17 Abr, 2012
Lectures per a aquesta primavera amb motiu de Sant Jordi
Coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Jordi us oferim una relació de títols que han publicat darrerament diferents membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), sigui en llibre col·lectiu o de manera individual. Esperem que siguin del vostre interès.
Creatividad y Neurociencia Cognitiva saber-ne més
Història de la Conca de Barberà. Les arrels del passat saber-ne més
Història de Tarragona en sis volums saber-ne més
Cómo la tecnología cambió mi vida saber-ne més
El futuro de la arqueología en España saber-ne més
El catalanisme evolutiu saber-ne més
Homínidos: las primeras ocupaciones de los continentes (2a edició) saber-ne més
technorati tags: publicacions , evolutió humana , patrimoni arqueològic , catalanisme , tecnologia , neurociència
10 Abr, 2012
Dues investigadores de l'IPHES, Marina Mosquera i Marina Lozano, participen en el llibre "Creatividad y Neurociencia Cognitiva"
El volum es presenta el dimecres 11 d'abril, a les 19 h, a l’Asociación de la Prensa de Madrid
En el marc de l'Año Internacional del Cerebro y Nacional de la Neurociencia, l'Instituto Tomás Pascual Sanz para la Nutrición y la Salud i el Centro Mixto Universidad Complutense-Instituto de Salud Carlos III de Evolución y Comportamiento Humanos presenten el dimecres 11 d'abril, a les 19 h, a l’Asociación de la Prensa de Madrid el llibre "Creatividad y Neurociencia Cognitiva". La publicació inclou textos de dues investigadores de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Marina Lozano i Marina Mosquera, que al seu dia ja van impartir dues conferències al seminari del mateix nom i que ha donat lloc al volum que s'acaba d'editar, en castellà i anglès. La primera científica esmentada es refereix a la lateralitat manual, o ús preferent d'una mà, i la segona, als orígens de la cognició.
RESUMS
Lateralidad manual de Homo heidelbergensis: La Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca Burgos), por Marina Lozano
La lateralitat manual (o ús preferent d'una mà) està molt ben establerta en la nostra espècie. No obstant això, encara no s'ha pogut determinar quina espècie va ser la primera a expressar-la, tot i que s'ha dut a terme una gran diversitat d'estudis des d'enfocaments molt diferents (paleoneurología, talla d'eines lítiques, zooarqueologia...).
La investigadora Marina Lozano - IPHES
Una de les millors maneres per determinar la lateralitat manual és observar als individus manipulant objectes de manera espontània. Òbviament aquest mètode no pot emprar-se en el cas d'homínids fòssils. No obstant això, cert tipus de desgast dental pot oferir-nos una evidència directa de quina mà va ser emprada de manera preferent pels homínids. Concretament, estem referint-nos a les estries culturals que apareixen a la superfície labial de la dentició anterior d'individus pertanyents a diverses espècies (Homo heidelbergensis, neandertals, Homo sapiens...). Aquestes estries són resultat de l'ús de la dentició com a tercera mà per a processar i manipular una gran diversitat de materials. La població d'Homo heidelbergensis de la Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca, Burgos) presenta aquest tipus de tret de desgast, a partir del qual hem pogut inferir un ús preferent de la mà dreta, fa 500.000 anys.
Del cerebro a los primeros enterramientos: la evolución de la cognición humana, Marina Mosquera
L'estudi de la complexitat cognitiva de l'ésser humà ha resultat ser un tema recurrent per l'interès social i s’ha enfocat des de tot tipus de disciplines. Però, què és la cognició? La paraula "cognició" significa coneixement i, alhora, el procés pel qual s'adquireix aquest coneixement.
Indubtablement, l'ésser humà posseeix un potencial cognitiu extraordinari. Però com i quan sorgeix aquesta capacitat durant l'evolució humana? La compartien ja altres homínids fòssils? L'enorme dificultat de respondre a aquesta qüestió és que la cognició inclou tot el que no és ni instintiu ni automàtic. No obstant això, resulta relativament fàcil reconèixer els comportaments i les activitats que incloem a la nostra complexitat cognitiva: racionalitat, llenguatge, música, filosofia, tecnologia, matemàtica, solidaritat, empatia ...
