26 Abr, 2012
L’IPHES estrenarà nova seu a finals de maig
El nou edifici està ubicat estratègicament al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics
Les noves instal•lacions garantiran a Catalunya una continuïtat en el lideratge internacional de l’estudi de l’evolució i comportament humans
Mai ha tingut edifici en propietat fins a la data
El nou edifici està ubicat al carrer de Marcel.lí Domingo s/n de Tarragona - Jordi Mestre/IPHES
Les obres de la nova seu de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) estaran acabades a finals de maig. Ubicat al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona, el nou edifici està situat estratègicament al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la mateixa universitat, concretament al carrer de Marcel•lí Domingo s/n (Edifici W3).
Les obres s'han desenvolupat en dues fases. La primera va començar l'any 2007 - Jordi Mestre/IPHES
Aquesta obra ha suposat una inversió total de 6 milions d’euros i ha estat finançada, en un 50%, pels Patrons de la Fundació (Generalitat de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili i Ajuntament de Tarragona) i l’altra meitat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, en el marc del Programa Operatiu Objectiu 2 de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya FEDER 2007-2013.
Les obres s’han desenvolupat en dues fases. La primera va començar l’any 2007 i va finalitzar l’any 2008; amb una inversió de 1,6 milions d’euros es va efectuar la cimentació i l’estructura vertical de l’edifici. Ara finalitzen les obres de la segona fase que ha tingut un cost de 4,4 milions d’euros amb els quals s’han construït els tancaments de l’edifici, les instal•lacions (electricitat, clima, veu i dades...) i equipament interior (mobiliari de laboratoris i d’oficines).
D’aquesta manera es preveu que abans de que finalitzi el mes de maig s’hagi pogut efectuar el traslladat a la nova seu, que ha d’acollir a la seixantena de membres de l’equip que actualment treballen a l’edifici municipal de la Plaça Imperial Tarraco 1.
L'equip de l'IPHES en una imatge realitzada al desembre de 2011 davant del nou edifici - Jordi Mestre/IPHES
La nova seu de l’IPHES té una superfície total de 3.000 m2, distribuïts en tres plantes, destinades fonamentalment a laboratoris, despatxos, magatzems de col•leccions de fòssils i aules de docència. El projecte arquitectònic i d’instal•lacions ha estat redactat pels arquitectes Xavier Romaní, Joan Batet i l’enginyer Miquel Portell.
La seva ubicació al Campus Sescelades és estratègica per a l’IPHES ja que tindrà al seu entorn més proper als grans equipaments científics necessaris per a desenvolupar una part molt important de l’activitat de recerca. Aquest institut s’ha convertit en els darrers anys en un dels tres centres d’investigació amb més alt impacte científic a nivell internacional en el camp de l’Evolució Humana.
Dirigit per Eudald Carbonell, es va crear el 2006, consta d'una plantilla de 62 individus entre personal investigador, tècnic i administratiu. El pressupost de funcionament de l’IPHES per a l’any 2012 és de dos milions d’euros. Mai ha tingut edifici en propietat fins a la data. Durant un temps va estar en uns locals que la URV tenia llogats al carrer del Comte de Rius, al centre de la ciutat de Tarragona. Actualment, els espais que s’utilitzen per a la recerca estan dispersos entre l’edifici municipal de la Plaça de la Imperial Tarraco, i el Centre de Transferència de Tecnologia de la URV, al Campus Sescelades.
“Per aquest motiu, es va definir –indica el gerent de l’IPHES, Carles Prats- un projecte de nova seu, que acabés amb aquesta dispersió i respongués a les necessitats de les activitats d’investigació”. Aquest procés de finalització de les obres coincideix amb una nova etapa de creixement del nombre de personal investigador i de projectes de recerca que gestiona el centre. A més, suposarà també un estímul per a les activitats docents i de socialització, obrint encara més aquest centre a la societat en general. Les noves instal•lacions seran també un element clau per propiciar les accions de mecenatge.
technorati tags: obres , edificis , projecte arquitectònic , docència , recerca , socialització , mecenatge1 Mar, 2012
L’IPHES i l’associació ecologista La Canonja 3 col•laboren en la restauració ambiental de la Riera de la Boella
Durant el mes de febrer, l'associació ecologista La Canonja 3 i l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) han impulsat unes actuacions de restauració ambiental de la Riera de la Boella, concretament a la zona anomenada "La Mina", on l’esmentat centre de recerca desenvolupa un projecte arqueopaleontològic de recerca que inclou almenys una intervenció anual normalment durant el mes de maig.
Els treballs de restauració ambiental s'han dut a terme durant el març - Cedides La Canonja 3
“S'han dut a terme desbrossades dels marges de la Riera, eliminació de vegetació invasora com la canya americana, tractament sobre alzines que presentaven mal estat i arranjament de l'accés a la Riera des de la finca del Mas de la Boella.”, ha explicat Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES responsable de les excavacions a la Boella.
Les tasques tècniques han estat executades per l'Associació Aurora de malalts mentals de les comarques de Tarragona.
Aquesta actuació de restauració s'inclou en el Projecte de Restauració Ambiental de la Riera de la Boella, i rep el suport del Programa Tu Ajudes de la Fundació Caixa Tarragona, de l'Ajuntament de la Canonja i de la Demarcació de Tarragona de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
technorati tags: jaciment , La Canonja , arqueologia , paleontologia , human evolution , restauració ambiental23 Gen, 2012
Mor Alan Turner, un paleontòleg dels grans
Estava especialitzat en l'estudi de la competència entre els primers representants del gènere Homo i els grans carnívors
El 14 de gener ens va deixar el professor Alan Turner, un paleontòleg dels grans, un especialista en la taxonomia i la paleobiologia dels carnívors extints. Alan va ser pioner en l'estudi, des d'una perspectiva paleoecològica, de la competència entre els primers representants del gènere Homo i els grans carnívors, centrant-se el seu interès en els fèlids amb dents en forma de sabre, panteres, grans cànids i hienes , contribuint de manera molt significativa al coneixement sobre el comportament dels homínids en relació amb el seu entorn i les necessitats de provisió d'aliments d'origen animal.
