18 Mai, 2012
L’IPHES al XVè Mercat de la Prehistòria de Moià
Es realitza diumenge 20 de maig de les 10 a 15 h al Parc Municipal
L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Humana) participa amb un estand al XVè Mercat de la Prehistòria de Moià, que se celebra diumenge 20 de maig de les 10 a 15 h al Parc Municipal d’aquesta localitat. En aquest espai, dissenyat amb una escenografia elaborada amb pells d'animals i cranis d'homínids i de fauna, s’informarà de les activitats de recerca, docència i socialització que du a terme aquest centre d’investigació, a l’avantguarda mundial dels estudis sobre evolució humana.
Aquest Mercat de la Prehistòria és un esdeveniment únic d'aquestes característiques a l'Estat Espanyol, i en altres edicions hi han passat entre 6.000 i 8.000 persones. Enguany es preveuen realitzar entorn als 50 tallers i activitats de Prehistòria. Es compta amb la col·laboració i participació de 12 Museus (que prendran part en la XIena Trobada de Museus de la temàtica) i 10 entitats i associacions de Moià, que també tindran estand i faran tallers.
Durant tot el matí hi haurà titelles pels més petits; els gegants prehistòrics del Toll i la Toixonera amb els grallers de Moià que ballaran; la retransmissió en directe de Ràdio Moià, i una colla de prehistòrics animant amb teatre de carrer.
Els actes centrals seran a les 11. 00h del matí amb la taula rodona entre tots els Museus participants, on ràdio Moià farà de moderador i retransmetrà en directe.
A les 12:00 s'escorxarà un porc senglar amb eines de sílex fabricades in situ per l'arqueòleg del Museu de Moià.
technorati tags: socialització , prehistòria , evolució humana , museus , didàctica , tallers , fauna , homínids12 Mai, 2012
El programa “Divendres” de TV3 viatja dilluns 14 de maig a les Coves del Toll de Moià on l’Espartac entrevistarà a Eudald Carbonell
Web projecte de recerca – Episodi a “Sota terra” - Darreres troballes
L’espai Peran pel llocs, del magazin “Divendres” es desplaça la setmana pròxima a Moià (Bages) on dilluns 14 de maig, a partir de les 16.40 h, l’Espartac entrevistarà a l’arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, concretament a les Coves del Toll, per descobrir com es vivia a la prehistòria.
Eudald Carbonell, al centre de la imatge, parlant amb Fermí Fernández, a les Coves del Toll, durant l'episodi que "Sota terra" va dedicar a les Coves del Toll. Cedida TV3
Com es relacionaven els homínids amb els animals amb qui convivien? De què s’alimentaven? S’enamoraven? Eren polígams? Com es vestien? Són algunes de les qüestions que intentarà esbrinar l’Espartac de la mà d’Eudald Carbonell.
Tot això tindrà lloc des de les Coves del Toll, un dels jaciments més importants d’Europa per estudiar la fauna del Quaternari i on l’IPHES desenvolupa un projecte de recerca i excava cada estiu.
technorati tags: homínids , grans carnívors socials , caus , competència , estratègies de subsistència3 Mai, 2012
Qui va matar el tapir del Camp dels Ninots fa 3 milions d’anys?
Esbrinar aquesta qüestió serà l’eix central del Geolodia o festa de les ciències de la terra que es realitzarà el 6 de maig en aquest jaciment, a Caldes de Malavella
L’acte té lloc poc després que la revista Geologica Acta dediqués la portada a aquest conjunt paleontològic que ha qualificat com la Pompeia del Pliocè
Llibre, vídeo i web sobre el jaciment
El Camp dels Ninots, jaciment ubicat a Caldes de Malavella, on l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa un projecte de recerca des del 2003, acollirà el diumenge 6 de maig un Geolodia o festa de la divulgació de les Ciències de la Terra, que consisteix en una visita guiada que oferiran diferents geòlegs.