La investigadora Marina Mosquera - Jordi Mestre / IPHES
Tot això es fonamenta en tota una amalgama de característiques intrínseques al nostre organisme i a la seva relació amb l'exterior. No obstant això, si mirem detingudament aquesta llista i fem un esforç d'abstracció serem capaços de reduir aquesta allau d'activitats i comportaments a unes poques unitats subjacents a tot això: capacitat tecnològica, consciència, capacitat simbòlica i socialització de coneixements.
És la combinació d'aquests quatre potencials el que dóna a l'ésser humà el seu caràcter únic en la forma i grau de la seva complexitat. Prova d'això és que només a través del seu estudi podem centrar i enfocar el tema que tractem de cara a rastrejar les seves arrels en el passat, per conèixer quan i amb qui comença a aparèixer la complexitat cognitiva en l'evolució humana.
Referències bibliogràfiques
Lozano, M. (2012) Lateralidad manual de Homo heidelbergensis: La Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca Burgos) In: Perote Alejandre, A. y Martín-Loeches Garrido, M. (coord). (2012) Creatividad y Neurociencia cognitiva. Ed. Fundación Tomás Pascual y Pilar Gómez-Cuétara. 171-183
Mosquera, M. (2012) Del cerebro a los primeros enterramientos: la evolución de la cognición humana. In: Perote Alejandre, A. y Martín-Loeches Garrido, M. (coord). (2012) Creatividad y Neurociencia cognitiva. Ed. Fundación Tomás Pascual y Pilar Gómez-Cuétara. 185-206
technorati tags: publicacions , neurociencia , cerebro , neuroscience , lateralitat , cognition , brain28 Mar, 2012
Presentació d’un nou volum sobre la història de la Conca de Barberà, a Rocafort de Queralt
Dissabte 31 de març a les 20 h al local cultural de Rocafort de Queralt
La publicació inclou articles de diferents membres de l’IPHES
Història de la Conca de Barberà. Les arrels del passat és el títol del llibre que, coordinat per l’historiador i professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Antoni Carreras, es presentarà dissabte 31 de març a les 20 h al local cultural de Rocafort de Queralt. En aquest volum hi participen diversos membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Publicat per Cossetània Edicions, ha estat editat pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà amb la col·laboració del Centre d’Estudis d’aquesta comarca i de la Diputació de Tarragona.
Aquest és el segon volum de la Història de la Conca de Barberà, una obra que té per objectiu sintetitzar l’evolució històrica d’aquesta àrea geogràfica. En aquest cas, la temàtica va des dels orígens del poblament humà en aquesta comarca fins als temps de la romanització. D’aquesta manera es pot fer un recorregut per diferents etapes com el paleolític, el neolític, el calcolític, l’edat de bronze, la protohistòria i la romanitat. S’inclouen gràfics evolutius de diferents períodes i il·lustracions.
És important remarcar que la Conca de Barberà acull un bon grapat de mostres de primer nivell de l’art llevantí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A més, any rere any, és freqüent que especialistes de l’arqueologia, com membres de l’IPHES, que hi treballen en aquests indrets presentin importants troballes científiques sobre les primeres poblacions catalanes que es van desenvolupar per aquest territori. Així podem saber com vivien, quines eines elaboraven, què menjàvem, quins hàbitats ocupaven, en quin entorn, etc. Tot just l’estiu passat, l’IPHES va dur a terme una excavació a la Cova de la Font Major amb descobertes arqueològiques molt significatives i, d’altra banda, el mateix institut assessora en la nova museografia d’aquest indret.
Vies de pas per a humans i per a animals
Cal tenir en compte que les valls dels rius Francolí, Anguera, Corb i l’Alt Gaià han obert diferents vies de pas utilitzades per animals i éssers humans durant tots els temps. Com apunta Antoni Carreras en la introducció del llibre, “les diferents migracions, tant d’éssers humans com d’animals, des d’èpoques pretèrites, s’han desplaçat per aquestes valls a la recerca de nous recursos. Aquesta privilegiada situació no va trigar en ser aprofitada per l’ésser humà caçador recol·lector que establí els seus campaments al bell mig d’aquestes sendes. Amb el temps, aquestes vies foren el mitjà per on penetraren noves idees i canvis de mentalitats que transformaran profundament les formes de vida”.
Els articles que acrediten els membres de l'IPHES són els següents:
1) MANUEL VAQUERO:
- Tot el capítol del paleolític (pàgs.14-37, 43-46, 67-81, 91-101), llevat de l'apartat "La cova de la Font Major.." (pàgs. 38 i ss.) (GENERA, M.); "La Font Voltada...." (pàg 49 i ss.) (MIR, A).; "La balma de la Vall" (pàgs. 65 i ss.) (ADSERIAS,M.)