El paleontòleg Alan Turner - Cedida Mauricio Antón
Durant els anys vuitanta, va desenvolupar gran part del seu treball a Sud-àfrica, primer al Museu del Transvaal, a Pretòria, i després a la Universitat de Ciudad del Cabo. Posteriorment, va tornar a Anglaterra natal per seguir desenvolupant les seves investigacions com a catedràtic de la Universitat John Moores de Liverpool.
Particularment, volem destacar que nosaltres vam mantenir una interessant i fructífera polèmica amb Alan durant els anys noranta sobre l'origen, evolució i dispersió dels fèlids amb dents de sabre del gènere Megantereon, que finalment es va tancar amb un article de consens que vam publicar conjuntament l’ any 2007. Aquesta experiència ens va aportar la perspectiva, tantes vegades absent en moltes disciplines científiques, que és possible col·laborar de manera amistosa i cordial amb col·legues que mantenen punts de vista discrepants amb el mateix, contrastant opinions i dades, buscant noves evidències i, eventualment, aconseguint assolir nous punts de vista que enriqueixen i incrementen el patrimoni del coneixement.
Descansi en pau.
Bienvenido Martínez-Navarro, paleontòleg i investigador ICREA a l'IPHES, i Paul Palmqvist, catedràtic de Paleontologia de la Universidad de Màlaga.
technorati tags: grnas carnívors , paleontologia , competència , homínids , fèlids , paleobiologia , human evolution , palaeoanthropology24 Nov, 2011
L’IPHES lamenta la mort de Lynn Margulis, una científica d’idees innovadores i una persona apassionada i afable
També al bloc personal d’Eudald Carbonell
“Era una persona que va contribuir a remoure el món de les idees sobre les primeres etapes de l’evolució de la vida. A més, era apassionada i afable”, aquesta és l’opinió de membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), després de fer-se pública la mor de la prestigiosa científica Lynn Margulis, traspassada el 22 de novembre. Tot l’equip lamenta la seva desaparició.
La biòloga Lynn Margulis - Commons Wikipedia
Les seves idees innovadores sobre l'origen simbiòtic de la cèl·lula eucariota i dels orgànuls cel·lulars, que al principi van ser molt criticades, estan avui dia acceptades. També és important la seva contribució a la teoria de Gaia. En aquest sentit, ella va aportar la base biològica que dóna suport a les idees de James Lovelock sobre el sistema Terra, en què els components vius i els abiòtics interactuen els uns amb els altres i han fet de la Terra el planeta que coneixem.
Aquestes dues aportacions de Lynn Margulis a la biologia la fan mereixedora d'un lloc en la història de la ciència.
technorati tags: biologia , cèl.lules , planeta Terra , Teoria de Gaia , Planetary Biology , DNA14 Nov, 2011
Surt a licitació pública l’acabament de les obres de la segona planta de l’edifici de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social
Està ubicat estratègicament al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics
Les noves instal·lacions garantiran a Catalunya una continuïtat en el lideratge internacional de l’estudi de l’evolució i comportament humans
Notícia anterior: inici segona fase
La Fundació Privada Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha tret a licitació pública les obres per a l’acabament de la segona planta de l’edifici d’aquest centre de recerca que es construeix al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, situat estratègicament al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics, concretament al carrer de Marcel·lí Domingo s/n (Edifici W3). D’aquesta manera comença el compte enrere per a la finalització de la nova seu, que podria estar disponible a l’abril de 2012.
La segona planta de l'edifici -imatge feta aquest mes- consta de 1.000 metres quadrats - Jordi Mestres / IPHES
Carles Prats, gerent de l’IPHES, ha indicat: “en aquests moments el que queda és acabar algunes instal·lacions a l’interior, que s’aniran realitzant en els pròxim mesos a través de diferents licitacions”. Mentrestant, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) acaba de publicar-ne una per finalitzar la segona planta, corresponent a 1.000 metres quadrats que seran destinats als despatxos del personal investigador.
El pressupost de la nova licitació és de poc més de 342.407 euros. Aquesta partida forma part del conjunt d’obres de la segona fase de la nova seu de l’IPHES que es van reiniciar l’any 2010 amb un pressupost global de 4.360.000 euros que han estat finançats per la Generalitat de Catalunya i en un 50 % pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, en el marc del Programa Operatiu Objectiu 2 de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya FEDER 2007-2013.
Les obres de l’edifici van començar en una primera fase el 2008 amb el moviment de terres, els fonaments i l’estructura vertical (pilars...). Es finança a través del Patronat de l’IPHES, integrat per la Generalitat de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili i l’Ajuntament de Tarragona. En total l’edifici de l’IPHES constarà de 3.000 m2, distribuïts en tres plantes, que es dedicaran a laboratoris, despatxos, magatzems de col·leccions de fòssils i aules de docència.
La seva ubicació a Sescelades és estratègicament ideal per poder disposar dels grans equipaments científics necessaris per a la recerca que desenvolupa l’IPHES, un centre de investigació a l’elit mundial en el seu camp, ja que el seu personal de recerca és el que més impacte ha obtingut a Espanya, al llarg dels deu darrers anys, per les seves publicacions internacionals en Prehistòria i Evolució Humana.
Amb el nou edific, que ara ofereix aquesta imatge, s'acabarà la dispersió d'espai de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES
L’IPHES, dirigit per Eudald Carbonell, es va crear el 2006, consta d'una plantilla de 62 persones entre personal investigador, tècnic i administratiu. Mai ha tingut edifici propi. Durant un temps va estar en uns locals que la URV tenia llogats al carrer del Comte de Rius, a Tarragona. Actualment, els espais que s’utilitzen per a la recerca estan dispersos entre l’antiga Facultat de Lletres de la URV, a la Plaça de la Imperial Tarraco, pertanyent a l’Ajuntament de Tarragona, i el Centre de Transferència de Tecnologia i Innovació de la URV, al Campus Sescelades.