Qui va matar el tapir del Camp dels Ninots fa 3 milions d’anys? Esbrinar aquesta qüestió serà l’eix central de l’activitat, que té lloc poc després que la revista Geologica Acta dediqués la portada a aquest conjunt paleontològic que ha qualificat com la Pompeia del Pliocè amb motiu de la publicació d’un ampli article científic.
Bòvid en connexió anatòmica descobert durant l'excavació de l'any passat
A través d’un itinerari guiat, i amb explicacions expertes, però a través d’experiments científics senzills, es resoldran els principals enigmes d’aquest singular jaciment de fa 3 milions d’anys. Amb l’objectiu de respondre “Qui va matar el tapir del Camp dels Ninots” es podrà saber com es produeixen els terratrèmols, el perquè de l’aigua calenta i com és que tenim un volcà en aquest indret, entre moltes altres aspectes.
Tot això es farà a través d’una sèrie de parades en diferents emplaçaments de Caldes de Malavella. En cadascun d’ells s'explicaran les seves particularitats geològiques, tenint sempre com a teló de fons el jaciment del Camp dels Ninots. “Un punt, per exemple, és una font d'aigua termal”, comenta Gerard Campeny, un dels codirectors del projecte de recerca. “Doncs allà es justificarà perquè hi ha aigua calenta, quines són les condicions que la propicien i es relacionarà amb l'antic llac termal. I així en tots els casos. Evidentment, un dels punts importants el jaciment Camp dels Ninots i allà hi serà Oriol Oms, responsable dels estudis geològics d’aquest jaciment, qui ho comentarà”, afegeix Campeny.
El Camp dels Ninots és un dels indrets gironins amb més interès geològic
A més, abans de començar la visita, els assistents podran veure les rèpliques dels esquelets dels diferents animals que s’han posat al descobert al llarg de les diferents campanyes d’excavació i es facilitaran les dades principals. Qui vulgui aprofundir en el seu coneixement tindran l’oportunitat de comprar el llibre El Camp dels Ninots: Rastres de l’evolució, editat per l'Ajuntament de Caldes de Malavella i l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
El punt de trobada serà davant de l’oficina de Turisme de Caldes de Malavella (Ajuntament) i s’han previst sortides a les 9:30, 10:00 i 10:30 h. L’itinerari dura unes dues hores i l’activitat és gratuïta. Cal fer inscripció prèvia trucant abans del dissabte 5 de maig al 972 48 01 03. Si hi ha vacants podran ser cobertes per les persones que s’apuntin el mateix dia de la visita.
El Geolodia es du a terme el mateix dia a tot l’Estat espanyol i està adreçada a públics de totes les edats. A nivell estatal ho organitza la Sociedad Geológica de España i la AEPECT (Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra). A Girona se n’ocupen el Geocamb (Centre de Geologia i Cartografia Ambiental) de la Universitat de Girona (UdG) i la delegació de l’AEPECT a Catalunya. Sens dubte, en el cas de les terres gironines, aquest any s’ha escollit un dels punts més singulars geològicament parlant de la província per celebrar-hi aquesta festa.
technorati tags: paleontologia , fauna , plistocè , ciències de la Terra , socialització , geologia , publicacions4 Abr, 2012
Medalla d'or per a “En busca del primer europeo” com a millor documental en la categoria de divulgació científica del World Media Festival d'Hamburg 2012
Està coprotagonitzat per l'arqueòleg Eudald Carbonell, director de l'IPHES
També ha estat escollit per representar la categoria de ciència i educació en la cimera de les televisions públiques europees Eurovision TV Summit 2012
El World Media Festival d'Hamburg 2012, prestigiós festival per a mitjans de comunicació audiovisual, ha guardonat amb la medalla d'or el documental "En busca del primer europeo", per estar entre els millors programes del panorama internacional, dins de la categoria d'investigació i ciència. Està coprotagonitzat per Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) i coproduït per TVE i Turkana Films.
En clau de road movie, "En busca del primer europeo" s'estructura a través d'un viatge científic ple d'humor i aventures. En ell, el periodista Lluís Quevedo i Eudald Carbonell recorren Àfrica, Àsia i Europa, per acabar al Museo de la Evolución Humana de Burgos amb una conclusió: encara no som humans i l'evolució continua.