2) RAMON VIÑAS:
- Pintures rupestres postpaleolítiques (pàgs. 83-88), dins el capítol del paleolític;
-Les pintures rupestres del neolític-bronze (pàgs. 195-196), dins el capítol Del neolític a l'edad del bronze
-Les pintures rupestres protohistòriques:supervivència entorn al primer mil·lenni aC (pàgs. 246-247), dins el capítol de la Protohistòria
3) ANNA BALLESTEROS:
- L'entorn de la cova de la Font Major durant el neolític (pàgs. 121-126).
technorati tags: publicacions , art rupestre , neolític , protohistoria , excavacions , art llevantí , patrimoni de la humanitat , Heritage , Archaeology23 Mar, 2012
Presentació de la Història de Tarragona en sis volums, amb la participació de membres de l’IPHES
L’acte es fa divendres, 30 de març, a les 19,00 h., a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona , al carrer de Pere Martell, 2 d’aquesta localitat
Història de Tarragona en sis volum és el conjunt de llibres que es presenta divendres, 30 de març, a les 19,00 h., a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona, al carrer de Pere Martell, 2 d’aquesta localitat. És una obra que ha comptat amb la direcció editorial de Lluís Pagés i la direcció científica de Montserrat Duch.
Portada del primer volum
L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha participat activament en l’elaboració de part del primer volum, dedicat en part a la prehistòria i titulat Tàrraco clàssica i prehistòrica, coordinat per quatre professors de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona: Robert Sala, que és a més responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES; Jordi Diloli, Ricardo Mar i Joaquín Ruiz de Arbulo.
Robert Sala, coordinador del volum de prehistòria - Gerard Campeny /IPHES
Pel que fa a la prehistòria, es parla del marc geològic en què es va desenvolupar, com eren les primeres poblacions humanes del Camp de Tarragona, es presta especial atenció als neandertals i a l’arribada dels primers Homo sapiens a Europa, s’analitza com van ser les darreres societats caçadores i recol·lectores, l’art rupestre, el Neolític, la Tarragona abans dels ibers i l’època ibèrica.
En la redacció d’aquests textos hi ha col·laborat, per part de l’IPHES, Amèlia Bargalló, Joana Gabucio i Patricia Martin.
technorati tags: publicacions , arqueologia , Homo sapins , Camp de Tarragona20 Feb, 2012
Presentació del llibre Cómo la tecnología cambió mi vida, a Barcelona
Comenta el llibre perfil personal d’Eudald Carbonell a Facebook i a Twitter
Inclou el text “Del Homo sapiens al Homo exnovo", d'Eudald Carbonell
Cómo la tecnología cambió mi vida és el títol del llibre que es presenta dilluns 20 de febrer a els 19.30 h, a l’Auditori de Torre Telefónica, a Barcelona, editat per JdeJ Editors. Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) és autor d’un dels articles i un dels personatges que intervindran a l’acte, com és el cas del cuiner Ferran Adrià.
Portada
Concretament, “Del Homo sapiens al Homo exnovo” és el text que ha escrit Carbonell , juntament a una cinquantena d’experts d’àmbits molt diversos que donen a conèixer les innovacions tecnològiques i les seves diferents aplicacions socials esdevingudes per fer més fàcil i senzilla la nostra vida quotidiana.
En el seu escrit, Eudald Carbonell incideix en la tecnologia conscient, partint de la idea que actualment la Terra té una estructura nodular de comunicació que ens connecta com si fóssim un gran cervell. A més, remarca el fet de que ara estem hiperconnectats i la velocitat de connexió ens permet saber cada instant què succeeix.
Tenint en compte aquesta realitat, el director de l’IPHES analitza el procés pel qual hem arribat fins aquest punt. En aquest recorregut, que es remunta a l’Àfrica fa més de 2,5 milions d’anys, amb la creació de les primeres eines de pedra, la tècnica i el llenguatge han estat decisius, assegura Carbonell. Exactament, afirma, “han sigut la base de la nostra consciència operativa”.
El llibre, publicat per JdeJ Editores, compta amb el patrocini de Telefónica.
technorati tags: TIC , tecnologia , pensament , vida quotidiana , prehistòria , indústria lítica , eines de pedra , Communication , Social Media , cervell14 Feb, 2012
Taula rodona: Quin és el futur de l’arqueologia?