“Per aquest motiu, es va definir –indica el gerent- un projecte de nova seu, que acabés amb la dispersió d’espais i respongués a les necessitats de les activitats de recerca”. El projecte bàsic per a la construcció de l’edifici per a l’IPHES al campus universitari de Sescelades de Tarragona ha estat redactat per la UTE IPHES formada pels arquitectes Joan Batet i Xavier Romaní.
technorati tags: infraestructures , arquitectura , zona educacional , contractació , recerca , docència , Prehistòria10 Jun, 2011
Eudald Carbonell rep el Premi Gaudí Gresol en Ciència amb un missatge d’esperança per a l’espècie humana
L’acte de lliurament va tenir lloc dijous 9 de juny al Tecnoparc, a Reus
El director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Eudald Carbonell, va rebre dijous 9 de juny el Premi Gaudí-Gresol a la Notorietat i l’Excel.lència 2011 en l’apartat Ciència, en un acte que es va celebrar al Tecnoparc, a Reus. En la seva intervenció va oferir un missatge d’esperança per a l’espècie humana.
Eudald Carbonell va rebre el premi d emans del rector de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Francesc Xavier Grau - Cedida Fundació Gresol
Aquests premis s’entreguen cada any amb la finalitat de distingir a persones que han destacat en la seva trajectòria professional i personal, pels seus mèrits i la seva dedicació. Aquesta ha estat la cinquena edició dels guardons promoguts per la Fundació Gresol i l’Ajuntament de Reus i suposa la seva consolidació com a cita social de primer ordre.
Eudald Carbonell durant la seva intervenció - Cedida Fundació Gresol
La faula del futur
Eudald Carbonell va referir-se en el seu breu discurs al futur de l’espècie humana en forma de faula. En el context de que avancem cap a un coll d’ampolla, hi veu una munió d’individus que avancen precipitadament cap al final d’un túnel on es divisa una llum, però van tan ràpid que no s’adonen de que es trobaran amb un precipici. Fins que s’aconsegueix frenar el grup, com que van tan de pressa, es perden molt espècimens . Això provoca que els hi qui anaven més enrere i s’han salvat per fi s’organitzin i es plantegin realment com treballar per millorar el futur de l’espècie.
Imatge de grup de tots els guardonats a l'edició 2011 - Cedida Fundació Gresol
En el transcurs del mateix acte van ser guardonats les següents personalitats: Antonio Garrigues Walker (Humanitats), Benedetta Tagliabue (Arquitectura), José Manuel Lara (Lideratge Empresarial), Anton Giró Roca (Ensenyament), Rafael Ansón (Gastronomia), Pilar de Borbón (Esports), Bigas Luna (Arts Escèniques), Mònica Terribas (Televisió), Banesto (Acció Social).
technorati tags: homínids , Homo sapiens , col.lapse , coll d'ampolla , human evolution , evolució humana6 Jun, 2011
Antonio Rosas: "Les dades extretes dels fòssils neandertals del Sidrón adquiriran més sentit en el context de l'Abric Romaní"
Així s'expressa aquest investigador, membre del comitè científic de l'IPHES i director de les excavacions paleoantropològiques del Sidrón
Amb el seu grup del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) assegura que "estem estudiant els neandertals dels peus al cap, en el sentit estricte"
Considera que una federació de centres que es dediquen a l'evolució humana és bona per avançar en el coneixement en aquest àmbit
Antonio Rosas és un veterà paleobiòleg i professor d'investigació del Departament de Paleontologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC) que ha pres part i segueix participant en projectes tan transcendentals per al coneixement de l'evolució humana com Atapuerca (Burgos) i El Sidrón ( Astúries). Les restes fòssils de neandertals descoberts en aquest últim jaciment han aportat ADN de qualitat que ha permès seqüenciar el genoma neandertal. Però aquesta és només una de les importants informacions que ha facilitat i que encara ha d'aportar El Sidrón sobre la biologia d'aquesta espècie. Considera que aquestes dades adquiriran ple sentit quan es superposin a le sobtingudes a l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona), on excava l'IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social). Des del passat febrer, Antonio Rosas forma part del comitè científic d'aquest centre de recerca.
Antonio Rosas observant imatges de tomografia computaritzades de mandíbula d'Homo heidelbergensis, al laboratori del CSIC on treballa - Cedida
Què representa per a vostè formar part del comitè científic de l'IPHES?
És un veritable honor i em resulta molt estimulant estar lligat a través del seu comitè científic a una institució cridada a ser un fonament sòlid en l'estudi de l'evolució cultural, social i natural de l'ésser humà i el seu entorn.
En quina mesura pensa que la investigació que el seu equip porta a terme al Sidrón pot complementar investigacions que es fan a l'IPHES sobre neandertals, per exemple, el projecte que aquest institut realitza al voltant del Abric Romaní?
Són dos jaciments molt complementaris, fonamentalment perquè l'Abric Romaní és un referent per a entendre millor el comportament dels neandertals. I és aquí on podrem en un futur anar superposant una sèrie de dades que vinguin d'altres llocs, com El Sidrón, per exemple, però no només d'aquest, i tot això serà en el context de l'Abric Romaní on tantes dades adquiriran un sentit, ja que es podran connectar entre ells. Per a mi l'Abric Romaní és un lloc important, amb molt potencial perquè serveixi d'escenari sobre el qual els actors petits interpretin l'obra.
Fa unes setmanes es feia pública una investigació que ha fet el seu equip sobre les relacions de parentiu entre neandertals, en quines altres línies estan treballant?
