14 Abr, 2012
Una exposició mostra com era la vida quotidiana dels ibers
Es pot visitar a la carpa instal·lada a la Plaça de Catalunya de Cornellà de Llobregat fins al 20 d’abril
VIDEO resum de la mostra – Dossier de premsa - Fulletó
Ibers: prínceps, guerrers i artesans és el títol de l’exposició que l’Obra Social “la Caixa” presenta a la carpa instal·lada a la Plaça de Catalunya de Cornellà de Llobregat fins al 20 d’abril. La mostra, comissariada per Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’àrea de socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), pretén traslladar al visitant a la protohistòria peninsular mostrant, mitjançant una museografia avançada, tots els aspectes relacionats amb la cultura ibèrica.
En aquesta escenografia s'ensenyen com eren les activitats productives dels ibers - IPHES
L’exposició està estructurada a partir de vuit àmbits: el context històric i la formació de la cultura, l’organització militar, la jerarquització social, arquitectura i urbanisme, activitats productives, religió i món funerari, escriptura i comerç.
Lluís Batista amb la Gran Dama del Cerro Santos - IPHES
Tot això es dóna a conèixer amb reproduccions científiques d’obres d’art, maquetes, projeccions audiovisuals, fotografies i gravats, entre d’altres elements, com les escenografies. Amb totes aquestes aportacions el visitant pot esbrinar com eren les relacions dels ibers amb els fenicis i els grecs, la importància de l’agricultura i el comerç, o els misteris a l’entorn de la desaparició de la llengua ibèrica, tot passant per dins d’una casa ibera o de la Tomba de Baza en el moment del seu descobriment.
La Tomba de Baza - IPHES
La història dels ibers es va encetar a finals del segle VI a.C. amb l’aparició d’una aristocràcia de prínceps guerrers que va construir ciutats i santuaris, va impulsar el comerç i l’escriptura, i va generar formes artístiques pròpies. Aquesta cultura es va extingir al segle I a.C., quan va ser absorbida pel poder polític i cultural de Roma.
L’horari de l’exposició és de dilluns a divendres de 12 a 14 h i de 17 a 21 h, i dissabtes i diumenges d’11 a 14 h i de 17 a 21 h
2 Gen, 2012
L’exposició sobre La Roca dels Moros del Cogul, ara a Reus
Es pot visitar al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca fins al 12 de maig
Web de l’exposició – Vídeo - Dossier de premsa: notes històriques
La mostra itinerant Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul, que proposa un recorregut per la prehistòria del nostre país a través de les pintures d’art rupestre que conformen aquest conjunt artístic, d’una antiguitat d’entre 10.000 i 4.000 anys, es pot visitar ara al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, a Reus, fins al 12 de maig. L'horari de visites és de dimarts a dissabtes (inclosos), de 10:30 a 13:30 h i de 17 a 19 h. L'entrada és gratuïta.
Entre d'altres, la mostra presenta una sèrie de plafons didàctics amb fotografies - Cedida: Ajuntament de Reus
La mostra, organitzada fa un temps pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), juntament amb l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb motiu del centenari de la descoberta d’aquesta manifestació artística, se centra en el conjunt de pintures i gravats excepcionals que constitueixen aquest mural rupestre, que –a dia d’avui- “segueix sent un document únic e insòlit de la Prehistòria, no tan sols de Catalunya sinó de tota la vessant mediterrània”, ha recalcat Ramon Viñas, comissari de l’exposició i investigador de l’IPHES, perquè “conté les primeres imatges, gravades i pintades, de les societats caçadores i recol·lectores, i pageses i ramaderes, que van habitar aquesta regió des de les etapes postpaleolitiques”.
Els vídeos sobre art rupestre és un dels recursos inclosos a l'exposició, com aquest on intervé Ramon Viñas - Cedida Ajuntament de Reus
Integren la mostra una sèrie de plafons amb fotos, quatre audiovisuals i tres vitrines amb diferents objectes del final del Paleolític, del Neolític i del món iberoromà. Ramon Viñas, ha puntualitzat: “l’exposició es planteja en dos grans àmbits. Una part es dedica pròpiament al mural, amb les seves pintures i gravats (dins del seu hipotètic marc cronològic i cultural), i per l'altra, tots els aspectes complementaris sobre els 100 anys de recerca, la seva situació geogràfica, l’inclusiu dins la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya constituïda pel MAC, així com el seu futur Centre d'Interpretació, i la investigació que cal afavorir, en la qual l’IPHES hi té els seu lloc”.
A més, ha indicat: “hi ha uns panells retrolluminosos que contenen una àmplia informació fotogràfica acompanyada de textos que faciliten el coneixement de cadascuna de les composicions de la Roca, integrades per unes 48 figures, algunes molt degradades per l'erosió i difícils d'identificar, així com el seu context arqueològic i la recerca acumulada en 100 anys”.
