www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

4 Nov, 2013

Membres de l’IPHES participen en un workshop internacional a Geòrgia sobre les primeres poblacions humanes

Jordi Agustí i Ethel Allué han presentat comunicacions sobre el context ambiental en què es van desenvolupar aquestes comunitats

en castellano

Els investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Jordi Agustí i Ethel Allué, han participat en un workshop internacional celebrat recentment a Tbilisi (Geòrgia) on s’han debatut les darreres investigacions efectuades a l’entorn de les primeres poblacions humanes que van viure al Caucas entre fa sobre 1,8 milions d’anys i 100.000 abans d’ara. Precisament, les últimes setmanes ha estat notícia la presentació d’un nou crani d’un homínid de sobre 1,8 milions d’anys trobat a Dmanisi, a la mateixa zona, i on ha excavat Jordi Agustí. Aquesta és una data clau en l’estudi de l’evolució humana, ja que és quan s’han documentat les ocupacions humanes més antigues fora d’Àfrica.

Ethel Allué i Jordi Agustí amb la rèplica del crani de Dmanisi, donat a conèixer recentment

Ethel Allué i Jordi Agustí durant el workshop. Al seu darrere una rèplica del crani de Damnisi que s'ha presentat recentment - IPHES

El workshop portava per títol The Role of the Southern Caucasus on Early Human Evolution and Expansion – Refuge, Hub or Source Area? (El paper del sud del Caucas en l’evolució i expansió dels primers humans), organitzat per Angela A. Bruch (ROCEEH Research Center, Alemanya) i David Lordkipanidze (National Museum of Georgia, Georgia).

En la reunió varen participar investigadors de totes les disciplines i de diferents països com Alemanya, Itàlia, Estats Units, Israel, Geòrgia i Armènia. “L’objectiu era posar en comú els diferents estudis que s’estan realitzant al Caucas sobre el Pleistocè des de diferents perspectives arqueològiques i paleoambientals”, comenta l’arqueòloga Ethel Allué.

Ethel Allué i Angela Bruch durant la visita al jaciment de Dmanisi, l'octubre de 2013

Ethel Allué amb Angela A. Bruch durant la visita que es va realitzar al jaciment de Dmanisi - IPHES

La primera sessió va estar dedicada a Dmanisi: the first out of africa - what do we know? What do we need? (Dmanisi: el primer fora d’Àfrica. Què sabem? Què necessitem saber? En aquesta sessió el paleontòleg Jordi Agustí va presentar la comunicació Paleoenvironmenal and climatic context of Dmanisi based on small vertebrates (Paleoambient i context climàtic de Dmanisi segons ens indiquen els microvertebrats). Aquest estudi, del qual també n’és coautor un altre investigador de l’IPHES, Hugues-Alenxandre Blain, mostra que en aquesta localitat durant el Pleistocè inferior hi havia un ambient d’estepa de caràcter obert sota condicions climàtiques més àrides que a l’actualitat.

Ethel Allué devant del pòster sobre el jaciment de Azokh

Ethel Allué devant del pòster sobre el jaciment de Azokh - IPHES

La segona sessió es va centrar en els canvis mediambientals del Plistocè inferior al sud del Caucas (Early pleistocene environmental changes in southern caucasus). Ethel Allué va prendre part en la tercera sessió, Southern caucasus palaeolithic: occurrence and co-occurrence of neanderthals and the first AMHs / environmental constraints of the southern caucasus palaeolithic (El Paleolític al Caucas meridional: ocurrència i co-ocurrència dels neandertals i els primers humans anatòmicament moderns/limitacions ambientals del sud del Caucas paleolític). Hi va presentar una comunicació sobre The study of past vegetation and plant resources uses based on charcoal analysis from Middle and Upper Pleistocene sites at Southern Caucasus (L'estudi de la vegetació del passat i els recursos vegetals basat en l'anàlisi de carbó de jaciments del Pleistocè Mig i Superior al sud del Caucas).

En la seva exposició, l’arqueòloga de l’IPHES va explicar els resultats de l’estudi antracològic de dos jaciments pleistocens, Azokh (Nagorno-Karabakh) i Lusakert I (Armènia), d'entre 200.000 i 40.000. Amb les dades obtingudes s’ha constatat la variabilitat taxonòmica i la presència de boscos oberts durant el Pleistocè mitjà així com canvis de la cobertura vegetal durant el Pleistocè superior. Aquestes dades reflecteixen també l’ús del combustible per part de les societats caçadores i recol·lectores del pleistocè, l’explotació del qual està basada en les fustes més disponibles a l’entorn proper.

A més, es va donar a conèixer, amb la presentació d'un pòster, el jaciment de Azokh (Nagorno-Karabagh) la recerca sobre el qual la desenvolupa un equip multidisciplinar liderat per Tania King (Blandford Muesum, Regne Unit). En aquest treball hi han pres part diferents investigadors de l’IPHES: Lena Asryan, Andreu Ollé, Hugues-Alexandre Blain, Isabel Cáceres, Anahit Mardiyan. En el pòster es donaven a conèixer les excavacions efectuades en aquest jaciment, on s’ha recuperat diversos materials arqueològics d’entre 400.000 i 100.000 abans d’ara.

technorati tags: , , , , ,

16 Oct, 2013

Jornada “La innovació a debat: com podem innovar si no aprenem del passat? Amb Eudald Carbonell

Dijous 24 d’octubre, a les 17.30 h. a l’IPHES, ubicat al campus Sescelades de la URV (veure mapa)

Programa - Inscripcions gratuïtes enviant mail a innovacio.empresa@urv.cat

“La innovació a debat: com podem innovar si no aprenem del passat?” és el tema de la ponència que desenvoluparà l’arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, amb motiu de la jornada que amb el mateix títol tindrà lloc dijous 24 d’octubre, a les 17.30 h. a la seu d’aquest centre de recerca, ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona, organitzada per la Càtedra pel Foment de la Innovació Empresarial d’aquesta universitat.