Estem estudiant els neandertals dels peus al cap, en el sentit estricte, doncs a part de l'anatomia del cos neandertal, dels possibles dades que ens puguin donar per entendre l'evolució del seu llinatge, analitzem qüestions de paleoneurología, és a dir, de la forma del cervell i de les implicacions que això pot tenir de cara a entendre com es desenvolupava aquesta espècie.
En diverses ocasions Antonio Rosas ha estat al jaicment de la Boella, on excava l'IPHES - Cedida
Una altra línia que estem desenvolupant és l'estudi de l'aparell cardiorespiratori. Són aspectes molt poc coneguts i estem arribant a conclusions que són interessants, que interrelacionen l'anatomia de la cara amb la del tòrax, així com les fases biològiques del comportament dels neandertals. Això es compara amb el tipus de fisiologia, les fases metabòliques, l'estratègia de caça, la longevitat ...
Per descomptat tractem també tot el que té a veure amb la paleobiologia, és a dir, aspectes del comportament que queden registrats en l'esquelet. Per exemple, de les dents s'extreu molta informació, com el fet de constatar que tots els neandertals del Sidrón són destres, que utilitzen la mà dreta preferentment.
El creixement
Així mateix aprofundim en el creixement, ja que tenim restes d'individus immadurs. D'aquesta manera hem detectat alteracions en les pautes de desenvolupament que es veuen a través del que s'anomenen línies de hipoplàsia a les dents, que sorgeixen com defectes en el creixement de l'esmalt dental per mancances alimentàries o per malaltia. S'observen, per exemple, en el moment del deslletament, quan substitueixen la llet materna per un altre tipus nutrició, ja que hi ha un canvi molt brusc en la tipologia d'aquestes línies.
Això des del punt de vista anatòmic. Després tenim tot el que fa a la genètica, les línies de recerca són moltes, des de l'exploració de dades que deriven de l'estudi del genoma neandertal, passat pels gens individuals, una faceta en la qual som pioners. Així trobem el gen que està relacionat amb la pigmentació del cabell, el grup sanguini i el que facilita la capacitat de la parla. També podem esbrinar el sexe dels individus i la seva distribució.
Tota aquesta xarxa de centres de recerca que s'han generat a partir de les troballes d'Atapuerca (IPHES, CENIEH ...) com pensa que pot ajudar perquè avanci l'estudi sobre l'evolució humana?
Em sembla que és una eina fonamental. Sempre seré partidari d'aquest tipus d'iniciatives perquè realment la gènesi és comú a tots nosaltres, a tots aquests centres, a totes aquestes institucions. Hi ha un substrat històric i personal comú. S'ha passat una fase de diversificació, que era molt important, i penso que cal entrar en una etapa de federació per aglutinar forces, sense perdre les particularitats de cada un, però així s'avança més. A més estic convençut que estem vivint un període històric únic en aquest terreny originant el que constitueix un moviment.
En aquest context, ¿com veu el futur de l'IPHES?
És certament prometedor i està cridat a ser, de fet ja ho és, un referent internacional sobre l'estudi de la Prehistòria i el Quaternari.
technorati tags: genètica , genoma neandertal , cabell , pigmentació , federació. human evolution , hipoplàsia , biologia , comportament humà9 Mai, 2011
Eudald Carbonell, Premi Gaudí-Gresol a la Notorietat i l’Excel.lència 2011 en Ciència
El rebrà dijous 9 de juny a la nova Fira de Reus, a les actuals instal·lacions del Tecnoparc
Web Eudald Carbonell – Perfil personal i grup dedicat al seu pensament al Facebook i també a Twitter @eudaldcarbonell
El director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, serà distingit amb el Premi Gaudí-Gresol a la Notorietat i l’Excel.lència 2011 en l’apartat Ciència, segons ha fet públic dilluns 9 de maig la Fundació Gresol.
Enguany aquests premis arriben a la seva cinquena edició i es lliuraran dijous 9 de juny a la nova Fira de Reus, a les actuals instal·lacions del Tecnoparc. Després de les dues darreres edicions celebrades a la seu provisional de la Fira de Reus (Av. Comerç) enguany la gala pren com a escenari les noves instal·lacions, dotades amb els millors serveis i les darreres tecnologies.
Aquesta serà la cinquena edició dels guardons promoguts per la Fundació Gresol i l’Ajuntament de Reus i suposa la seva consolidació com a cita social de primer ordre. Aquests premis s’entreguen cada any amb la finalitat de distingir a persones que han destacat en la seva trajectòria professional i personal, pels seus mèrits i la seva dedicació.
El director de l'IPHES, Eudald Carbonell - Jordi Mestre / IPHES
L’èxit assolit en les quatre edicions anteriors ha encoratjat un any més a la Fundació Gresol a organitzar de nou aquesta trobada que s’ha convertit ja en una cita anual de referència a la capital del Baix Camp. A les passades edicions s’han premiat personalitats tan il.lustres com Juan A. Samaranch, Valentí Fuster, Carles Sentís, Ferran Adrià, Isidre Fainé, Antoni Brufau, Iñaki Urdangarín, Eduard Punset, Alejandro Blanco, entre altres.
Aquest anys els premis s’estructuren en deu categories diferents: Arquitectura, Arts Escèniques, Ciència, Ensenyament, Esports, Gastronomia, Humanitats, Lideratge Empresarial, Televisió i Acció Social, essent els guardonats les següents personalitats: Antonio Garrigues Walker (Humanitats), Benedetta Tagliabue (Arquitectura), José Manuel Lara (Lideratge Empresarial), Anton Giró Roca (Ensenyament), Eudald Carbonell (Ciència), Rafael Ansón (Gastronomia), Pilar de Borbón (Esports), Bigas Luna (Arts Escèniques), Mònica Terribas (Televisió), Banesto (Acció Social).