Eudald Carbonell (esquerra) amb Lluis Quevedo a les instal.lacions de la Fundació Mona, en una escena del documental - Cedida Turkana Films
D'altra banda, ha resultat escollit com el programa guanyador per representar la categoria de ciència i educació en l'apartat "Proud to present" a la cimera de les televisions públiques europees Eurovision TV Summit 2012 que se celebrarà a Copenhaguen del 24 al 27 d'abril. "En busca del primer europeo" va ser el vencedor com a millor documental de divulgació científica entre 20 programes presentats per les diverses televisions públiques europees.
Aquest documental ja va rebre el Premi Prisma 2011 al millor treball audiovisual, i va ser guardonat en el Docscient 2011 com el millor documental de divulgació científica.
technorati tags: documentals , socialització , mitjans audiovisuals , festivals internaiconals , Archaeology , environmental reconstructions , subsistence strategies , paleoecology23 Mar, 2012
Comencen els treballs de construcció de l’edifici de recepció i serveis del NEAN-Parc Prehistòric de Capellades dedicat als neandertals
- És un element imprescindible per a l’atenció de les visites a l’espai patrimonial capelladí de la Cinglera del Capelló
- Acollirà zones de diversa funcionalitat com botiga o l’àrea de restauració
Infografia de com quedarà l'edifici de recpció de les visites, botiga, àrea de restauració i altres serveis - Cedida Ajuntament de Capellades
Des de fa unes setmanes, es treballa ja en la construcció de l’edifici de dotacions del NEAN-Parc Prehistòric de Capellades dedicat a conèixer la vida de les societats neandertals, i situat a l’extrem dels jardins del Capelló, a la vila de Capellades (Anoia) on té la sortida l’itinerari per la Cinglera del mateix nom que s’obrirà al públic un mesos després de la finalització de la nova infraestructura, cap al desembre d’enguany.
Eudald Carbonell (amb barret) en una visita recent d'obres amb l'alcalde de Capellades, Marcel.lí Martorell - Cedida Ajuntament de Capellades
Aquest equipament, que s’insereix en el marc del projecte municipal del NEAN-Parc, constitueix un element imprescindible per a l’atenció de les visites a l’espai patrimonial capelladí de la Cinglera del Capelló, ja que acollirà zones de diversa funcionalitat com la recepció, botiga, àrea de restauració i serveis, que esdevenen alhora bàsics per garantir la viabilitat del funcionament i la gestió de tot el conjunt prehistòric visitable.
L’edifici que ara es construeix està finançat completament amb subvencions de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el Ministerio de Cultura del Govern Espanyol. El NEAN-Parc prehistòric de Capellades pretén socialitzar el coneixement sobre les comunitats de neandertals a partir dels treballs de recerca que es desenvolupen al jaciment conegut com Abric Romaní, situat al Capelló, des de fa més de 30 anys sota la direcció de l’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Treballs de construcciño del nou edifici - Cedida Ajuntament de Capellades
Per al disseny d’aquesta infraestructura s’han contemplat tant les diverses necessitats de funcionament i gestió del Parc, com les possibilitats d’idoneïtat que ha de representar en relació al projecte marc en la seva totalitat, atès el destacat valor patrimonial de la Cinglera del Capelló que cal preservar i prioritzar. Avaluats aquests objectius, es va definir la seva inserció al context urbà de la vila, i es va plantejar el disseny d’un tipus de construcció que afavoreix la seva integració a l’àrea pensada per al seu emplaçament i que minimitza de la forma més òptima el seu potencial impacte.
technorati tags: infraestructures , neandertals , socialització , prehistòria , arqueologia21 Mar, 2012
Els perfils de l’IPHES al Twitter i al Youtube ocupen el tercer lloc en un rànquing de xarxes socials de centres de recerca de Catalunya
Canal iphesvideos - @iphes - @eudaldcarbonell – grup IPHES a Facebook
La presència a les xarxes socials del món acadèmic i les entitats que fan recerca està cada cop més consolidada. En aquest context s’ha elaborat un rànquing per constatar quines institucions són visibles a les xarxes i en quin grau. Els perfils de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) al Twitter i al Youtube ocupen el tercer lloc, mentre que queda sisè al Facebhook.
