18 Mai, 2012
Descobreixen la primera resta òssia neandertal en un dels jaciments de l'Alto Valle del Jarama, a Guadalajara
Es tracta d'un fragment del dit pulgar del peu esquerre d'un adult que presenta una mossegada d'un petit animal, possiblement d'una guineu
Un equip d'investigadors, entre els quals hi ha un membre de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social); Carlos Lorenzo, ha identificat, per primera vegada, un resta òssia d'Homo neanderthalensis al jaciment de Jarama VI (Alto Valle del Jarama, Guadalajara ). El fragment, amb una antiguitat d'entre 30.000 i 40.000 anys, correspon al dit pulgar del peu esquerre d'un adult i presenta una mossegada d'un petit animal, possiblement d'una guineu. Així es recull en un article donat ja a conèixer en la versió digital del Journal of Human Evolution.
Fragment del dit pulgar del peu esquerre d'un neandertal adult, vist des de diverses perspectives, trobat al jaciment del Jarama VI - IPHES
La presència de neandertals en el jaciment de Jarama estava documentada en base a eines de pedra que havien aparegut al jaciment, però, en canvi, mai s’havia localitzat cap resta paleoantropològica d’un homínid d’aquesta espècie. Això ara ha estat possible gràcies al treball d’un equip en el qual hi ha participat membres d'aquest institut, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), de la Universidad de Burgos (UBU), del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) i del Museu Nacional de Ciencias Naturales (MNCN) de Madrid.
La peça que s’ha trobat és un os de la planta del peu d'Homo neanderthalensis, el metatarsià que correspon al dit pulgar del peu esquerre d'un adult. Els investigadors han observat en aquest fragment evidències d'haver patit mossegades per part d'algun animal, concretament unes petites estries i fosses que es relacionen amb les incisions pròpies dels carnívors de mida petita; pensen que es podria tractar d’una guineu. S’ha arribat a aquesta conclusió després d’un estudi comparatiu amb altres metatarsians de neandertals procedents de diferents jaciments d'Espanya, França i Israel, i també s'ha contrastat amb les col·leccions de la Sima de los Huesos de la Sierra d'Atapuerca (Burgos) i amb restes d'humans moderns.
Carlos Lorenzo, en una imatge d'arxiu, observant material fòssil al laboratori de l'IPHES, a Tarragona - IPHES
Per a la determinació taxonòmica de l'os, aquest s'ha comparat amb altres metatarsians de neandertals de diferents jaciments d'Espanya, França i Israel. També s'ha contrastat amb les col·leccions de la Sima de los Huesos de la Sierra d'Atapuerca (Burgos) i amb restes d'humans moderns.
Pendent de les datacions
Segons les datacions radiocarbòniques realitzades pels investigadors, aquestes restes humanes tindrien entre 30.000 i 40.000 anys d'antiguitat,període que coincideix amb la dels últims neandertals de la Península ibèrica. De tota manera s’han de realitzar noves datacions per precisar millor aquest espai de temps.
Igualment la troballa és molt important perquè les restes de neandertals no abunden a l'interior de la Península Ibèrica i aquest fragment enriqueix la llistat de restes que han proporcionat altres jaciments com els de la província de Guadalajara (cueva de Los Casares y cueva de Los Torrejones) i de Madrid (jaciment Camino y cueva de la Buena Pinta).
Estris de pedra
Al costat del resta òssia, els investigadors han estudiat totes les evidències lítiques (fetes de pedra) que permeten reconstruir el procés tecnològic utilitzat pels neandertals per tallar les diferents matèries primeres utilitzades com quars, quarsita i sílex. De fet, el jaciment Jarama VI és conegut per ser molt ric en estris de pedra del Mosterià, realitzats amb aquests materials.
Les societats de neandertals que habitaven en l'abric rocós empraven aquests instruments per caçar, descarnar ossos o netejar pells. Com a prova d'aquestes activitats, els investigadors han trobat restes òssies de la fauna consumida, com cavalls, cérvols, isards i cabres; en les seves superfícies es van observar evidències de manipulació antròpica, com fractures i marques de tall, que es diferencien molt bé de les que produeixen els carnívors. A més, s'han recuperat restes de micromamífers aportats al jaciment per l'acció d'aus rapinyaires nocturnes.
Un clima molt més fred
A la vista de tots aquests estris i fòssils, els científics asseguren que el grup humà neandertal que habitava allà ho va fer durant un extens període i durant una època en què el clima era molt més fred que ara. A més, en aquest període es va produir un ascens brusc del nivell del riu Jarama, cosa que va obligar la comunitat a abandonar l'assentament per un temps, davant la inundació de la cavitat en la qual habitaven.
Referència bibliogràfica
Lorenzo, C., Navazo, M., Díez, JC, Sesé, C., Arceredillo, D., Jordá Pardo, J., "New human fossil to the last Neanderthals in central Spain (Jarama VI, Valdesotos, Guadalajara, Spain )". Journal of Human Evolution. 2012. DOI: 10.1016/j.jhevol.2012.03.006.
technorati tags: human fossils , neanderthals , dit pulgar , peu , paleoantropología , clima , fracturación27 Abr, 2012
Una nova hipòtesi ecològica planteja que Homo sapiens va provocar un genocidi neandertal aconseguint extingir aquesta espècie
Els Homo neanderthalensis haurien estat part dels grans mamífers potencialment perseguits com a preses per la nostra espècie, com va passar amb la megafauna del Quaternari
El plantejament és objecte d’un article que publica la prestigiosa revista Quaternary International
El mecanisme de l'extinció dels neandertals és un tema polèmic de gran interès entre la comunitat científica. Ara, dos investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Bienvenido Martínez-Navarro (paleontòleg) i Policarp Hortolà (biòleg) aporten a aquest debat una nova hipòtesi de treball integradora, basada principalment en dades ecològiques i etològiques, segons la qual els Homo neanderthalensis haurien estat molt probablement víctimes d’un genocidi provocat per l’Homo sapiens.
Des d’aquest punt de vista, els autors consideren que els neandertals haurien estat una presa més en la cacera dels membres de la nostra espècie, en el ben entès de que en aquest món tot s’aprofita, sigui matant per consumir, o bé, per acabar amb la competència. Des d’un punt de vista més ecològic, amb els neandertals hauria passat el mateix que amb la megafauna del quaternari (mamuts, rinoceronts llanuts, megateris sud-americans, etc.), que va desaparèixer per la pressió dels sapiens. Així ho recull la prestigiosa revista Quaternary International en un article recent que signen els dos investigadors esmentats.
Bienvenido Martínez-Navarro (esquerre) amb Policarp Hortolà, autors del treball, amb una rèplica de crani de neandertal - Gerard Campeny / IPHES
Pels autors, i des del punt de vista de l'estratègia de competència ecològica dels consumidors de carn, “qualsevol mort del competidor o la seva depredació, sigui amb el consum de la presa o no, té dos avantatges: primera, a menys competidors, més preses disponibles, i segona, a més preses disponibles (incloent en aquesta categoria altres consumidors de carn, com ara els neandertals), menys competidors”, explica Policarp Hortolà. “Aquesta estratègia no és un comportament humà distintiu, sinó que està generalitzada entre els mamífers carnívors, quan dues espècies es superposen”, observa el mateix investigador. “Som una espècie única, però de cap de les maneres una espècie separada del món natural”, complementa Martínez-Navarro.
Expansió geogràfica
La competència entre els humans anatòmicament moderns i els neandertals no ha estat demostrada. No obstant això, “l’expansió geogràfica de l’Homo sapiens -indica Bienvenido Martínez-Navarro- sembla haver conduit a una rivalitat directa que va portar a l'extinció neandertal”. En aquest sentit, el registre paleontològic i les dades cronomètriques obtingudes a la Grotta del Cavallo (sud d'Itàlia) confirmen una ràpida dispersió dels humans moderns a través d’Europa abans de la desaparició d’Homo neanderthalensis. “Un exemple de possible competència pels recursos entre neandertals i sapiens es troba en l'àrea limitada que comprèn l’abric neandertal de Mezzena Riparo i la Grotta di Fumane proto-aurinyaciana (nord d'Itàlia)”, hi afegeix l’esmentat paleontòleg.
En l’estudi que ens ocupa, fonamentalment s’indica que molt possiblement els neandertals es van extingir per les mateixes causes que la megafauna, ja que aquestes espècies tenen una molt baixa taxa de reproducció i, sotmeses a la pressió cinegètica d'un supercazador forà amb tecnologia avançada com era l'Homo sapiens, s'anaven extingint gradualment. A més, cal tenir en compte que la taxa de reproducció d'Homo neanderthalensis era molt baixa, com en totes les espècies d'homínids i com en la megafauna. “Per això, en competència amb Homo sapiens, estava condemnat a l'ocàs”, subratlla Bienvenido Martínez-Navarro.
Tecnologia
Així, els neandertals van ser part dels grans mamífers potencialment perseguits com a preses per la nostra espècie, de la mateixa manera que, històricament, encara ho són els orangutans, els goril.les i els ximpanzés, tots ells membres de la nostra pròpia família taxonòmica. “El més possible és que el mateix fenomen succeís cada vegada que una espècie del gènere Homo tecnològicament més evolucionada es va superposar a una altra tecnològicament menys avançada, com ara l’Homo erectus o l’Homo floresiensis”, indica Policarp Hortolà.
Ambdós admeten que encara que en l'etapa actual de coneixement del registre arqueològic, el principal supòsit d’aquesta recerca només pot ser considerat com una hipòtesi de treball, “el que dóna sentit a l'explicació suggerida (el genocidi neandertal degut a la matança i/o depredació com a part habitual de l'estratègia de la competència dels sapiens) és conseqüència del nostre secular comportament com un primat carnívor territorial i social”.
