D'ençà que va començar l'estiu sembla que m'ha agafat de nou la vena literària. En les darreres setmanes m'he polit mitja dotzena de llibres a una velocitat vertiginosa. Penso que sóc el que en podríem dir un bon lector, però el ritme actual és una mica de bojos. Segurament hi deu haver alguna explicació racional que pugui raonar la dèria actual, però per sort jo no sóc psicòleg i no cal que em pregunti contínuament el perquè de les coses, el perquè dels meus actes. És una sort per mi. Potser la finalització de la negociació que em tenia força absorvit hi té alguna cosa a veure. O potser la raó és més domèstica, no ho sé.

El fet és que amb l'arribada de l'estiu estic àvid de consumir literatura. Només desitjo que encerti els títols i autors que llegeixi. He de reconèixer, també, que no sóc lector d'un sol llibre, més aviat acostumo a llegir dos llibres alhora, i algunes vegades tres. En aquest període he aprofitat per acabar de llegir un llibre que m'ha durat mesos. Es tracta de l'Ulisses de James Joyce. Avui l'he acabat, després de mesos de lectura i al segon intent. El vaig començar a llegir fa anys i quan anava per la meitat vaig decidir que el seu moment havia d'esperar i el vaig retornar a la prestatgeria. Se'm feia feixuc i no volia que em representés un sobreesforç la seva lectura. Al segon intent, i després de començar-lo de nou, l'he acabat.

Si algú em preguntés si m'ha agradat o no, no sabria ben bé què respondre. Amb una lectura tan llarga caldria introduir-hi matisos, matisos personals del meu estat d'ànim i matisos per la mateixa obra. Hi ha una cosa, però, per damunt de totes les altres que m'ha agradat molt; em refereixo a la traducció d'en Mallafré. Si no m'equivoco, un reusenc de pro. M'ha semblat que empra un llenguatge exquisit i té un domini de la llengua com pocs. Em trec el barret davant la seva feina. I la d'en Joyce, és clar.

Bé, no res, avui he acabat el pedra de tartera i l'Ulisses i n'he començat un altre. D'aqui uns dies començaré un altre clàssic, la divina comèdia, mentre llegeixo el vigilant del camp de sègol. No sé si quan comenci vacances intensificaré el ritme o també faré vacances de lectura. Amb tot això pico una mica de poesia per no perdre el costum, ni l'hàbit.

Penso que la lectura és quelcom important per a les persones i intento fer que les meves filles li trobin el gust també. De moment, veig que agafen llibres i llegeixen. Hem anat creant una petita biblioteca per a elles i sembla que han entès que els llibres no són només per fer bonic al prestatge, sinó que són per fruir-los llegint. La meva contribució consisteix a ensenyar-los el plaer de llegir, no pas la mortificació de llegir. Caldrà veure si ho sé fer bé i caldrà veure si elles persisteixen a passar-s'ho bé amb un llibre a la mà.