A la vigília de l'aprovació de la reforma laboral per part del govern espanyol, podem llegir a la premsa que la reordanació de les caixes espanyoles costarà el 20% dels llocs de treball de les caixes fusionades. Només en el grup de Caja Madrid, la fusió costarà 3400 llocs de treball. Una part dels costos d'aquestes fusions aniran a càrrec dels diners públics. Ja que la fusió comportarà la prejubilació de persones actives en plena capacitat per a treballar activament en qualsevol lloc. Això passarà quan s'està a punt de retocar negativament el sistema de pensions.

Com ja he dit en anteriors ocasions, la reforma laboral no aportarà res de bo al mercat de treball. Aquesta és la meva ferma opinió. Estic convençut de tot el contrari. La reforma significarà durant molt de temps un augment important de les taxes d'atur al nostre país. La reforma no crearà cap lloc de treball. Els llocs de treball els crea la bona marxa de l'economia. El que farà la reforma és que veurem un increment important i immediat de l'atur. Per això servirà la reforma laboral. Per empitjorar les condicions amb les que els treballadors i les treballadores sortiran de les empreses. Les empreses ja es freguen les mans. A part de l'ocupació estacional, els empresaris esperaran l'aprovació de la reforma per a acomiadar més barat. No sóc pas endeví, però m'atreveixo a vaticinar-ho. Fins que l'economia no creixi al país per damunt del 2,5% no es crearan llocs de treball. Milers de persones passaran a dependre de les prestacions públiques. Per tant, més despesa pública. Altres mesures que la reforma inclourà seran ben poc utilitzades. Algunes d'elles ja estan en vigor en moltes empreses, com la flexibilitat interna en diferents modalitats. Però els empresaris només volen la facilitat, la via lliure per a acomiadar. Sembla el seu màxim interès. Quan s'hagi aprovat la reforma veurem la classe de contractació que es farà. 

Els sindicats han estat disposats a pactar una reforma laboral, però que serveixi o ajudi a crear llocs de treball estable, que ajudi a les empreses a superar les seves dificultats. Tot el sistema mediàtic espanyol està abocat a presentar-los com als dolents de la pel·lícula. Se'ls ridiculitza, se'ls vol desprestigiar. La campanya s'incrementarà. Però els empresaris només estan interessats en l'acomiadament. També en la desregulació de la negociació col·lectiva. Això significarà per a moltes petites empreses sense cap mena de representació sindical una selva. Déu ens agafi confessats, sobretot als treballadors que treballen en aquestes empreses.

Necessitem empreses i empresaris diferents dels que dirigeixen les organitzacions empresarials espanyoles. Les caixes, estimulades pel govern a fusionar-se ens donen l'exemple del què no hauria de ser. Fons públics, prejubilacions, això és el que vol mercat i el que imposa. Traspassar els costos a tot el col·lectiu per generar el guany major per a ells. Així de trist, però així de real. Demà tindrem reforma laboral, només una pinzellada, perquè quan passi pel Congrés dels Diputats serà encara pitjor. Defensarem una cosa diferent o ho acceptarem com a mesells que acoten el cap davant els poderosos?