16 Mai, 2012
Alumnat del Màster d’Arqueologia del Quaternari visita el conjunt rupestre de la serra de la Pietat a Ulldecona.
Un grup d’alumnes del Màster d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i en el marc de la seva activitat lectiva, han visitat recentment els conjunts rupestres de Les Ermites a la Serra de la Pietat, coneguts també com del Godall, ubicats al terme municipal d’Ulldecona. L’objectiu era conèixer in situ un dels conjunts mes importants i significatius de l’Art Llevantí català.
Dos moments de l'activitat lectiva realitzada a la Serra de la Pietat - IPHES
Aquest conjunt conté escenes i composicions d’Art Llevantí i Esquemàtic, és a dir, manifestacions de grups de les societats caçadores i recol·lectores del final del paleolític i postpaleolítics, així com d’agricultors i ramaders del neolític i de l’època del bronze.
La visita, dirigida pels professors Josep Vallverdú i Ramon Viñas, ambdós investigadors de l’IPHES, va propiciar que l’alumnat observes de prop el contingut temàtic, l’estratègia cinegètica de l’entorn natural, el seu context geomorfològic i arqueològic, així com les interpretacions sobre l’ús pràctic i simbòlic d’aquestes manifestacions prehistòriques.
“Entre les qüestions que van suscitar més interès dels alumnes van sobresortir diverses problemàtiques relacionades amb els projectes d’investigació preceptius que han de dur a terme per superar el màster, com la datació i la filiació cultural d’aquestes manifestacions rupestres”, ha comentat Ramon Viñas.
“També es plantejaren els problemes que presenta la conservació d’aquest tipus de Patrimoni exposat a la intempèrie i castigat pels fenòmens de la meteorització que lentament destrueix els suports de les pintures, dificultant les futures investigacions”, ha puntualitzat el mateix professor.
La sortida es va complementar amb la visita al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita, instal•lat al costat mateix del Santuari de la Verge de la Pietat, i al peu de la cinglera on s’ubiquen les cavitats amb les representacions esmentades.
Les pintures de la Serra de la Pietat és un dels conjunts més importants de l'art llevantí - IPHES
Aquest centre ofereix, pel públic en general, una introducció sobre els continguts de l’Art Rupestre mundial, així com sobre les expressions llevantines i esquemàtiques a base de plafons informatius, acompanyats d’un vídeo i de jocs pels més petits. Agustí Vericat, tècnic de l’Ajuntament d’Ulldecona i guia del conjunt rupestre, va exposar a l’alumnat del màster, les principals escenes de cacera dels cérvols i cabres. També els va parlar sobre l’equip que va participar en els descobriments, entre d’altres.
El Màster d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees, concretament Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal) i Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), però la procedència de l’alumnat és de països tan diversos com Algèria, Itàlia, Irak, Geòrgia, Xile o Tunísia.
A la URV es va començar a impartir el curs 2004-2005. L’any 2009, la Comissió Europea va notificar l’acord de la seva renovació, cosa que permet gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part del programa Erasmus Mundus per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV.
technorati tags: docència , pintures rupestres , rock art , Heritage , Archaeology30 Abr, 2012
L’IPHES participa al programa Professors i Ciència de CatalunyaCaixa
Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització d’aquest institut, imparteix el curs Introducció a l’Evolució Humana i a la Prehistòria
Les classes es desenvolupen al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i hi prenent part 25 ensenyants de secundària
Introducció a l’Evolució Humana i a la Prehistòria és el nom del curs que imparteix Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el marc del programa Professors i Ciència que promou l’obra social de CatalunyaCaixa. Les classes es desenvolupen el dijous 3 i el divendres 4 de maig, de 15 a 20 hores, al campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. S’hi ha inscrit 25 professors de secundària .
L'arqueòleg i responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES, Lluís Batista - Jordi Mestre/IPHES
“L’objectiu del curs és conèixer l'estat actual de l'Evolució Humana i els darrers descobriments en l'àmbit de la Paleoantropologia. Tractarem, per exemple, com era la vida de les societats caçadores i recol·lectores de la prehistòria i com es va fer el pas a les societats agrícoles i ramaderes”, explica Lluís Batista. En aquest sentit, es parlarà dels jaciments més importants d’arreu del món.
technorati tags: professorat , ciències socials , didàctica , evolució humana , formació continuada , secundària10 Abr, 2012
Jordi Rosell imparteix unes sessions sobre neandertals a alumnat Erasmus Mundus de l’Institut de Paléontologie Humaine, a Paris
L’investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i professor docent de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Jordi Rosell, ha participat recentment a un seminari de prehistòria celebrat a la seu de l’Institut de Paléontologie Humaine, a Paris, on ha impartit una sèrie de sessions sobre les societats neandertals a alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana.