Referència bibliogràfica
Hortolà, P., Martínez-Navarro, B., 2012. "The Quaternary megafaunal extinction and the fate of Neanderthals: An integrative working hypothesis". Quaternary International. Doi:10.1016/j.quaint.2012.02.037
technorati tags: extinció neandertals , competència , carnívors , tecnologia , dispersió humans , ecologia , megafaunal , quaternary , Neanderthals26 Abr, 2012
Presentació científica internacional del Camp dels Ninots com un jaciment excepcional per saber com era Europa fa 3,2 milions d’anys
La revista Geologica Acta publica un article on se’l defineix com un nou Konservat-lagerstätte, és a dir, com una instantània del passat, la Pompeia del Pliocè
Les condicions geològiques particulars el va fer ideal per a la conservació de restes fòssils
Es tracta alhora del primer article científic d’impacte sobre aquest registre paleontològic
Portada de la revista Geologica Acta dedicada al Camp dels Ninots
La revista Geologica Acta ha publicat un article en el qual es defineix El Camp dels Ninots (Caldes de Malavella) com un Konservat-lagerstätte, nom alemany que s’utilitza per definir un tipus de jaciments amb un estat de preservació excepcional, és a dir com si fos una fotografia d’una instantània del passat, la Pompeia del Pliocè. En aquest cas concret, del Pliocè a Europa, sent un indret referent per saber com era aquesta àrea geogràfica fa 3,2 milions d’anys, ja que les condicions geològiques particulars el va fer ideal per a la conservació de restes fòssils. Es tracta alhora del primer article científic d’impacte que es publica sobre El Camp dels Ninots, on l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa un projecte de recerca des de l’any 2003.
Bòvid en connexió anatòmica descobert durant la campanya del 2005
En aquest article, que porta per títol “A new key locality for the Pliocene vertebrate record of Europe: the Camp dels Ninots maar (NE Spain)” (Una localitat nova clau pel registre fòssil de vertebrats a Europa durant el Pliocè: el maar del Camp dels Ninots, NE Espanya), s’incideix en les condicions geològiques particulars, que corresponen a una sedimentació lacustre dins d’un maar (volcans a l’interior dels quals s’ha format un llac), el va fer ideal per a la conservació de restes fòssils.
Una fulla de pollancre fossilitzada
En aquest sentit cal assenyalar que des que l’IPHES va efectuar la primera campanya d’excavació, l’any 2003, fins la campanya del 2010, que reflecteix l’article, s’havien posat al descobert cinc macrovertebrats en connexió anatòmica, que van incrementar la xifra fins a set durant l’estiu del 2011. Exactament s’han trobat tres bòvids de l’espècie Alephis tigneresi, un rinoceront ( Stephanorhinus jeanvireti) i un tapir (Tapirus arvernenis), així com restes aïllades d’altres espècies. A més, s’han identificat un mínim de cinc individus de tortuga (Mauremys leprosa), diverses d’elles en connexió anatòmica, sumant un total de 280 restes i unes 7 més de senceres, descobertes posteriorment a la redacció de l’article.
Reunió científica al Camp dels Ninots el març de 2011. D'esquerra a dreta, a primera fila, el segon és Francesc Burjachs; el quart, Jan Van der Made; a la seva dreta, una mica enrere, Gerard Campeny, Oriol Oms, i tanca cercle Bruno Gómez. Tots ells són signants de l'article
Al Camp dels Ninots també s’ha documentat el rosegador Apodemus atavus i, pel que fa als amfibis, més de 20 granotes verdes (Pelophylax cf. Perezi), la majoria en connexió anatòmica; el tritó palamt Lissotriton aff. helveticus i l’ofegabous (cf. Pleurodeles sp.), molts d’ells en connexió anatòmica. També s’han localitzat peixos d’aigua dolça (cf. Leuciscus).
D’altra banda, la coexistència del rinoceront Stephanorhinus jeanvireti amb el bòvid Alephis tigneresi fa pensar en una edat pel Camp dels Ninots de 3,2 milions d’anys.
Les dades que proporciona el Camp dels Ninots, a part de ser un dels registres fòssils més ben conservats d’Europa per aquesta període i mes rics en les espècies documentades, han permès estendre el rang biogeogràfic de varies espècies com són el rinoceront Stephanorhinus jeanvireti, el tapir Tapirus arvernensis i la granota Mauremys leprosa a la Península Ibèrica, en unes àrees geogràfiques on s’ignorava la seva existència. A més, la presència de la tortuga Mauremys leprosa i la granota Pelophylax perezi en el Camp dels Ninots constitueixen el registre més antic d’Europa per aquestes dues espècies. Fins el seu descobriment al Camp dels Ninots es pensava que aquestes dues espècies apareixien a Europa durant el Pleistocè.
Pel que fa a la tafonomia (procés de fossilització) els esquelets recuperats indica que no hi ha hagut cap procés erosiu greu que hagi alterat els esquelets. El fet que hagin quedat dipositat al fons del llac sembla que hagi tingut lloc en aigües anòxiques (sense oxigen), un fet que ha permès la bona conservació de les restes.
En definitiva, podem dir que el Camp dels Ninots és un jaciment comparable a d’altres maars com és el de Messel d’Alemanya de l’Eocè (50 milions d’anys).
Referència bibliogràfica
Gómez de Soler, B., Campeny Vall-Llosera, G., Van der Made, J., Oms, O., Agustí, J., Sala, R., Blain, HA., Burjachs, F., Claude, S., García Catalán, S., Riba, D. & Rosillo, R. (2012). A new key locality for the Pliocene vertebrate record of Europe: the Camp dels Ninots maar (NE Spain). Geologica Acta. doi: 10.1344/105.000001702.
technorati tags: bòvids , fauna , Pompeia , Pliocene , vertebrate , maar , geologia , sedimentació , publicacions , conservació24 Abr, 2012
Els neandertals que van viure a la Cova del Gegant, al massís del Garraf, fa entre 49.000 i 60.000 anys van gaudir d’un clima mediterrani
L’estudi dels microvertebrats descoberts en aquesta cavitat demostra, a més, que disposaven d’uns recursos paleoambientals que ja no es troben a la zona
Podcast sobre micromamífers i restitució paleoambiental
Un estudi realitzat sobre 148 fragments de microvertebrats identificats a la Cova del Gegant, al Massís del Garraf, a Sitges (Barcelona) demostra que fa entre 49.000 i 60.000 anys abans del present en aquesta zona predominava un paisatge caracteritzat per boscos de tipus obert amb un clima principalment mediterrani. La recerca, en la qual hi ha participat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) s’ha publicat recentment al Journal of Quaternary Sicence.
Fòssils de micromamífers de la Cova del Gegant. (A) Primer molar inferior dret de Microtus (Iberomys) cabrerae o talpó de Cabrera; (B) primer molar inferior dret de Microtus arvalis o talpó de prats; (C) primer molar inferior dret d'Apodemus sylavticus o ratolí de bosc; (D) quart premolar superior o primer molar inferior esquerra d'Eliomys quercinus o rata cellarda; (E) primer molar superior esquerra de Rhinolophus ferrumequinum o rat penat gran de ferradura; (F) húmer de Myotis gr. myotis-oxygnathis o rat penat orellut gran-mitjà; (G) húmer de Miniopterus schreibersii o rat penat de cova - IPHES
Aquestes conclusions formen part d’una investigació més àmplia que té per objecte l’anàlisi de l’aprofitament dels recursos costers pels neandertals, un tema que ha suscitat molt d’interès durant els últims anys. La Cova del Gegant, a més, resulta especialment atractiva, perquè és un jaciment on s’ha descobert una mandíbula de neandertal datada en 52.3000 anys abans del present.
Les restes analitzades per a reconstruir el paleoambient d’aquella època han estat bàsicament amfibis, rèptils i micromamífers. “Amb aquest anàlisi hem pogut veure que durant el Pleistocè superior el paisatge dels voltants de la Cova del Gegant proporcionava uns recursos terrestres pels neandertals que no es troben actualment disponibles a la zona, com per exemple el rinoceront o el cérvol. El paisatge estava dominat per boscos de tipus obert junt amb un clima principalment mediterrani”, explica Juan Manuel López-García, signant principal de l’article i membre de l’IPHES; Hugo Blain és un altre investigador d’aquest institut que hi ha participat.
Juanma López, a Atapuerca, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre / IPHES
Curiosament, malgrat la proximitat a la costa que presenta la Cova del Gegant, no s’han trobat indicis de consum de recursos marins, cosa que no vol dir que no en prenguessin, però, possiblement, no els traslladaven a la cavitat. Aquesta és una de les principals diferències observades de la comparativa amb altres coves ocupades pels neandertals prop del mar, com la de Gorham’s cave a Gibaltrar. En aquest últim indret sí que s’ha registrat consum de mamífers marins pels neandertals.
La Cova del Gegant era un emplaçament molt apreciat per aquesta espècie ja que servia de refugi prop de la zona per on desplaçaven grans mamífers terrestres (rinoceronts, cavalls...) en el transcurs de les seves rutes migratòries entre el corredor de Llevant i el corredor de l’Ebre, així com amb el sud de França, garantint una bona font de recursos nutritius.
Referència bibliogràfica
López-García, J.M., et alter., 2012. "A coastal reservoir of terrestrial resources for Neanderthal populations in north-eastern Iberia: palaeoenvironmental data inferred from the small-vertebrate assemblage of Cova del Gegant, Sitges, Barcelona". Journal of Quaternary Science 27 (1): 105-113.
technorati tags: micromamífets , recursos , restitució paleoambiental , nenadertals , boscos , clima , resources , neanderthal , palaeoenvironmental , samall-vertebrate3 Abr, 2012
"Sota terra" descobreix un fogar de dimensions considerables a la Cova de les Teixoneres que fa trontollar les hipòtesis sobre aquest cavitat
Fins ara es pensava que els neandertals només feien servir aquest jaciment com un refugi puntual, però aquesta troballa confirma estades més llargues.