Moment en que el president de Gresol, Antoni Pont, feia públic el veredicte - Cedida Fundació Gresol
La Fundació Gresol és un espai d’intercanvi d’idees, així com una plataforma de reconeixement de l’esforç i l’excel·lència de destacades personalitats. Es va crear per formar i reforçar els vincles existents entre els empresaris del territori, denominat històricament Catalunya Nova, generant així un valor afegit a les comarques tarragonines.
A dia d’avui, la Fundació s’ha consolidat com un excel·lent fòrum de trobada i debat dels temes d’actualitat amb major incidència en el món econòmic, empresarial, polític i social. Agrupa a més de 150 empresaris que representen les firmes més importants. Després d’una llarga trajectòria, la Fundació Gresol s’ha convertit en una reconeguda tribuna d’anàlisi per afavorir la projecció de les iniciatives empresarials que es duen a terme a la demarcació de Tarragona.
technorati tags: mèrits , ciència , evolució humana , prestigi , trajectòria professional , economia26 Mar, 2011
L’IPHES lamenta la mort de l’arqueòleg Ricard Batista Noguera, exdirector del Museu d'Arquelogia de Catalunya
Va morir divendres 25 de març i l’acte de comiat es fa diumenge 27 a les 9 h, al Tanatori de Les Corts, a Barcelona
Actualment col·laborava amb l’IPHES en un projecte relacionat amb el Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià
Ricard Batista Noguera, arqueòleg, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, ex professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i exdirector del Museu d'Arquelogia de Catalunya va morir divendres 25 de març, a Barcelona, a l’edat de 74 anys. L'acte de comiat es realitzarà diumenge 27, a les 9 h, al Tanatori de les Corts. Actualment col·laborava amb l’IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social) en un projecte relacionat amb el Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià.
L’IPHES lamenta la seva mort i s’uneix al dolor de la família, en especial de Lluís Batista, fill del difunt i responsable de l’Àrea de Socialització d’aquest institut. També havia estat professor d'Eudald Carbonell, director d’aquest institut, quan aquest estudiava a la Universitat Autònoma de Barcelona.
L'arqueòlge Ricard Batista- Cedida família
Especialista en cultura megalítica, Ricard Batista va dedicar la seva vida a l’arqueologia. Nascut a Barcelona el 24 de novembre de 1936, s’havia llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Història, a la Universitat de Barcelona, el 1959, i era doctor en arqueologia des del 1980 per la Universitat Autònoma de Barcelona.
A més de director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, també havia estat al capdavant del Museu Monogràfic d'Olèrdola i del Museu Arqueològic de Barcelona, tècnic superior de museus, membre del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català de la Generalitat de Catalunya i elegit acadèmic corresponent per Tossa de Mar (Girona) el 21 de juny de 1978.
technorati tags: arqueologia , mort , cultura megalítica , museus16 Des, 2010
L’IPHES lamenta la mort de la paleontòloga Nieves López a qui trobarà molt a faltar
L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) lamenta profundament la mort de la paleontòloga i catedràtica de la Universidad Complutense de Madrid (UCM), Nieves López (Burgos 1949), que va morir dimecres 15 de desembre, i a qui trobarà molt a faltar.
Nieves López
Especialista en microfauna i dinosaures, mantenia vincles d’amistat amb alguns membres de l’IPHES, amb els quals també havia intercanviat coneixement científic. Havia visitat en alguna ocasió els jaciments d’Atapuerca i, relacionat amb Catalunya, havia efectuat diverses investigacions sobre ous de dinosaures a les Collades de Basturs, a Tremp (Lleida).
Des de l’IPHES es considerava a Nieves López com una dona molt vitalista i treballadora, unes qualitats que se’ns dubte perduraran en el record de l’equip en la realització de la intensa recerca que es desenvolupa per esbrinar el passat.
technorati tags: paleontologia , dinosaures , ous , micromamífers , recerca , arqueologia , jaciments , Catalunya7 Oct, 2010
Adjudicades les obres de la segona fase de la construcció de l’edifici de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social
Els treballs van començar el passat més de juliol i tenen un termini d’execució de 13 mesos; es preveu fer-hi el trasllat a les acaballes del 2011
Està ubicat estratègicament al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, al costat del Servei de Recursos Científics i Tècnics
Les noves instal·lacions garanteixen a Catalunya una continuïtat en el lideratge internacional de l’estudi de l’evolució i comportament humans
La Fundació Privada Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha adjudicat les obres de la segona fase de construcció de la nova seu corporativa d’aquest centre de recerca a l’empresa Sastre Hermanos SA per un valor de 2.357.278.37 € (sense IVA) i un termini d’execució de 13 mesos.
Aquesta segona fase inclou la construcció dels murs, l’estructura horitzontal, els tancaments, la coberta i els paviments, així com els acabats i les instal·lacions bàsiques i específiques referents als subministraments i a les telecomunicacions. Aquests treballs van començar el passat més de juliol.
La construcció de l’edifici de l’IPHES, ubicat al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona, concretament al davant dels Serveis de Recursos Científics i Tècnics (SRCiT), es va iniciar en una primera fase el 2008 amb el moviment de terres, els fonaments i l’estructura vertical (pilars...). Es finança a través del Patronat de l’IPHES, integrat per la Generalitat de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili i l’Ajuntament de Tarragona.
Dues imatges en 3D d eocm serà l'edifici de l'IPHES, ubicat al carrer de Marcel.lí Domingo, al Campus Sescelades de la URV - IPHES
La seva ubicació a Sescelades és estratègicament ideal per poder disposar dels grans equipaments científics necessaris per a la recerca que desenvolupa l’IPHES, un centre de investigació a l’elit mundial en el seu camp, ja que el seu personal de recerca és el que més impacte ha obtingut a Espanya, al llarg dels deu darrers anys, per les seves publicacions internacionals en Prehistòria i Evolució Humana.