Dimecres 15 de febrer a les 18 h a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB)
Bloc sobre el llibre El futuro de la arqueología en España
Quin és el futur de l’arqueologia? Aquesta és la pregunta que intentaran respondre els participants a la taula rodona que se celebrarà dimecres 15 de febrer a les 18 h a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB), ubicada al carrer de Montalegre, 6.
Portada del llibre
Hi intervindran Ramon Ten, cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya; Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES); i les arqueòlogues M. Carmen Rojo (Universitat de Barcelona) i Alba Masclans (Universitat Autónoma de Barcelona). Moderarà el debat Jaime Almansa, editor del llibre El futuro de la Arqueología en España (2011), en el qual hi escriuen més de 45 professionals relacionats d’una manera o altra amb aquesta disciplina, entre ells els participants a la taula rodona.
Aquesta activitat forma part dels seminaris que organitza el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB per fomentar el debat i obrir perspectives entre els diferents camps de recerca de les tres àrees que l’integren. Es tracta de xerrades obertes a estudiants de grau, llicenciatura, màster, doctorands, investigadors, professorat i públic en general.
technorati tags: publicacions , human evolution , socialització , professions , formació , docència , recerca , excavacions , relacions laborals8 Feb, 2012
Presentació d’un nou volum sobre la història de la Conca de Barberà
Història de
Aquest és el segon volum de
Portada del llibre
És important remarcar que
Cal tenir en compte que les valls dels rius Francolí, Anguera, Corb i l’Alt Gaià han obert diferents vies de pas utilitzades per animals i éssers humans durant tots els temps. Com apunta Antoni Carreras en la introducció del llibre, “les diferents migracions, tant d’éssers humans com d’animals, des d’èpoques pretèrites, s’han desplaçat per aquestes valls a la recerca de nous recursos. Aquesta privilegiada situació no va trigar en ser aprofitada per l’ésser humà caçador recol·lector que establí els seus campaments al bell mig d’aquestes sendes. Amb el temps, aquestes vies foren el mitjà per on penetraren noves idees i canvis de mentalitats que transformaran profundament les formes de vida”.
Els articles que acrediten els membres de l'IPHES són els següents:
- Tot el capítol del paleolític (pàgs.14-37, 43-46, 67-81, 91-101), llevat de l'apartat "La cova de
2) RAMON VIÑAS:
- Pintures rupestres postpaleolítiques (pàgs. 83-88), dins el capítol del paleolític;
-Les pintures rupestres del neolític-bronze (pàgs. 195-196), dins el capítol Del neolític a l'edad del bronze
-Les pintures rupestres protohistòriques:supervivència entorn al primer mil·lenni aC (pàgs. 246-247), dins el capítol de
3) ANNA BALLESTEROS:
- L'entorn de la cova de
6 Feb, 2012
Presentació a Cambrils del llibre El catalanisme evolutiu
Pàgina personatge públic, perfil personal i grup El pensament d’Eudald Carbonell al Facebook i els seus twits a @eudaldcarbonell
El Centre Cultural de Cambrils acollirà dijous 9 de febrer la presentació del llibre El catalanisme evolutiu, la segona publicació que escriuen a quatre mans Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt, director i responsable de comunicació respectivament de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt - Jordi Mestre/IPHES
L’acte està organitzat per l’Antena de Coneixement de
Aquesta publicació, editada per Ara Llibres, va sortir al setembre passat, coincidint amb
Aquí teniu alguns enllaços per qui vulgui saber-ne més:
- Eudald Carbonell en parla al programa Els matins de TV3 - Veure-ho
- Podcasts sèries entrevistes fragmentades a tots dos a Maneres de viure de COMRàdio que es van emetre tots els diumenges de desembre - Escoltar-ho
- Escrit al bloc personal d’Eudald Carbonell – Llegir-ho
15 Gen, 2012
Una publicació internacional ofereix una visió completa dels jaciments paleolítics de Galícia i constata la seva importància científica
El llibre, que porta per títol To the West of the Spanish Cantabria. The Palaeolithic settlement of Galicia, ha estat editat per Arturo de Lombera Hermida i Ramón Fábregas Valcárcel (IPHES i USC, respectivament) i publicat per una editorial anglesa especialitzada en arqueologia, BAR International Series 2283.