El fogar està ubicat al fons de la cavitat, en un lloc fosc, a diferència dels trobats anteriorment que estaven a l’entrada
Una vegada més, els neandertals se'ns mostren com uns éssers amb una alta diversitat comportamental
VÍDEO del capítol Coves de Toll: hienes, ossos i neandertals
web, bloc, twitter i Facebook per estar al dia de la sèrie - Implicació de l'IPHES
L’equip de “Sota terra” ha posat al descobert un fogar de dimensions considerables, (d’aproximadament uns 75 cm de diàmetre) al fons de la Cova de les Teixoneres durant els tres dies de treball realitzat a les Coves del Toll, a Moià (Barcelona), amb motiu de la filmació del capítol Coves de Toll: hienes, ossos i neandertals de la segona temporada de la sèrie que es va emetre per primer cop diumenge 1 d’abril per TV3. A l'espera de continuar l’excavació aquest estiu, i poder-ne saber la seva funcionalitat, sembla que la troballa fa trontollar una mica les hipòtesis que fins ara es teníem d’aquesta cavitat, ja que només s’havien trobat indicis de presència de neandertals a l'entrada de la cova.
Dues imatges del fogar del fons de la Cova de les Teixoneres que es va posar al descobert durant la filmació del capítol de "Sota terra" dedicat a aquest jaciment - IPHES
“Això era lògic si penses que solament buscaven aixopluc”, comenta Jordi Rosell, arqueòleg de l’equip del “Sota terra” i codirector de les excavacions que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa a les Coves del Toll des de fa 8 anys. “A l'entrada estàs arrecerat, tens llum i pots continuar fent les teves activitats domèstiques normals, però dins les coves solament hi ha foscor i humitat”, observa Jordi Rosell.
Alternança humans i carnívors
“A més, durant les prospeccions efectuades en anys anteriors a l'interior solament ens proporcionaven material de caus de carnívors”, hi afegeix el mateix investigador. En canvi, durant el rodatge del “Sota terra” a les Coves del Toll, que inclou la Cova de les Teixoneres, “buscant restes d'aquests animals i de les seves preses, vam confirmar que els neandertals també s'establien al fons, ja que vam localitzar un gran fogar amb la qual cosa podem confirmar no solament la presència freqüent d'aquests homínids, sinó també l'alternança dels grups humans amb els carnívors en l'ús de la cova. Això obre noves perspectives a l'excavació, ja que ens haurem de plantejar nous objectius per entendre millor l’ocupació de la cavitat i la relació entre els grans carnívors socials i els homínids. En esperen, doncs, moltes emocions arqueològiques en les pròximes campanyes”, apunta Jordi Rosell.
Mandíbula de hiena trobada també durant el rodatge de "Sota terra" - Cedida TV3
Fins ara s’havia interpretat que la Cova de les Teixoneres representava un refugi pels neandertals que es desplaçaven per la Catalunya central, com un motel de carretera. “Segons pensàvem, eren grups petits que es situaven a l'entrada de la cova, ja que realment no tenien interès en ocupar-la, però a la vista del fogar que hem trobat, la dinàmica canvia”, afirma el mateix arqueòleg.
Més que una parada en el camí
El codirector de les excavacions a les Coves del Toll comenta: “El que pensem, per tant, és que a la cova de les Teixoneres hi ha múltiples dinàmiques desenvolupades cadascuna en un temps diferent. Així, els óssos de les cavernes la feien servir per hivernar; les hienes i altres carnívors l'utilitzaven com a cau i paridor per als seus cadells, i els neandertals hi establien les seves parades durant els seus trajectes”.
Aquesta era la dinàmica natural que havíem documentat l’equip de l’IPHES als diferents nivells excavats. Però el nou fogar, situat al punt més fosc i intern de la cova, “no sabem –relata Jordi Rosell- exactament que significa. Encara fa falta excavar-lo, però apunta que, algun cop, com a mínim un grup de neandertals va fer servir la cova per alguna cosa més que fer-hi una parada al camí.
El que està clar és que, una vegada més, els neandertals se'ns mostren com uns éssers amb una alta diversitat comportamental, molt al contrari del que alguns investigadors defensen. “Fins ara es parlava molt de que els neandertals sempre feien el mateix: la mateixa indústria, la cacera dels mateixos animals, els mateixos tipus d'ocupació... i que eren força invariables en el seu comportament”, assenyala Rosell. “Doncs bé, aquesta dualitat ocupacional a Teixoneres, és a dir, els nivells on solament hi ha grups viatgers i els nivells on hi ha grups probablement més estables, podria apuntar cap a aquesta variabilitat en la seva manera d'actuar en un mateix espai geogràfic”, conclou l’investigador de l’IPHES.
technorati tags: homínids , carnívors , neandertals , fauna , coves , competència , technology , faunal assemblages , subsistence strategies , paleoecology3 Abr, 2012
Valoració de la troballa de sediments a Sud-àfrica que demostrarien l'ús del foc fa un milió d'anys, per l'investigador de l'IPHES Jordi Rosell
Aquesta setmana s'ha publicat al PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences) un article en el qual els autors plantegen l'existència de l'ús controlat del foc al jaciment del Plistocè inferior de Wonderwerk Cave (provincia de Northern Cape,Sud-àfrica), amb una cronologia anterior al milió d'anys. Les proves que aporten, a través de la micromorfologia i d'elements macroscòpics (ossos cremats i carbons) semblen, en principi, bastant coherents.
Durant el seu discurs, els autors són conscients dels problemes per reconèixer estructures d'aquest tipus (fogars) més enllà dels 100.000 anys. Fins fa poc, les primeres evidències de l'ús controlat del foc se situaven a Europa durant el Plistocè mitjà i s'associaven a contextos axelians posteriors als 500.000 anys. Jaciments com Schöningen i Bilzingsleben, a Alemanya, Menez-Dregan i Terra Amata a França, Vértesszölös a Hongria o Beeches Pit a Anglaterra, així semblaven demostrar-ho.
Problemes de conservació
En els últims anys, el jaciment israelià, Gesher Benot Ya'aqov, semblava retardar la cronologia fins als 700.000 anys. Encara que ningú posa en dubte obertament l'ús del foc en aquest últim jaciment, els autors indiquen seriosos problemes de conservació, el que els porta a catalogar-los dins de la categoria de "Phantom hearths" (jaciment fantasma). Hi ha hagut altres investigadors que van suggerir fa dècades l'existència de fogars en jaciments africans més antics del milió d'anys, però aquests van ser desestimats fa temps per falta d'evidències clares. Des d'aquest punt de vista, per tant, la cova de Wonderwerk podria representar el cas més antic de l'ús del foc.
Certa prudència
Respecte al treball presentat, el desplegament de dades i tècniques utilitzats és excel·lent i les conclusions convincents. De tota manera, per fer una valoració general és necessari utilitzar la dada amb una certa prudència: En primer lloc, tornem al problema general dels fogars fantasmes caracteritzats per acumulacions de material cremat i no cremat en un mateix punt, la qual cosa podria respondre també a restes produïdes per incendis naturals i posteriorment agrupats per diversos fenòmens, com ara l'aigua.
En segon lloc, sembla que és un fet aïllat en el context del Plistocè inferior d'Àfrica. Si es tracta d'un ús controlat del foc regular i sistematitzat, el normal seria trobar fogars en bona part dels jaciments d'aquesta cronologia o posteriors. A l'Àfrica, els fogars més antics, si s'exceptuen aquests, tenen una cronologia de 200.000 anys o menys. Amb això, no es nega l'existència de llars a Wonderwerk, però a l'espera de més dades, tampoc es pot considerar que els homínids de fa més d'un milió d'anys a l'Àfrica subsahariana usessin el foc de manera habitual com ho van fer els homínids del Plistocè mig tardà.
A la Península Ibèrica, l'ús controlat del foc es remunta a aquestes cronologies post 500.000 anys. El jaciment més important en aquest sentit és la Cova del Bolomor, (la Valldigna, València). Aquest jaciment presenta una seqüència estratigràfica de 17 nivells datats aproximadament entre els 350.000 i els 100.000 anys amb clares evidències de l'ús del foc. Això el situa a l'altura dels jaciments europeus anteriorment citats. També s'han trobat restes de llars a Sant Quirze del Riu Pisuerga (Palència) pertanyent al mateix període.
Referència bibliogràfica
Berna, F., et alters., 2012. "Microstratigraphic evidence of in situ fire in the Acheulean strata of Wonderwerk Cave, Northern Cape province, South Africa". PNAS. Doi:10.1073/pnas.1117620109
technorati tags: foc , prehistòria , jaciments , Archaeology , archeological sites , spatial patterning26 Mar, 2012
La prestigiosa revista Quaternary International avala la importància de l'Abric Romaní amb l'edició d'un número especial sobre els neandertals
L'eix central són les dades obtingudes en aquest jaciment de Capellades, un referent mundial per conèixer els comportaments de subsistència d'aquesta espècie
Queda clara la complexitat del comportament d'aquests homínids que posseïen, per exemple, unes estratègies de caça molt sistematitzades
La prestigiosa revista Quaternary International ha publicat un número especial sobre els neandertals que té com a eix central les dades obtingudes a l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona), ja que l'estudi d'aquestes societats no es pot entendre sense tenir en compte el projecte de recerca que l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa en aquest jaciment, els treballs dels quals dirigeix l'arqueòleg i director d'aquest centre de recerca Eudald Carbonell des de fa més de 30 anys.
L'Abric Romaní és un dels jaciments de Paleolític mitjà més rellevants, amb una seqüència ben estudiada que mostra més de 30.000 anys d'ocupació pels grups de neandertals. Així ho avala l'edició del número 247 de la revista Quaternary International que porta per títol “The Neanderthal Home: spatial and social behaviours”. En aquest volum monogràfic es recopilen les contribucions més importants presentades en el congrés internacional que amb el mateix nom, i organitzat per l'IPHES, en el marc de les activitats de celebració del centenari del descobriment del jaciment de l'Abric Romaní, va tenir lloc a Tarragona entre els dia 6 i 9 d'octubre del 2009, reunint a més de 60 especialistes en l'estudi dels comportaments de les poblacions de neandertals.