Canal de l'IPHES al Youtube - IPHES
L’autor del rànquing, Xavier Lausaca, responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D a la Secretaria d’Universitats i Recerca (Departament d’Economia i Coneixement), va analitzar la presència a les xarxes socials Twitter, Facebook i You Tube de les set universitats públiques catalanes de caràcter presencial, els 48 centres que formen part de la Institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) i de les 12 grans infraestructures de suport a la recerca que recull el directori d’unitats d’R+D+I a Catalunya de la Secretaria d’Universitats i Recerca. La recollida de la informació es va dur a terme els dies 10 i 11 de febrer de 2012.
Canal de l'IPHES a Twitter - IPHES
A dia d’avui, un més després, l’univers IPHES presenta el següent panorama a les xarxes socials:
En total, al Facebook, està a prop de 8.500 amics i amigues distribuïts entre 4.151 a la pàgina de personatge públic d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES; 3.255 al seu perfil personal (el segon que s’activa perquè ja es va arribar en una ocasió als 5.000 seguidors, el màxim permès); 708 al grup de l’IPHES i 312 al dedicat al pensament d’Eudald Carbonell. Val a dir que aquests dos últims superaven el miler cadascun d’ells, però uns canvis de disseny del Facebook, uns dies previs a la realització del rànquing esmentat, va fer que pràcticament es comencés de nou.
Al Twitter es disposa del perfil d el’IPHES amb 840 seguidors i el personal d’Eudald Carbonell amb 2.163 persones.
Finalment, al Youtube tenim el canal IPHESvideos, que ja ha tingut més de 15.000 visites.
technorati tags: xarxes socials , blocs , socialització , comunicació cientítifica , evolució humana , recerca , Archaeology , Communication , Social Media6 Mar, 2012
Eudald Carbonell conversa amb lectors de VilaWeb
Web personal – perfil i pàgina a Facebook – twiiter @eudaldcarbonell
El programa 'Implicats' d'aquest mes de març ha tingut com a convidat l’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que va participar dilluns dia 5 en un col•loqui amb un grup de lectors de +VilaWeb, una part del qual ha estat filmat per VilaWeb TV. En la segona part els lectors i Carbonell han pogut dialogar de manera més distesa, i ja sense càmeres.
La conversa enregistrada en vídeo, es podrà veure a partir de dimecres 7 de març a VilaWeb TV.
technorati tags: mitjans de comunicació , televisió , xarxes socials27 Feb, 2012
Taula rodona: els blocs com a eina de divulgació de la ciència, amb la participació de l’IPHES
L’aforament és limitat i cal confirmar assistència al correu comunicacio@cerca.cat
Els blocs com a eina de divulgació de la ciència és el títol de la taula rodona que se celebrarà dimarts 28 de febrer a les 19 h, a la sala de conferències del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ubicat a la Rambla de Catalunya, 10, a Barcelona L’acte està coorganitzat per la institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) i l’ACCC (Associació Catalana de Comunicació Científica).
Bloc Les activitats de l'IPHES
Conscients de la rellevància que estan agafant les xarxes socials per a la divulgació científica i, molt especialment els blocs, la institució CERCA hem volgut organitzar una taula rodona per debatre aquest tema amb alguns dels blocaires més actius. Així hi prendran part Xavier Lasauca, físic i responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D a la Secretaria d’Universitats i Recerca (Departament d’Economia i Coneixement) de la Generalitat de Catalunya; Miquel Duran, químic i vicerector de Política Científica de la Universitat de Girona; Enric Canela, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona, i la periodista Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Els participants a la taula rodona explicaran la seva experiència com a socialitzadors científics i quina és la seva opinió sobre les possibilitats que ofereix el mitjà.