Eudald Carbonell i Carles Prats

L'arqueòleg Eudald Carbonell (esquerra) amb Carles Prats, director i gerent de l'IPHES respectivament - IPHES

La presentació de la jornada anirà a càrrec de Carles Prats, gerent de l'IPHES.

Un cop finalitzat l’acte es visitaran les noves instal•lacions de l’IPHES

technorati tags: , , , , ,

17 Set, 2013

L'IPHES organitza un workshop internacional sobre simulació per ordinador per estudiar les societats prehistòriques

 

 

En castellano

Més de 45 experts de 25 centres d'investigació de 7 països diferents assistiran al workshop internacional sobre l'aplicació de la Teoria de Sistemes Complexos i de mètodes de modelització computacional a la investigació prehistòrica, que organitzat pels investigadors de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ) Sergi Lozano i Javier Fernández se celebrarà el proper 19 de setembre, en el marc de l'European Conference of Complex Systems'13 que es desenvolupa durant tota aquesta setmana al World Trade Center de Barcelona. Es compta amb la col.laboració de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Sergi Lozano (esquerra) i Javier Fernández

Els investigadors de l'IPHES organitzadors del workshop, Sergi Lozano (esquerra) i Javier Fernández, a la seu d'aquest institut a Tarragona - IPHES

El workshop, denominat Complex Systems in Prehistoric Research, té per objecte proporcionar un fòrum de discussió interdisciplinàri als científics que s'aproximen a l'estudi de la Prehistòria aplicant mètodes de simulació computacional des de la Teoria dels Sistemes Complexos, per tal de predir tendències de les societats, entendre els problemes i simplificar.

D'aquesta manera es poden aïllar uns mecanismes d'altres mitjançant l'anàlisi matemàtica i la simulació per ordinador , per veure quines variables tenen més influència. Els models, contrastats al seu torn amb l'evidència tant arqueològica com d'experiments socials, contribueixen a entendre l'evolució social amb una perspectiva nova i complementària al treball de camp. 

Grup de recerca COMPATHEVOL

Es tracta d'una disciplina emergent en l'àmbit de l'Arqueologia Prehistòrica, de creixent impacte i repercussió internacional, que estudia fenòmens complexos com les dispersions humanes, la transmissió cultural i l'aprenentatge social, la coevolució entre gens i cultura i la socioecologia humana .

Amb l'organització d'aquest esdeveniment internacional, el grup de recerca de l'IPHES COMPATHEVOL (acrònim de complex Paths to Human Evolution) dóna resposta a un dels principals reptes després de la seva creació: estimular el debat científic en la Prehistòria i l'Evolució Humana mitjançant l'aplicació de nous mètodes basats en les Ciències Socials Computacionals.

technorati tags: , , , ,

7 Mai, 2013

L’IPHES, a les VI Jornadas de Jóvenes en investigación Arqueológica que se celebra a Barcelona

Tres dels joves recercaires que realitzen la seva feina a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social): Anna Rufà, Anna Ballesteros i Boris Santander prendran part al JIA 2013 VI Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica, que sota el títol Cambio en situaciones de crisis. Experiencias pasadas y nuevas perspectives desde la arqueologia es desenvolupen a la Facultat la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB) del 7 a l’11 de maig.

Anna Rufà i Anna Ballesteros a Moià

A la imatge de dalt, a la penúltima fila, la primera per l'esquerra, Anna Ballesteros, amb samarreta taronja, i immediatament a sota d'ella, Anna Rufà (samarreta blau clar), en una imatge d'arxiu a Moià. A baix, Boris Santander. IPHES

Concretament, Anna Rufà i Anna Ballesteros (ambdues URV/IPHES ) han organitzat la sessió de dimecres 8 de maig sobre Trabajo en equipo y ciencia. La multidiciplinariedad como nueva forma de hacer arqueologia, en el marc de la qual presentaran dos treballs: “Árboles, cultivos y poblados: hacía el estudio de un paisaje global” (Ballesteros) i “El análisis de pequeñas presas como aportación a los estudios arqueológicos: el caso de los lepóridos de la Cova de les Teixoneres (Moià, Barcelona)” (Rufà).

A més a més, Boris  Santander (Universitat Rovira i Virgili) aporta la recerca “Zooarchaeological Analysis in Private Consulting Archaeology: ‘El Mauro’ Case in Chile”, dins de la sessió Arqueologías contemporáneas: entre la ciència y la profesión”, dijous 9 de maig.

technorati tags: , , , , , , , ,

11 Oct, 2012

Cara a cara sobre el control del foc entre els investigadors de l'IPHES Eudald Carbonell i Jordi Agustí

Serà el 15 d'octubre a La Coruña en el marc del X Congreso Internacional de Ontología

Web Jordi Agustíweb, pàgina personal a Facebook i twiter d’Eudald Carbonell

Jordi Agustí i Eudald Carbonell

 A l'esquerra Jordi Agustí, i al seu costat Eudald Carbonell - Jordi Mestres / IPHES

"El control del foc en la intervenció sobre la pròpia naturalesa: la tècnica i l'ésser de l'home" és el títol de la sessió especial que protagonitzaran Eudald Carbonell i Jordi Agustí, director i responsable d'investigació respectivament de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) en el marc del X Congreso Internacional de Ontología que se celebra a La Coruña. La sessió tindrà lloc el dilluns 15 d'octubre a les 19.30 ha la sala d'actes de la Fundación Paideia Galiza (Plaza de Maria Pita, 17).

El coordinador de la sessió és Víctor Gómez Pin, filòsof, doctor d'Estat per la Sorbona i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona de Teoria del Coneixement i Introducció al Pensament Matemàtic, així com president d'aquest congrés.

technorati tags: , , , , , ,

10 Set, 2012

Noves aportacions científiques sobre benestar animal, cognició i personalitat en ximpanzés

IPHES i Fundació Mona presenten els resultats més rellevants de les investigacions que impulsen conjuntament

Serà en el marc del XIV Congreso Nacional y XI Iberoamericano de la Sociedad Española de Etología (SEE) que se celebra de l’11 al 14 de setembre a Sevilla

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i la Fundació Mona presenten els resultats més rellevants de les investigacions que impulsen conjuntament sobre benestar animal, cognició i personalitat en ximpanzés, en el marc del XIV Congreso Nacional y XI Iberoamericano de la Sociedad Española de Etología (SEE) que se celebra de l’11 al 14 de setembre a Sevilla, organitzat per l’Estación Biológica de Doñana i la Universidad de Sevilla. La seu del congrés serà la Casa de la Ciencia-Pabellón del Perú.