Concretament, el títol del seminari era “Comportaments de subsistance et territoires au paleolithique moyen et superieur”, i estava coordinat pels professors Stéphane Péan i Marylène Patou-Mathis, ambdós del Muséum National d'Histoire Naturelle. El seminari va comptar amb la participació de 6 professors d'universitats europees per tractar temes sobre el comportament dels neandertals i els primers sapiens. Hi assistia estudiantat de diversos països d’Europa.
Jordi Rosell, a les Coves del Toll, en una imatge d'arxiu, on s'investiga sobre els neandertals - Jordi Mestre / IPHES
Jordi Rosell va efectuar un petit recorregut sobre els neandertals de la península Ibèrica tractant tres temes principals. En primer lloc, els patrons d'aprofitament dels recursos animals utilitzats pels neandertals des del Pleistocè mig fins a la seva extinció. “En certa manera es tractava de veure si alguns elements tecnològics, com ara el foc, havien condicionat la manera de caçar o de tractar els aliments. Sembla que pel que fa a la cacera no juga cap paper”, comenta l’investigador de l’IPHES.
D’altra banda, es va referir a la diversitat comportamental dels neandertals establerta a partir de l'espectre d'animals caçats. “A la Península ibèrica tenim casos d'una amplitud en la seva dieta que, com ja es va veure en la tesi doctoral defensada fa uns mesos per la companya de l’IPHES Ruth Blasco, que no es dona a la resta d'Europa”, indica.
Finalment, cal tenir present el comportament social i territorial d'aquests homínids. “També aquí hi ha diversitat”, assegura Jordi Rosell. “Mentre a llocs com a Atapuerca (Burgos) sembla que els lligams territorials són pocs, a Bolomor (València) hi ha una gran estabilitat de les mateixes tradicions en una vall, el que vol dir, que els grups ocupen permanentment un territori”, prossegueix. “L'Abric Romaní, per altra banda, representa, per a mi, un model d'aprofitament del territori d'una manera organitzada i eficaç”, conclou.
El Grup d'Autoecologia Humana del Quaternari de la Universitat Rovira i Virgili té establerts convenis de recerca i formació acadèmica amb un grup estable d'universitats i centres europeus d'Itàlia, França i Portugal, amb els que participa en diversos projectes europeus de caire acadèmic i científic. En aquest context s’imparteix el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, en copaternariat amb la Università degli Studi di Ferrara, el Muséum National d'Histoire Naturelle de Paris i l'Instituto Politécnico de Tomar, a Portugal.
technorati tags: neandertals , docència , Erasmus Mundus , prehistòria , recursos , territori , archeological sites , Neanderthals , spatial patterning2 Abr, 2012
Ramon Viñas imparteix un taller sobre pintures i gravats a la prehistòria
Hi van participar vuit guies i monitors del Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades (CIAR) ubicat a Montblanc
La idea va sorgir per l’interès de les escoles en conèixer aquestes tècniques
Ramon Viñas, d'esquena, durant una sessió amb els alumnes -Cedida Mercedes Loperena
Ramon Viñas, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i expert en art rupestre, va impartir un taller sobre pintures i gravats, entre altres tècniques prehistòriques, a un total de vuit guies i monitors del CIAR (Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades), ubicat a Montblanc (Conca de Barberà), del qual n’és director. El curs va tenir lloc el 26 de març i es va fer davant l’interès que han mostrat les escoles que visiten el CIAR sobre aquestes qüestions artístiques.
El taller va tenir una part teòrica sobre les tècniques additives (pintura), d’extracció (gravat, baix relleu i escultura) i mixtes (on es combinen les dues), observades sobre les parets de les coves, dels abrics i en les peces d’art moble, com plaquetes de pedra, objectes d’os o de marfil, els adorns, i les figuretes escultòriques d’animals i venus. Aquestes expressions artístiques comprenen un període cultural i cronològic que va des de les societats caçadores i recol·lectores del paleolític superior fins a les agrícoles i ramaderes del neolític, calcolític i bronze, é as dir, uns 30.000 anys de Història de l’Art.
Ramon Viñas fent una demostració de com es feien les pintures rupestres - Cedida Mercedes Loperena
Des d’un vessant més pràctic, els participants al taller van poder conèixer alguns tipus de suports, com roques, pedres, còdols, fang, os, ivori, etc.; les eines amb que treballaven (tipus de pinzells, tampons, tubs, “aerògrafs”, burins de sílex, punxons...), així com els colorants emprats en l’elaboració de les pintures (minerals com òxids de ferro, ocres, hematites, carbó, etc.); els aglutinants que empraven per adherir el pigment (la mel, l’ou, les substancies vegetals, i els greixos animals) i les cargues per espessir la pintura (argila, minerals desintegrats, os polvoritzar, etc).