Editat per M.Gema Chacón, Manuel Vaquero i Eudald Carbonell, tots ells arqueòlegs investigadors de l'IPHES, aquest volum agrupa les 27 contribucions principals que va propiciar aquest congrés, que va ser, al seu torn, una oportunitat perfecta per discutir l'estat de la de la investigació sobre els neandertals i proporcionar noves dades sobre el comportament i l'organització espacial i social d'aquesta població humana extingida.
Dues imatges de la visita que els participants al workshop sobre l'Abric Romaní realitzat el 2009 a Tarragona van efectuar al jaciment - Jordi Mestre / IPHES
Els àmbits temàtics que s'aborden en l'article són: el context neandertal, que inclou la cronologia, la genètica, la paleoecologia i la geoarqueologia, els conjunts arqueològics amb les seves restes faunístiques i lítiques, així com distribució espacial dels mateixos, els patrons de ocupació i les estructures identificades en els jaciments, fent especial èmfasi en el paper de les llars en l'organització de les activitats, comportament i formes de vida dels neandertals, i el jaciment de l'Abric Romaní i la posada al dia dels últims descobriments.
Amb aquestes aportacions queda clara la complexitat del comportament d'aquesta espècie, ja que s'observen moltes similituds amb els sapiens, per exemple, en els processos de carnisseria i organització de l'espai. En els últims quinze anys, un nombre creixent de treball arqueozoològics ha demostrat que les últimes poblacions d'Homo neanderthalensis subsistien principalment d'animals herbívors que ells mateixos caçaven, procedents d'una àmplia varietat d'entorns.
Això implica "l'existència d'unes estratègiques de caça molt sistematitzades, que comporta tota una cadena d'operacions complexes i especialitzades des que es planifica la captura de l'animal fins al seu consum", explica Eudald Carbonell, director de l'IPHES. El mateix científic ha remarcat la importància del foc: "L'evolució dels neandertals està molt lligada a l'ús d'aquest. Així, entorn a les llars s'estructurava l'espai i s'organitzava la vida quotidiana, ja que hem comprovat que en funció de la mida del llar, el lloc on estava ubicat, les restes d'indústria lítica associades, etc, complia una funció o una altra, com ser un foc principal o secundari del campament, si s'usava fonamentalment per coure aliments o per il·luminar, els treballs que es realitzaven en seu entorn, el temps d'ocupació de l'abric i el nombre de membres que podien integrar les diferents bandes d'homínids, entre altres qüestions. En aquest sentit, el que hem documentat a l'Abric Romaní és un referent".
Excavacions a l'Abric Romaní la campanya passada - Gerard Campeny/IPHES
En els últims anys, els comportaments de les poblacions de neandertals s'estudien aplicant noves metodologies i des d'un enfocament transdisciplinar. A això cal afegir les excavacions sistemàtiques sobre llarga seqüències estratigràfiques i grans superfícies que es duen a terme, com és el cas del jaciment Abric Romaní. A més, cal tenir en compte els avenços proporcionats pels sistemes de datació i de la informació procedent de la investigació paleoantropològica i paleogenètica, sobretot en relació amb l'extinció d'aquestes poblacions i l'arribada de l'Homo sapiens. Amb tot això s'està obtenint molta informació d'alta resolució per a la reconstrucció de les activitats de subsistència i del repartiment del registre arqueològic produït per aquests grups humans.
Referència bibliogràfica
Chacón, M. G., Vaquero, M., Carbonell, E., 2012. “The Neanderthal Home: spatial and social behaviours”. Quaternary International 247: 1-9.
Burjachs, F., López-García, J.M., Allué, E., Blain, H.-A., Rivals, F., Bennàsar, M., Expósito, I. (2012) “Palaeoecology of Neanderthals during Dansgaard-Oeschger cycles in northeastern Iberia (Abric Romaní): From regional to global scale”. Quaternary International 247: 26-37.
Courty, M.-A., Carbonell, E., Vallverdú Poch, J., Banerjee, R. (2012) “Microstratigraphic and multi-analytical evidence for advanced Neanderthal pyrotechnology at Abric Romani (Capellades, Spain)”. Quaternary International 247: 294-312.
Rosell, J., Cáceres, I., Blasco, R., Bennàsar, M.L., Bravo, P., Campeny, G., Esteban-Nadal, M., Fernández-Laso, M.C., Gabucio, M.J., Huguet, R., Ibañez, N., Martín, P., Rivals, F., Rodríguez-Hidalgo, A., Saladié, P. (2012) “A zooarchaeological contribution to establish occupational patterns at Level J of Abric Romaní (Barcelona, Spain)”. Quaternary International 247: 69-84.
Vallverdú, J., Alonso, S., Bargalló, A., Bartrolí, R., Campeny, G., Carrancho, Á., Expósito, I., Fontanals, M., Gabucio, J., Gómez, B., Prats, J.M., Sañudo, P., Solé, Á., Vilalta, J., Carbonell, E. (2012) “Combustion structures of archaeological level O and mousterian activity areas with use of fire at the Abric Romaní rockshelter (NE Iberian Peninsula)”. Quaternary International 247: 313-324.
Vaquero, M., Chacón, M.G., García-Antón, M.D., Gómez de Soler, B., Martínez, K., Cuartero, F. (2012) “Time and space in the formation of lithic assemblages: The example of Abric Romaní Level J”. Quaternary International 247: 162-181.
technorati tags: neandertals , jaciments , arqueologia , homínids , comportament , prehistòria , social behaviours , Palaeoecology , occupational patterns , lithic assemblages24 Mar, 2012
L’IPHES investiga a Israel les eines més antigues de fora d’Àfrica elaborades pels homínids fa més d’un milió d’anys
Ho fa a proposta, i en col·laboració, d’un equip l'Institute of Archaeology de la Hebrew University of Jerusalem
És indústria lítica descoberta en la zona coneguda com el Corredor de Palestina, clau en els moviments expansius del gènere humà al llarg del temps
Un equip de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) format per Eudald Carbonell, Deborah Barsky, Robert Sala i Jordi Mestre va estar fa unes setmanes a l'Institute of Archaeology de l'Hebrew University of Jerusalem convidats pels professors Naama Goren-Inbar, Ofer Bar-Yosef i Gonen Sharon, amb l’objectiu d’analitzar les eines de pedra més antigues fora d’Àfrica elaborades pels homínids fa més d’un milió d’anys.
Eudald Carbonell, en primer terme, i Robert Sala, a le sinstal.lacions de l'Hebrew University of Jerusalem fa unes setmanes - Jordi Mestre/IPHES
“Aquesta estada té relació amb la revisió que el nostre equip està fent de les indústries arcaiques d'Àfrica i Proper Orient i llur expansió per Europa”, ha manifestat l’arqueòleg Robert Sala. “Prèviament, s'han fet estudis de material de Mode 1 d'Àfrica oriental i Europa i, en aquest cas, estàvem interessats en analitzar el material lític de dos dels jaciments claus en l'expansió del Mode 2 o Aixelià per Euràsia: Ubeidiya i Gesher Benot Ya'aqov”, ha indicat el mateix investigador. El Mode 2, a diferència del Mode 1 conegut també com a olduvaià, es caracteritza per l’elaboració d’uns instruments més complexos, entre els quals destaquen els bifaços.
Ubeidiya, excavat els anys setanta i vuitanta del segle passat, té una datació d'entre 1,2 i 1,4 milions d'anys i un conjunt molt ampli d'indústria lítica i fauna de grans mamífers que es troba entre els registres més vells de Mode 2 fora d'Àfrica. “En realitat, és el registre més ben considerat en la primitiva expansió”, ha comentat Robert Sala. “L’interès per aquest jaciment es focalitza en el fet que la tecnologia que mostra evidencia un trànsit i arrencada del Mode 2”, ha indicat.
Aprofitant l'estada a l'Hebrew University, Eudald Carbonell va impartir una xerrada sobre les primeres ocupacions humanes a Europa - Jordi Mestre/IPHES
Pel que fa a Gesher Benot Ya'qov, té una antiguitat de sobre 800.000 anys i correspon a una fase més recent d'expansió del Mode 2. “En aquest cas el Mode 2 ja està plenament desenvolupat i posseeix totes les seves característiques bàsiques i fonamentals”, puntualitza Robert Sala. Per la seva datació pot estar emparentat amb el Mode 2 que arriba a Europa occidental. “Com que tots dos jaciments estan situats a la vall del riu Jordà, que forma part del Corredor de Palestina, l'extrem nord de la Gran Falla Africana, són claus en els moviments expansius del gènere humà al llarg del temps”, hi ha afegit.
Més enllà dels dos jaciments principals, l’equip de l’IPHES va poder prendre contacte amb el material d'un jaciment de Mode 1 del sud d'Israel, el de Bizat Ruhama, elaborat amb una tecnologia molt simple i homogènia basada en la talla ortogonal i sobre enclusa.
El viatge va servir finalment, per conèixer les excavacions històriques del Paleolític israelià, doncs van visitar les coves del mont Carmel, en què destaquen Tabun i Skhul, excavades per Dorothy Garrod durant la primera meitat del segle XX, i les coves d'Amud i Zutiyeh, prop del mar de Galilea. Aquest darrer conjunt ha permès històricament situar la discussió de l'expansió d'Homo sapiens i la seva relació amb Homo neanderthalensis.
technorati tags: tecnologia , indústria lítica , herramientas , homínids , Archaeology , lithic technology12 Mar, 2012
Daten en 1,2 milions d'anys el jaciment de Fuente Nueva-3, a Orce
La revista Quaternary Research acaba de publicar un article en el qual es donen a conèixer les datacions absolutes per als jaciments d'Orce, com és el cas de Fuente Nueva-3, que arriba a una antiguitat de 1,2 milions d'anys amb el mètode combinat de Ressonància Paramagnètica Electrònica i Sèries de Urani sobre dents fòssils del Plistocè inferior (2,6-0.8 milions d'anys). El jaciment de Barranco León, també a Orce, presenta una associació faunística semblant, cosa que el situaria en una cronologia pròxima.