Estat actual deles obres de construcció de l'edifici - Jordi Mestre / IPHES
“La nova seu de l’IPHES permetrà disposar de l’espai necessari, modern i equipat suficientment, que garanteixi a Catalunya una continuïtat en el lideratge internacional de l’estudi de l’evolució i comportament humans”, assegura Carles Prats, gerent d’aquest institut. “Un centre d’aquestes característiques requereix d’un espai propi pel correcte desenvolupament de les seves activitats”, assegura
“Pel que fa a la recerca bàsica, el ritme de publicacions amb factor d’impacte internacional va en augment, a pesar de no haver disposat de les instal·lacions adequades, i l’objectiu és consolidar amb la nova seu el lideratge en aquest àmbit”, observa.
Carles Prats, considera que el nou edifici “serà magnífic perquè permetrà disposar d’unes instal·lacions cientificotècniques de primer nivell, necessàries per aconseguir els reptes científics de futur i poder mantenir-se entre un dels tres primers centres de recerca en el camp de l’evolució humana a nivell mundial”.
En total l’edifici de l’IPHES constarà de 3.000 m2, distribuïts en tres plantes, que es dedicaran a laboratoris, despatxos, magatzems de col·leccions de fòssils i aules de docència. Es preveu fer el trasllat a les acaballes del 2011.
L’IPHES, dirigit per Eudald Carbonell, es va crear el 2006, consta d'una plantilla de 62 persones entre investigadors, tècnics i administració. Mai ha tingut edifici propi. Durant un temps va estar en uns locals que la URV tenia llogats al carrer del Comte de Rius, a Tarragona. Actualment, els espais que s’utilitzen per a la recerca estan dispersos entre l’antiga Facultat de Lletres de la URV, pertanyent a l’Ajuntament de Tarragona, l’altre patró fundador de l’IPHES, i el Centre de Transferència de Tecnologia de la URV, al Campus Sescelades.
Carles Prats, gerent de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social - Jordi Mestre / IPHES
“Per aquest motiu, es va definir –indica el gerent- un projecte de nova seu, que acabés amb la dispersió d’espais i respongués a les necessitats de les activitats de recerca”. El projecte bàsic per a la construcció de l’edifici per a l’IPHES al campus universitari de Sescelades de Tarragona ha estat redactat per la UTE IPHES formada pels arquitectes Joan Batet i Xavier Romaní.
Alhora, “la nova seu permetrà visualitzar el centre institucionalment, permetent incrementar i concretar millor acords de col.laboració i projectes conjunts amb altres institucions i empreses que fins al moment no reeixien per la falta d’instal.lacions adequades”, puntualitza Carles Prats. En aquesta línia, l’IPHES disposarà d’una plataforma idònia per aprofundir i seguir generant nous béns i serveis que emanen de les activitats de recerca i que contribueixen enormement a la divulgació de l’estudi de l’evolució i comportament humans.
Pel que fa a l’àmbit de la socialització del coneixement, la nova seu permetrà, a més a més de la seva visualització com a centre, de disposar de l’espai necessari per a l’assaig i disseny d’activitats tant importants com les exposicions, els productes audiovisuals i les activitats didàctiques.
L’acabament d’aquest equipament facilitarà redimensionar una tasca ja iniciada anteriorment: la realització d’activitats de transferència que emanen de l’arqueologia i l’estudi de la Prehistòria, l’evolució humana i de les formes de subsistència de la humanitat al llarg del temps.
technorati tags: arquitectura , edificis , laboratoris , docència , paviments , coberta , investigació , evolució humana , estructures , instal.lacions , obres4 Ago, 2010
Projecte pioner a nivell mundial per analitzar les problemàtiques de datació i de conservació de l’art rupestre de l’arc de la Mediterrània
Es basa en la microscòpia Raman, que amb un
equip portàtil pot facilitar informació sobre la composició química de les
pintures
Recentment s’ha aplicat
aquesta tècnica a
De peu, d'esquerra a dreta, Ramon Viñas i Antonio Hernanz. Assegut, José Maria Gavira - Cedida Albert Rubio
Poder
analitzar les problemàtiques de l’art rupestre amb tècniques que minimitzin al
màxim l’impacte sobre les pintures és sempre un
repte per a la comunitat científica. En aquest sentit, l'IPHES (Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució
Social) participa en un projecte pioner a nivell mundial que aplica in situ la microscòpia
Raman. Sense necessitat d’extreure cap mostra,
aquesta tècnica permet, amb un equip portàtil, observar directament sobre la
paret, i sense tocar res, les
diferents pintures a fi d’obtenir informació sobre molts dels aspectes que
afecten el patrimoni rupestre de l’arc mediterrani, fonamentalment de l’Art
Valencià.
El
projecte d’investigació porta per títol MicRamanPrehistoria - "Microscòpia Raman, IR, òptica i electrònica (SEM/EDX) de pintures rupestres prehistòriques de l’arc
mediterrani de
Per
la seva part, Antonio Hernanz, químic de
El
projecte preveu l’estudi també durant els pròxims mesos en jaciments
arqueològics amb pintures rupestres de les comunitats autònomes de València,
Aragó i Castella-la Manxa. A més d'Antonio Hernanz i
Ramon Viñas, participen José
María Gavira (químic, Universidad de Educación a
Distancia), Juan
F. Ruiz (arqueòleg, Universidad de Castilla –
Aquests treballs estan associats al projecte El Arte Rupestre del Parque de la Valltorta-Gasulla y Norte de Castellón, dirigit per Ramon Viñas (IPHES) i Guillermo Morote, director del Museu de la Valltorta.
technorati tags: pintures rupestres , datacions , cronologia , microscòpia , moestres , anàlisis , bçcultura28 Des, 2009
Un nou estudi avala la gran capacitat de les poblacions neandertals per adaptar-se a qualsevol tipus de medi ambient
Les poblacions neandertals mostren unes capacitats adaptatives molt àmplies, adequant els seus comportaments tècnics, de subsistència i mobilitat territorial a qualsevol tipus de medi ambient, recursos i fluctuacions climàtiques produïdes durant el període cronocultural del Paleolític mig, entre els 300.000 i els 25.000 anys abans del present.. La coexistència de diferents sistemes operatius lítics sembla ser el resultat d'un sistema complex d'opcions tecnològiques.