Com a cloenda del taller, els guies i monitors varen tenir que confeccionar algunes de les eines mes bàsiques com pinzells amb branques, brotxes amb arrels o aerògrafs amb canyes; aprendre a pintar amb els dits o conèixer la forma de fer una monoplà per aplicar el pigment, en pols, amb la mà; emprar els llapis de carbó vegetal, o bé, ossos cremats, per perfilar les imatges; o extreure una ascla de sílex per fer un burí i gravar sobre una plaqueta.
technorati tags: art rupestre , prehistòria , didàctica , guies , monitors , tallers , paleolític , socialització , Humanities , archaeology , paleoecology23 Mar, 2012
Nova oferta de cursos sobre evolució humana a la Fundació Mona
Alguns dels professors són investigadors d’aquesta entitat i de l’IPHES
Amb l'import de la inscripció es col·labora amb la protecció, cura i manteniment dels primats allotjats al centre de recuperació de Riudellots de la Selva.
En Bongo. L'expressió facial i comunicació dels ximpanzès és part de la matèria del curs - Miquel Llorente / Fundació Mona
Durant els mesos de març i abril la Fundació Mona, entitat amb la qual col·labora l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) amb diferents projectes de recerca, ha programat tres noves activitats formatives que pretenen apropar-nos i endinsar-nos al món de l'evolució, la cognició comparada i a la comunicació dels ximpanzés. Alguns dels professors són investigadors de la Fundació Mona i de l’IPHES, cas de Miquel Llorente i David Riba.
D'esquerra a dreta, David Riba i Miquel Llorente, dos dels professors dels cursos - Cedida Fundació Mona
30-31 de març: Orígens i Evolució del Comportament Humà, a càrrec de David Riba
14 d'abril: Cognició comparada: ximpanzés i humans, impartit per Miquel Llorente
21 d'abril: Expressió facial i comunicació gestual en ximpanzés, que donarà Ana Morcillo (UAM-Universidad Autónoma de Madrid)
Amb l'import de la inscripció es col·labora amb la protecció, cura i manteniment dels primats allotjats a Fundació Mona.
16 Gen, 2012
Editat un segon volum amb tesis del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana
Publicat per
Es tracten temes tan diversos com els jaciments d’Atapuerca, l’ocupació humana a la conca de Guadix-Baza, la reconstrucció paleoambiental o la museografia
Clicant aquí es pot accedir al text complert
L’objectiu d’aquesta publicació és donar la oportunitat a l’alumnat de publicar la seva recerca en una revista científica internacional. En aquesta ocasió hi prenen part 10 treballs dirigits des de
Portada del volum
“La finalitat principal és reunir en un volum monogràfic els treballs més interessants i de més qualitat dels estudiants”, assegura Carlos Lorenzo, professor de
Entre els temes que s’analitzen hi figuren l’ocupació humana a Barranco León (Guadix-Baza, Granada), la reconstrucció paleoambiental de
Tant aquesta monografia com l’anterior són dos volums especials d'una revista que edita
8 Nov, 2011
Membres i aliats de l’IPHES participen al Primer Fòrum del Campus d’Excel•lència Internacional Catalunya Sud que es fa a Tarragona
L’objectiu és reforçar el projecte i fixar estratègies de futur conjuntes
Una de les fites és impulsar una Escola de Doctorat Internacional en Prehistòria
Hi venen socis de les Filipines, Geòrgia, Algèria, França, Itàlia, Anglaterra i Portugal
Informació actualitzada el 9 i 10 de novembre amb imatges de les primeres sessions
Robert Sala, responsable de l'Àrea de Docència de l'IPHES durant la seva intervenció el 9 de novembre - Jordi Mestre / IPHES
Alguns aliats i membres de l'IPHES durant el Fòrum CEICS. En primer terme, assegut mirant uns fulls, François Semáh; al seu darrera Robert Sala i darrere d'aquest, d'esquerra a dreta Eusebio Dizón i Nicholas Ashton - Jordi Mestre / IPHES
Del 9 a l’11 de novembre es desenvolupa el Primer Fòrum del Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS), en diferents seus de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb la finalitat d’enfortir la comunitat CEICS, compartir i analitzar el rumb d’aquest projecte, així com orientar els temes prioritaris i reforçar els seus àmbits d’especialització, un dels quals és la Prehistòria. Per aquest motiu, hi prendran part membres i aliats de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) vinguts de diversos països. Una de les fites a debatre és la creació d’una Escola de Doctorat Internacional en Quaternari, Evolució Humana i Paleoecologia (QEHP). La reunió d’aquest àmbit es farà al Campus Catalunya de la URV.