Un dels objectius és ensenyar les carcaterístiques principals de l'art rupestre - Cedida: Ajuntament de Reus
La part del context cronològic i cultural de les pintures rupestres esta acompanyada de tres vídeos que mostren les diferents etapes de les pintures de la Roca: la figurativa dels caçadors recol·lectors; l’esquemàtica dels agricultors ramaders i la d'incisió practicada pels ibers i romans.
A més, l’àrea de les pintures conté un altre vídeo (el mes gran i principal) amb una animació digital que mostra el procés evolutiu del conjunt, és a dir, com es van integrar les figures dins del mural, doncs de les primeres a les últimes pintures van passar alguns mil·lennis, ha assenyalat Ramon Viñas.
technorati tags: socialització , art rupestre , conjunt pictòric , gravats , caçadors i recol.lectors , murals , dones , Arts , Museums , Communication30 Nov, 2011
L’IPHES participa en la mostra Això que investigues, per a què serveix? que s’exhibeix a Castelldefels
Es pot veure a la Biblioteca Ramon Fernandez Jurado fins al 2 de desembre
Sabíeu que analitzant les restes de pol·len que es troben a les excavacions arqueològiques es pot saber com era el paisatge del passat o que les dents dels homínids ens poden indicar quina era la seva dieta? Són dos exemples de les moltes utilitats que té la paleoecologia humana, que és l’estudi de l’evolució biològica i social de la humanitat en relació amb els entorns ecològics on han habitat.
El pòster que presenta l'IPHES sobre les seves investigacions - IPHES
Aquesta és la tasca que desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i que es dóna a conèixer en el marc de l’exposició Això que investigues, per a què serveix?, que es pot veure a la Biblioteca Ramon Fernandez Jurado de Castelldefels fins al 2 de desembre
Està organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), amb el finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), el Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN) i del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya. L’IPHES, dirigit per Eudald Carbonell, és un dels centres convidats. Aquest institut considera que és important reflexionar sobre l’evolució per a conèixer-nos i millorar com a éssers humans. Assumir les conseqüències de qui som i d’on venim hauria de permetre construir una ciutadania més conscient i formada.
La mostra pretén apropar la recerca que sol sortir menys als mitjans de comunicació, és a dir, la que no és tan mediàtica, per fer-la més entenedora. S’ha basat en 17 línies de recerca, entre les quals trobem, a més de la paleoecologia de l’evolució humana, la geomàtica, la bioestadística en genètica, la recerca en xarxes complexes o la química computacional.
Horaris d’obertura al públic:
De dilluns a dimecres de 15.30 a 21.00
Dijous i divendres de 9.00 a 21.00
Dissabtes de 9.00 a 14.00
technorati tags: socialització , entorn ecològic , biologia , societat , restitució paleoambiental , landscape , environmental reconstructions29 Nov, 2011
Montblanc acull l’exposició sobre La Roca dels Moros del Cogul
Del 2 al 31 de desembre es podrà veure a l’antiga església de Sant Francesc
El 16 de desembre s'ha previst una xerrada al Museu Comarcal de la Conca de Barberà
HI ha un espai perquè els escolars puguin expressar la seva creativitat com artistes rupestres
Web de l’exposició – Vídeo - Dossier de premsa: notes històriques
La mostra itinerant Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul, organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), juntament amb l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb motiu del centenari de la descoberta d’aquest conjunt de pintures rupestres el 1908, d’una antiguitat d’entre 10.000 i 4.000 anys, estarà a Montblanc (Conca de Barberà, Tarragona) del 2 al 25 de desembre es a l’antiga església de Sant Francesc.
L’acte d’inauguració és divendres dia 2 a les 20 h i comptarà amb la presència de Josep Gomis, president del Museu Comarcal de la Conca de Barberà; Xavier Llovera, director del MAC; Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES, Jaume Mor, alcalde del Cogul; Ramon Viñas, director científic de la mostra i investigador de l’IPHES i Josep Andreu, alcalde de Montblanc.
L’horari de visites és dissabtes, diumenges i festius des de les 11.30 h fins les 14 h, i de les 18 a les 20 h. Es disposa d’un espai on els escolars podran plasmar la seva creativitat talment com si fossin artistes rupestres. A , més, s’ha previst una conferència adreçada al públic en general que impartirà Ramon Viñas sota el títol La Roca dels Moros del Cogul. Un referent de l’art prehistòric de la Mediterrània i peninsular; serà el 16 de desembre, a les 20 h, al Museu Comarcal de la Conca de Barberà.
Dues instantànies captades durant el procés de muntage de la mostra a Montblanc - Ramon Viñas / IPHES
L’exposició se centra en el conjunt de pintures i gravats excepcionals que constitueixen aquest mural rupestre, que –a dia d’avui- “segueix sent un document únic e insòlit de la Prehistòria, no tan sols de Catalunya sinó de tota la vessant mediterrània”, ha recalcat Ramon Viñas, perquè “conté les primeres imatges, gravades i pintades, de les societats caçadores i recol·lectores, i pageses i ramaderes, que van habitar aquesta regió des de les etapes postpaleolitiques”.