Entre les principals conclusions sobresurten la capacitat dels ximpanzés maltractats per resocialitzar-se, l’observació de conductes i factors com la imitació en l’aprenentatge, així com l’estudi de la seva personalitat (metodologia).

Juanito i Àfrica, rescatats per la Fundació Mona interaccionant socialment mentre s'alimenten d'un dels termiters artificials

Juanito i Àfrica, rescatats per la Fundació Mona interaccionant socialment mentre s'alimenten d'un dels termiters artificials - Cedida Fundació Mona

RESUM DE LES COMUNICACIONS I POSTERS

COMUNICACIÓ ORAL:

¿Es posible resocializar a primates maltratados? Un estudio longitudinal de 6 años sobre la rehabilitación de chimpancés en Fundación Mona

Miquel Llorente, David Riba, Aina Campi, Celma Totusaus & Olga Feliu Olleta

Es presenta un estudi longitudinal de 6 anys de durada on s’analitza el potencial de rehabilitació de ximpanzés que han estat maltractats. S’ha registrat que tot i que el procés és molt lent, els ximpanzés són prou flexibles i plàstics comportamentalment com per ser capaços de resocialitzar-se i d’adquirir un patró de conducta similar al dels seus conespecífics salvatges.

 COMUNICACIONS EN POSTER

Aprendizaje observacional en chimpancés (Pan troglodytes). Evaluación experimental a través de tareas múltiples.

David Riba, Miquel Llorente, Marina Mosquera & Olga Feliu

Es tracta d'un estudi sobre els mecanismes d'aprenentatge social en ximpanzés, en concret s’avalua si els ximpanzés són capaços d'aprendre directament a través de la conducta d'un model mitjançant la copia d'accions (imitació) o per contra, aprenen indirectament a través dels resultats o de les conseqüències que les accions d'un model han generat en l'ambient. L'estudi analitza 4 tasques-problema simples i, a més, té en compte variables contextuals com la disponibilitat o no de la informació causal, les estratègies de caça social i individual.

Bea, una de les últimes ximpanzés rescatades per la Fundació Mona durant una de les sessions experimentals desenvolupades per en David Riba.

Bea, una de les últimes ximpanzés rescatades per la Fundació Mona durant una de les sessions experimentals desenvolupades per en David Riba - Cedida Fundació Mona

Actividad de caza entre los chimpancés de la Fundació Mona (Girona, España). Depredación, consumo ocasional y estrategias en animales rehabilitados alojados en recintos naturalizados.

Miquel Llorente, David Riba, Marina Mosquera & Olga Feliu

Es presenta un estudi de 5 anys de durada on es descriuen fins a 5 episodis de caça en ximpanzés en procés de rehabilitació. S’analitzen les estratègies de caça social i individual així com episodis on fins i tot hi ha consum ocasional de la carn. Hi ha evidències directes i indirectes que els ximpanzés de Mona cacen fins a 10 espècies de fauna autòctona: mamífers, rèptils, aus i amfibis.

¿Etogramas o cuestionarios? Una perspectiva comparada sobre la evaluación de la personalidad en chimpancés (Pan troglodytes)

Yulán Úbeda, Miquel Llorente & David Riba

La personalidad en chimpancés (Pan troglodytes). Un estudio comparado entre los modelos psicobiológicos y pentafactoriales.

Yulán Úbeda, Miquel Llorente & David Riba

L’objectiu principal d’aquests dos pòsters ha estat avaluar la personalitat d’un grup de ximpanzés a través d’un estudi comparat entre les principals teories de la personalitat humana així com entre els mètodes més importants d’avaluació d’aquesta (els models psicobiològics i els models factorials). La principal conclusió és que igual que en els humans i altres espècies animals, els ximpanzés tenen estructures de personalitat definides i aquestes poder ser detectades tant a través de qüestionaris com a través de l’observació del comportament espontani dels individus.

 

technorati tags: , , , , , , , ,

30 Jul, 2012

Alejandro Fernández: “Tarragona lidera Atapuerca a través de l’IPHES i només per això ja val la pena recolzar la seva activitat”

El Portaveu en I+D+i del Grup Popular al Congrés dels Diputats, Alejandro Fernández, va visitar els jaciments d’Atapuerca al juliol de la mà de l’arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, tot coincidint amb la campanya d’excavacions d’estiu. Aquesta visita es va realitzar gràcies a la invitació de la Fundación Atapuerca, per tal que conegués de primera mà els treballs d’investigació en evolució humana que es realitzen.

Alejandro Fernández a Cueva del Mirador

Alejandro Fernández a Atapuerca

Alejandro Fernández, a dalt amb Eudald Carbonell, i a sota rebent les explicacions de l'arqueòloga de l'IPHES Isa Cáceres, durant la seva visita a Atapuerca al juliol - Jordi Mestre / IPHES

Durant la seva visita, Alejandro Fernández, com a Portaveu en I+D+i, es va comprometre “a recolzar les peticions que es facin des d’Atapuerca, en el marc del Plan Nacional”. El líder dels Populars va explicar que “estem davant d’un dels pocs projectes amb el que Espanya és líder mundial; com a Portaveu en Innovació a nivell nacional cal recolzar-lo”.

A més, el Diputat al Congrés va recordar “el tarragonisme que significa aquest jaciment, amb la participació de l’Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES), que lidera un projecte d’aquesta magnitud, i que representa, alhora, la nostra ciutat; aquesta és una altra gran raó per donar-li suport”.