Els aliats internacionals de l'IPHES en la reunió de l'àmbit de prehistòria dijous 10 de novembre al campus Catalunya de la URV - Jordi Mestre / IPHES
Els participants analitzaran el present i futur d’aquest àmbit de coneixement, així com les línies de recerca que s’estan portant a terme a tot el món, i les que lideren cadascun d’ells en particular. En l’àmbit de la prehistòria els ponents seran: Robert Sala, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES, que actuarà de coordinador; David Lordkipanidze, director del Museu de Geòrgia i de les excavacions a Dmanisi; Eusebio Dizon, professor de la University of Philippines; François Sémah, del Muséum National d’Histoire Naturelle de Paris; Kader Derradji, de l’Institut d’Archéologie d’Alger (Université d’Alger 2); Nicholas Ashton, conservador de les col·leccions de Paleolític i de Mesolític del British Museum; Jordi Agustí, responsable de l’Àrea de Recerca de l’IPHES; Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l'IPHES, Carlo Peretto (Universitat de Ferrara), Luiz Oosterbeek (Instituto Politécnico de Tomar, Portugal); Ethel Allué, professora de la URV i investigadora de l’IPHES; Carlos Lorenzo, investigador de l’IPHES; Ignasi Pastó (Àrea estratègica IPHES) i Isabel Boj, codirectora de l’Schola Didàctica Activa,S.L. També hi assistirà el director de l’IPHES, Eudald Carbonell, i el gerent, Carles Prats, a més de professorat del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que desenvolupen els projectes de cooperació internacional que han de servir per a dur a terme l’escola de doctorat.
D'esquerra a dreta, Jordi Agustí, David Lordkipanidze i Eudald Carbonell, fa uns mesos - Jordi Mestre / IPHES
Com a punt estratègic, el CEICS dedicarà una jornada a parlar dels canvis en la formació del doctorat, el dimecres dia 9, que té dues parts diferenciades: durant el matí hi haurà ponències relacionades amb la formació en la recerca a Europa i als Estats Units, es presentaran escoles de doctorat que han estat capdavanteres en experimentar transformacions importants en els últims temps i, finalment, es donaran a conèixer les polítiques acadèmiques, espanyola i europea, que donen suport a aquests nous models. A la tarda es realitzaran sessions en divuit grups reduïts que reuniran els coordinadors de programes de doctorat de la URV amb aliats nacionals i internacionals. Cal destacar que tot just fa uns dies el Doctorat en Prehistòria, que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, gràcies a la trajectòria de l’IPHES, ha estat seleccionat amb la Mención hacia la Excelencia pel Ministeri d’Educació.
El CEICS és un projecte estratègic distingit pel Govern de l'Estat que està participat per les institucions generadores de coneixement del territori i els sectors productiu i assistencial, i que compta amb el suport de les administracions.
technorati tags: internacionalització , Erasmus Mundus , ensenyament , human evolution , prehistòria , archaeology8 Nov, 2011
Conferència sobre la cova de les Conques, un referent en prehistòria
A càrrec de Henry Baills, està adreçada especialment a alumnat del màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari de la URV, però oberta al públic interessat
El professor Henry Baills del Centre Européen de Recherches Préhistoriques de Tautavel realitzarà la conferència "La grotte des Conques (Pyrénées-Orientales.France) dans le contexte du Magdalénien de l'Est pyrénéen" (en francès) dijous 10 de novembre a les 17 h, a l’ aula 503 de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), al campus Catalunya. Adreçada especialment a alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari, que s’imparteix en aquest centre, està oberta al públic interessat. La grotte des Conques és un referent en l’estudi de la cultura magdaleniana.
El professor Henry Baills - Cedida
Entre 1970 i 1992, Henry Baills ha centrat al seva recerca sobre el neolític dels Pyrénées Roussillonnaises formant part de l’equip tolosà dirigit per Jean Guilaine. Des del 1993, amb la seva integració al Centre Européen de Recherches Préhistoriques de Tautavel, ha orientat la seva recerca a l’entorn de les cultures prehistòriques del Paleolític superior al nord de l’Arc del Mediterrani. Ha participat en excavacions al Languedoc-Roussillon, així com a la Toscane i a Pouilles (Itàlia).
technorati tags: Paleolític superior , cultura , Arc de la Mediterrània , docència2 Nov, 2011
Alumnat d’història de la URV explica la seva experiència en excavacions arqueològiques a estudiants de l’assignatura de Prehistòria
Antonio Pineda i Mónica Fernández, estudiants de quart curs del Grau en Història que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), explicaran la seva experiència en excavacions arqueològiques a altres companys de l’assignatura de Prehistòria, que imparteix a estudiants de 3er curs, la professora Ethel Allué, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i en el marc de la qual ha organitzat un cicle de conferències per conèixer de primera mà el treball que desenvolupen diferents professionals relacionats amb la matèria objecte d’estudi.