La mostra consta de plafons amb fotos, inclou quatre audiovisuals i tres vitrines amb diferents objectes del final del Paleolític, del Neolític i del món iberoromà. Ramon Viñas, ha puntualitzat: “l’exposició es planteja en dos grans àmbits. Una part es dedica pròpiament al mural, amb les seves pintures i gravats (dins del seu hipotètic marc cronològic i cultural), i per l'altra, tots els aspectes complementaris sobre els 100 anys de recerca, la seva situació geogràfica, l’inclusiu dins la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya constituïda pel MAC, així com el seu futur Centre d'Interpretació, i la investigació que cal afavorir, en la qual l’IPHES hi té els seu lloc”.
A més, ha indicat: “hi ha uns panells retrolluminosos que contenen una àmplia informació fotogràfica acompanyada de textos que faciliten el coneixement de cadascuna de les composicions de la Roca, integrades per unes 48 figures, algunes molt degradades per l'erosió i difícils d'identificar, així com el seu context arqueològic i la recerca acumulada en 100 anys”.
La part del context cronològic i cultural de les pintures rupestres esta acompanyada de tres vídeos que mostren les diferents etapes de les pintures de la Roca: la figurativa dels caçadors recol·lectors; l’esquemàtica dels agricultors ramaders i la d'incisió practicada pels ibers i romans.
A més, l’àrea de les pintures conté un altre vídeo (el mes gran i principal) amb una animació digital que mostra el procés evolutiu del conjunt, és a dir, com es van integrar les figures dins del mural, doncs de les primeres a les últimes pintures van passar alguns mil·lennis, ha assenyalat Ramon Viñas.
technorati tags: art rupestre , rupestrologia , recerca , mural , Paleolític , societats caçadores i recol.lectores , humanitats , escolars , xerrades8 Nov, 2011
Les principals aportacions científiques de Darwin i la teoria de l’evolució, ara en una mostra que es pot veure a Calella
Està en aquesta localitat, a la sala de l'ajuntament vell, ubicat a la Plaça de l'ajuntament, fins al 26 de novembre
Uns 300 escolars d’aquest municipi gaudiran de visites guiades pels quals s’ha elaborat una guia didàctica adaptada a diferents nivells d’estudi.
Darwin i l’evolució és el títol de l’exposició que fins al 26 de novembre s’exhibeix a la sala de l'ajuntament vell, a la Plaça de l'ajuntament de Calella (El Maresme), copatrocinada per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) i l’empresa HP. Arriba a Calella en el marc del conveni que l’IPHES manté amb el consistori municipal d’aquesta localitat. Paral·lelament s’ofereixen diverses activitats didàctiques per a escolars a l’entorn de la mostra.
En aquesta línia es realitzen visites guiades als col·legis i se’ls hi ha proporcionat una guia didàctica per facilitar-ne la seva comprensió i aprofundir en el coneixement de Darwin. S’han elaborat tres versions adaptades a diferents nivells escolars (primària, secundària i batxillerat). Les visites a l’exposició s’ofereixen a totes les escoles del municipi, i es concentren a la setmana del 14 al 18 de novembre. Es calcula que prop de 300 alumnes gaudiran de les visites comentades.
L’exposició es presenta en atractius plafons a través dels quals es pot realitzar un recorregut per la vida i activitat científica principal de Darwin i la importància de la teoria de l’evolució que va formular. Els àmbits principals en què s’estructura són: Vida del pare de l’evolucionisme, l’etapa de Cambridge, el viatge del Beagle; Darwin, un naturalista expert, selecció artificial i superpoblació, les seves relacions científiques amb altres naturalistes, L’origen de les especies i altres línies d’investigació no tan conegudes.
Uns dels plafons didàctics que es poden veure a la mostra - Cedida Ajuntament de Calella
Charles Darwin va néixer el 12 de febrer de 1809 a la localitat anglesa de Shrewsbury. Va estudiar uns anys Medicina a la Universitat d’Edimburg, on va establir relació amb Robert Grant, amb qui comentava les idees evolucionistes enunciades per Lamarck. Després va anar a fer Teologia a Cambridge i va aprofitar per fer-hi contacte, on va conèixer John Stevens Henslow, qui va possibilitar que el jove naturalista pogués embarcar al Beagle el 27 de desembre de 1831, amb el qual va realitzar un viatge al món que va durar prop de 5 anys.
Durant aquest periple Darwin va consolidar les seves qualitats com a naturalista de camp i va recollir un munt de dades, claus per a les seves formulacions teòriques posteriors, com la teoria de l’evolució, determinada per la selecció natural i que va exposar àmpliament al llibre El origen de las especies.
A més, però, va abordar altres línies d’investigació biològiques, destacant els seus treballs sobre botànica, així com l’expressió de les emocions en l’ésser humà i els animals.
Tot això s’expressa de manera didàctica en els plafons que inclou la mostra i que han estat elaborats amb la tecnologia HP Designjet L65500, amb tintes HP Làtex, respectuoses amb el medi ambient.