En ambdós jaciments l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) dirigeix des de fa un parell d'anys un projecte de recerca. En tot cas, l'article que es presenta està liderat pel CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre l'Evolución Humana), que és on s'han dut a terme les datacions, tot i que també signen dos investigadors de l'IPHES: Jordi Agustí i Bienvenido Martínez- Navarro.
El primer per l'esquerra, Bienvenido Martínez-Navarro, i al seu costat, Jordi Agustí, a Fuente Nueva 3. Son els dos investigadors de l'IPHES que participen en l'article - Jordi Mestre / IPHES
El treball, realitzat per un equip internacional i titulat "On the limits of using combined U-series/ESR method to date fossil teeth from two Early Pleistocene archaeological sites of the Orce area (Guadix-Baza basin, Spain)”, forma part de un projecte l'objectiu és desenvolupar el mètode ESR i la seva fiabilitat per datar jaciments del Plistocè inferior, i li ha permès obtenir una data absoluta d’1,2 milions d'anys d'antiguitat per al nivell arqueològic superior de Fuente Nueva-3, on es van trobar eines lítiques en associació amb restes faunístiques, incloent un esquelet gairebé complet de mamut. Les dades obtingudes permeten també datar de manera indirecta el jaciment de Barranco León, considerat com contemporani de Fuente Nueva-3 des del punt de vista de la biocronologia.
Distribució espacial de l'urani
La Ressonància Paramagnètica Electrònica, ESR, es va començar a utilitzar a mitjan la dècada de 1970 per determinar l'antiguitat d’espeleotemes trobats en coves japoneses, i és un dels pocs mètodes absoluts que hi ha avui dia per datar el Plistocè. Ara bé, hi ha molts factors que dificulten la seva aplicació per períodes molt antics, i en el cas de la datació de dents fòssils, un dels temes més crítics és determinar la incorporació i la migració de l'urani dins dels teixits dentals.
Campanya d'excavacions a Fuente Nueva 3, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre/IPHES
Referència bibliogràfica
Duval, M., Falguères, C., Bahain, J., Grün, R., Shao, Q., Aubert, M., Dolo, J. M., Agustí, J., Martínez-Navarro, B., Palmqvist, P. & Toro-Moyano, I. (2012). “On the limits of using combined U-series/ESR method to date fossil teeth from two Early Pleistocene archaeological sites of the Orce area (Guadix-Baza basin, Spain)”. Quaternary Research, (0) doi:10.1016/j.yqres.2012.01.003.
technorati tags: palentologia , homínids , mamuts , human evolutions , dispersions humanes , dataciones , Plistocè , fòssils , dents , urani30 Gen, 2012
El menú dels homínids d'Atapuerca i Bolomor, fa més de 300.000 anys, ja incloïa una gran varietat de preses
El repertori era molt ampli: processaven tant espècies de gran mida, com elefants o rinoceronts, fins a altres més petites, cas dels conills, aus i tortugues
L'adaptació al medi, el patró ocupacional i la diversitat comportamental van afavorir aquesta capacitat
Així es demostra en una tesi doctoral presentada a
A la taula, Ruth Blasco, el dia de la defensa de la tesi a la URV - Jordi Mestre / IPHES
Saber quan els homínids van començar a tenir una dieta diversificada i quins factors van intervenir perquè això es produís és un dels principals temes zooarqueològics de discussió actual a Europa. Una tesi doctoral presentada recentment a
Així s'ha vist que el seu menú era molt ampli, ja que processaven tant espècies de gran mida, per exemple elefants o rinoceronts, com altres més petites, cas dels conills, aus i tortugues. L'adaptació al medi, el patró ocupacional i la diversitat comportamental van afavorir aquesta capacitat.
Diferents exemples de restes de fauna estudiats en la tesi en les quals s'observen marques de tall i estries que avalen el consum per part dels homínids: a) incisions sobre una diàfisi medial d’Oryctolagus cuniculus (conill de bosc) procedent del subnivell XVIIc de la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna, València), b) diàfisi medial d'un húmer de còrvid procedent del subnivell TD10-1 de Gran Dolina (Sierra de Atapuerca, Burgos); c) marques de tall sobre una mandíbula d’Oryctolagus cuniculus procedent del subnivell XVIIc de la Cova del Bolomor, d) visió estereoscòpica de les estries antropogèniques sobre un húmer i la cara ventral de la closca (placa lateral) de Testudo hermanni (tortuga mediterrània) procedent del nivell IV de la Cova del Bolomor. IPHES
L'autora de l'estudi, Ruth Blasco, investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de
Excavacions al nivell TD10 de Gran Dolina, a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
Els materials estudiats en aquesta tesi, un total de 45.000 restes faunístiques, procedeixen del subnivell TD10-1 de Gran Dolina a Atapuerca, amb una antiguitat aproximada de 300.000 anys, i dels nivells XVII, XI i IV de
"Les dades obtingudes han permès observar una diversitat comportamental rellevant entre els grups humans tant de TD10-1 com de
Treballs d'excavació a Bolomor en una imatge d'arxiu - Cedida Equipo de Investigación de Bolomor
"Tant les ocupacions curtes com les relativament perllongades en el temps, semblen contenir una diversitat major d'espècies com a resultat dels múltiples esdeveniments que reflecteixen l'espontaneïtat d’aturades en el camí o, per contra, com a resultat de l'amplitud de recursos que comporta la permanència d'un grup en un mateix enclavament”, apunta Ruth Blasco.
Transformacions en la dieta
La mateixa investigadora considera que, en aquest sentit, és possible que hi hagi nombroses transformacions en la dieta dels grups humans que podrien arrencar des de moments molt primerencs. A partir de les dades obtingudes en aquesta tesi, els canvis en l'alimentació no semblen ser lineals en el temps i en l'espai, sinó que semblen estar condicionats per la diversitat comportamental, el patró ocupacional i les característiques pròpies del medi on es desenvolupen els diferents grups humans del territori europeu.
"Fins ara, els elements utilitzats per explicar el canvi en la dieta humana a partir del Paleolític superior a Europa i Pròxim Orient s'havien relacionat subseqüentment amb el Comportament Humà Modern i per tant amb Homo sapiens", assegura Ruth Blasco. No obstant això, diversos d'aquests elements semblen observar-se en alguns conjunts europeus del Plistocè mitjà i inicis del superior (pre-neandertals i neandertals). En aquest sentit, els elements faunístics que defineixen la "modernitat" en el comportament humà podrien estar presents des de moments primerencs a Europa.
Breu perfil
Ruth Blasco es va llicenciar en Història per
Codirectors de la tesi, l'autora, membres del tribunal i suplents. D'esquerra a dreta: Valentín Villaverde, Clive Finlayson, Jordi Nadal, Eudald Carbonell, Ruth Blasco, Josep Fernández Peris i Jordi Rosell. Jordi Mestre / IPHES
Posteriorment, va cursar el doctorat de Quaternari i Prehistòria a
Com a investigadora de l'IPHES participa en diferents projectes de recerca relacionats amb el comportament dels homínids del Plistocè mig liderats per l'arqueòleg Eudald Carbonell, director d'aquest centre. També forma part de l'equip d'investigació de Bolomor, adscrit al SIP (Servei d'Investigació Prehistòrica de
Ha realitzat nombroses publicacions relacionades amb
Ha realitzat els seus estudis predoctorals com a becària del programa FI de
30 Gen, 2012
Obtenen la cronologia completa del jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca, on es va descobrir l'espècie Homo antecessor
Els nous resultats permeten confirmar l'antiguitat del nivell on es van trobar per primera vegada restes del primer europeu, al nivell TD6, el 1994
Mai abans s'havia realitzat un estudi sistemàtic de tota la seqüència estratigràfica d'aquest jaciment, que aniria des de fa 1,2 milions d'anys a 200.000 abans del present.
Determinar la cronologia d'un jaciment és sempre una tasca complexa. Per afinar i assegurar-se que les dades obtingudes són certes es duen a terme estudis des de diverses disciplines i es contrasten els resultats, principalment dels estrats més rics des del punt de vista arqueològic. Així, per exemple, fins ara només es disposava de datacions puntuals de certs nivells de Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos), com TD6, on el 1994 es va descobrir una nova espècie, Homo antecessor, amb una antiguitat de 800.000 anys.
Davinia Moreno el dia de la presentació de la tesi a la URV amb el tribunal - Jordi Mestre / IPHES
Això ha canviat amb una tesi doctoral presentada recentment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que ha permès determinar per primera vegada, i de manera sistemàtica, l'antiguitat de tots els nivells de Gran Dolina, en un període que abastaria entre fa 1,2 milions d'anys i 200.000 abans del present. Els resultats són coherents amb el que es coneixia sobre els estrats ja analitzats anteriorment amb altres mètodes diferents a l'empleat ara, com el paleomagnetisme, la bioestratigrafia i la luminiscència (TL o IRSL) o ESR / U-Th.
Davinia Moreno pensa que la seva tesi és un primer pas per a un estudi molt més ampli - Jordi Mestre / IPHES
Concretament, l'autora de la nova tesi doctoral sobre Atapuerca, Davinia Moreno, ha utilitzat la tècnica de la Ressonància de Spin Electrònic aplicada a quars extret de sediments càrstics blanquejats òpticament (ESR-OB) pels raigs UV procedents de la llum solar. És a dir, que el contacte dels grans de quars amb els raigs UV de la llum solar, durant el transport del sediment, facilita l'alliberament dels electrons que han quedat atrapats a la mostra. D'aquesta manera, el "rellotge geològic" es posa a zero i el que es data al jaciment arqueològic correspon al moment de sedimentació del quars i no al de la formació d'aquest mineral.Això és un fet nou, doncs mai abans s'havia fet servir aquest mètode de datació per a contextos d'aquest tipus, encara que sí, i amb èxit, en entorns fluvials. "D'aquí, també, la importància dels resultats obtinguts amb aquesta recerca sobre Gran Dolina, doncs hem demostrat que és una tècnica vàlida en aquest tipus de sediments", afirma Davinia Moreno. Un entorn càrstic com el d'Atapuerca es caracteritza per un complex sistema de galeries en què els sediments procedents de l'exterior de la cova han quedat atrapats permetent amb això la conservació de les restes fòssils i, per tant, la formació dels jaciments arqueològics.