Mónica Fernández excavant a la Sima del Elefante, a Atapuerca -IPHES
Pineda i Fernández incidiran, no només en les vivències personals, sinó també en informació sobre els jaciments en els quals han excavat, cas de l’Abric Romaní, Atapuerca i Orce, entre d’altres; tots ells són claus per entendre bona part del programa docent de Prehistòria.
En la darrera sessió, els alumnes d’Allué van poder gaudir del testimoni de Llorenç Picornell, estudiant de Doctorat de la Universitat de Barcelona, que va oferir la xerrada “Etnoarqueologia o aprendre de l’experiència de l’altre: el cas dels significats dels arbres entre els Fang de la Guinea Equatorial”. “Va ser un relat interessant sobre l’experiència personal de l’autor en el marc del Diploma d’Estudis Avançats que va superar a la Universitat de Barcelona (UB) l’any 2008”, ha comentat Ethel Allué, qui va codirigir aquesta investigació juntament amb Josep Maria Fullola, catedràtic de Prehistòria d’aquest centre universitari.
Antonio Pineda al nivell 10 de Gran Dolina, a Atapuerca - IPHES
La xerrada va tenir dues parts. En primer lloc, Picornell va emetre una introducció a la etnoarqueologia referint-se especialment al registre antracològic (restes de carbó de llenya), per tal d’explicar la utilitat de fer estudis d’aquestes característiques. Després va exposar l’exemple dels Fang un grup d’agricultors que practiquen una economia basada en la tala i crema practicant l’ús diferenciat dels arbres com a combustible, segons les espècies a les quals pertanyen, tenint en compte la qualitat o les creences que tenen en relació a elles.
Treball de curs
Aquesta conferència tenia per objectiu il•lustrar als estudiants de 3r de Grau en Història de la URV en el desenvolupament del seu treball de curs, centrat en l’estudi d’un espai domèstic actual, que trien lliurement; el contingut de les neveres de dues famílies diferents i la barra d’un bar, en són dos dels exemples que analitzaran.
Les dades que es van exposar han estat recentment publicades a la revista Journal of anthropological Archaeology, a través de l’article “The ethnoarchaeology of firewood management in the Fang villages of Equatorial Guinea, central Africa: Implications for the interpretation of wood fuel remains from archaeological sites”, en el qual s’explica la utilitat dels estudis etnogràfics per tal de entendre aspectes sobre l’ús de les plantes en la prehistòria. Aquesta publicació ha estat realitzada en col•laboració amb Eleni Asouti de la Universitat de Liverpool i Ethel Allué.
technorati tags: antracologia , antropologia , cultura fang , tala , economia , arqueologia , archeological sites21 Oct, 2011
El programa de Doctorat en Prehistòria que imparteixen membres de l’IPHES rep la Mención hacia la Excelencia del Ministerio de Educación
Forma part de l’oferta acadèmica de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona
És l’únic en el seu àmbit que té aquesta qualificació
El Doctorat en Prehistòria i Quaternari que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), gràcies a la trajectòria de recerca de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), amb presència en els projectes internacionals de més prestigi en el seu àmbit, ha obtingut la Mención hacia la Excelencia, que atorga el Ministerio de Educación. D’aquesta manera es converteix en l’únic doctorat en prehistòria que gaudeix d’aquesta distinció.
Els programes de doctorat amb la Mención hacia la Excelencia són vàlids pels cursos 2011-2012, 2012-2013 i 2013-2014. “Durant tot aquest temps són un referent internacional en la seva àrea d’estudi i tenen més possibilitats d’aconseguir ajudes per afavorir la mobilitat de l’alumnat”, ha indicat Robert Sala, professor de la URV i responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES.
Robert Sala, en primer terme a l'esquerra, com a membre d'un tribunal de tesi doctoral en Prehistòria, a la URV - Jordi Mestre / IPHES
A la URV el Doctorat en Prehistòria i Quaternari s’imparteix des del curs 2005-2006 Durant aquest temps l’han realitzat 34 persones procedents de l’Estat espanyol (la majoria de les quals són catalans), d’Itàlia, d’Algèria, Tailàndia, Iran, Armènia i l’Argentina. Cal remarcar que Tarragona és l’únic lloc de l’Estat espanyol on es pot fer una carrera de recerca en Prehistòria, Quaternari i Evolució Humana, gràcies a què a la URV també s’imparteix el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana.