Portada
El nou volum té els seus orígens en un curs d'estiu transdisciplinar realitzat a Triacastela el 2010, que va comptar la participació dels qui ara signen alguns capítols, entre ells, personal investigador de l'IPHES com Arturo de Lombera, Xosé-Pedro Rodríguez, Manuel Vaquero i Susana Alonso.
Precisament, tots ells juntament amb membres de la Universidad de Santiago de Compostela duen a terme diferents projectes d'investigació a la zona oriental de Galícia, com és el cas dels jaciments de Monforte de Lemos amb una cronologia que abasta des del Paleolític inferior fins al Paleolític superior; Cova Eirós (Triacastela, Lugo), amb una seqüència que cobreix el Plistocè superior, i Valdavara (Becerreá, Lugo), que cobreix els moments finals del Plistocè superior i inicis de l'Holocè. "Així el seu estudi ens permet acostar-nos al coneixement del quaternari al NW peninsular, en una regió d'aquesta zona que fins ara gairebé no s'havia investigat", afirma Arturo de Lombera.
De moment ja s'ha obtingut una important informació sobre l'evolució històrica, zooarqueològics, paleontològica, paleoambiental i geològica del Nord-oest peninsular, convertint aquests jaciments en un marc de referència pel que fa als treballs realitzats en les últimes dècades.
26 Des, 2011
Participació d’Eudald Carbonell al llibre Cómo la tecnología cambio mi vida
Comenta
el llibre perfil personal d’Eudald
Carbonell a Facebook i a Twitter
“Del Homo sapiens al Homo exnovo” és el títol de l’article amb el qual l’arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana I Evolució Social), Eudald Carbonell participa al llibre Cómo la tecnología cambio mi vida en el qual hi prenen part una cinquantena d’experts d’àmbits molt diversos que donen a conèixer les innovacions tecnològiques i les seves diferents aplicacions socials per fer més fàcil i senzilla la nostra vida quotidiana.
Portada
En el seu
escrit, Eudald Carbonell incideix en la tecnologia conscient, partint de la idea que actualment la Terra té una estructura
nodular de comunicació que ens connecta com si fóssim un gran cervell. A més, remarca el fet de que ara estem hiperconnectats i la
velocitat de connexió ens permet saber cada instant què succeeix.
Tenint en
compte aquesta realitat, el director de l’IPHES analitza el procés pel qual hem
arribat fins aquest punt. En aquest recorregut, que es remunta a l’Àfrica fa
més de 2,5 milions d’anys, amb la creació de les primeres eines de pedra, la tècnica
i el llenguatge han estat decisius, assegura Carbonell. Exactament, afirma, “han
sigut la base de la nostra consciència operativa”.
El llibre,
publicat per JdeJ Editores, compta amb el patrocini de Telefónica.
22 Oct, 2011
Membres de l’IPHES prenen part en un nou volum sobre la història de la Conca de Barberà
Es presentarà dissabte 29 d'octubre a les 19 h a la Cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí
Història de la Conca de Barberà. Les arrels del passat és el títol del llibre que, coordinat per l’historiador i professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Antoni Carreras, es presentarà dissabte 29 d'octubre a les 7 de la tarda a la Cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí. En aquest volum hi participen diversos membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Publicat per Cossetània Edicions, ha estat promogut pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà amb la col·laboració del Centre d’Estudis d’aquesta comarca i de la Diputació de Tarragona.
Aquest és el segon volum de la Història de la Conca de Barberà, una obra que té per objectiu sintetitzar l’evolució històrica d’aquesta àrea geogràfica. En aquest cas, la temàtica va des dels orígens del poblament humà en aquesta comarca fins als temps de la romanització. D’aquesta manera es pot fer un recorregut per diferents etapes com el paleolític, el neolític, el calcolític, l’edat de bronze, la protohistòria i la romanitat. S’inclouen gràfics evolutius de diferents períodes i il·lustracions.
És important remarcar que la Conca de Barberà acull un bon grapat de mostres de primer nivell de l’art llevantí i de l'art esquemàtic, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A més, any rere any, és freqüent que especialistes de l’arqueologia, com membres de l’IPHES, que hi treballen en aquests indrets presentin importants troballes científiques sobre les primeres poblacions catalanes que es van desenvolupar per aquest territori. Així podem saber com vivien, quines eines elaboraven, què menjàvem, quins hàbitats ocupaven, en quin entorn, etc. Tot just aquest estiu, l’IPHES ha dut a terme una excavació a la Cova de la Font Major amb descobertes arqueològiques molt significatives i, d’altra banda, el mateix institut assessorarà en la nova museografia d’aquest indret. Una altra activitat més veterana és l'excavació que des de fa més de 10 anys es du a terme anualment Molí de Salt (Vimbodí i Poblet); precisament aquests dies es pot gaudir al Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc, d'una exposició sobre aquest jaciment on es constata el coneixement que membres de l'IPHES han obtingut durant aquest temps.