En plena feina de camp, datant a les terrasses fluvials del riu Arlanzón - IPHES
La datació per ESR avalua els efectes de la radioactivitat natural sobre la mostra que es vol estudiar. Es mesura l'energia absorbida per aquesta en funció de la quantitat de radiació a la qual ha estat sotmesa durant la seva història. "És a dir, que la mostra -explica la mateixa investigadora- és considerada com un dosímetre capaç de registrar i restituir la dosi absorbida procedent de les diferents radiacions ionitzants a les quals ha estat sotmesa. La radiació ionitzant és una forma d'energia capaç de desplaçar electrons dels àtoms o molècules de la matèria a la qual afecten, en aquest cas la nostra mostra. La quantitat de radiació registrada ens permet calcular l'antiguitat dels sediments".
Per Davinia Moreno, la seva tesi "no és més que el començament d'un treball molt més ampli que hauria de continuar per part de l'Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA). Les seqüències estratigràfiques de Galeria i Sima del Elefante haurien datar-se seguint el mateix protocol realitzat a Gran Dolina amb l'objectiu d'afinar el quadre cronostratigràfica de cada jaciment i poder fer correlacions entre els diferents nivells de cadascun d’ells ", assegura.
Nascuda a Saragossa, el 1981, Davinia Moreno es va llicenciar en Geologia a la Universitat de Saragossa, el 2005, amb la intenció d'especialitzar en Paleontologia. Durant els seus anys universitaris, la seva afició per aquesta disciplina la va portar a interessar-se pels jaciments d'Atapuerca fins que, durant el seu quart any de carrera, i gràcies a la Dra Glòria Conca, investigadora de l'EIA, va poder per primera vegada participar en les excavacions d'aquests jaciments. Les dues setmanes que va passar a Burgos en l'estiu de 2004 li van permetre conèixer als membres d'aquest grup científic i obtenir informació sobre el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s'imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) i de l'Àrea de Prehistòria d'aquesta universitat.
19 Gen, 2012
L'IPHES lidera un projecte internacional sobre tècniques de microscòpia que s’usen per estudiar fòssils prehistòrics
Ho fa en xarxa científica establerta amb equips del Natural History Museum, el British Museum, l’University College of London i l’University of Bradford
L’objectiu és avaluar la resolució de diferents tècniques microscòpiques per a millorar els protocols d’anàlisi.
Durant aquests dies, del 16 al 25 de gener, s’està portant a terme l’última acció d’aquest projecte
L'IPHES lidera un projecte internacional sobre tècniques de microscòpia emprades per estudiar la superfície d’eines de pedra i altres fòssils prehistòrics amb la finalitat d’avaluar-ne la seva resolució, veure com es poden complementar i millorar els procediments d’estudi. Ho fa en xarxa científica establerta amb equips d’Anglaterra com el Natural History Museum, el British Museum, l’University College of London i l’University of Bradford.
Membres de l'IPHES i experts anglesos en una sessió de treball - Andreu Ollé / IPHES
L’anàlisi microscòpica se centra en objectes arqueològics que poden aportar informació sobre processos bàsics per conèixer les estratègies de subsistència de les comunitats humanes prehistòriques, com són la utilització dels instruments lítics i el processament dels recursos alimentaris d’origen animal. “D’aquesta manera podem saber amb més exactitud, per exemple, com feien servir aquestes eines, quins animals processaven, com ho feien, etc”, apunta Andreu Ollé, investigador de l’IPHES que coordina aquest projecte.
Els sistemes de microscòpia que es comparen són: el SEM (Microscopi Electrònic de Rasteig), l’ESEM (Microscopi Electrònic de Rastreig Ambiental), el LSCM (Microscopi confocal de rastreig làser) i un l’Alicona 3D Infinite Focus imaging microscope.
Alguns membres de l'IPHES que participen en aquest projecte: Antonio Rodríguez mirant el microscopi, al seu costat Palmira Saladié. Darrera, Isabel Cáceres, en primer terme, i Lucía López-Polín - Andreu Ollé / IPHES
En aquest marc, del 28 de novembre al 2 de desembre tres membres de les institucions angleses abans esmentades van venir a l’IPHES, a Tarragona: Silvia Bello, antropòloga del Natural Histoy Museum; Simon Parfitt, paleontòleg del Natural History Museum i de l’University College of London, i Adrian Evans, traceòleg, de la University of Bradford.
“L’objectiu d’aquesta estada era presentar la metodologia de treball emprada a l’IPHES en les anàlisis tafonòmiques, zooarqueològiques i traceològiques”, comenta Andreu Ollé. “En aquest sentit es van fixar especialment en la col.lecció de fòssils humans canibalitzats de l’Edat del Bronze del jaciment del Mirador (Atapuerca), ja que els companys del Natural History Museum estan treballant també sobre diferents aspectes sobre aquesta pràctica”, explica el mateix investigador de l’IPHES.
Andreu Ollé impartint una xerrada a Anglaterra, en el marc de l'estada efectuada al desembre passat - IPHES
Per aquest motiu, “vam realitzar vàries sessions als microscopis electrònics del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la Universitat Rovira i Virgili (URV), on vam analitzar materials ossis i lítics arqueològics dels jaciments d’El Mirador, Gran Dolina i Galería, a Atapuerca, i també de Pakefield i Happisburgh, a Anglaterra. L’anàlisi de materials arqueològics es va completar amb la de peces experimentals, és a dir, rèpliques d’objectes arqueològics i restes faunístiques procedents d’experiments de carnisseria portats a terme a l’IPHES i que s’utilitzen com a patrons de referència..
Aprofitant la presència dels investigadors anglesos a l’IPHES, i en el marc del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la URV, es va celebrar una xerrada sobre l’ús d’una tècnica de microscòpia 3D aplicada a l’estudi de restes humanes dels jaciments anglesos de Gough’s Cave i Boxgrove, que va impartir Silvia Bello.
Posteriorment, de l’11 al 15 de desembre, 5 dels membres de l’IPHES (Andreu Ollé especialista en traceologia; Palmira Saladié, Isabel Cáceres i Antonio Rodríguez, experts en tafonomia i zooarqueologia, i Lucía López-Polín, restauradora) van viatjar fins al Natural History Museum per comparar els resultats obtinguts a Tarragona mitjançant el SEM i l’ESEM amb els propiciats pels microscopis confocal i Alicona 3D infinite focus, sempre sobre les mateixes mostres.
“S’ha vist que totes aquestes tècniques són complementàries. És a dir, la gran capacitat d’augments i de resolució d’imatge dels microscopis electrònics s’arrodoneix amb unes meravelloses prestacions quant anàlisi de textures, de perfils i de reconstrucció 3D dels altres aparells”, comenta Andreu Ollé. “La principal conclusió que podem extreure –puntualitza-, provisionalment, és doncs que l’estudi d’aquest tipus d’objectes requereix del coneixement i de l’ús combinat de diferents aparells de microscòpia”.
A més, els representants de l’IPHES van aprofitar la seva estada a Anglaterra per consultar la col·lecció de fòssils humans del Paleolític superior de Gough’s Cave, i d’altres de referència, tan experimentals com etnogràfiques. Alhora, van visitar les unitats de tomografia computeritzada, de microscòpia i de conservació del al Natural History Museum.
Silvia Bello durant al conferència que va oferir a la URV, a Tarragona - Andreu Ollé / IPHES
També van presentar al staff científic del NHM la xarxa de col·laboració creada en el marc dels programes PBR, així com alguns dels treballs realitzats als jaciments d’Atapuerca. Aquesta presentació es va materialitzar en un seminari organitzat pel Departament de Paleontologia i presentat pel Prof. Chris Stringer, que portava per títol Atapuerca under the microscope. Some applications on lithic microwear, taphomony and conservation.
Totes aquestes accions s’emmarquen en un projecte Batista i Roca (PBR) de l’AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca), “Microscòpia d'alta resolució aplicada a anàlisis traceològiques, tafonòmiques i zooarqueològiques”, coordinat per Andreu Ollé. Aquests ajuts pretenen afavorir la col·laboració científica entre centres catalans i de Gran Bretanya i Irlanda.
En aquest sentit, aquestes dues estades realitzades a les acaballes de 2011 han servit per consolidar la connexió entre l’IPHES i uns centres anglesos que són punters en els seus camps, “tot ampliant els contactes cap a noves disciplines, ja que fins ara la col·laboració s’havia centrat en qüestions de tecnologia lítica”, indica Ollé. Així s’impulsaran estudis compartits en aspectes com el canibalisme prehistòric, la funció dels instruments lítics dels primers europeus o els tractaments de conservació necessaris per a una bona pràctica científica.
Amb aquest projecte es dóna continuïtat a la relació científica iniciada arrel de dos projectes PBR anteriors (convocatòries del 2008 i del 2009), coordinats pel mateix investigador i l’Institute of Archaeology del University College of London, el Department of Prehistory and Europe del British Museum, el Department of Palaeontology del Natural History Museum i el Lithic Microwear Research Laboratory de la University of Bradford.
Durant aquests dies s’està portant a terme l’última acció d’aquest projecte, a la Universitat de Bradford. Del dia 16 al 25 de gener, Andreu Ollé, Josep Maria Vergès, Palmira Saladié i Antonio Rodríguez duen a terme una estada específicament dirigida a l’anàlisi simultània de mostres diverses amb el microscopi electrònic ambiental i amb el confocal, per tal d’avançar amb la comparació de la seva resolució.