Actualment, l’IPHES disposa de cinc blocs, concebuts amb finalitats molt diverses i també en diferents llengües. Va ser el primer centre del CERCA que va crear un bloc sobre ciència, en concret el febrer de 2006. Un mes després del seu naixement, es va activar El bloc d’Eudald Carbonell i el seu equip, que un any més tard es desglossaria en dos: El bloc de les activitats de l’IPHES i El bloc personal d’Eudald Carbonell, director d’aquest institut, escrits íntegrament en català amb accés a traductors automàtics a castellà, anglès i francès. El primer esmentat és el més actiu, i alguns post han superat les 9.000 visites.
El bloc personal d'Eudald Carbonell
A més, disposa de The IPHES-s Expert Blog, que es presenta en anglès i està dirigit principalment a la comunitat científica especialitzada. En ell s’analitzen aspectes de les notícies tractades a El bloc de les activitats de l’IPHES, que poden ser d’especial interès pels més entesos a la matèria.
D'altra banda, l'IPHES impulsa una xarxa hispanoamericana, la Red de Orígenes, amb altres grups que es dediquen a l’estudi de l’evolució humana. Per interactuar entre ells i donar a conèixer els projectes que es duen a terme conjuntament es va crear el bloc IPHES actualidad.
Finalment, hi ha Sapiens, integrat a la web del diari El Mundo del siglo XXI, on Eudald Carbonell analitza notícies científiques importants, estigui o no implicat l’IPHES.
technorati tags: xarxes socials , blocs , socialització , comunicació cientítifica , evolució humana , recerca , docència , interactivitat23 Feb, 2012
Un documental de l’IPHES sobre la interacció entre homínids i els grans carnívors socials rep un accèssit del VIII Premi Joan Oró
El director d’aquest treball és Edgard Camarós, que prepara la seva tesi doctoral a l’IPHES
Pàgina personal d’E. Camarós - Accés VÍDEO guardonat
"Homínids i carnívors a la Prehistòria: Primeres receques", documental dirigit per Edgard Camarós, que prepara la seva tesi doctoral en el marc de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha merescut un accèssit en la categoria multimèdia del VIII Premi Joan Oró que atorga l’ACCC (Associació Catalana de Comunicació Científica).
La coevolució entre homínids i grans carnívors socials és una de les línies de recerca que genera més interès a l’actualitat entre la comunitat científica i l’IPHES té un grup que aprofundeix en aquests aspectes. Per aquest motiu, l’octubre passat aquest institut va coorganitzar un congrés dedicat a aquestes qüestions.
Edgard Camarós durant el rodatge- Cedida Marián Cueto
En el documental, Edgard Camarós exposa algunes de les investigacions que desenvolupa en la seva tesi doctoral sobre la interacció entre homínids i carnívors a la Prehistòria i, “concretament, els treballs que actualment estic desenvolupant junt amb Marián Cueto (de l'Instituto Internacional de Investigaciones Prehistòricas de Cantàbria)”, ha indicat.
En aquest sentit –i tal com es pot veure en el documental (accedir-hi)-, “hem analitzat les restes òssies de Cueva Morín (nivell 17), ubicada a Villaescusa (Cantabria) i hem pogut observar que són els carnívors els qui arriben en segon terme a la cavitat, després de abandonament de la cova per part dels grups humans. Aquestes recerques ens porten a preguntar-nos, què succeeix quan els carnívors entren en un context antròpic abandonat, i a realitzar una experimentació al Parque de la Naturaleza de Cabárceno, també a Cantabria”, assegura.
A l'esquerra, amb les mans creuades, Edgard Camarós en una escena del documental - Cedida Marián Cueto
Perfil biogràfic
Edgard Camarós (nascut a Sitges) va estudiar la llicenciatura d'Història i el Màster en Arqueologia Prehistòrica a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta mateixa universitat, va treballar al Laboratori d'Arqueozoologia sota la direcció del Prof. Jordi Estévez en contextos de caçadors i recol·lectors etnogràfics de l'extrem austral americà (Terra del Foc) i de Costa Rica.