Portada del llibre
Cal tenir en compte que les valls dels rius Francolí, Anguera, Corb i l’Alt Gaià han obert diferents vies de pas utilitzades per animals i éssers humans durant tots els temps. Com apunta Antoni Carreras en la introducció del llibre, “les diferents migracions, tant d’éssers humans com d’animals, des d’èpoques pretèrites, s’han desplaçat per aquestes valls a la recerca de nous recursos. Aquesta privilegiada situació no va trigar en ser aprofitada per l’ésser humà caçador recol·lector que establí els seus campaments al bell mig d’aquestes sendes. Amb el temps, aquestes vies foren el mitjà per on penetraren noves idees i canvis de mentalitats que transformaran profundament les formes de vida”.
Els articles que acrediten els membres de l'IPHES són els següents:
1) MANUEL VAQUERO:
- Tot el capítol del paleolític (pàgs.14-37, 43-46, 67-81, 91-101), llevat de l'apartat "La cova de la Font Major.." (pàgs. 38 i ss.) (GENERA, M.); "La Font Voltada...." (pàg 49 i ss.) (MIR, A).; "La balma de la Vall" (pàgs. 65 i ss.) (ADSERIAS,M.)
2) RAMON VIÑAS:
- Pintures rupestres postpaleolítiques (pàgs. 83-88), dins el capítol del paleolític;
-Les pintures rupestres del neolític-bronze (pàgs. 195-196), dins el capítol Del neolític a l'edad del bronze
-Les pintures rupestres protohistòriques:supervivència entorn al primer mil·lenni aC (pàgs. 246-247), dins el capítol de la Protohistòria
3) ANNA BALLESTEROS:
- L'entorn de la cova de la Font Major durant el neolític (pàgs. 121-126).
A l’acte de presentació hi intervindran:
David Rovira, alcalde de l'Espluga de Francolí; Ramon Borràs, president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà; l’arqueòloga Maria Adserias, que farà pròpiament la presentació de l’obra; Antoni Carreras, que també se centrarà en alguns aspectes del nou volum, i Josep M. Poblet, president de la Diputació de Tarragona, que s’encarregarà de la cloenda.
technorati tags: arqueologia , publicacions , art rupestre , homínids , societats caçadores i recol.lectores , paleolitic , prehistòria , coves , evolution , archaeology20 Oct, 2011
Eudald Carbonell al programa Divendres de TV3
Bloc i web personal – Perfil i grup El pensament d’Eudald Carbonell a Facebook i twitter @eudaldcarbonell
L’arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social (IPHES) i codirector del Projecte Atapuerca, participará en directe divendres 21 d’octubre al programa Divendres de TV3 per parlar del seu darrer llibre, El catalanisme evolutiu, escrit conjuntament amb Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’esmentat centre de recerca. La publicació ja ha estat a les llistes dels més venuts en català no ficció.
Eudald Carbonell en una imatge recent aquest octubre - Jordi Mestre / IPHES
16:40 h. TV3 – DIVENDRES amb Xavi Coral, després de la tertúlia de La Riera, cap a les 17 h aproximadament.
technorati tags: mitjans de comunicació , publicacions , socialització , televisió , ràdio , evolució , llibres , integració de la diversitat , Catalunya18 Oct, 2011
Publiquen la segona edició del llibre Homínidos, sobre les primeres ocupacions dels continents, escrit per membres de l'IPHES
És un manual universitari amè d'interès per a tots els públics
La primera edició, esgotada fa temps, va sortir el 2005 i ara s'ha fet una actualització del contingut
L'obra està coordinada per l'arqueòleg Eudald Carbonell
Homínidos: las primeras ocupaciones de los continentes és el títol del manual de prehistòria que acaben de coeditar, per segona vegada, Ariel i la Fundació Atapuerca. Les troballes descobertes en aquest jaciment durant més de 25 anys de treball continuat van ser claus per a l'elaboració del contingut d'aquesta publicació, que va sortir per primera vegada el 2005, una edició que fa ja algun temps s'havia esgotat. Ara, s'ha fet una nova tirada.