1 Des, 2011
Neurones que retenen trets propis dels primers anys de vida a l’edat adulta, i amb una activitat elevada, podrien afavorir l’aparició de l’Alzheimer
Estan relacionades amb la memòria autobiogràfica, la planificació, la imaginació i la intel·ligència social
Aquest fet pot tenir en el futur implicacions terapèutiques i pot ajudar a entendre millor l’envelliment cerebral
Així es demostra en un estudi de l’IPHES publicat recentment a l’American Journal of Human Biology
Un estudi dut a terme per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) demostra que durant l'evolució cerebral humana s'ha produït una adaptació consistent en la retenció de característiques juvenils en l'edat adulta en neurones pertanyents a àrees d'associació del còrtex cerebral. Aquestes són les que integren els sentits i estan relacionades amb les funcions cognitives com la memòria autobiogràfica, la planificació, la imaginació i la intel·ligència social. Aquestes neurones, en el cas dels humans, i a diferència d’altres primats com els ximpanzés, mantenen a l’edat adulta una elevada activitat, plasticitat sinàptica (capacitat de formar noves connexions neuronals o modificar les ja existents) i activitat metabòlica (procés pel qual les neurones transformen la glucosa en energia per fer funcionar el cervell) que els hi pot causar stress oxidatiu afavorint l’aparició de malalties com l’Alzheimer. Aquesta constatació pot tenir en el futur implicacions terapèutiques i pot ajudar a entendre millor l’envelliment cerebral.
Imatge en la que es mostra el còrtex cerebral amb les diferents àrees primàries i d'associació dels humans - IPHES
Així es demostra en un estudi de l’IPHES publicat recentment a l’American Journal of Human Biology, que el signen Enric Bufill, neuròleg de l'Hospital de Vic i col·laborador d’aquest institut; Jordi Agustí, biòleg evolutiu i professor de investigació ICREA a l' IPHES, i Rafael Blesa, cap del Servei de Neurologia de l' Hospital de Sant Pau de Barcelona. Els tres investigadors han dut a terme una revisió bibliogràfica exhaustiva, no és un treball experimental, dels estudis realitzats en els últims anys sobre diferències entre cervells d'humans i primats no humans, tant del desenvolupament com funcionals, estructurals i d'expressió genètica.
Figura d'una neurona humana i les seves connexions (sinapsi) - IPHES
Durant el desenvolupament cerebral, en la infància, tots els mamífers presenten una elevada activitat i plasticitat sinàptiques en l'escorça cerebral, cosa que minva en forma important en arribar a l'edat adulta. En l'ésser humà també es dóna aquest fenomen, però en certes zones del còrtex cerebral, com el "brain 's default mode network" (la part que segueix en activitat mentre estem desperts però en repòs), aquesta disminució és poc important, per la qual cosa pot dir-se que “les neurones pertanyents a aquestes zones conserven característiques juvenils en l'edat adulta, cosa que es coneix com a neotènia neuronal”, afirma Enric Bufill.
El "brain 's default mode network" intervé en la capacitat de viatjar mentalment en el temps, és a dir en la planificació i la memòria, i també en la intel·ligència social, l’aprenentatge i la imaginació. “Considerem, per tant, que la retenció d'aquests trets neotènics neuronals a l'etapa adulta –afegeix- constitueix una important adaptació que es va produir durant l'evolució cerebral en els homínids i que va permetre un increment d’aquestes capacitats”.
El neuròleg Enric Bufill, coautor de l'estudi - IPHES
“L'altre sorpresa que ens vam emportar –prossegueix Bufill- va ser veure que les neurones que retenen aquestes característiques juvenils a l'edat adulta són també les que més aviat, i en major proporció, es veuen afectades quan sorgeix la malaltia de l’Alzheimer. Això es suggestiu de que aquesta malaltia, que per altra part és exclusivament humana, podria tenir una relació, directa o indirecta, amb l'augment d'activitat i plasticitat sinàptica i l'increment del metabolisme neuronal, cosa que podria tenir en el futur implicacions terapèutiques i que pot ajudar també a entendre millor l'envelliment cerebral, doncs la major activitat sinàptica implica un major metabolisme neuronal i, per tant, la possibilitat de patir un major estrès oxidatiu a mesura que avança l'edat. Diversos estudis han associat l’Alzheimer, i altres malalties neurodegeneratives, amb aquest tipus d’estrès i investigacions recents mostren que la major part de les lesions associades a la malaltia d'Alzheimer es produeixen en el "brain 's default mode network".
Aquestes malalties, exclusivament humanes, podrien ser, per tant, el preu a pagar per la nostra longevitat i les nostres avançades capacitats cognitives.
Referència bibliogràfica
Bufill, E., Agustí, J., Blesa, R., 2011. "Human Neoteny Revisited: The Case of Synaptic Plasticity". American Journal of Human Biology. 23: 729-739-284.
technorati tags: cervell , neurologia , Alzheimer , malaties degeneratives , bibliografia , sinapsis , Human Biology , memòria autobiogràfica , brain 's default mode network25 Nov, 2011
La prestigiosa revista Quaternary International mostra la importància del registre paleobiològic d'Andalusia dels darrers 5 milions d'anys
Així es constata en un volum especial que recopila les contribucions més importants donades a conèixer en un congrés mundial celebrat el 2009
La seva situació geogràfica és particularment rellevant per estudiar les possibilitats de dispersions faunístiques i florístiques entre Europa i Àfrica
The Quaternary of southern Spain: a bridge between Àfrica and the Alpine domain (El Quaternari del sud d'Espanya: un pont entre l'Àfrica i el domini Alpí) és el títol del volum 243 /1 de la revista Quaternary International (publicació oficial de l’Asociación Internacional del Cuaternario-INQUA) que s'ha donat a conèixer en un acte celebrat el divendres 25 de novembre al Parque de las Ciencias de Granada.
Dues imatges de la presentació del volum divendres 25 de novembre a Granada. A dalt, esquerra a dreta, els investigadors de l'IPHES Robert Sala i Bienvenido Martínez-Navarro amb la Directora General de Bienes Culturales de la Junta de Andalucía, Margarita Sánchez - Sergio Ros-Montoya
En ell es constata la importància del registre paleobiològic d'Andalusia dels darrers 5 milions d'anys, és a dir, del Plio-Plistocè, i es recullen les contribucions més importants donades a conèixer en el congrés anual de la SEQS (Subcomissió Europea d'Estratigrafia del Quaternari) realitzat a Orce i Lucena entre el 28 de setembre i el 3 d'octubre de 2009, organitzat pel paleontòleg Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) assignat a l’IPHES (Institut Català de Paleoeecología Humana i Evolució Social).
Precisament, aquest científic és un dels editors d'aquest volum juntament amb Isidro Toro, director del Museu Arqueològic de Granada, Paul Palmqvist, catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Màlaga, i Jordi Agustí, biòleg evolutiu, investigador ICREA a l'IPHES i responsable l'Àrea de Recerca d'aquest institut.
Situació particular
En aquest número especial de la revista Quaternary International es mostra la importància del registre del Plio-Plistocè d'Andalusia i les contribucions més rellevants del congrés per part de diversos científics de diferents punts d'Europa. Bienvenido Martínez-Navarro ha remarcat: "Andalusia té un importantíssim registre paleobiològic del Plio-Plistocè. La seva situació particular, a l'extrem sud-occidental de la ribera nord de la Mediterrània, molt proper a la costa africana, a només 14 km a l'estret de Gibraltar, fa d'aquesta regió un objecte d'interès científic per a estudis del Quaternari en diferents aspectes (geològics, paleoclimatològics, paleontològics, arqueològics, etc.). Aquesta situació geogràfica és particularment rellevant per estudiar les possibilitats de dispersions faunístiques i florístiques entre Europa i Àfrica, seguint aquesta ruta occidental".
D'esquerra a dreta, Bienvenido Martínez-Navarro, Isidro Toro, Robsert Sala i Jordi Agustí, quatre dels participants al volum, el primer i els dos últims esmentats, investigadors de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES
El mateix investigador ha especificat: "la conca de Guadix-Baza, i especialment el seu sector oriental, on es troba el municipi d’Orce, conserva una de les millors sèries continentals del Plio-Plistocè d'Europa, a més del més antic i ric registre arqueològic del continent. Així Vélez i el Salar, dos emplaçaments ubicats a Orce (coneguts en la literatura científica com l’Olduvai espanyol, per les seves grans similituds en el paisatge i en el registre arqueopolaentològic amb aquesta coneguda clotada est-africana), es troben, entre d'altres, el jaciment paleontològic probablement més espectacular del Quaternari d'Europa, tant pel seu registre com per les seves dimensions, la localitat de Venta Micena, d'una edat d'aproximadament 1,5 milions d'anys, a més dels jaciments arqueopaleontològics de Barranco León i Fuente Nueva 3 , de 1,3-1,4 milions d'anys, on han estat trobades les indústries lítiques més antigues d'Europa occidental. Aquest registre és seguit per altres jaciments arqueopaleontològics més recents a Huéscar, i a Cúllar. Són de destacar també les importants localitats del Plistocè en el sector occidental de la conca, al municipi de Fonelas
Geologia, microvertebrats...
Tot això i molt més es posa de manifest en aquest volum, que inclou 20 articles, començant amb tres treballs sobre diversos aspectes de la geologia de la conca de Guadix-Baza (José M ª García-Aguilar i Paul Palmqvist; Sila Pla-Pueyo i altres, i Oriol Oms i altres), tots ells mostrant importants noves dades sobre el Plio-Plistocè de la conca. Aquesta secció ve seguida per un estudi, basat en el registre dels micorvertebrats (amfibis i rèptils), per Hugues-Alexandre Blain i altres, que ajuda a interpretar les condicions paleoecològiques i paleoclimàtiques dels jaciments arqueopaleontològics de Barranco León i Fuente Nueva-3.
Excavacions a Barranco León, a Orce, dirigides per l'IPHES, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre / IPHES
Després van dos articles sobre el paradigmàtic jaciment de Venta Micena. El primer és un estudi clàssic sobre la sistemàtica dels búfals trobats al jaciment, que mostra l'important descoberta, per primera vegada en el Plistocè inferior d'Europa, del gènere Hemibos, un búfal d'origen indi, que es troba en el jaciment del nord de la Xina en Longdan, Hemibos gracilis, que és probablement la mateixa forma, o una molt propera, que la trobada a Venta Micena, per Bienvenido Martínez-Navarro i altres.