Actualment, i des de fa dos anys, realitza la seva tesi doctoral en el marc de l'IPHES. La seva recerca versa sobre la caracterització de la gestió del recurs animal en contextos neandertals de curta durada i les interaccions entre homínids i carnívors (codirigida pel Dr. Florent Rivals i el Dr. Jordi Rosell, ambdós investigadors de l’IPHES). Treballa a les Coves del Toll (Moià) i a diferents jaciments de la cornisa cantàbrica, on també desenvolupa projectes experimentals.
technorati tags: socialització , humana evolution , neandertals , caçadors i recol.lectors , zooarqueologia , carnívors , documentals , joves científics17 Feb, 2012
La 2 de TVE dedica un documental a l'ofici de paleoantropòleg de la mà d'Eudald Carbonell
S'emet al programa Los oficios de la cultura dissabte 18 de febrer a les 20.00 h i el diumenge 19 a les 12.30 h
La seu de l'IPHES, a Tarragona, escenari d'algunes de les seqüències
També hi ha una part important filmada en els jaciments d'Atapuerca i en el Abric Romaní, entre altres llocs
Eudald Carbonell en un moment del rodatge - Cedida La 2 de TVE
Vídeos i grup a Facebook de Los oficios de la cultura
El programa Los oficios de la cultura de La 2 de TVE dedica un documental a mostrar com és la professió de paleoantropòleg de la mà d'Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb seu a Tarragona, i codirector del Projecte Atapuerca. Tots dos llocs són alguns dels escenaris on s'ha rodat aquest treball,
En aquest documental, de 30 minuts de durada, Eudald Carbonell ens explica en què consisteix la professió de paleoantropòleg, així com la seva opinió sobre aquesta ciència. Gran part del documental es va gravar a finals d'agost al jaciment neandertal Abric Romaní, a Capellades (Barcelona), coincidint amb la campanya d'excavació anual que realitza l'IPHES sota la direcció de Carbonell, i a mitjans d'octubre a Tarragona, a la seu d'aquest institut. A més, hi ha una petita part realitzada a Madrid, al Museo de Ciencias Naturales, amb Emiliano Aguirre, qui fou mestre d'Eudald Carbonell i primer director de les excavacions d'Atapuerca, ara ja jubilat.
Al centre, Roser Marsal, exalumne d'Eudald Carbonell, que interpreta el paper d'aprenent, amb Lucía López-Polín als laboratoris de restauració de l'IPHES - Cedida La 2 de TVE
Al costat de Eudald Carbonell intervé la jove Roser Marsal, que excava en alguns jaciments de l'IPHES i ha estat alumna seva a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la qual en el documental interpreta el paper d'aprenent i a qui aquest arqueòleg li explica els secrets de la professió. A més, Marsal parla també amb diferents membres de l'equip de Carbonell qui li van comentant cadascun d'ells com es porta a terme la recerca des de les diverses disciplines que intervenen.
Resum
L'arqueologia i la paleontologia ens poden ajudar a afrontar el present i el futur. És important estudiar el passat per saber què passa quan hi ha hagut un canvi climàtic, com s'han adaptat les poblacions de la nostra espècie o d'altres, què ha passat quan ha hagut una crisi d'alimentació, quines respostes han donat a tot això la selecció natural i la selecció cultural. "Una vegada que sapiguem cap a on volem anar cal buscar en el nostre passat per decidir", assegura Eudald Carbonell.
Diferents membres de l'IPHES expliquen en què consisteix la seva disciplina i com s'aplica a l'estudi de l'evolució humana - Cedida La 2 de TVE
De la seva mà veurem com es duen a terme les tasques d'investigació sobre l'evolució humana des del jaciment de Abric Romaní a Capellades (Barcelona). Apareix tant en el treball de camp i el laboratori per veure com s'extreuen conclusions sobre el nostre passat que puguin servir-nos de cara al futur de l'espècie.
