Fuita radioactiva a Ascó. Fins quan?
Publicat per llbalart | 7 Abr, 2008- Gràcies a les organitzacions ecologistes Ecologistes en Acció i Greeenpeace sabem que el mes de novembre hi va haver una fuita de material radioactiu a la central nuclear d’Ascó. La notícia la coneixem gairebé sis mesos després que es produís un incident que pot afectar la salut de les persones, per l’hermetisme que practiquen els propietaris de les centrals nuclears i el CSN, que és més greu en tractar-se d’un organisme públic.A la memòria de tots hi ha, encara, el record del catastròfic accident de Vandellós-1 que va determinar el seu tancament, els reiterats accidents de Vandellós-2, també minimitzats, o les aturades a Ascó.
Els partidaris de l’energia nuclear pretenen presentar-la com una energia neta i no contaminant, quan el seu perill és altíssim i la contaminació és invisible, només es pot detectar amb instrumental adient o quan els efectes sobre els organismes vius són irreversibles. Enfront d’això, el poder públic ha de garantir la seguretat de les instal·lacions i un funcionament que impedeixi qualsevol fuita, en canvi ens trobem que no hi ha cap control democràtic efectius sobre les instal·lacions actives, la ciutadania està en situació d’indefensió davant unes empreses propietàries que pretenen obtenir el màxim benefici, sense que els importi la seguretat de l’entorn. Cal una reforma en profunditat del CSN que en recuperi la credibilitat davant la població que viu dins l’àrea d’influència d’una nuclear.
Aquest incident retorna un debat que està viu amb motiu de la crisi originada per la sequera, la quota de solidaritat de les comarques meridionals de Catalunya envers la resta del país. Aquí es produeix bona part de l’energia que fa funcionar el país amb un cost altíssim per la seguretat i la salut de la gent que hi vivim, aquí es fabriquen els productes bàsics derivats del petroli que permeten fabricar nombrosos productes, i també a costa de conviure amb uns riscos importants, les infrastructures de llarga distància fragmenten el territori i els dèficits s’acumulen. És hora que es plantegi seriosament un model econòmic més diversificat respecte dels riscos que s’assumeixen i també sobre la distribució de la riquesa. Ja n’hi ha prou de negar serveis ciutadans de proximitat, d’estar a la cua en tot a l’hora de planificar les prioritats dels governs. No es pot defugir més el debat imprescindible sobre el model de producció d’energia a Catalunya. Per implantar un model econòmic sostenible s’ha d’actuar sobre la demanda, alentints la demanda creixent d’energia, però també hem de posar-nos d’acord sobre cóm es produirà. Mentre qüestionem els aerogeneradors, no s’impulsi definitivament la investigació sobre altres energies netes i s’afavoreixi la generació per l’autoconsum i altres fórmules de control i gestió, les centrals nuclears continuaran presentant-se com la únic alternativa eficient per cobrir la demanda energètica.