El conveni que l’IPHES manté amb l’Ajuntament de Calella contempla dur a aquesta localitat una exposició anual organitzada per aquest centre de recerca. A més, es col·labora amb el Festimatge. Festival de la Imatge de Calella, i s’ofereix el cicle L’IPHES a les escoles.
technorati tags: human evolution , darwinisme , Beagle , selecció natural , population genetics , archaeology8 Nov, 2011
La mostra Europa ara fa un milió d’anys, a l’església Sant Joan d’Arties
DOSSIER de premsa – WEB de la mostra – VÍDEO de l’exposició – VÍDEO Homo antecessor – PODCAST
Inclou recreacions del paisatge i restitucions del rostre del primer europeu
Hipopòtams, rinoceronts gegants, tigres de dents de sabre, elefants, licaons i altres habitants de la sabana, sempre sota l’atenta mirada de carronyaires com les antigues hienes o el primer europeu, l’Homo antecessor, són alguns dels principals protagonistes de l’exposició Europa ara fa un milió d’anys, que s’exhibeix a l’església de Sant Joan d’Arties, gràcies a la col·laboració del Conselh Generau d´Aran (Musèus dera Val d´Aran). Està comissariada per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i es pot visitar de dilluns a dissabte, de 17 a 20 hores, fins al 21 de novembre.
Dues instantànies de l'acte d'inauguració de la mostra que es va efectuar el passat 20 d'octubre i que va comptar amb les explicacions de Lluís Batista, responsable de l'Àrea de socialització de l'IPHES - Cedides
Europa fa un milió d’anys ens trasllada als orígens de la vida al planeta Terra, ens narra com van configurar-se de forma progressiva els actuals continents i com les diferents variacions climàtiques van determinar l’aparició d’una vegetació i fauna específiques –entre elles l’espècie humana– en diferents localitzacions geogràfiques.
Així descobrim la fauna que hi havia a la Península Ibèrica ara fa un milió d’anys, quan imperava un ecosistema similar al de les sabanes humides de l’Àfrica actual, amb animals insòlits i ja extingits. El muntatge expositiu inclou recreacions de paisatges de l’època i grans escenografies. Es presenta també una restitució virtual de l’Homo antecessor.
Per a la canalla s’ha concebut un espai didàctic i pedagògic on poden completar l’esquelet de diferents espècies d’homínids i efectuar mots encreuats sobre l’evolució humana.
technorati tags: espècies , homínids , human evolution , didàctica de l'evolució , reconstruccions , escenografies , environmental reconstructions , archaeology10 Set, 2011
L’IPHES pren part en la mostra Això que investigues, per a què serveix?
S’inaugura el 14 de setembre, a les 19.00, al Centre Cultural Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat, on estarà fins al dia 29 del mateix mes
Paraules de Lluís Batista, responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES, ncloses a la mostra - ACCC
Sabíeu que analitzant les restes de pol·len que es troben a les excavacions arqueològiques es pot saber com era el paisatge del passat o que les dents dels homínids ens poden indicar quina era la seva dieta? Són dos exemples de les moltes utilitats que té la paleoecologia humana, que és l’estudi de l’evolució biològica i social de la humanitat en relació amb els entorns ecològics on han habitat.
El segon per la dreta és un pòster sobre l'IPHES - ACCC
Aquesta és la tasca que desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i que es dóna a conèixer en el marc de l’exposició Això que investigues, per a què serveix?, que es pot veure al Centre Cultural Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat, del 14 al 29 de setembre.
Està organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), amb el finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), el Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN) i del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. L’IPHES, dirigit per Eudald Carbonell, és un dels centres convidats. Aquest institut considera que és important reflexionar sobre l’evolució per a conèixer-nos i millorar com a éssers humans. Assumir les conseqüències de qui som i d’on venim hauria de permetre construir una ciutadania més conscient i formada.
Alguns dels objectes que s'exhibeixen, entre ells una eina de pedra prehistòrica - ACCC
La mostra pretén apropar la recerca que sol sortir menys als mitjans de comunicació, és a dir, la que no és tan mediàtica, per fer-la més entenedora. S’ha basat en 17 línies de recerca, entre les quals trobem, a més de la paleoecologia de l’evolució humana, la geomàtica, la bioestadística en genètica, la recerca en xarxes complexes o la química computacional.
Horaris d’obertura al públic:
Dilluns a divendres: 16.00 -22.00 h
Dissabte : 16.00 -21.00
technorati tags: ciències de la vida , dieta , didàctica , human evolution , mitjans de comunicació , mediàtic , mass media , xarxes socials , Internet26 Set, 2010
El príncep Albert II de Mònaco visita una exposició de fotos antigues sobre coves prehistòriques de Cantabria que ha digitalitzat l’IPHES
Serà dimarts 28 de setembre, a les 10.30 h, al Mercado del Este, a Santander
Aquesta tasca de recuperació d’imatges l’ha realitzada Jordi Mestre, responsable de fotografia d’aquest centre de recerca
El príncep Albert II de Mònaco visitarà dimarts 28 de setembre, a les 10.30 h, l’exposició Las cavernas de la región cantàbrica, que s’exhibeix des de fa uns mesos a al Mercado del Este, a Santander. Es tracta d’una mostra fotogràfica que és un recorregut històric per cavitats prehistòriques d’aquesta zona de l’Estat espanyol, i que s’ha elaborat a partir de les plaques originals digitalitzades per Jordi Mestre, responsable de fotografia de l’IPHES, i que estaven dipositades a l’Institut de Paléontologie Humaine (IPH). i a fons històrics de Cantabria. Les 3.000 imatges recuperades daten dels anys compresos entre 1902 i 1913.