Espanya ocupa un dels primers llocs a nivell mundial en recerca científica i evolució humana. Som en molts àmbits pioners en les formes d'entendre, d'explicar, d'excavar, o d'organitzar en Paleontologia. Els nostres mètodes són copiats en altres països.
technorati tags: documental , televiisó , oficis , aprenentatge , disciplines , ciència , paleantropologia , arqueologia25 Gen, 2012
El Museo de la Evolución Humana i els jaciments d'Atapuerca s'integren en la més important xarxa europea del plistocè
En la línia de
Un grup de visitants als jaciments d'Atapuerca escolta les explicacions de l'arqueòloga Isabel Boj - Jordi Mestre / IPHES
És important assenyalar que el Sistema Atapuerca Cultura de
Lluís Batista, responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha destacat: "el lideratge del MEH i del Sistema Atapuerca és fruit d'un treball continuat i ben fet durant tres dècades de forma coordinada entre
Així mateix, Batista ha assenyalat: "l'IPHES, com a membre del EIA, ha col·laborat en la concepció del MEH i dels centres de recepció de visitants de Ibeas de Juarros i d'Atapuerca, així com en el condicionament dels jaciments per poder ser visitats i en la musealització del parc arqueològic ".
Aquesta xarxa pretén unir esforços i recursos i crear sinergies en el camp científic i pedagògic, amb l'intercanvi de bones pràctiques sobre la gestió i la promoció turística sota una marca conjunta. A més, s'intenta facilitar la captació de fons per emprendre projectes de forma coordinada com exposicions temporals, intercanvis transnacionals i activitats destinades tant als aficionats com a professionals.
El nombre total de visitants anuals als divuit enclavaments de la xarxa arriba als 1.400.000 visitants, dels quals, més d'un terç corresponen als dos museus espanyols i el MEH acapara la cinquena part dels visitants totals -un 20%-. Les xifres de
24 Gen, 2012
Torna el programa L’IPHES a les escoles
Coincidint amb l’inici del període lectiu després de les vacances nadalenques, s’ha posat en marxa una nova tongada de xerrades del programa L’IPHES a les escoles a tots els col·legis de Calella de la mà de Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
Uns 500 nens i nenes de Callela es beneficien d'aquestes classes - Cedida Ajuntament de Calella
Així, durant els primers dies de classe, alumnat de les escoles Pia, Freta, Salicrú i Minerva han pogut conèixer una mica més a fons en què va consistir el Paleolític. Prèviament a aquestes sessions, el professorat rep material didàctic per treballar el tema amb els estudiants, que són, en aquest cas, de cinquè i sisè de primària. Al cap d’uns dies se’ls hi fa la xerrada que sempre va acompanyada per un power point molt didàctic i per material (reproduccions de cranis i d’industria lítica) relacionat amb l’etapa que se’ls hi explica i que poden tocar.
En total, uns 500 alumnes de Calella són els que poden gaudir d’aquesta iniciativa, que es desenvolupa gràcies a les bones relacions d’aquest institut amb l’Àrea de Política Social de l'Ajuntament de l’esmentada localitat.
technorati tags: didàctica , col.legis , ensenyament , prehistoria , evolució humana , fòssils , indústria lítica23 Gen, 2012
El documental En busca del primer europeo es projecta a la seu de l'Instituto Cervantes a Nova York
Aquest treball es va estrenar el passat 6 de gener per TV2 i va tenir una audiència de 420.000 espectadors.
La seu de l'Instituto Cervantes a Nova York acollirà el proper dimarts 24 de gener, a les 18 h, la projecció del documental En busca del primer europeo, coprotagonitzat per l'arqueòleg i director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, en el marc del cicle Ciencia en Marte(s). Aquest treball es va estrenar el passat 6 de gener per TV2 i va tenir una audiència de 420.000 espectadors, segons dades facilitades per Turkana Films, coproductora d'aquest treball juntament amb TVE.
Àfrica és un dels escenaris on transcórre el docuemtnal - Cedida Marian Mellen
En busca del primer europeo fa un recorregut per diferents continents per explicar els orígens de la humanitat d'una manera didàctica i a l'abast de tots els públics. L'objectiu és donar a conèixer com es van produir les primeres ocupacions humanes al continent europeu i com eren aquelles primeres poblacions.