Portada de la nova edició
Coordinat pel professor Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca i director de l'Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES), participen en el manual altres membres de l'IPHES i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV): Xosé Pedro Rodríguez, Robert Sala, Carlos Lorenzo, Marina Mosquera, Manuel Vaquero, Jordi Rosell, Josep Vallverdú, Francesc Burjachs i Policarp Hortolà.
Encara que ha estat concebut com un manual universitari, està escrit d'una forma amena, la qual cosa el fa accessible a qualsevol persona interessada en conèixer una mica més el poblament humà. En aquest llibre s'introdueixen elements estructurals importants que no es reflectien en altres manuals de prehistòria. Fins ara la majoria de handbooks tenien una perspectiva unilineal, gairebé teleològica, cap a la nostra espècie, l'Homo sapiens. La nova obra trenca aquest esquema i des de la primera pàgina es reflecteix l'enorme mosaic biològic i cultural de la Humanitat, que no és només patrimoni de la nostra espècie sinó també dels qui ens han precedit en l'aventura de la subsistència i el desenvolupament social.
Els jaciments d'Atapuerca
Aquest plantejament avantguardista sorgeix del treball de recerca de primera mà que els seus autors realitzen en els jaciments d'Atapuerca i que en ser protagonistes d'un projecte científic de primera línia són coneixedors dels principals debats, reptes i línies de recerca en evolució humana i prehistòria. A més, imparteixen el seu saber en activitats acadèmiques com el Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). Així doncs, aquest manual conté, a més d'un plantejament innovador i un coneixement dels temes de primera mà, el valor afegit de l'experiència docent que els seus autors, professors d'universitat, bolquen a les seves classes.
El manual és una manera més de compartir el coneixement que s'obté als jaciments d'Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
En aquest sentit, cal constatar que el gran nombre de tesis doctorals sobre temes relacionats amb la investigació en els jaciments de la Sierra de Atapuerca, segueixen cada any posant de manifest que aquest jaciment està generant un coneixement que cal compartir. Per aquesta raó, la Fundación Atapuerca i l'Editorial Ariel es van embarcar en el seu dia en aquest projecte editorial.
A part del text, juguen també un paper molt important la selecció d'imatges (fotografies, gràfics, esquemes, etc) que acompanyen tots els capítols, un treball coordinat per Ignasi Pastó, membre igualment de l'IPHES.
Tal com es constata en la introducció del llibre, aquest relat parteix de la idea que els homínids hem adquirit capacitat per conèixer a mesura que ens hem anat humanitzant en el transcurs del Plio-Plistocè, fa ja més de 2 milions d'anys.
La intel·ligència operativa
L'emergència de la intel.ligència operativa a la Terra és fruit de l'atzar, però, aquest fet trenca el continuum de la història a nivell biològic, hominització i humanització representen una dinàmica única en el procés evolutiu zoològic. L'evolució dels homínids fins al naixement i desenvolupament de la intel.ligència operativa no va tenir cap direccionalitat, a partir de l'emergència de la consciència homínida, la lògica organitzativa del nostre llinatge va adquirir una dimensió única en el procés d'hominització. D'acord amb les lleis físiques i biològiques, el nostre gènere ha seguit evolucionant fins als nostres dies a través de diferents espècies, ara, la consciència de la nostra pròpia evolució condiciona el nostre esdevenir i és possible que també condicioni el futur del planeta.
technorati tags: publicacions , humanitats , història , arqueologia , manual universitari , humanización , especies , libros de texto , handbokks , Archaeology4 Oct, 2011
El catalanisme evolutiu, entre els llibres més venuts
Esperem les vostre preguntes i comentaris als perfils personals d'Eudald Carbonell a Facebook i a Twitter @eudaldcarbonell
El catalanisme evolutiu, escrit a quatre mans entre Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt, director i responsable de Comunicació, respectivament, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), ha entrat ja al llistat dels llibres més venuts en català no ficció, segons el rànquing que elabora llibres.cat, portal de referència de la llibreria virtual especialitzada en llengua catalana.