Jordi Mestre amb part del material digitalitzat - IPHES
Las cavernas de la región cantàbrica dóna nom a un exposició molt visual i interactiva, que se serveix de recursos gràfics en gran format obtinguts a partir de calcs de pintures prehistòriques elaborats fa un segle. Hi sobresurten imatges captades pel francès Henri Breuil i l’alemany Hugo Obermaier a les coves càntabres d’El Valle (Gibaja), Hornos de la Peña (Altamira), La Pasiega i Covalanas. Les excavacions dutes a terme en aquests indrets a principi del segle XX van ser el tret de sortida a l’arqueologia prehistòrica d’Europa.
Jordi Mestre ens explica com ha estat la seva participació en aquest projecte: “Fa uns tres anys vaig visitar l'IPH i quan l'arxiver va assabentar-se de que jo restaurava fotos antigues va ensenyar-me unes mostres. Els fons constava tant de negatius com de positius i pràcticament tot eren plaques de vidre fetes entre 1890 i 1928, entre elles moltes reproduccions de llibres que servien per fer classes i que no tenien gaire interès. Així que vaig haver de fe runa tria entre un total de 18.000. Moltes d’aquestes plaques tenien el seu corresponent negatiu (de més qualitat que el positiu), uns 5.000, però molts van resultar tenir poc valor i al final el nombre total de negatius netejats i digitalitzats han estat uns tres mil”.
La mostra s’emmarca en els actes de celebració del centenari de les primeres excavacions arqueològiques a la Cueva El Castillo (Puente Viesgo, Cantabria) i dels 100 anys de la creació de l’Institut de Paléontologie Humaine, un centre de recerca dirigit per Henry de Lumley amb qui l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) manté una estreta col·laboració. L’exposició ha estat possible gràcies a un conveni signat mesos enrere entre el Govern de Cantabria i l’IPH, institut fundat pel rebesavi del príncep Albert II.
technorati tags: fotografia , cavitats , prehistòria , imatge , restauració , plaques , negatius , calcs , pintures , digitalització , fons històrics26 Set, 2010
La mostra sobre com era la vida, el clima i el paisatge a Europa 3,5 milions d’anys , a Calella
El 3 d’octubre, a Santiago de Compostela, es defensarà el llibre “El Camp dels Ninots: Rastres de l’Evolució”, finalista en el Concurs “Ciencia en Acción”
Video, web Camp dels Ninots, capítol Sota terra, dossier de premsa expo
L’exposició itinerant Ara fa 3,5 milions d’anys, el Camp dels Ninots, s’inaugura dissabte 2 d’octubre, a les 19.30 h, a la sala d’exposicions de l’Ajuntament Vell de Calella, on es podrà visitar fins al 3 de novembre. Produïda per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), aquesta mostra recupera el paisatge i la fauna d'Europa de fa 3,5 milions d'anys, Està basada en les restes trobades al Camp dels Ninots, on precisament aquests dies es desenvolupa la campanya d’excavació d’aquest any. Sobre aquest jaciment s’ha fet un llibre que ha quedat finalista en el concurs Ciencia en Acción i que es defensarà el pròxim 3 d’octubre a Santiago de Compostela, amb el suport de l’Àrea de Socializtació de l’IPHES.
Part del muntatge de l'exposició, en una imatge d'arxiu - Gerard Campeny / IPHES
La mostra Ara fa 3,5 milions d’anys, el Camp dels Ninots és de gran interès didàctic, consta de reproduccions d'animals en 3D, plafons explicatius i vídeos, alhora que permet descobrir quines disciplines s'apliquen en l'estudi del passat. Per aquest motiu, s’han organitzat visites guiades per a les escoles de Calella, concretament de Escola Minerva, Salicrú, Freta i Escola Pía.
D’altra banda, Bruno Gómez i Gerard Campeny, codirectors de les excavacions al Camp dels Ninots, defensaran el 3 d’octubre, a l’IES Rosalía de Castro de Santiago de Compostelai davant d’un tribunal, el llibre “El Camp dels Ninots: Rastres de l’Evolució”, que ha quedat finalista, juntament amb altres tres candidats, en el Concurs “Ciencia en Acción”, en la modalitat de “Trabajos de divulgación científica en soporte de papel”. Aquest certament està organitzat per Ciência Viva – Agência Nacional para a Cultura Científica e Tecnológica de Portugal, el Consejo Superior de Investigaciones Cientificas (CSIC), el Ministerio de Ciencia e Innovación, la Real Sociedad Española de Física (RSEF), la Sociedad Geológica de España (SGE) i la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), amb el patrocini de la Xunta de Galicia, Tecnopole i una vintena més d’institucions i empreses líders en els seus sectors. El premi està dotat amb 1.500 euros.