Aquest doctorat està integrat per professorat del propi Màster i d'altres universitats europees dins de la dinàmica de col·laboració característica del personal que integra l'IPHES.
technorati tags: tercer cicle , internacionalització , postgraduat , academics , quaternary , Palaeoanthropology , postgraduate18 Oct, 2011
Conferència sobre els Fang de la Guinea Equatorial en el marc del Grau d’Història que s’imparteix a la URV
El proper divendres 21 d’octubre, Llorenç Picornell, estudiant de Doctorat de la Universitat de Barcelona (UB) pronunciarà la conferència “Etnoarqueologia o aprendre de l’experiència de l’altre: el cas dels significats dels arbres entre els Fang de la Guinea Equatorial”, en el marc de les assignatures de Prehistòria, de 3er curs i la d’Evolució humana i Cultura, de 2n, dels estudis de Grau en Història que s’imparteixen a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a través del Departament d’Història i Història de l’Art. En el primer cas tenen com a docent a Ethel Allué, i l’altra a Robert Sala, ambdós membres de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Serà de les 12 h a les 13 h, a l’Aula 402 del Campus Catalunya.
Llorenç Picornell és el conferenciant del 21 d'octubre - CEDIDA
Aquesta intervenció forma part d’un cicle de conferències concebudes especialment perquè l’alumnat conegui experiències científiques de la mà de diferents professionals. Està organitzat per la professora Ethel Allué.
La primera de les xerrades va tenir a Eudald Carbonell, director de l’IPHES, com a convidat, el passat 13 d'octubre. L’arqueòleg va fer un repàs sobre els fets que van propiciar el pas de les societats caçadores i recol·lectores a ser agricultores i ramaderes. Així va explicar, com després d’una crisi climàtica, els hàbitats en els quals vivien els darrers caçadors i recol•lectors es va transformar, obligant-los a adaptar-se a les noves situacions. La bonança climàtica va permetre l’estalvi energètic i l’aprofitament dels recursos de formes diverses. La consciència i capacitat adaptativa a través de l’evolució tecnològica, cosa que no posseeixen els animals, va afavorir l’èxit d’aquests canvis.
Eudald Carbonell al fons, durant la classe que va impartir el 13 d'octubre - IPHES
El discurs de Carbonell va estar il·lustrat amb diversos exemples de jaciments arqueològics i dels seus viatges per Australia i Àfrica, on ha conviscut amb grups de societats caçadores i recol·lectores actuals. Alhora les aportacions de l’alumnat van dinamitzar la sessió amb preguntes i intervencions sobre l’inici de les desigualtats etològiques i socials entre els humans, sobre la compassió, els canvis alimentaris i l’egoisme, fins arribar a l’anàlisi de la situació econòmica actual. A la pregunta sobre si prefereix ser un caçador recol•lector o un agricultor i ramader, el director de l’IPHES va respondre que un caçador recol•lector. Tot i que no és caçador, si que és un bon recol•lector, ja que gaudeix d’un fort coneixement del medi.
technorati tags: docència , societats caçadores i recol.lectores. economia , crisi , recursos , tecnologia , Archaeology , paleoclimate , landscape5 Oct, 2011
Personal multidisciplinari aportarà la seva experiència científica a alumnat de l’assignatura de Prehistòria a la URV
Són conferències que pretenen no només transmetre coneixement curricular sinó idees de com pot ser el seu futur professional
En el marc de l’assignatura de Prehistòria del Grau d’Història que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), de la mà de la professora del Departament d’Història i Història de l’Art, i també investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Ethel Allué, s’ha organitzat un nou cicle de conferències concebudes especialment perquè l’alumnat conegui experiències científiques de diferents professionals.
Ethel Allué,en una imatge d'arxiu, excavant a l'Abric Romaní, a Capellades (Barcelona) - Jordi Mestre / IPHES
“L’objectiu principal –apunta Ethel Allué- es recolzar el discurs de les classes magistrals amb la participació d’altres experts i conèixer experiències que serviran per a la formació de l’alumnat com a futurs professionals”.
En aquesta ocasió, s’ha previst tres conferències, dues de les quals impartiran membres de la URV, i una altra a càrrec d’un expert extern.
