Aznar, moros i cristians

Publicat per llbalart | 24 Set, 2006

Personalment em sorprèn la persistència de determinats tòpics que es fonamenten en una transmissió de coneixements que creia superada. Sembla que els continguts ideològics encara tenen més importància que no pas l’anàlisi científic i la reflexió crítica sobre la informació disponible. Només així puc entendre que encara tingui vigència el clixé de la invasió àrab de la península ibèrica a començament del segle VIII, la presència d’uns ocupants estrangers durant uns vuit-cents anys i la seva expulsió a mans dels legítims propietaris del país.

La fenomenal expansió de l’Islam naixent no té només una explicació militar. La ja consumada desarticulació de l’imperi romà d’occident i la feblesa del bizantí i el sassànida van permetre una ràpida expansió sobre Síria i Egipte del nou poder emergent dels àrabs. Posteriorment s’afegiria tot el nord africà i territoris a la península ibèrica, ocupació que va comptar amb una nombrosa participació berber, que compartia amb els peninsular el llegat cultural dels romans. Una expansió tan rotunda i consolidada no té explicació si no es tenen en consideració aspectes socials, culturals, ideològics i econòmics que justifiquen una acceptació per part de les poblacions del nou ordre, cosa que afirma la historiografia especialitzada i que obvien les interpretacions ideolotgitzades. La islamització que es va produir entre la població peninsular no es pren en consideració, i s’uneix la perversió de considerar les successives generacions de musulmans nascuts a territoris de l’antiga Hispània, fos quin fos el seu origen, com si fossin ocupants forans.

No oblidem que les comunitats musulmanes hispanes van mantenir-se presents fins l'any 1609, en què es va decretar l'expulsió dels anomenats moriscs dels regnes peninsulars, més de cent anys després que el rei d'Aragó i la reina de Castella conquerissin el regne nassarí de Granada --el darrer regit per musulmans-- i els seus pobladors passessin a ser-ne súbdits.

El reduccionisme en la interpretació històrica no és casual. Permet fonamentar un nacionalisme hispà en la identitat creada per oposició al moro, que és “l’altre” per antonomàsia: “Som espanyols (o catalans) perquè no som moros”. No cal definir què s’entén per “moro”. Ni la realitat del passat té una explicació tan maniquea, ni en el món globalitzat d’ara té cabuda un discurs tan simplificat.

Però José Maria Aznar, el líder neoconservador en la versió espanyola d’aquesta ideologia autoritària, la invoca i s’empara en els tòpics més rancis de la historiografia romàntica per exigir excuses a una col·lectivitat indeterminada, a la que es refereix indeferenciadament com "els musulmans", als quals fa responsables de la invasió d’una España Eterna que només existeix en els seus deliris. Què vol fer amb els ciutadans espanyols de religió musulmana, els vol expulsar? O creu que no n’hi ha? Estan tots sota sospita, vulnerant el seu dret a la presumpció d'innocència?

La política dels neocon americans i els seus correligionaria a la resta del món basa les relacions internacionals en el conflicte entre creences religioses i l'enfrontament entre elles, tal com va formular Huntington. La seva solució, violenta, és expandir el seu predomini occidental pels mitjans que sigui. Aquesta política ha donat bona mostra de la seva capacitat destructiva en el inacabable conflicte balcànic i en l’Orient Mitjà, entre un estat israelià cada cop més identificat amb el judaisme i els palestins i musulmans israelians a qui s'aboca a la radicalització, i a l’Iraq en descomposició per atiar les diferències entre musulmans shiites i sunnites.

La religió no pot ser la causa de la divisió de la comunitat internacional entre bons i dolents. Construir la pau exigeix restablir la laicitat i el respecte per les totes les creences, i això inclou el dret a no tenir religió, com a base de les relacions entre pobles i persones.

Pau al Proper Orient?

Publicat per llbalart | 16 Ago, 2006

Demà, a dos quatrs de vuit de la tarda, ens tornarem a trobar al voltant del monument als Despullats de la Rambla Nova una colla de persones que volem expressar que desitgem un món sense violència, seguint la convocatòria de la coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, per rebutjar els atacs d'Israel als palestins i la invasió del Líban.

Hi ha una novetat, l'establiment d'un alto el foc en el Líban en compliment d'una resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides, és una notícia positiva, però la situació no dóna gaires motius per l'esperança. Malgrat la destrucció que han ocasionat les tropes d'Israel no han aconseguit anihilar Hezbollàh. Al contrari, ha obtingut una victòria en el terreny polític que ha de tenir consequències. Ara cal saber les concusions que n'extreu Israel de la seva operació frustrada i si li farà reconsiderar la seva política agresiva, cosa difícil tenint en compte que el seu gran aliat, els Estats Units, segueixen sense resoldre la situació que van crear a l'Iraq amb la seva intervenció.

La pau encara és lluny del Proper Orient, pero no ens cansem d'exigir que callin les armes i comenci el diàleg.