L’edició del llibre ha anat a càrrec de Gerard Campeny i Bruno Gómez, que són, a més, dos dels autors que escriuen en aquest volum, en el qual també hi participa bona part del personal investigador i tècnic del projecte de recerca sobre el Camp dels Ninots: Jordi Agustí, Eduardo Barrón López, Francesc Burjachs, Hugues-Alexandre Blain, Eudald Carbonell, Julien Claude, Gala Gómez Merino, Lucía López-Polín, Oriol Oms, Robert Sala, Andrés Santos-Cubedo, Àlex Solé, Jan van der Made, Montserrat Vehí i Jaume Vilalta.
Al llarg de gairebé 200 pàgines, il•lustrades amb nombroses fotografies i dibuixos a color, es presenten els resultats obtinguts en el transcurs de les excavacions arqueològiques dutes a terme entre l'any 2003 i 2009 en el Camp dels Ninots, així com les perspectives que es volen assolir en el futur. “De la mà dels diferents especialistes que treballen en aquest jaciment, proposem un viatge cap al passat tot explicant el tipus de vida, de clima i de paisatge que va haver en el nostre territori ara fa 3,5 milions d'anys”, puntualitzen Gerard Campeny i Bruno Gómez
Amb aquesta finalitat es parla de les primeres ocupacions humanes del continent europeu i de les comarques gironines, en particular, per centrar-se finalment en el jaciment del Camp dels Ninots. En aquesta línia s'explica el projecte de recerca actual i l'evolució dels treballs realitzats; el context geològic i estratigràfic del jaciment, i la paleontologia dels grans i dels petits vertebrats.
En la darrera part del llibre s’aprofundeix en l'evolució climàtica i paisatgística dels darrers 3,5 milions d'anys, així com en les empremtes vegetals que permeten reconstruir directament el paisatge del Camp dels Ninots, un paratge que es repetiria en gran part del mediterrani europeu.
També són objecte d’estudi les eines de pedra localitzades als nivells superiors del cràter del volcà d’aquet jaciment i la restauració, conservació i emmotllament dels materials localitzats durant les diverses excavacions, processos previs a l'estudi del material fòssil.
26 Set, 2010
L’exposició itinerant Hi havia una vegada... la parla! es pot veure ara a Reus
Una mostra comissariada per l’IPHES explica d’una manera interactiva l’evolució i el funcionament de la facultat més distintiva de l’espècie humana
Es pot visitar del 28 de setembre al 4 de novembre en una carpa situada a la Plaça de la Llibertat
Hi havia una vegada… la parla! és una exposició que se centra en l’origen i l’evolució del llenguatge i que explica quan i com va aparèixer la capacitat de parlar en els nostres avantpassats, quines parts del cos humà la van fer possible, els aspectes essencials que caracteritzen el llenguatge humà i la manera com ha evolucionat.
La comunicació animal és el tema d'un dels blocs en què s'estructura la mostra - IPHES
Organitzada pel Departament de Medi ambient i Ciència de l’Obra Social ”la Caixa”, té com a comissari a Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). A més, Eudald Carbonell, director d’aquest centre de recerca, n’és l’assessor científic. Es pot visitar del 28 de setembre al 4 de novembre en una carpa situada a la Plaça de la Llibertat
La mostra convida a reflexionar sobre una cosa tan usual i imprescindible i, alhora, tan complexa en la vida diària com la parla. Els tres blocs en què es divideix –la comunicació cel·lular, animal i la parla; l’origen de la parla, i el llenguatge- permeten als visitants escoltar els sons dels diferents cetacis, inhalar aromes generades per diferents animals com a mitjà de defensa o territorialització, simular la veu d’un neandertal o fer servir diferents dispositius de comunicació com els sms.
A més, qui la visiti podrà trobar resposta a interrogants que ens plantegem sovint, com aquests: Com era la vida dels nostres avantpassats abans de la parla i a partir del llenguatge parlat? Quins òrgans permeten parlar als humans? Quina relació hi ha entre el llenguatge i l’ús del foc?
Hi ha dos factors claus gràcies als quals podem parlar: el fet de disposar d’un cervell apropiat i una laringe en una posició més baixa que la resta de mamífers. Així, l’exposició permet fer un recorregut per diversos canals utilitzats en la comunicació cel·lular i animal, continua amb la indagació de l’origen de la parla i constata la relació directa entre la parla i diferents manifestacions del comportament simbòlic, per acabar amb una reflexió sobre l’origen, la diversitat i l’evolució del llenguatge.