12 Abr, 2012

Simposi internacional sobre l'origen del llenguatge a Portland, coorganitzat per l'IPHES

Marina Lozano i Carlos Lorenzo, personal investigador d'aquest institut, presentaran a més unes ponències

Se celebra de l'11 al 14 d'abril en el marc del 81st Annual Meeting of the American Association of Physical Anthropologists

La capacitat de parla en neandertals i en els seus ancestres europeus és un tema que ha suscitat un gran interès entre la comunitat científica. En l'actualitat s'estan desenvolupant nous estudis que estan canviant la nostra visió sobre les capacitats lingüístiques de les primeres poblacions europees.

Així doncs, per tal d'aprofundir en aquests aspectes, se celebrarà el simposi Origin of language and pre-modern Europeans: New approaches to an old problem (Origen del llenguatge i preeuropeos moderns: Noves aproximacions a un vell problema), coorganitzat per David W. Frayer (Department of Anthropology, University of Kansas) i la investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Marina Lozano, qui a més presentarà una ponència en una sessió en la qual també participarà un altre científic de l'esmentat institut, Carlos Lorenzo. Aquesta sessió ha estat elegida com Simposi patrocinat per Wiley-Blackwell editora de la revista American Journal of Physical Anthropology dins del 81è Congrés Anual de l'American Association of Physical Anthropologists, que se celebrarà a Portland, Oregon, EUA, de  l'11 al 14 d'abril.

Marina Lozano

Carles Lorenzo

Marina Lozano i Carlos Lorenzo, investigadors de l'IPHES que aquests dies assisteixen al congrés de Portland - Jordi Mestre/IPHES

Durant el simposi s'exposarà la transdisciplinarietat amb la qual es desenvolupen les últimes investigacions sobre l'origen de la parla i la possibilitat que tinguessin aquesta capacitat els neandertals. En aquest sentit tenen molt a dir la primatologia, la paleogenètica, la paleontologia humana i l'arqueologia. Així, les ponències que es presentaran en aquesta sessió ofereixen múltiples noves evidències d'àmbits tan dispars com primats vius, cultura material i simbolisme, ADN antic i fòssils neandertals i preneandertals. "Totes aquestes noves evidències confirmen que tant els neandertals com els seus antecessors europeus tindrien plenament desenvolupades les habilitats lingüístiques", comenta Marina Lozano.

La relació completa de participants en aquest simposi és:

- K. R. Gibson: Competing models of language evolution:what counts as evidence?

-L.F. Marchant y W.C. McGrew: An ape's view and handedness: consequence, correlation or coincidence?

-B.C. Campbell y N.L. Hirn: Did the origins of human language involve changes in the insula?

-N.T. Uomini: Hominin tool-making: laterality, language, and learning.

-A. Nowell: Weighing the evidence: the significance of symbolic behavior among European Neandertals.

-C. Lalueza-Fox: Neandertal paleogenomics and the origins of language.

- A. Blackburn: Skeletal evidence for handedness throughout growth and development.

-R.L. Holloway: Language from endocasts..."If it looks like a duck...".

-I. Martínez, R. M. Quam, M. Rosa, P. Jarabo, C. Lorenzo, A. Bonmatí, A. Gómez-Olivencia, A. Gracia, J.L. Arsuaga: On the origin of language: the Atapuerca evidence.

-M. Lozano, J. M. Bermúdez de Castro, E. Carbonell, J.L. Arsuaga: Teeth and handedness of Homo heidelbergensis from the Sima de los Huesos site (Sierra de Atapuerca, Spain).

-C. Lorenzo, J. Carretero, J.L. Arsuaga, I. Martínez, A. Gracia, R. Quam.: Hands, laterality and language: hand morphology in the Sima de los Huesos site (Sierra de Atapuerca, Spain).

-M. E. Beals y J. Radovcic: The cochlear labyrinth of Krapina Neandertals.

-D. W. Frayer, V. Volpato, R. Macchiarelli, D. Guatelli-Steinberg, I. Fiore, L. Bondioli: Right-handedness in Regourdou 1.

technorati tags: , , , , , , , ,

22 Mar, 2012

El desgast dental com a indicador d’hàbits culturals

És el tema d’un ponència que la investigadora de l’IPHES Marina Lozano presenta en un congrés que es fa a Anglaterra els dies 24 i 25 de març

“Desgast dental no relacionat amb la dieta en una població mesolítica com a indicador d'hàbits culturals: El jaciment de El Collado (València, Espanya)” és el títol de la ponència que presentarà Marina Lozano, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el marc del congrés "Where The Wild Things Are: Recent Advances in Palaeolithic and Mesolithic Research” (sobre les recents novetats científiques en recerca a l’entorn del Paleolític i el Mesolític), que se celebra els dies 24 i 25 a la Durham University (Anglaterra), organitzat per aquesta mateixa institució.

Marina Lozano

Marina Lozano, investigadora de l'IPHES - Xosé-Pedro Rodríguez/IPHES

RESUM

Les restes humanes ens permeten conèixer certs aspectes de les pràctiques culturals desenvolupades per poblacions pretèrites. El microdesgast dental no relacionat amb la dieta és especialment útil en aquest tema ja que podem obtenir evidències sobre l'ús de la dentició anterior com a eina. Aquest tipus de desgast dental s'ha descrit en diferents espècies d'homínids des dels Homo heidelbergensis del jaciment de la Sima de los Huesos, a Atapuerca (Burgos) fins a Homo sapiens de diferents cronologies.

A l’Estat espanyol, les restes humanes mesolítics són escasses. Un dels jaciments més importants en aquest sentit és El Collado (Oliva, València). Alguns dels individus enterrats en la seva necròpolis mostren evidències d’un important desgast dental causat per l'ús de les dents per a realitzar pràctiques culturals com, per exemple, l’ús de les dents per a subjectar i estirar diversos tipus de materials. Un treball experimental ha mostrat que aquest tipus de desgast està relacionat amb fibres vegetals, cosa que ens permeten inferir que una part de la població del Collado en processava de manera habitual. Alguns individus d'aquesta població mesolítica (de fa entre 7.570 i 7.640 anys abans del present) eren els encarregats de realitzar unes tasques específiques, cosa que avala l’existència d’una estructuració social.

technorati tags: , , , , , , , , , , ,

16 Mar, 2012

Burgos acollirà el 2014 el congrés mundial més important d'arqueologia

El secretari general de l'esdeveniment serà Eudald Carbonell, director de l'IPHES i codirector del Projecte Atapuerca, i la direcció científica recau en Robert Sala, investigador del mateix institut.