Programa
Dijous 13 octubre, de les 13 h a les 14 h, a l’aula 406 del Campus Catalunya de la URV
“Caçadors recol•lectors versus agricultors i ramaders: quina és la millor opció de vida”, amb Eudald Carbonell, Catedràtic de Prehistòria de la URV i director de l’IPHES.
Divendres 21 octubre, de les 12 h a les 13 h, a l’Aula 402 del Campus Catalunya
“Etnoarqueologia o aprendre de l’experiència de l’altre: el cas dels significats dels arbres entre els Fang de la Guinea Equatorial”, per Llorenç Picornell, estudiant de Doctorat de la Universitat de Barcelona.
Divendres 4 Novembre 2011 de les 12 h a les 14 h, a l’aula 406 del Campus Catalunya de la URV
“Excavacions arqueològiques: experiències personals”, amb Mònica Fernández i Antonio Pineda, estudiants de 4rt de Grau d’Història de la URV.
21 Set, 2011
Presenten a Tarragona 20 noves tesis de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana
Alumnat de països com Algèria, Itàlia, Irak, Geòrgia, Xile o Tunísia venen a la Universitat Rovira i Virgili a llegir-les
Es defensen els dies 26 i 27 de setembre, des de les 9 h fins les18 h, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres
El jaciment del Molí del Salt (Vimbodí, Tarragona), la indústria lítica de l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona), les extincions sud-americanes de grans mamífers, els micromamífers de la Cueva de Maltravieso (Cáceres), les restes humanes de la cova El Mirador a Atapuerca (Burgos), la fauna de Barranco León a Orce, els processos cognitius observats en la talla lítica i l’evolució dels micromamífers són alguns dels temes d’anàlisi de les 20 tesis de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que es defensen els dies 26 i 27 de setembre, des de les 9 h fins les18 h, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), al campus Catalunya.
D'esquerra a dreta, Isabel Cánovas, Lidia Sánchez i Anna Rufà, tres alumnes del màster que han efectuat pràctiques docents a l'excavació d'Orce aquest setembre, concretament a Barranco León - Jordi Mestre / IPHES
Per aquest motiu, alumnat d’altres universitats sòcies del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana venen a la URV a presentar les seves tesis. Aquesta oferta acadèmica es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees, concretament Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal) i Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), però la procedència de l’alumnat és de països tan diversos com Algèria, Itàlia, Irak, Geòrgia, Xile o Tunísia.
Les primeres tesis d’aquest màster es van llegir el 2006. Molts del treballs de recerca que es donen a conèixer ara tenen com a base diferents projectes d’investigació en els quals hi participa l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en la línia d’aquest centre d’unir la docència amb la recerca, el treball de camp i la socialització.
Precisament, el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana es va començar a impartir a la URV el curs 2004-2005, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES, que participa als principals projectes mundials del seu àmbit. L’any 2009, la Comissió Europea va notificar l’acord de la seva renovació, cosa que permet gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part del programa Erasmus Mundus per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV.
technorati tags: docència , human evolution , Postgraduate Programme in Palaeoanthropology , excvacions , pràctiques docents , Pla Bolònia14 Mai, 2011
CatalunyaCaixa atorga dues beques pel Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana
CatalunyaCaixa i la Universitat Rovira i Virgili han signat un conveni de col·laboració per donar suport al Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s'imparteix a Tarragona gràcies als projectes de recerca d’àmbit internacional que desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Acte de signatura del conveni el passat 4 de maig al Rectorat de la URV -Cedida URV / Ramon Torrents
Segons estableix en aquest conveni, la Fundació Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa col•laborarà amb la URV concedint dues beques per fomentar tant l’excel·lència dels programes de màster de qualitat com la dels estudiants. Aquestes beques inclouen la matrícula dels dos cursos del màster i les taxes corresponents, a més d’un ajut complementari per a l’alumnat. Per optar a la beca cal tenir la nacionalitat espanyola i haver destacat per un expedient acadèmic excel·lent. La dotació prevista per al curs 2011–12 és de 12.000 euros.
El conveni el van signar Marta Lacambra, directora de l’Obra Social de Catalunya Caixa; Albert Abelló , president de la Fundació Caixa Tarragona i vicepresident de CatalunyaCaixa, i el rector de la URV Francesc Xavier Grau, en un acte celebrat el 4 de maig.