19 Set, 2010
El Museu Municipal de Rubí acull l’exposició Europa ara fa un milió d’anys
DOSSIER de premsa – WEB de la mostra – VÍDEO de l’exposició – VÍDEO Homo antecessor – PODCAST
L’exposició Europa ara fa un milió d’anys, produïda per l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) amb la col•laboració de
19 Set, 2010
L'exposició Arqueología en clave de género viatja a Aranda de Duero
Programa IV Encuentro de Mujeres
S’ensenya a través de fotografies el treball de les dones a Atapuerca
La investigadora de l'IPHES Cristina Fernández-Laso impartirà una conferència sobre el tema de la mostra el dia 22 de setembre
L'exposició Arqueología en clave de género de la Fundación Atapuerca, que compta amb la col·laboració de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) s'inaugura el pròxim 21 de setembre, a les 12 h, a la Sala d'Exposicions de la Casa de Cultura d'Aranda de Duero, en el marc del IV Encuentro de Mujeres, que se celebra el proper dimecres 22 al Monasterio de la Vid, dins del projecte Cerebro, género e igualdad, organitzat per la Concejalía de la Mujer e Igualdad de Oportunidades del Ayuntamiento de Aranda de Duero. En aquest encontre participarà també Cristina Fernández Laso, comissària de l'exposició i investigadora de l'IPHES, que impartirà a més una conferència amb el mateix títol de la mostra, el dia 22 a les 12 h.
Taller de pintura, una de les fotos de la mostra - Fundación Atapuerca
L'exposició fotogràfica Arqueología en clave de género constata com, des de fa gairebé tres dècades, un equip multidisciplinari format per especialistes en arqueologia, paleontologia, biologia, geologia, espeleologia, i altres disciplines, investiga les empremtes de l'ocupació humana atrapada i conservada durant milers d'anys en un gran complex càrstic de galeries, avencs i coves que constitueixen els jaciments de la Serra d'Atapuerca.
Amb l'exposició es pretén donar a conèixer part del treball de les dones científiques a Espanya i algunes de les seves problemàtiques en aquesta professió, on els homes continuen sent els qui es troben en els principals espais de presa de decisions. A més, entre molts altres objectius, es volen fomentar estudis i investigacions relacionats amb la igualtat entre dones i homes en el camp de la cultura, la ciència i la investigació, així com la inclusió d'una perspectiva de gènere en l'arqueologia prehistòrica.
technorati tags: dones , igualtat , arqueologia , ciència , fotografia4 Abr, 2010
L’IPHES , al British Museum, a un congrés sobre les primeres poblacions britàniques
Presenta
els resultats preliminars d’un programa experimental de bifaços i carnisseria
prehistòrica dut a terme entre institucions científiques catalanes i angleses
En el marc de la col·laboració que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) va engegar l'any passat gràcies a la convocatòria “Ajuts Batista i Roca” de l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca), destinats a promoure específicament el treball entre institucions científiques catalanes i angleses, representants d’aquest centre de recerca assistiran els dies 8 i 10 d’abril al congrés titulat: "The Ancient Human Occupation of Britain Conference", que es fa al British Museum, a Londres, per presentar els resultats preliminars del programa experimental desenvolupat al llarg de 2009 sobre talla experimental de bifaços i carnisseria prehistòrica.
Andreu Ollé i Jordi Rosell excorxant un cèrvol amb una dels bifaços experimentals - Jordi Mestre
Els orígens d’aquesta investigació els trobem al 2008, “quan ens van concedir un ajut per dur a
terme el projecte titulat Carnisseria
prehistòrica: experimentar per a comprendre, assenyala Andreu Ollé,
investigador de l’IPHES i coordinador d’aquesta recerca. L’objectiu és reproduir tota una sèrie d’eines i d’estudiar-ne el
seu funcionament en relació, especialment, als processos de
carnisseria, com
pot ser l’escorxament o la descarnat d’un animal per tal d’esbrinar com les
primeres poblacions homínides aprofitaven els recursos
animals de l’entorn.
“El 2009 –prossegueix- ens en van concedir un altre ajut per a l’estudi
de "La tecnologia dels primers pobladors de l’Europa occidental". En el primer col·laboràvem
amb l’Institute of Archaeology de l’UCL (University College of London), i en el
segon hem ampliat també amb el Dept. of Prehistory and Europe del British Museum i amb el Dept. of
Palaeontology del Natural History Museum”.
Per
aquest motiu, a més d’assistir al congrés, entre els dies 5 i 7 d’abril, el propi Andreu Ollé i Paola García
(també membre de l’IPHES) consultaran col·leccions d'indústria lítica de jaciments claus anglesos als
magatzems del British Museum, com per exemple, Pakefield, Happisburg, Boxgrove,
Clacton-on-Sea, High Lodge, Swanscombe... i discutiran amb membres dels equips
anglesos sobre la tecnologia de les primeres poblacions humanes d'Europa.
