Aquests dies s'ha parlat força de la nova llei electoral de Catalunya, bé potser caldria parlar més pròpiament del projecte de nova llei electoral i més pròpiament de llei electoral de Catalunya, ja que en una trentena d'anys de democràcia el nostre país no ha tingut llei electoral. Diria que qui s'hi va posar a treballar una mica seriosament va ser el conseller Carretero en la passada legislatura. Ara el projecte ha reviscolat davant el desprestigi creixent de la cosa pública, si és que a la cosa pública li quedava encara algun prestigi.

Sembla que la llei electoral catalana ha de ser l'instrument que acosti de nou els ciutadans a la política. L'objectiu és prou lloable, però alhora tot un repte. El primer escull serà convèncer que els mateixos actors responsables de l'allunyament de la ciutadania de la política seran capaços d'aconseguir acostar-la de nou a la cosa pública. 

El segon repte serà convèncer a la ciutadania que l'objectiu principal de la llei serà aquest. No sembla fàcil que aquest objectiu guïi les propostes dels partits. És fàcil pensar que cadascú buscarà un sistema que afavoreixi la seva formació i perjudiqui les altres. Amb aquest panorama el consens no serà pas fàcil. Que si llistes obertes, que si llistes desbloquejades, que si el sistema ha de lligar i personalitzar el representant polític amb un territori concret, ...Ostres, ostres. Amb la crisi que la majoria de sistemes democràtics occidentals estan patint la tasca no serà senzilla. 

Hi ha estudis i informes amb propostes concretes fetes per comissions d'experts. Però qui haurà d'elaborar la llei són part interessada. Diria que en aquest cas hi ha evidentment el que s'anomena un conflicte d'interessos. En la majoria d'àmbits quan s'entre en un conflicte d'interessos la part immersa en el conflicte s'inhibeix en favor d'una altra. No sé pas com es fa això en un sistema parlamentari, en una democràcia representativa, quan el legislador té interessos manifestos en allò sobre el qual ha de legislar. És un bon atzucac. La llei electoral serà un bon baròmetre per veure si realment la classe política està pensant en la ciutadania quan pretén legislar sobre com elegim els nostres representants. 

Amb el cor a la mà he de confessar que no sóc gens optimista sobre la qüestió. És fàcil assistir a una lluita entre les majories, és fàcil assistir a una lluita per instaurar un sistema en què les majories bandegin les minories, és fàcil assistir a una picabaralla que en nom nostre acabi en un nou fracàs. He de reconèixer que fins on jo arribo tots els sistemes d'elecció coneguts tenen els seus pros i els seus contres. Jo no sabria dir quin és el millor. Cadascun té els seus aspectes positius, cadascun té els seus aspectes negatius. Amb molta sinceritat vull dir que espero que se'n surtin. Molta sort. Però si m'ho admeten, els donaré un consell: que no esperin que una llei restituïrà l'honorabilitat dels qui es dediquen als afers públics. El que honorarà de nou la dedicació a la comunitat serà l'exercici quotidià responsable i honest de la funció pública. Ni més ni menys.