Darrerament, quan em llevo, em pregunto si és convenient d'escoltar la ràdio, llegir els diaris o escoltar i veure els telenotícies del dia. Hom ha de tenir una pell ben curtida per no caure en una depressió davant l'allau de males notícies econòmiques i davant els mals auguris del present i el futur més immediat. (Segueix)
[Món
]
07 Octubre, 2008 00:20
[Món
]
20 Setembre, 2008 15:09
Estats Units socialistes? Au va!!
Aquesta setmana hem assistit a una pràctica continuada nacionalitzadora per part de l'administració Bush en rescat de bancs i asseguradores. Alguns analistes ens han explicat que sembla que la societat més capitalista del món feia seves les pràctiques socialistes més pures. A primer cop d'ull sembla que això hagi estat així, però em sembla que no va per aquí la cosa. (Segueix)
[Món
]
07 Setembre, 2008 21:16
Arrel del meu darrer apunt "Valls al món", en Xavi es pregunta (no crec que realment m'ho preguntés a mi) en qui podem confiar quan, en referència a les forces polítiques, totes i cadascuna d'elles ens han defraudat una mica o molt. Això em porta a reflexionar sobre la multitud d'organitzacions que existeixen en el món i que, dedicades a diferents àmbits de la vida, tenen com a objectiu millorar la vida de les persones o de les col·lectivitats. (Segueix)
[Món
]
19 Juliol, 2008 10:53
90 anys al servei d'un poble, al servei de la humanitat
Sortosament el 18 de juliol no només ens porta records horribles a la memòria. També ens porta celebracions que bé paguen la pena. I és que tal dia com ahir, fa 90 anys va néixer en Nelson Mandela. Tot un referent per a milions de persones de tot el món. El primer que em ve al cap quan penso amb Mandela és el seu somriure. Sempre he cregut que les persones amb un somriure com el seu amaguen una vida plena i lliurada als altres. Mandela ha patit molt, ha sofert molt, però als seus 90 anys segueix transmetent il·lusió per viure. Allò que molt poques persones saben transmetre. (Segueix)
[Món
]
16 Juliol, 2008 00:50
El BCE no és la FED i la mundialització no és forçosament el progrés
Ja ho sabíem, però ara veiem clarament que el Banc Central Europeu no és la Reserva Federal dels Estats Units. No ho és ni pels seus objectius, ni per les mesures que pren. La crisi mundial, (crisi amb el permís del president del govern espanyol), no s'arreglarà amb decisions isolades dels bancs centrals, sinó amb decisions conjuntes d'aquests i dels governs a escala mundial. (Segueix)
[Món
]
06 Juliol, 2008 12:53
Aquest estiu hem assistit a diferents processos congressuals de diversos partits polítics, també a clubs de futbol, com el Barça, que crida avui als seus socis a opinar sobre una moció de censura, plataformes socials com la PDD dividides que intenten resoldre les seves divisions. Tot plegat ens mostra diferents tipus d'organització amb diferents tipus de model participatiu dels seus membres. Jo m'abstindré de dir quin model és el que més m'agrada, però sí que diré que sóc partidari de donar el màxim de possibilitats de participació als membres de qualsevol organització, malgrat els problemes o els inconvenients, que alguns han posat damunt de la taula, que el model obert comporta. Penso que la por a la participació directa no hauria de fer mai por a ningú, més aviat al contrari, hauria de ser un objectiu a perseguir.
Uns models cerquen una estabilitat i un control de l'organització per part del què s'anomena l'aparell, però el preu d'aquesta estabilitat es basa en un dèficit democràtic. Per tal que ningú hi vegi interessos amagats en els meus comentaris he de dir que pertanyo a diverses organitzacions amb tot aquest ventall de possibilitats participatives.
Hem llegit i vist aquests dies un model del qual sí que puc afirmar que no m'agrada. Es tracta el model del congrés del PP a Catalunya. Aquest model penso que no agrada a la majoria de la gent i és el que presenta un dèficit democràtic més gran. La imposició d'una candidata per damunt de la diversitat per part d'una supraorganització, el PP estatal, és una pràctica prou dolenta. És clar, però, que parlem d'un partit que està acostumat a imposar successors en el seu lideratge. Els resultats del congrés a Catalunya penso que avalen les meves paraules. La successora imposada només ha aconseguit un 56% de suport dels delegats del congrés. Sembla que força avaladors han cregut que aquesta imposició no era defensable i han anat a secundar l'altra candidatura, que no era la que havien avalat.
Pel què fa al Barça m'ha semblat veure aquesta setmana un Laporta vestit de Núñez ploraner. M'ha recordat els pitjors anys del barcelonisme, un barcelonisme dirigit per gent sense massa talla. Avui en dia és molt habitual trobar dirigents que no accepten gaire bé el joc democràtic ni la crítica. Això passa a tots els nivells i en molts àmbits, polítics, esportius, etc. A la meva ciutat també en tenim mostres ben sovint en l'àmbit municipal. La nostra societat d'avui dia té molts dirigents i molt pocs líders. Penso que tot plegat és un resultat de moltes coses que ens ha portat a estar mancats de savis en el sentit més elevat de la paraula. No tenim referents de categoria. És una llàstima.
[Món
]
09 Maig, 2008 20:15
Birmània, respira i mantén-te dret!
Recordaré sempre aquesta frase de Lanza del Vasto, un activista de la no-violència i deixeble de Gandhi. Davant qualsevol circumstància, respira fons i mantén-te dret. Recordaré, també, sempre, la primera vegada que vaig tenir coneixement d'Aung San Suu Kyi. Em va causar un gran impacte quan la vaig veure per primera vegada. No pas per el què deia, això no ho recordo. Sí que recordo, però, la seva enorme presència, ella, petitona com és, tenia una gran, gran presència. (Segueix)