Suposarà la projecció internacional definitiva del Complejo de la Evolución Humana, que té les arrels en aquests jaciments

El XVII Congreso Mundial de la Asociación Científica internacional de Ciencias Prehistóricas y Protohistóricas (UISPP) se celebrarà a Burgos el 2014, segons s'ha donat a conèixer avui en aquesta ciutat. Es tracta del més important congrés mundial d'arqueologia i suposarà la projecció internacional definitiva del Complejo de la Evolución Humana, que té les arrels en els jaciments d'Atapuerca, projecte codirigit per Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ), qui al seu torn exercirà de secretari d'aquesta reunió científica, organitzada per la Fundació Atapuerca amb el suport de la Junta de Castella i Lleó; Robert Sala, responsable de l'Àrea de Docència del mateix institut, en serà el director científic.

Als congressos de la UISPP solen assistir entre 3.000 i 4.000 persones, principalment prehistoriadors i arqueòlegs, i s'estima que el seu ressò arriba de forma immediata a prop de 60.000 universitaris de tot el món i en el termini de pocs anys a gairebé 250.000.

L'anunci de Burgos com a capital del pròxim congrés del UISPP s'ha efectuat avui al Museu de l'Evolució Humana i ha comptat amb la participació de la consellera de Cultura i Turisme de la Junta de Castilla y León, Alicia García, juntament amb els tres codirectors dels Jaciments de la Sierra de Atapuerca i diversos membres de la Fundació Atapuerca.

En l'últim congrés celebrat el 2011 a Florianópolis, Brasil, la candidatura d'Espanya va resultar elegida a proposta dels directors del Proyecto Atapuerca i, gràcies a l'impacte científic d'aquest i al suport ofert per la Junta de Castilla y León, el lloc triat ha estat finalment Burgos.

Eudald Carbonell al Museo de la Evolución Humana

Eudald Carbonell, al Museo de la Evolución Humana, en una imatge d'arxiu. Serà el secretari general del congrés - Jordi Mestre/IPHES

Organitzat per la Fundació Atapuerca, el secretari general del congrés serà Eudald Carbonell i, segons ha assenyalat la consellera de Cultura i Turisme, comptarà amb el suport decidit de la Junta de Castella i Lleó que, en promoure aquesta reunió internacional de científics aposta activament per projectar al món el concepte de Burgos, capital de l'Evolució, potència a Atapuerca com a projecte científic de projecció social i com a patrimoni estratègic en les polítiques autonòmiques de divulgació cultural i d'internacionalització turística ja que, en la decidida política de la Comunitat Autònoma de Castilla y León per l'Evolució Humana, a més de garantir la protecció i conservació dels jaciments arqueològics de la Sierra de Atapuerca, s'ha bolcat en la posada en valor d'aquest recurs patrimonial, facilitant la seva difusió cultural i turística.

El congrés de 2014 serà també una gran ocasió per presentar al món el Museo de la Evolución Humana i per aprofitar la important dinamització econòmica de la zona que es generarà durant els dies del seu desenvolupament. S'estima que durant els 5 dies que durarà es desplaçaran a Burgos entre 3.000 i 4.000 persones amb el que això suposarà en despeses d'ocupació en allotjaments, restaurants, cafeteries, compres, oci o transports públics. Des de la pròpia organització del congrés es prepararà també per als assistents activitats, visites o excursions a diferents enclavaments. A més, el ressò dels congressos de la UISPP arriba de forma immediata a prop de 60.000 universitaris de tot el món i en el termini de pocs anys a gairebé 250.000.

Excavacions a Gran Dolina, Atapuerca

Cada estiu, durant un me si mig, s'excaven els diferents jaciments d'Atapuerca, on s'ha obtingutinformació clau per entendre l'evolució humana - Jordi Mestre / IPHES

Des de 1932 la UISPP ha celebrat congressos a Regne Unit, Noruega, Suïssa, Espanya (Madrid el 1954), Alemanya, Itàlia, República Txeca, Sèrbia, França, Mèxic, Eslovàquia, Bèlgica, Portugal i Brasil.

La UISPP és una associació científica creada el 1931 que reuneix a 40.000 científics, investigadors i professors universitaris de més de 100 països, vinculats a la investigació de la Prehistòria i la Protohistòria. Entre els objectius de la UISPP està protegir el patrimoni històric o assessorar i elaborar plans d'actuació per països, institucions i organismes davant de casos de risc o amenaça sobre els béns del patrimoni històric.


technorati tags: , , , , , , , ,

29 Nov, 2011

El Equipo Primeros Pobladores de Extremadura fa balanç dels darrers 5 anys d'excavacions a Càceres a les II Jornadas de Arqueología Urbana

El valor d'aquests treballs va quedar clar amb la presentació de cinc ponències

Membres de l’Equipo Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX) van participar en les II Jornadas de Arqueología Urbana celebrades els dies 14 i 15 de novembre, a Càceres, organitzades pel Museo de Cáceres i l'Associación de Amigos del Museo de Cáceres - ADAEGINA. En total, l’EPPEX va presentar cinc ponències amb les quals va quedar clar el valor del projecte d'investigació que es porta a terme, incidint en els resultats obtinguts els darerrs cinc anys.

Jornadas de Arqueología Urbana

Dues instantànies de les jornades. A sota, el segon per la dreta és Antoni Canals, codirector de l'Equipo Priemros Pobladores de Extremadura - Cedides ADAEGINA

Antoni Canals, codirector del EPPEX i investigador de l'IPHES va donar a conèixer els resultats de les últimes intervencions a la Cueva de Santa Ana, probablement un dels jaciments acheulians en cavitat més important d'Europa. Dolors Mejías va centrar la seva comunicació en les novetats del jaciment mesolític de la Cueva del Conejar on es van reprendre les excavacions fa dos anys. Per la seva part Antonio Rodríguez-Hidalgo es va referir a les noves dades obtingudes sobre la Cueva de Maltravieso, que a més han estat publicades en diferents revistes internacionals, com el Journal of Taphonomy o el Journal of Osteoarchaeology. Francisco J. García Vadillo i Luna Peña van facilitar informació sobre jaciments a l'aire lliure, com l’acheulià de les Vegas del Mocho, dins del cas urbà de Càceres, i el Millar, en els aiguamolls propers.

