien pensar tots plegats una mica més en nosaltres i una mica menys en ells?

Haurem après alguna cosa de les passades eleccions nacionals? Penso que el panorama polític vallenc només es pot sotragar amb una opció política com la que proposo. Si no existeix una candidatura com aquesta, m'atreviria a predir els resultats electorals vallencs amb un marge d'error d'un regidor. S'acontentaran CUP i ERC a vigilar-se entre ells a veure qui treu millor resultat, un resultat petit i limitat, és clar, incapaç d'influir en res? O seran capaços de tenir una visió d'altura que preocupi les altres formacions actuals?

Encara hi ha temps. Només falta voluntat. Vull imaginar que algun contacte hi deu haver hagut en aquest sentit, de fet ho vaig demanar en una tertúlia radiofònica no fa massa setmanes. Caurà en el buit aquesta demanda d'una part de la ciutadania vallenca? Temps al temps. No vull perdre l'esperança, però, d'entrada, com que ens coneixem, penso que no serà fàcil. Fins i tot, m'atreviria a dir d'on vindran les dificultats, però me les guardaré, no sigui que algú encara digués que jo sóc qui ha fet fracassar l'intent.

No, no estic parlant de ser pare per primera vegada, no, em refereixo a la dificultat d'exercir com a pare i fer-ho com un bon pare. Quan hom exerceix la paternitat no pot dimitir d'aquesta funció ja mai més. Hi ha dies que tot surt rodat i hi ha dies en què hom no troba la justa mesura. Correm el risc de passar-nos de frenada o de quedar-nos curts. (Segueix)

En una de les meves darreres participacions a la tertúlia de Ràdio Valls, crec que  va ser en l'última, vaig tornar a tractar el tema de l'escola Enxaneta. Feia temps que no ho feia, però l'actualitat m'hi va obligar. En els darrers temps aquest és un tema del qual podria dir que me n'he desentès. No pas de l'educació de la meva filla petita, sinó del tema relatiu a les obres de reforma de l'antic convent del Carme i del manteniment i acondicionament de l'actual emplaçament provisional, si se'n pot dir així d'un edifici on ja hi portem 6 anys. És un tema sobre el qual he escrit mantes vegades al bloc i a la premsa local, així com, també, n'he parlat sovint a la ràdio al llarg d'aquests anys. Ara, però, sembla que hi ha un cert moviment entre alguns pares actuals de l'escola descontents amb la situació actual i als quals la paciència se'ls està acabant. Ho celebro. Per mi que he estat titllat de catastrofista i visionari, d'incrèdul i alarmista, és una satisfacció que, finalment, alguns pares i mares s'hagin decidit a dir el que pensen, més enllà dels estaments oficials de l'escola, o sigui, direcció i AMPA. Penso que no escriuré gaire vegades més sobre aquest tema, ja que em queda un curs i mig de formar part de la comunitat educativa de l'Enxaneta. Llavors, la meva filla petita podrà saber el què és anar a un centre escolar amb les condicions adequades per a treure el suc a totes les seves potencialitats educatives. Una vegada, algú va deixar un comentari a un apunt meu sobre aquest tema dient que una escola era molt més que un edifici o les pedres d'una instal·lació. Només faltaria, però voler minimitzar la importància d'unes instal·lacions adequades per a aconseguir el ple desenvolupament integral dels nostres fills és, des del meu punt de vista, un argument que intenta justificar l'injustificable. (Segueix)

Les decennals de la candela estan arribant, ja, a la seva recta final. Penso que no és gaire atreviment dir que les festes han estat un èxit. De fet, m'atreveixo a dir que com ho acostumen a ser sempre. Hi ha hagut festa per a tothom i per a tots els gustos. Fins i tot en la decoració vial. Als carrers cèntrics de la ciutat l'estructura lluminosa del sud d'Itàlia ha estat un reclam més per a molta gent de les comarques veïnes i de més lluny per a acostar-se fins a Valls. Per damunt dels gustos particulars aquest ha estat un element més de controvèrsia positiva. (Segueix)