La idea d'aquest segon projecte, el
de la tecnologia dels primers pobladors de l’Europa occidental, “és analitzar
el primer poblament de l’Europa occidental, a partir de l’estudi dels instruments
lítics
recuperats en una selecció de jaciments arqueològics de les illes Britàniques i
de la península Ibèrica”, apunta Andreu Ollé. Amb la comparació del registre
lític dels conjunts escollits, “s’intentarà avaluar si el primer poblament del
continent mostra o no una homogeneïtat tecnològica, si s’observen patrons
temporals similars, i si es poden
distingir línies evolutives diferents en l’àmbit comportamental durant el
primer mig milió d’anys de presència humana a Europa”, puntualitza
Per a fer-ho, es preveu revisar conjuntament amb els membres anglesos les
col·leccions dels conjunts escollits, amb una estada a Anglaterra i una a
Catalunya.
30 Mar, 2010
Mostra fotogràfica sobre un viatge de l’IPHES a Cueva Pintada, Mèxic, per estudiar les pintures rupestres
Es presenta en el marc del V Festival de la imatge de Calella de l’1 al 25
d’abril
L'autor és Jordi Mestre i el 10 d'abril farà, a més, una xerrada sobre conservació de fotos
El paradís era en un desert. Aquest és el títol d’una mostra que explica la
feina d’un equip d’arqueòlegs de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia
Humana i Evolució Social) que va viatjar a Cueva Pintada (Mèxic) per
estudiar-ne les pintures rupestres que aplega aquest indret. L’autor és Jordi
Mestre, responsable de fotografia d’aquest centre de recerca, i es presenta ara
de l’1 al 25 d’abril, a
“L’exposició pretén ser la crònica d’un viatge tan difícil com apassionat”, assegura l’artista. Tot això s’explica amb 28 fotografies en gran format.
“L’avió ens va deixar a Loreto –recorda Jordi Mestre- i la primera impressió era que el pilot havia passat de llarg i érem en una illa paradisíaca del Pacífic, amb volcans apagats com a muntanyes, el teulat de l’aeroport de fulles de palma, les palmeres arreu, la calma...”
Un
cop allí, “vam establir les tendes prop de Cueva Pintada, en una zona plena
d’abrics amb pintures rupestres on encara es poden veure els morters de
pedra al peu de les pintures com si esperessin els seus
propietaris”, narra el fotògraf.
Jordi
Mestre és expert en conservació de fotografies antigues, autor del llibre “Identificación
y Conservación de fotografías”, una introducció als procediments
fotogràfics més corrents incidint en els principals problemes de conservació
que presenten i la manera d’abordar-los. Precisament sobre aquests aspectes pronunciarà
una xerrada el 10
d’abril, a les 20 h, a l’Hotel Les Palmeres, a Calella.
2 Feb, 2010
Una mostra fotogràfica reflecteix el treball de les dones científiques en jaciments com Atapuerca i l’Abric Romaní
“Arqueologia en clau de gènere” es pot veure del 3 al 21 de febrer a A Estrada (Pontevedra) - Cartell i díptic
La Sala d’Exposicions Caixanova a A Estrada (Pontevedra) acull del 3 al 21 de febrer la mostra fotogràfica itinerant “Arqueologia en clau de gènere”, produïda per la Fundación Atapuerca, amb la col·laboració del IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Comissariada per Cristina Fernández-Laso (Equipo de Investigación de Atapuerca) i Raquel Platero, l’objectiu d’aquesta iniciativa és donar visibilitat a una petita part del treball que les dones científiques desenvolupen en importants projectes d’investigació en arqueologia prehistòrica a l’Estat espanyol. L’acte d’inauguració té lloc demà dimecres 3 de febrer a les 20.30 hores.
Restaurar les peces arqueològiques que surten als jaciments és una de les tasques que desenvolupen algunes dones científiques
En l’exposició poden observar-se 39 imatges del treball de camp, investigació i socialització que desenvolupen les dones científiques i que tradicionalment havia estat dut a terme únicament per homes. Les fotografies han estat preses bàsicament en els jaciments d’Atapuerca (Burgos) i l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona).
Amb experiències, formació i trajectòries professionals diferents (arqueòlogues, antracòlogues, biòlogues, geògrafes, historiadores, paleontòlogues, restauradores, zooarqueòlogues, primatòlogues, palinòlogues, geòlogues, topògrafes, prehistoriadores, especialistes en tecnologia lítica, estudiants de tercer cicle i un llarg etcètera), contribueixen al desenvolupament de les investigacions en l’arqueologia prehistòrica a Espanya.
L’autoria de les imatges és de Mª Cristina Fernández-Laso, Raquel Platero, Jordi Mestre, Esteban Galaz i Abel Morcillo.
FITXA TÈCNICA
Exposició “Arqueologia en clau de gènere”
Data: Del 3 al 21 de febrer de 2010.
Lloc: Sala de Exposicions Caixa Nova, A Estrada (Pontevedra. Espanya)
Horaris: De dilluns a divendres: 18:30 - 20:30 h. Dissabte: 11:30 - 13:30 h.
Comissàries: Cristina Fernández Laso i Raquel Platero.
Producció: Fundación Atapuerca
Col·labora: IPHES i Ajuntament de A Estrada
technorati tags: exposició , fotografia , dones , topògrafes , prehistoriadores , primatòlogues , tecnologia lítica