Els membres de l'equip de recerca van participar en els diferents debats que van tancar cadascuna de les sessions, aportant el seu coneixement sobre l'excepcional patrimoni paleolític de la ciutat extremenya.

Les actes de les jornades seran publicades durant el 2012 en la sèrie Memorias del Museo de Cáceres, segons va afirmar la consellera d'Educació i Cultura, Trinidad Nogales, que va participar en l'acte d'inauguració.

Aquestes jornades tenen com a objectiu difondre entre el públic en general els resultats de les excavacions i investigacions arqueològiques realitzades al terme municipal de Càceres. De la mateixa manera, la comunitat arqueològica regional (administració, grups de recerca i empresa) les utilitza per debatre i posar en comú aspectes relacionats amb la millora de l'activitat arqueològica i el seu funcionament a la capital de Càceres, declarada per la UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat.

10 Nov, 2011

La cooperació va ser clau per garantir l’èxit d’Homo sapiens respecte a altres espècies

Primer els homínids érem presa dels carnívors, després vam ser els seus competidors i, finalment, ens vam aliar amb ells per optimitzar millor els recursos

Són estratègies econòmiques i socials que poden ser estudiades al llarg de l'evolució

Notícia anterior

Des de fa milions d’anys, els grans carnívors socials (hienes, llops...) han tingut un comportament similar. Els homínids, no obstant, vam fer un salt en l’evolució per convertir-nos en uns predadors que competíem amb els grans carnívors per l’obtenció de preses. El final d’aquest procés va ser la cooperació entre membres d’Homo sapiens i alguns d’aquests animals (el cas dels llops, per exemple) a la qual nosaltres hem anomenat domesticació i que resulta ser més antiga del que es pensava, remuntant-se a fa més de 30.000 anys.

Tots els participants al congrés en una imatge de grup - Jordi Mestre / IPHES

Aquesta és una de les principals conclusions del Congrés Internacional ‘Hominid-carnivore interactions during the Pleistocene’, que del 25 al 28 d’octubre es va celebrar a Salou (Tarragonès), coorganitzat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), el Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR) i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). Hi van prendre part més de 200 experts procedents de més de 20 països de quatre continents (Àsia, Àfrica, Amèrica i Europa).

Totes les sessions del congrés es van celebrar a Salou - Jordi Mestre / IPHES

Jordi Rosell, professor de la URV i investigador de l’IPHES, codirector del congrés, ha explicat: “primer els homínids érem presa dels carnívors, després vam ser els seus competidors i, finalment, ens vam aliar amb ells per optimitzar millor els recursos. Va ser el comensalisme i la domesticació”. Tot i que no hi ha consens, entre la comunitat científica, sobre quina va ser la manera d’aconseguir-la, cada cop sembla més clar que les primeres poblacions d’Homo sapiens que arriben a Europa venen amb gossos domèstics, que en  realitat  són llops. “Aquesta aliança, o fenomen de cooperació, podria haver estat una de les claus de l’èxit d’aquests homínids sobre les altres espècies humanes, ja que millorava l’optimització en la cerca de recursos i la cacera”, apunta Rosell.

Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES, ha manifestat que les dinàmiques d'aprenentatge mutu -entre homínids i carnívors-, la competència i competitivitat en un mateix ecosistema, la cooperació i la domesticació “constitueixen estratègies econòmiques i socials que poden ser estudiades al llarg de l'evolució d'aquest tipus de mamífers. És en aquest sentit que la paleoecologia i la història ens ofereix les claus de l'estudi a través de la paleontologia, etologia, zooarqueologia, tafonomia, paleoeconomia i botànica”.

De peu, d'esquerra a dreta, Jordi Rosell, i Enrique Baquedano, codirectors del congrés. A sota, Eudald Carbonell, director de l'IPHES; Pere Granados, alcalde de Salou, i Josep Manel Ricard,vicerector de Política Acadèmica i Científica, el dia que es va inaugurar el congrés. Jordi Mestre / IPHES

Professionals de totes aquestes branques van aportar el seu coneixement en el marc del congrés. Gran part de les dades que es van exposar s’han obtingut amb les investigacions que s’estan fent en jaciments tan importants com Dmanisi (Geòrgia), Olduvai (Tanzània), Bolomor (València), Azokh Cave (Armènia), Teixoneres (Bages), Atapuerca (Burgos), Chauvet (França) o Cooper’s D (Sud-àfrica), en alguns dels quals hi pren part l’IPHES.

Un altre aspecte important que es va constatar en el mateix congrés té a veure amb l’àmbit més zoològic, ecològic, etològic i tafonòmic, i pretenia resoldre el comportament dels carnívors tant en el passat com a l’actualitat. “Hem observat algunes diferències entre els principals carnívors que apareixen als jaciments arqueològics (hienes, óssos, lleons i llops) i els seus homònims actuals”, apunta Jordi Rosell. “Això fa que moltes analogies fetes en els treballs arqueològics quedin invalidades i necessitin ser revisades. Les hienes tacades actuals, que són les més pròximes a les de la prehistòria europea, presenten uns patrons socials molt diferents i, per tant, els seus caus no poden ser comparats amb els de les hienes de fa més de 30.000 anys a Europa”, ha indicat.