Valls està a punt d'encetar unes noves festes decennals de la mare de Déu de la Candela. No dubto que les festes seran un èxit. Sempre ho han estat. Malgrat els que després s'abonen a la crítica destructiva sobre els seus costos. No dic pas que s'hagi de ser acrític respecte a l'organització i gestió social, festiva i econòmica de les decennals, però sempre hi ha qui té més interès a fer sang que no pas a veure les virtuts i les ganes que els vallencs i vallenques tenen de participar en una festa tan nostra. Per tant, benvingudes siguin aquestes noves festes amb les quals acostumem a comptar de forma alternativa la nostra edat. (Segueix)

No he pogut anar al concurs de castells de Tarragona d'avui dia 3 d'octubre. Però l'he pogut seguir per la ràdio i, de tant en tant, per internet. Una primera constatació és que no se m'ha fet molt pesat, és clar que dir això des de casa és molt fàcil, però m'ha semblat que ha transcorregut amb certa agilitat, cosa que és d'agrair. Diria que en general les coses han anat molt semblants al que ens havíem imaginat. El primer lloc, avui per avui, segueix essent indiscutible, segons la meva opinió. Només una atzagaiada dels Castellers de Vilafranca pot fer-los perdre el primer lloc. I, ara per ara, aquesta possibilitat sembla prou lluny d'esdevenir una realitat. (Segueix)

El govern espanyol ha decidit suspendre la construcció de l'A-27 en el seu tram de Valls a Montblanc. Una infraestructura que ja va començar amb mal peu i que ara veu truncada l'essència de la seva raó de ser. Tothom pot recordar les viscissituds que el projecte ha tingut, les polèmiques del traçat, les picabaralles vallenques, etc. Tot plegat ha endarrerit molt la construcció de la infraestructura que semblava imprescindible per al desenvolupament econòmic del Camp de Tarragona. Ara tenim una N-240 pèssima entre Valls i Tarragona i tindrem una autovia entre Valls i Tarragona que ha acabat de trinxar el territori i que perd la seva raó de ser en morir a Valls. (Segueix)

Visc en un barri on hi fa un bon sol, com en molts altres llocs. Aquesta primavera no n'ha get gaire de sol, però ara ja tocaria que l'astre rei comencés a lluir dalt del cel. El meu barri és un barri tranquil. Sense massa sorolls, sense massa circulació. Ideal perquè la canalla hi jugui tranquil·lament pel carrer, sempre és clar que els gossos d'alguns veïns no campin pels carrers com si aquests fossin seus. Al meu barri, però, hi passen coses estranyes. (Segueix)

El govern municipal de Valls ha decidit retocar salaris dels càrrecs públics de la ciutat i dels treballadors municipals. No ha estat una decisió autònoma, sinó una decisió imposada. Fins ara, el govern s'havia oposat a la petició de l'oposició, sobretot d'Esquerra Republicana de Catalunya, de retocar a la baixa els salaris dels càrrecs electes i del personal de confiança. En cap moment esparlava dels treballadors municipals. La petició anava encaminada als salaris més alts que són precisament les persones a les que he fet referència. El govern municipal, CiU i PSC, sempre s'hi havien mostrat contraris. Ara ho han hagut de fer obligats pel decret del govern espanyol. I ara es queixen que se'ls imposi una mesura com aquesta. (Segueix)

M'assabento per la premsa que l'Ajuntament de Valls no tindrà representació a la setmana de Catalunya que es durà a terme durant aquesta setmana a l'Exposició Universal de Xanghai. S'ha fet pública una nota en què es diu que l'alcalde i dues regidores no aniran a aquest esdeveniment perquè la situació econòmica que estem vivint recomana reduir despeses dels organismes públics. Els responsables polítics de la ciutat tenien previst acompanyar l'expedició de la Colla Vella dels Xiquets de Valls que estarà actuant a la ciutat oriental durant tota la setmana. (Segueix)