Amb un format caracteritzat pel rigor de la informació científica, En busca del primer europeo està presentat de forma amena, en clau d'humor i d'aventura. És alhora un viatge detectivesc durant el qual els protagonistes, una ciutadà del carrer acompanyat per Eudald Carbonell, descobreixen i es plantegen quan, com i per què hem arribat a ser el que som actualment com a espècie.
Premis
Aquest documental ja ha rebut el premi Prisma de Bronce al millor treball audiovisual destinat a la divulgació científica que, dotat en 6.000 euros, atorga la Casa de las Ciencias de la Coruña. Li ha estat concedit per recollir de forma rigorosa i didàctica el coneixement actual sobre l'evolució humana, ressaltant el valor del treball de camp i la seva aproximació al públic jove.
També ha estat distingit amb el Premi Especial del Jurat al DOCSCIENT de Roma, que és el festival internacional de documentals científics més prestigiós d'Itàlia. El jurat ho va destacar com a exemple de combinació entre rigor científic i entreteniment, tot això unit a una esplèndida fotografia.
technorati tags: televisió , socialització , origens humanitat , arqueologia , programa entreteniment , premis , Heritage , Archaeology11 Gen, 2012
Conferència sobre Alimentació i evolució humana, a càrrec d’Eudald Carbonell a Castelldefels
Serà dimarts 17 de gener, a les 17 h, a la Sala de Graus de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, a Castelldefels
Alimentació i evolució humana és el títol de la conferència que pronunciarà Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) dimarts 17 de gener, a les 17 h, a la Sala de Graus de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, a Castelldefels, en el marc de les activitats de celebració del centenari d’aquest centre de formació. L’acte és obert al públic en general.
Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES
technorati tags: dieta , alimentació , neolític , formació , tecnologia , lateralitat , mà dreta , carronya , sedentarització , human evolution
4 Gen, 2012
Televisión Española estrena el documental “En busca del primer europeo”, coprotagonitzat per Eudald Carbonell
Serà divendres 6 de gener a les 22.10 h i amb ell aquesta cadena inaugura un nou espai setmanal
“En busca del primer europeo”, un documental de Televisión Española i Turkana Films, coprotagonitzat per Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i Luis Quevedo, presentador científic, s’estrena divendres 6 de gener a les 22.10 hores a TV2. Amb aquesta proposta aquesta cadena estrena el nou espai setmanal El documental. En el treball hi ha col·laborat l’IPHES i ha comptat amb l’ajut de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), del Ministerio de Ciencia e Innovación, i de Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).
A “En busca del primer europeo” es realitza un recorregut per diferents continents per explicar els orígens de la humanitat d’una manera didàctica i a l’abast de tots els públics. L’objectiu és explicar a la societat com es van produir les primeres ocupacions humanes al continent europeu i com eren aquelles primeres poblacions.
Dues instantànies del documental que cerca els orígens de la humanitat - Cedides Marian Mellen
Amb un format caracteritzat pel rigor de la informació científica, “En busca del primer europeo” està presentat de forma amena, en clau d’humor i d’aventura. És alhora un viatge detectivesc durant el qual els protagonistes, una ciutadà de a peu acompanyat per Eudald Carbonell, descobreixen i es plantegen quan, com i per què hem arribat a ser el que som actualment com espècie.
Aquest documental ja ha rebut el premi Prisma de Bronze al millor treball audiovisual destinat a la divulgació científica que, dotat en 6.000 euros, atorga la Casa de las Ciencias de La Coruña. Li ha estat concedit per recollir de forma rigorosa i didàctica el coneixement actual sobre l’evolució humana, ressaltant el valor del treball de camp i la seva aproximació al públic jove.
També ha estat distingit amb el Premi Especial del Jurat al DOCSCIENT de Roma, que és el festival internacional de documentals científics més prestigiós d’Itàlia. El jurat va destacar-lo com exemple de combinació entre rigor científic i entreteniment, unides a una esplèndida fotografia.
technorati tags: televisió , socialització , origens humanitat , arqueologia , programa entreteniment , premis , Heritage , Archaeology