Aquest llibre es va presentar el passat 13 de setembre a Barcelona. En essència, és el pensament d’Eudald Carbonell sobre Catalunya. Partint de temps remots, analitza el present i futur d’aquest país sobre el qual hi fa una mirada evolutiva aplicant conceptes com la consciència crítica d’espècie, la interdependència, l’evolució responsable, el progrés conscient i la integració de la diversitat, entre molts altres, sense perdre de vista aspectes com la socialització de la ciència, la defensa de la llengua catalana i el dret a l’autodeterminació dels pobles.
technorati tags: socialització , política , Catalunya , Homo sapiens , país , integració de la diversitat , human evolution20 Set, 2011
Eudald Carbonell reivindica el tecnocatalanisme per garantir el futur de Catalunya i el de la nostra espècie, l’Homo sapiens
notícia prèvia i més informació als blocs personals d’Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt
Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució) ha reivindicat el tecnocatalanisme, és a dir la consciència crítica d’espècie aplicada al territori de Catalunya, com a eina que ha permetre la recatalanització del país, com a conseqüència de la revolució cientificotècnica. L’arqueòleg ha expressat aquest desig amb motiu de la publicació del llibre El catalanisme evolutiu, que editat per Ara Llibres, ha escrit juntament amb la periodista Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicació de l’IPHES.
La presentació pública del llibre va tenir lloc el 14 de setembre a Proa Espais, a Barcelona - Xavier Basiana/Nau Ivanow
Carbonell considera que Catalunya és clau pel futur de la nostra espècie i en aquesta línia “el tecnocatalanisme ha d'estar associat als canvis que s'han produït al planeta". “Una mirada des del territori immediat amb projecció universal”, ha remarcat Bellmunt.
Segons el mateix arqueòleg, el catalanisme anacrònic, de base metafísica i religiosa, és "obsolet", i cal apostar per la ciència, entesa aquesta com un mecanisme d'adaptació moderna a la lògica de l'Homo sapiens, com els elements que faran sincronitzar el catalanisme amb la planetització.
D’aquest plantejament sorgeix la necessitat d’aplicar un catalanisme evolutiu, adaptat a la realitat del segle XXI. Entre els elements que ens poden ajudar a elaborar aquesta proposta hi ha la integració de la diversitat, la consciència crítica d’espècie, el progrés conscient, l’evolució responsable, la recerca científica i la socialització científicotècnica.
Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt a l'Abric Romaní, a Capellades, l'agost passat - Jordi Mestre / IPHES
“Amb tots aquests elements hem d’obtenir les claus per avançar d’una manera progressista i evolutiva, des de Catalunya, però amb visió planetària, aportant la nostra singularitat”, assegura Carbonell. En aquest context, la llengua, la interdependència i l’autodeterminació esdevenen essencials en la planetització de l’Homo sapiens, en consens i en cooperació amb altres pobles.
Segons els autors, la nova Catalunya ha d'incorporar la visió de les persones que arriben al país, però "no per homogeneïtzar-les, sinó per integrar les seves qualitats que poden reforçar el futur del nostre país".
Aquest llibre ha estat realitzat a proposta d’Eudald Carbonell qui en un moment determinat, a inicis del 2008, es va adonar que al llarg de la dècada del 2000 havia escrit diferents articles sobre el catalanisme i d’aquesta manera havia anant formulant una visió de país, sobre Catalunya, que es podia estructurar.
“A partir d’aquí vam començar a recopilar tot el material que ell havia concebut, entre ells una sèrie d’articles que havia publicat a diferents diaris de Catalunya i també en alguns de Madrid. A més, vam tenir en compte les conferències que havia pronunciat al Cercle Català de Madrid (2006), al Parlament de Catalunya amb motiu de la inauguració de la Setmana de la Ciència de l’edició del 2002, i a la Universitat Catalana de Prada de Conflent, el 2003”, ha explicat Cinta S. Bellmunt.
El catalanisme evolutiu, entre els llibres que reflexionen sobre el futur de Catalunya - Ferran Gerhard
Analitzant els diferents articles i conferències “veies que hi havia un rerefons que es repetia, uns conceptes que emergien i anaven prenent forma. De fet –ha afegit- era el seu pensament sobre la nostra espècie, l’Homo sapiens, aplicat a l’evolució social, humana, política, històrica, cultural i sociològica en el territori català.
Amb entrevistes complementàries i converses que van mantenir posteriorment tots dos, més la consulta de documentació històrica, el llibre va anar prenent forma. La darrera entrevista per extreure’n més material encara la van efectuar a l’Abric Romaní, a Capellades, durant la campanya d’excavació del 2010.
technorati tags: publicacions , política , Catalunya , espècie , Homo sapiens , bases socials , autodeterminació , interdependència