El següent article tracta sobre la paleobiologia de la hiena gegant supercarroñera Pachycrocuta brevirostris, que va ser la principal competidora per la carronya amb els homínids, que portaven eines primitives de tipus Olduvaiense, al llarg d'Euràsia, fins l'arribada d'uns homínids tecnològicament més avançats, amb una indústria de tipus Achelense, gairebé un milió d'anys després, per Paul Palmqvist i altres.
En un altre text s'estudien les indústries lítiques olduvaienses de Barranco León i Fuente Nueva-3, que representen algunes de les evidències més antigues de presència humana en el continent i es contribueix amb una rellevant informació sobre el comportament dels nostres avantpassats, a càrrec d'Isidro Toro i altres.
Així mateix s'inclouen quatre articles sobre el registre càrstic d'Andalusia. El primer mostra el nou jaciment del Plistocè inferior del Chaparral a Villaluenga del Rosario, que és molt ric en micro i en macromamíferos, signat per Francisco Giles-Pacheco i altres. El segon mostra el valor del jaciment del Plistocè mig i superior de la Cova de l'Àngel (Lucena), de la mà de Cecilio Barroso i altres. El tercer dóna una visió general sobre el jaciment de Las Palomas (Teba), amb noves indústries lítiques mosterianes associades amb un bon registre faunístic, tema que tracta Javier Medianero i altres. I el quart mostra una aproximació al paleoambient i la paleoclimatologia de la cova Gorham a Gibraltar, segons Juan Manuel López-García i altres.
El següent article dóna a conèixer el registre d'indústries lítiques durant el Plistocè migi superior a la vall del riu Guadalquivir, subscrit José Antonio Car-Gómez i altres.
Els treballs sobre el sud d'Espanya finalitzen amb un interessant estudi tafonòmic, sobre la formació dels jaciments, entre l'actual sistema del parc nacional de Doñana, i la seva comparació amb l'acumulació en el jaciment de Venta Micena, una tasca de Eloísa Bernáldez.
Finalment, el volum està compost per altres contribucions sobre jaciments d'altres regions d'Europa. Un d'ells versa sobre un estudi paleoantropològic que desenvolupa una aproximació probabilística sobre la variabilitat craniométrica del gènere Homo i les seves possibilitats de fer inferències sobre la primera dispersió humana fora d'Àfrica, per Juan Manuel Jiménez-Arenas i altres.
L'edició d'aquest volum ha estat possible gràcies a les institucions que van ajudar i finançar el congrés anual de l'INQUA-SEQS, començant per la Conselleria de Cultura de la Junta de Andalucía i seguint pel Ministerio de Ciencia e Innovación (projecte CGL2009-07.403 -E/BTE), la Diputación de Granada, els ajuntaments d'Orce, Lucena i Padul, l'IPHES, i l'Associació Bètica de Paleoecologia Humana - ABePH.
technorati tags: migracions , human evolution , publicaciones , tecnologia , indústria lítica11 Oct, 2011
Noves troballes neolítiques a les Coves de l’Espluga, a la Conca de Barberà
Permetran conèixer molts aspectes de les primeres societats agrícoles i ramaderes que habitaren la cova
S’han posat al descobert durant els treballs arqueològics motivats per les obres d’adaptació de les coves a la nova museografia amb que es dotaran
Les excavacions arqueològiques que s’han dut a terme aquest estiu a l’interior de la cova de la Font Major i de la cova de la Vila, que integren les anomenades Coves de l’Espluga, al terme municipal de L'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, han posat al descobert noves troballes neolítiques com eines de pedra i ceràmica. Els treballs s’han dut a terme sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). L’anàlisi d’aquests fòssils permetrà saber en què basaven la seva subsistència, quines eren les seves activitats quotidianes o, fins i tot, establir la periodicitat i usos que donaren a la cavitat.
Destral feta amb pedra polida - IPHES
“Pel considerable volum de material localitzat en una superfície no molt extensa, així com per les seves característiques, ens trobem davant d’un dels nivells arqueològics corresponents al neolític antic en cova més importants dels documentats a Catalunya. Alhora es tracta d’unes troballes que sens dubte completaran i donaran encara més relleu a la seqüència d’ocupacions coneguda de les Coves de l’Espluga”. afirma Marta Fontanals, codirectora de les excavacions juntament amb Patricia Martín i Juan Ignacio Morales, també membres de l’IPHES.
Els codirectors de l'excavació. A dalt, Marta Fontalans, al seu despatx, i a sota, Patricia Martin i Juan Ignacio Morales, a les Coves de l'Espluga - IPHES
Els treballs arqueològics han estat motivats per les obres d’adaptació de les coves a la nova museografia amb que es dotaran, i que actualment es troba en procés d’implementació. El nou projecte museogràfic, amb una inversió de més de 500.000€, i assessorat científicament per l’IPHES, representarà una remodelació total i inèdita del recorregut visitable de la cavitat, amb un discurs museogràfic totalment innovador que s’estendrà també a l’exterior de la cova, amb la recreació d'unes cabanes neolítiques i les activitats quotidianes que s’hi desenvoluparien.
Els 500.000 euros esmentats els ha atorgat la Dirección General de Bellas Artes y Bienes Culturales del Ministerio de Cultura del govern espanyol, dins de l'exercici pressupostari de l'any 2010. La resta del projecte, 11.387,74 euros és una aportació municipal a través del mateix Patronat de la Cova de la Font Major. I les millores que s'han incorporat durant l'execució del projecte, que pugen uns 45.000 euros més, també van a càrrec de l’esmentat patronat i del propi Ajuntament de l'Espluga de Francolí.
La tasca dels arqueòlegs s’ha centrat en diversos indrets de les esmentades cavitats, on ha estat especialment rellevant la intervenció que s’ha dut a terme en la zona propera al lloc on es calcula que fa aproximadament uns 10.000 anys s’ensorrà un revolt de la galeria principal. El despreniment ocasionà l’obertura a l’exterior d’aquest indret, i per tant, la divisió de la cova en dues cavitats. Així, el primer tram de l’antiga cavitat passà a anomenar-se de la Vila, mentre que la resta es continuà coneixent com de la Font Major.
El nou discurs museogràfic dissenyat per a la cavitat proposa comunicar de nou les dues parts de la cova, de manera que el públic no deixi de circular per la galeria principal i evitant així que hagi de sortir a l’exterior per poder continuar el recorregut per l’interior, com succeïa fins ara. Aquesta proposta, però, ha implicat rebaixar un paquet de sediment conservat entre les dues coves i part del nivell actual de circulació, a fi de generar l’espai necessari per permetre el pas de les persones entre les coves per dins d’aquestes.
Gràcies a les excavacions s’ha recuperat una seqüència on a la part superior s’hi han localitzat vestigis d’època romana, concretament diversos fragments de ceràmica la cronologia dels quals es determinarà en estudis més concrets.
També s’ha registrat un nivell intermedi potent, amb abundants materials arqueològics, formats bàsicament per indústria lítica (alguna d’ella feta mitjançant la tècnica del polit, com destrals), restes de fauna, indústria en os i ceràmica, que per les seves característiques, i especialment per la presència de fragments de ceràmica decorats amb aplicacions d’un tipus de petxina anomenada Cardium edule, així com per la troballa d’altres tipus decoratius, es podria inferir, de moment, l’existència d’ocupacions humanes a la cavitat durant el neolític antic, “en un període cronològic difícil de concretar fins a la conclusió de l’estudi acurat dels materials, però que es podria situar en algun moment entre fa 6.000 i 7.000 anys”, indica Marta Fontanals.
Aquesta dada, continua la investigadora de l’IPHES, “encara adquireix més importància si tenim en compte que s’ha pogut constatar que el paquet sedimentari descobert és extens i encara es troba conservat in situ en part de la cavitat. Això obre la possibilitat a l’obtenció de més materials arqueològics d’aquesta cronologia en excavacions futures, fet que permetria que les Coves de l’Espluga disposessin d’un dels millors registres associats a les primeres societats agrícoles i ramaderes de la Península ibèrica”.
Fragment de ceràmica trobat a L'Espluga de Francolí durant l'excaavció d'aquest estiu - IPHES
Per sota d’aquest nivell corresponent al neolític s’ha documentat un altre moment d’ocupació de la cavitat, en el qual s’ha recuperat també abundant fauna i indústria lítica. Tot i que l’absència de materials ceràmics associats a aquest registre podria fer pensar en la presència d’ocupacions paleolítiques, els estudis preliminars del registre, especialment de la indústria lítica, no propicia, de moment, afirmar aquest fet ni tampoc descartar que es tracti d’un nivell neolític. Con en el cas de l’estrat superior, es tracta d’un paquet arqueològic potent i extens.
Finalment, cal remarcar que els treballs arqueològics que s’hi han dut a terme no només han constatat diversos nivells sedimentaris que serviran per contrastar les dades sobre les ocupacions que fins ara es coneixien a la cavitat, sinó també per ampliar-ne considerablement el seu coneixement. Aquestes es remunten a fa uns 125.000 anys, amb la troballa de diverses restes òssies de rinoceront, cérvol, cavall i hiena. Sembla ser que posteriorment, en un moment indeterminat del paleolític mitjà, grups de neandertals haurien utilitzat la cavitat com a refugi, però seria durant el neolític antic quan es registra una ocupació més rellevant i perllongada.
Uns milers d’anys després, durant l’edat del bronze, es fa servir la cova com a amagatall d’objectes elaborats amb aquest material, entre els quals destaquen punyals i agulles. En el període ibèric antic, la troballa de diversos recipients ceràmics relacionats amb la celebració de rituals i cerimònies iniciàtiques, evidencien el desenvolupament d’aquestes pràctiques en un indret profund de la Cova de la Font Major. Així mateix, la localització de restes d’època romana i posteriors, posen de relleu que els homínids van sovintejar la cavitat per diferents motius fins pràcticament l’actualitat.
technorati tags: agricultura , ramaderia , ceràmica , eines de pedra , tecnologia , archeological sites