En un apartat més arqueològic es va discutir el tipus d’interacció establerta entre homínids i carnívors per avaluar els diferents casos: carnívors com a presa dels homínids, com a carronyaires i com a caçadors, i a l’inrevés, homínids com a presa dels carnívors, com a carronyaires i com a caçadors. Una de les conclusions més interessants en aquest aspecte és el possible aprenentatge, mitjançant l’observació, que van fer els primers homínids africans a l’hora d’enfrontar-se a les seves preses. I és que les primeres tècniques de cacera, contràriament al que molts investigadors han defensat fins ara, daten de molt antic. Els Homo habilis d’Olduvai (Tanzània)  ja les feien servir amb assiduïtat, i això vol dir que eren molt anteriors. Definitivament sembla que el paper en l’ecosistema dels homínids com a carronyaires marginals està quedant relegat a un segon pla.

technorati tags: , , , , , , , ,

24 Oct, 2011

Les relacions entre els humans i els grans carnívors socials, a debat

Més de 200 experts prenen part en un congrés internacional que se celebra del 25 al 29 d’octubre, coorganitzat per l’IPHES

Tot i que es parteix de l’estudi de la Prehistòria, s’establiran paral·lelismes amb situacions actuals com la crisi econòmica

L’acte d’inauguració serà dimarts 25 d’octubre a les 9.30 h al Teatre Auditori de Salou

La lliçó d’obertura la pronunciarà Dra. Kay Holekamp, professora de la Universitat de Michigan i gran comunicadora de la BBC

Programa

Uns 200 experts procedents de més de 20 països de quatre continents (Àsia, Àfrica, Amèrica i Europa) participaran al Congrés Internacional ‘Hominid-carnivore interactions during the Pleistocene’, que del 25 al 28 d’octubre se celebrarà a Salou (Tarragonès), coorganitzat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), el Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR) i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Cartell del congrés

L’objectiu del congrés “és debatre la influència dels grans carnívors socials en l’evolució humana, tan biològica com cultural”, ha apuntat Jordi Rosell, professor de l'Àrea de Prehistòria de la URV, assignat a l'IPHES i director del congrés juntament amb Enrique Baquedano, del MAR. En aquesta línia es donaran a conèixer estudis recents sobre les relacions establertes des de la Prehistòria més llunyana fins a l’actualitat entre aquests animals i els grups humans. Tot això es farà amb una visió des d'una perspectiva multidisciplinar i hi intervindran professionals de l’etologia, la paleontologia, de l’arqueologia i de la geologia.

“Aquest congrés, tot i que es fonamenta en el coneixement de la Prehistòria, pretén oferir eines per interpretar el present i projectar el futur”, assegura Jordi Rosell. “Hi ha situacions que vivim en aquest moment, com la greu crisi econòmica, que de manera similar es van produir en el passat i als quals van haver de fer front tan els homínids com els grans carnívors. En aquest sentit, els períodes amb pocs animals per caçar, i la conseqüent competència establerta entre predadors (inclosos els humans) és fàcilment assimilable a la crisis actual. Però també hi ha altres qüestions que preocupen més a les nostres empreses, com el lideratge o l’organització dels membres de la comunitat, aspectes que els grans carnívors tenen resolt des de molt antic”, afegeix.

Abric Romaní

Els participants visitaran l'Abric Romaní, jaciment que vèiem en una imatge d'arxiu durant les excavacions d'aquest estiu - Gerard Campeny / IPHES

Un bon exemple el trobem en la domesticació del llop, un dels temes estrella del congrés, la qual sembla ser que és molt antiga (més de 30.000 anys). “Aquest fenomen pot ser entès de moltes maneres, fins i tot com la superioritat dels humans sobre les bèsties, però en realitat no és res més que una aliança entre dos ‘carnívors’ socials”, ha indicat el codirector del congrés..

Cal subratllar que moltes d’aquestes novetats es basen en les investigacions que s’estan fent en jaciments tan importants com Dmanisi (Geòrgia), Olduvai (Tanzània), Bolomor (València), Azokh Cave (Armènia), Teixoneres (Bages), Atapuerca (Burgos), Chauvet (França) o Cooper’s D (Sud-àfrica), en alguns dels quals hi pren part l’IPHES.

El congrés s'inaugurarà amb una conferència de la Dra. Kay Holekamp, professora de la Universitat de Michigan i gran comunicadora de la BBC, dimarts 25 d’octubre a les 10.15 hores.  A més de les sessions científiques que es duran a terme a Salou, s’ha previst una visita al jaciment l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), on l’IPHES dirigeix unes excavacions de projecció internacional per les importants troballes relacionades amb la vida quotidiana de les societats neandertals i la seva complexitat social.

El congrés compta amb el suport del Ministerio de Ciencia e Innovación i CatalunyaCaixa, entre d'altres, així com amb la col·laboració de l’Ajuntament de Salou, el Museo de la Evolución Humana (MEH) i la Fundación Atapuerca.

Acte oficial d’inauguració

Dimarts 25 d’octubre a les 9.30 hores, al Teatre Auditori de Salou (TAS), al carrer de l’ Advocat Gallego 2 d’aquesta localitat

Intervindran:

Els codirectors del congrés Jordi Rosell (IPHES) i Enrique Baquedano (MAR); l’alcalde de Salou, Pere Granados; el vicerector de Política Acadèmica i Científica, Josep Manel Ricart, i el director de l’IPHES, Eudald Carbonell

technorati tags: , , , , , , ,

10 Set, 2011

L’IPHES, al Congrés de la Federació Europea de Primatologia amb vàries ponències sobre la cognició, l’evolució i el benestar animal

David Riba i Miquel Llorente,  membres de la Unitat de Cognició de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de la Fundació Mona, participaran al IV Congreso de la nEuropea de Primatologia, que del 14 al 17 de setembre es celebra el a la localitat d’Almada (Portugal). Hi assistiran amb sis comunicacions orals i dos pòsters relacionats amb diverses branques de l’etologia i la primatologia com la cognició, comportament, evolució, conservació i benestar animal.

Es presentaran diversos estudis que s'han basat en observacions i experiments de ximpanzès residents a Riudellots de la Selva - Cedida Fundació Mona

Pel que fa a la cognició, les exposicions tractaran, per una banda, qüestions relacionades amb l’aprenentatge social observades en un treball de tipus experimental realitzat amb els ximpanzés allotjats a la Fundació Mona, a Riudellots de La Selva (Girona), i d’altra banda, aspectes corresponents a la lateralitat manual (l’ús preferent d’una mà respecte a l’altra), l’especialització hemisfèrica del cervell i la seva relació amb les conductes instrumentals i la coordinació bimanual.