Enguany, 33 alumnes segueixen el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la URV. Es tracta de la seva setena edició i compta amb alumnat procedent de diversos països i continents com, per exemple, Irak, Tunísia, República de Geòrgia, Algèria, Itàlia, Mèxic i Colòmbia, a més dels qui provenen de l’Estat espanyol. A això cal afegir-hi 10 estudiants més que han vingut aquest curs a Tarragona a fer la seva mobilitat. A més, enguany han començat a formar-se una nova generació d’especialistes andalusos en arqueologia del quaternari aprofitant l’excavació de l’IPHES a Orce per fer les pràctiques docents. Ha estat també el primer any en què ja s’ha aplicat la renovació de la menció Erasmus Mundus d’aquest màster per part de la Comissió Europea, cosa que garanteix la seva qualitat
El Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana s’imparteix des del curs 2004-2005, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES, amb participació als principals projectes mundials en el seu àmbit. Es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees: Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal) Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), a més de la Universitat Rovira i Virgili.
technorati tags: docència , postgrau , pla Bolònia , alumnat , entitats bancàries , humana evolution , prestacions eocnòmiques13 Mai, 2011
Juan Ignacio Morales, premi extraordinari de màster Erasmus Mundus per una investigació sobre la tecnologia de les últimes societats caçadores i recol • lectores
L'estudi es va basar en les restes trobades en el jaciment tarragoní la Cativera
Per a l'anàlisi de materials lítics es van introduir per primera vegada a l'IPHES tècniques 3D aplicades a les eines prehistòriques
"La Cativera (El Catllar, Tarragona): La tecnologia lítica dels darrers caçadors i recol·lectors al Nord-est de la Península Ibèrica" és el títol de la tesi de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que realitzada per Juan Ignacio Morales i defensada a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, al setembre de 2010, ha merescut un dels premis extraordinaris que aquesta institució va concedir en un acte públic celebrat el passat dijous 4 de maig. El treball va tenir com a director Josep Maria Vergès, investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
Juan Ignacio Morales va rebre el prmei d emans del rector de la URV, Francesc-Xavier Grau - CEDIDA URV / R. Torrents
En aquesta investigació es plantejava la variabilitat tecnològica existent a inicis de l'Holocè a partir del registre lític recuperat en els nivells B i Bb de l'abric de la Cativera (El Catllar, Tarragona), d'una antiguitat de fa entre 10.300 i 9.060 anys abans del present . Segons s'ha pogut demostrar la gestió tecnològica de la matèria primera d'aquestes ocupacions mostra unes característiques molt similars a les documentades en els jaciments del Magdalenià final / Epipaleolític (14.000 - 10.000 anys abans del present), amb una talla microlaminar encaminada primordialment a la fabricació de projectils per a la caça.
Al seu torn, "les eines de pedra analitzades mostren una divergència molt marcada amb els conjunts Mesolític d'osques i denticulats contemporanis als nivells B i Bb de la Cativera, trencant així amb les normes tècniques establertes per a les últimes societats caçadores i recol · lectores del NE de la Península Ibèrica i dibuixant un panorama d'una complexitat tecnològica i cultural més elevada de la plantejada fins ara ", puntualitza Juan Ignacio Morales.
La Cativera es clau per saber com era l'organització social dels darrers caçadors i recol.lectors - Jordi Mestre / IPHES
Noves perspectives
Cal destacar, d'altra banda, que per conèixer a fons els materials lítics objecte d'estudi s'han introduït, per primera vegada a l'IPHES, tècniques d'anàlisi tecnològic mitjançant models 3D de les eines prehistòriques. "Això és molt important perquè permet accedir a un nivell d'anàlisi derivat de la morfometria geomètrica inabastable des de les aproximacions tradicionals. Aquestes metodologies s'estan reivindicant en l'actualitat com una de les noves perspectives amb més força i acollida dins del camp de la tecnologia prehistòrica", assegura l'autor de la investigació".
La Cativera és un jaciment clau per entendre com s'organitzaven les societats caçadores i recol · lectores fa uns 10.000 anys.
Perfil biogràfic
Juan Ignacio Morales va néixer el 1983 a Pamplona. Va realitzar els seus estudis de la llicenciatura d'Història i de màster a la URV. Actualment col.labora en el IPHES com a membre de la unitat de Tecnologia Lítica i en el projecte de recerca Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les valls dels rius Francolí i Gaià i també sobre la relació entre homínids i grans carnívors, com codirector de les coves del Toll i Cova de Teixoneres. A més, prepara el doctorat sobre les adaptacions tecnològiques de les últimes societats caçadores i recol · lectores. Ha participat en campanyes d'excavació a la Sierra de Atapuerca (Burgos), l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona), el Cavet (Cambrils), la Cativera (El Catllar), la Balma de la Griera (Calafell) o la Cova Colomera ( Sant Esteve de la Sarga, Lleida), entre moltes altres.
technorati tags: recerca , tecnologia lítica , projectils , carnívors , homínids , talla microlaminar