M. Gema Chacón durant la lectura de la tesi doctoral a la Facultat de Lletres de la URV - Jordi Mestre / IPHES
Aquestes són algunes de les principals conclusions d'una tesi doctoral amb menció europea defensada recentment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per M. Gema Chacón, investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). L'estudi porta per títol El Paleolítico Medio en el suroeste europeo: Abric Romaní (Capellades, Barcelona, España) Payre (Rompón, Ardèche, Francia) y Tournal (Bize, Aude, Francia): Análisis comparativo de los conjuntos líticos y los comportamientos humanos; s'ha realitzat en codirecció entre Eudald Carbonell i Manuel Vaquero (director i investigador de l'IPHES respectivament) i Marie-Hélène Moncel (Département de Préhistoire, Muséum National d'Historie Naturell, París, França).
La defensa de la tesi va ser seguir per bastants companys de l'IPHES - Jordi Mestre / IPHES
El Paleolític mig, període cronocultural en què s'inclouen els conjunts lítics estudiats en aquesta tesi de doctorat, inclou uns 300.000 anys (entre els 330.000 i els 25.000 anys). Durant aquest temps els comportaments humans s'han vist afectats per diferents factors, com variacions climàtiques, disponibilitat de recursos i accessibilitat dels mateixos, que han produït un mosaic de respostes que han marcat la diversitat cultural de les poblacions neandertals.
"Les exigències tècniques de les diferents cadenes operatives realitzades podrien motivar la selecció d'un o un altre mètode de talla i de matèria primera, però sempre dins dels sistemes tècnics que el grup utilitza", afirma M. Gema Chacón. Tot això depenent d'interessos individuals o causes subsistencials, dins de la constel·lació de coneixements que formen el seu camp operatiu de cara a afrontar les seves activitats de subsistència, doncs "sigui quin sigui el medi ambient, el clima i els recursos disponibles (lítics, vegetals i faunístics) les poblacions neandertals han sabut adaptar els seus comportaments de subsistència als canvis produïts durant més de 200.000 anys. Si no disposen d'un tipus de matèria primera (ej: sílex, quars...) n’utilitzen d’altres per fabricar les seves eines, i el mateix succeeix amb els animals, si no tenen cavalls, s'alimenten de cérvols, o de qualsevol altra espècie”, afirma l’autora del treball.
M. Gema Chacón -la tercera per l'esquerra- amb els membres del tribunal, a la URV - Jordi Mestre / IPHES
"La variabilitat dins de les seves activitats -afegeix Chacón- seria una resposta normal, ja que es mouen dins d'un mateix sistema operatiu amb diferents opcions, que utilitzen segons les seves necessitats, els seus interessos o les seves aptituds personals. Això porta a plantejar que el contacte entre grups havia de ser molt important, especialment pel que fa a la transmissió i difusió de coneixements que permet la generalització i socialització de la constel·lació de coneixements sota la qual actuen els grups", manifesta l'autora de la investigació.
Per arribar a aquest coneixement, M. Gema Chacón ha estudiat unes 12.000 peces lítiques. De cada una d'elles ha efectuat una anàlisi morfotècnica a fi de poder reconstruir les cadenes operatives dutes a terme pels neandertals per poder produir les seves eines lítiques. Es tracta sobretot de nuclis, ascles i objectes retocats, essencialment rascadores, denticulats i objectes convergents. Els usos són molt variats, ja que les eines d'aquest període són molt flexibles (multifuncionals) i poden ser utilitzades en el desenvolupament de totes les activitats dutes a terme pels grups neandertals (processament de les carcasses animals, dels recursos vegetals...).
Les peces examinades pertanyen als conjunts lítics dels jaciments de Payre (Ardèche, França entorn dels 125.000 anys), l'Abric Romaní (Barcelona, Espanya; entre els 55.000 i 50.000 anys) i de la Grotte Tournal (Aude, França; entorn dels 38.000 anys), ja que cobreixen una gran part del Paleolític mitjà. Són, a més jaciments amb llargues seqüències estratigràfiques ben estudiades, i hi ha una gran quantitat de treballs interdisciplinaris realitzats sobre totes les evidències arqueològiques trobades en cada un d'ells. "Això permet disposar de tota la informació necessària per poder comparar els comportaments tècnics amb les activitats de subsistència de les poblacions de neandertals que van habitar en aquests tres jaciments del sud-est europeu", explica M. Gema Chacón.
technorati tags: neandertals , Paleolític mig , indústria lítica , complexitat social , tecnologia , medi ambient , recursos , subsistència , tesi doctoral , docència3 Oct, 2009
Eudald Carbonell dedica el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica a la consciència crítica d’espècie
“Sense una evolució responsable, sense un progrés conscient, sense integrar la diversitat, serà molt difícil que la nostra espècie acabi bé el segle XXI”.
Perfil biogràfic - bloc personal - El pensament d'Eudald Carbonell al Facebook
Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, ha dedicat a la consciència crítica d’espècie el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica que ha rebut aquest vespre a l’Auditori Enric Granados de Lleida, en un acte on s’han lliurat 16 premis nacionals més, que atorga la Generalitat, i que ha estat presidit pel màxim representant d’aquesta institució, José Montilla. El guardó li ha donat l’escriptor Jordi Coca.
Eudald Carbonell durant la seva intervenció després d'haver rebut el guardó.- Jordi Mestre / IPHES
En la seva breu intervenció, Eudald Carbonell ha puntualitzat que s’adreçava a la seva espècie i això vol dir: “adreçar-me a la meva família, als meus amics i amigues i, sobretot, a totes les persones, femelles i mascles, que són anònimes i que fan que el món funcioni. A tots ells els vull advertir que sense una evolució responsable, sense un progrés conscient, sense integrar la diversitat, serà molt difícil que la nostra espècie acabi bé el segle XXI”.