Cuidador i David Riba

David Riba, a la dreta, amb un cuidador de la Fundació Mona preparant un experiment - Cedida Fundació Mona

Respecte al comportament, es donaran a conèixer les dades preliminars d’una recerca que ha durat més  de 5 anys  sobre els  patrons de conductes individuals i socials dels ximpanzés que hi ha a les esmentades instal·lacions de la Fundació Mona.

Per últim, les comunicacions relaciones amb la conservació i el benestar animal mostraran els resultats dels processos de rehabilitació física i social que la mateixa fundació ha anat aplicant amb els primats (ximpanzés i macacos) recuperats de contextos de privació social i física.  A mes, dins d’aquest context,  es facilitarà informació sobre diversos tipus d’enriquiment físic i social i de quina forma influeixen en l’augment del benestar d’aquestes espècies i en la perduda de comportaments que no són típics de l’espècie, per exemple, accions repetitives, com a conseqüència d’haver patit un període d’estres prolongat.

Miquel Llorente, investigador de l'IPHES i de la Fundació Mona - Cedida Fundació Mona

Comunicacions Orals

Social Learning in chimpanzees: experimental evaluation through manipulatory and instrumental task “Food box”.

D.Riba, M.Llorente, M.Mosquera,J. Ferretti, A.Campí, E.Yajeya

Influence of instrumental behaviour and bimanual coordination on handedness: comparison of spontaneous and experimental tasks

M.Llorente, D. Riba  & M. Mosquera

Enrichment, tool use and influences on behavioural pattern: chimpanzees (Pan troglodytes) vs Macaques (Macaca sylvanus)

A. Campi , M. Llorente, D.Riba, J. Ferreti,  E. Yajeya

Is it possible to re-socialize abused primates? A 5-year longitudinal study on the social behavior of chimpanzees from the Mona Foundation

M.Llorente., D.Riba , A.Campí, J.Ferreti, A.Armelles, M.Ribas, C.Rostan & O.Feliu.

Prelimnary study: positive interaction between keepers & chimpanzees (Pan troglodytes) and its impact on primates welfare

E. Yajeya , M. Llorente, M. Colell , D. Riba, J. Ferretti1,3 , A. Campi

 

Evaluation of the introduction of a chimpanzee in a social group on Mona Foundation a case study. 

J. Ferretti, M. Llorente, D.Riba, A.Campi, E.Yajeya.

Use of inanimate novel enrichment with familiar/non-familiar & conspecifics/humans stimulation among a group of captive chimpanzees

Charles A. Duke, M. Llorente,

technorati tags: , , , , , ,

6 Set, 2011

Conferències sobre els primers enterraments humans i l’ús preferent de la mà dreta

Ho explicaran Marina Mosquera i Marina Lozano, respectivament, el 22 de setembre, a Madrid, en el marc d’un curs d’estiu que es fa a l’Instituto de Salud Carlos III

Marina Mosquera, professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i col·laboradora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i Marina Lozano, investigadora d’aquest centre de recerca, participaran al curs Creatividad y Neurociencia Cognitiva, que es desenvolupa del 19 al 22 de setembre a    l Instituto de Salud Carlos III, organitzat per aquesta entitat juntament amb l’Instituto Tomás Pascual para la Nutrición y la Salud i la Sección de Neurociencia Cognitiva del Centro Mixto UCM-ISCIII de Evolución y Comportamiento Humanos. Ambdues intervindran l’últim dia, a la sessió del matí.

marina Lozano

Marina Lozano, en una imatge d'arxiu, a les excavacions d'Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

La xerrada de Marina Lozano, a les 10.30 h, porta per títol Lateralitat manual de l’Homo heidelbergensis, i la de Marina Mosquera, que parlarà a les 12, “Del cerebro a los primeros enterramientos: La evolución de la cognición humana”.

Resums

Lateralitat manual d'Homo heidelbergensis: La Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca, Burgos), per Marina Lozano Ruiz

La lateralitat manual, o ús preferent d’una mà, està molt ben establerta en la nostra espècie. No obstant això, encara no s'ha pogut determinar amb seguretat quina espècie va ser la primera en mantenir aquest comportament. En tot cas, cert tipus de desgast dental pot oferir-nos una evidència directa de quina de les mans va ser emprada de manera preferent pels homínids, concretament les estries que apareixen en la superfície de part de la dentició d'individus pertanyents a diverses espècies (Homo heidelbergensis, Homo neanderthalensis, Homo sapiens ...). Aquestes estries són resultat de l'ús de la dentició com a tercera mà per a processar i manipular una gran diversitat de materials. La població d'Homo heidelbergensis de la Sima de los Huesos (Sierra d'Atapuerca, Burgos) presenta aquest tipus de desgast, a partir del qual hem pogut inferir un ús preferent de la mà dreta, fa ja, 500.000 anys.

Marina Mosquera

La investigadora Marina Mosquera - Jordi Mestre / IPHES

“Del cervell als primers enterraments. L’evolució de la cognició humana”, per Marina Mosquera

L’ésser humà posseeix un potencial cognitiu extraordinari. Però com i quan sorgeix aquesta capacitat durant l'evolució humana? La posseïen altres homínids fòssils? És difícil respondre perquè la cognició inclou tot el que no és ni instintiu ni automàtic. No obstant això, resulta relativament fàcil reconèixer els comportaments i les activitats que incloem en la nostra complexitat cognitiva: racionalitat, llenguatge, música, filosofia, tecnologia, matemàtica, solidaritat, empatia ... Aquest repertori d'activitats i comportaments es pot reduir a unes poques unitats subjacents a tot això: capacitat tecnològica, consciència, capacitat simbòlica i socialització de coneixements. És la combinació d'aquests quatre potencials el que dóna a l'ésser humà el seu caràcter únic en la forma i grau de la seva complexitat. Només a través del seu estudi podem centrar i enfocar el tema que tractem de cara a rastrejar les seves arrels en el passat, per conèixer quan i amb qui comença a aparèixer la complexitat cognitiva en l'evolució humana.

technorati tags: , , , , , ,