Per aquest motiu, el director de l’IPHES ha manifestat: “M’agradaria molt que aquesta nit sortíssim tots d’aquí tenint clar que cal convertir coneixement en pensament i pensar que si no pensem críticament, en el futur les coses poden anar molt pitjor. Així doncs, per la consciència crítica d’espècie volia dedicar aquest guardó”.
Tots els guardonats amb els Premis Nacional 2009, a l'Auditori Enric Granados de Lleida - Jordi Mestre / IPHES
Sota aquest concepte, Eudald Carbonell considera la possibilitat de que l’Homo sapiens -com a conseqüència del progrés conscient i de l’evolució responsable- estableixi unes relacions socials i de producció basades en el coneixement científic i social, susceptibles de ser pensades de forma planetària per tots els espècimens humans. Aquesta visió, en el futur, ha de substituir l’atzar per la lògica en els processos d’adaptació de la humanitat. D’aquesta manera, la diversitat podrà ser integrada sense perdre informació espai temporal. Això implica sotmetre les diferències entre les cultures humanes a la crítica social específica amb la finalitat de fusionar les seves estructures bàsiques en una nova complexitat dinàmica conscient.
Per evolució responsable entén el fet de conèixer, pensar i actuar sobre les bases objectivades pel coneixement de les lleis naturals que ens porten a l’autosaber sobre les nostres maneres d’organitzar-nos socialment.
Finalment, el concepte de progrés conscient parteix del fet que la nostra espècie ha de continuar progressant i/o desenvolupant-se. L’augment de la consciència social, gràcies al coneixement, ens permet disposar d’uns paràmetres analítics per poder abordar amb lògica les nostres interaccions futures.
A Eudald Carbonell li han concedit el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica per la seva aportació subtil i reflexiva a la interpretació dels orígens de l'espècie humana, la creació d'un sistema d'anàlisi de la tecnologia prehistòrica i el reconeixement de l'antic poblament de la Península Ibèrica a la Serra d'Atapuerca (Burgos), on ha desenvolupat un programa d'investigació transdisciplinar.
technorati tags: consciència crítica , espècie , Homo sapiens , evolució responsable , progrés conscient , integrar la diversitat , Premis Nacionals , Pensament , Cultura Científica2 Oct, 2009
Acte de lliurament del Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica a Eudald Carbonell
- Presidirà l’entrega el president de la Generalitat, José Montilla, dissabte dia 3 d’octubre a les 19 h, a l’Auditori Enric Granados a Lleida
- Serà retransmès en directe pel Canal 33 de Televisió de Catalunya, per Internet a http://www.tv3.cat/directes i pel Canal Internacional de Televisió de Catalunya
El pensament d'Eudald Carbonell al Facebook
L’acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2009, dels quals Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ) i codirector del Projecte Atapuerca, rebrà el de Pensament i Cultura Científica, se celebra dissabte a les 19 h, a l’Auditori Enric Granados de Lleida i serà presidit pel president de la Generalitat, José Montilla, acompanyat de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i dels membres del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts: el president Xavier Bru de Sala, els vicepresidents Pilar Parcerisas i Manuel Forcano, i els consellers i conselleres Juli Capella, Jordi Coca, Chantal Grande, Francesc Guardans, Marta Oliveres i Rosa Vergés, així com el director del CoNCA Pep Montes. També hi assisteix el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.
La cerimònia serà retransmesa en directe pel Canal 33 de Televisió de Catalunya, per internet a http://www.tv3.cat/directes/33 i pel Canal Internacional de Televisió de Catalunya. Diumenge 4 d’octubre a les 19h50, TV3 emetrà un resum de la cerimònia d’uns 30 minuts.
Eudald Carbonell, director de l'IPHES i codirector del Projecte Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES
A Eudald Carbonell li donen el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica per la seva aportació subtil i reflexiva a la interpretació dels orígens de l'espècie humana, la creació d'un sistema d'anàlisi de la tecnologia prehistòrica i el reconeixement de l'antic poblament de la Península Ibèrica a la Serra d'Atapuerca (Burgos), on ha desenvolupat un programa d'investigació multidisciplinari.
Els convidats seran rebuts a l’Auditori per dues parelles de gegants, els romans i el Rei Jaume i la Reina Elionor, acompanyats d’uns grallers i Lo Marraco de Lleida, com a amfitrions de la cultura popular de la ciutat, que tot just clou les seves festes aquesta setmana.
Pel que fa a l’acte, que presentarà l’actor i periodista Queco Novell, el dirigeix Carol López i comptarà amb les intervencions artístiques de l’actriu Neus Bernaus, el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados, la ballarina Susana Garcia, el grup Increpación Danza, Zahir Circus i la cantant Celeste Alías. La direcció musical va a càrrec de Xavier Puig i de Feliu Gasull.
Les actuacions es completaran amb la projecció de diversos vídeos, els resums els esdeveniments culturals més destacats de l’any, una panoràmica dels equipaments culturals de les terres de Lleida, i un recordatori de les persones del món de la cultura que han mort des de la darrera edició dels Premis.
Els Premis Nacionals de Cultura són concedits des d’enguany pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Van ser instituïts pel Govern l'any 1982 i són continuadors dels que la Generalitat va patrocinar entre 1932 i 1938. D'acord amb el que estableix el decret 72/1995, de 7 de març, es concedeixen anualment a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l'any anterior i estan dotats cadascun amb 18.030 euros. El guardó que rebran els premiats en aquesta edició és una recreació de l’obra Molla, de l’escultor d’Os de Balaguer Leandre Cristòfol, que el CoNCA ha encarregat al col.laborador d’aquest, el també escultor de Lleida Josep Ripoll.
technorati tags: Premis Nacionals de Cultura 2009 , Pensament i Cultura Científica , IPHES , Atapuerca , tecnologia prehistòrica
