El bloc de les activitats de l'IPHES

12 Abr, 2012

Marina Lozano i Carlos Lorenzo, personal investigador d'aquest institut, presentaran a més unes ponències

Se celebra de l'11 al 14 d'abril en el marc del 81st Annual Meeting of the American Association of Physical Anthropologists

La capacitat de parla en neandertals i en els seus ancestres europeus és un tema que ha suscitat un gran interès entre la comunitat científica. En l'actualitat s'estan desenvolupant nous estudis que estan canviant la nostra visió sobre les capacitats lingüístiques de les primeres poblacions europees.

Així doncs, per tal d'aprofundir en aquests aspectes, se celebrarà el simposi Origin of language and pre-modern Europeans: New approaches to an old problem (Origen del llenguatge i preeuropeos moderns: Noves aproximacions a un vell problema), coorganitzat per David W. Frayer (Department of Anthropology, University of Kansas) i la investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Marina Lozano, qui a més presentarà una ponència en una sessió en la qual també participarà un altre científic de l'esmentat institut, Carlos Lorenzo. Aquesta sessió ha estat elegida com Simposi patrocinat per Wiley-Blackwell editora de la revista American Journal of Physical Anthropology dins del 81è Congrés Anual de l'American Association of Physical Anthropologists, que se celebrarà a Portland, Oregon, EUA, de  l'11 al 14 d'abril.

Marina Lozano i Carlos Lorenzo, investigadors de l'IPHES que aquests dies assisteixen al congrés de Portland - Jordi Mestre/IPHES

Durant el simposi s'exposarà la transdisciplinarietat amb la qual es desenvolupen les últimes investigacions sobre l'origen de la parla i la possibilitat que tinguessin aquesta capacitat els neandertals. En aquest sentit tenen molt a dir la primatologia, la paleogenètica, la paleontologia humana i l'arqueologia. Així, les ponències que es presentaran en aquesta sessió ofereixen múltiples noves evidències d'àmbits tan dispars com primats vius, cultura material i simbolisme, ADN antic i fòssils neandertals i preneandertals. "Totes aquestes noves evidències confirmen que tant els neandertals com els seus antecessors europeus tindrien plenament desenvolupades les habilitats lingüístiques", comenta Marina Lozano.

La relació completa de participants en aquest simposi és:

- K. R. Gibson: Competing models of language evolution:what counts as evidence?

-L.F. Marchant y W.C. McGrew: An ape's view and handedness: consequence, correlation or coincidence?

-B.C. Campbell y N.L. Hirn: Did the origins of human language involve changes in the insula?

-N.T. Uomini: Hominin tool-making: laterality, language, and learning.

-A. Nowell: Weighing the evidence: the significance of symbolic behavior among European Neandertals.

-C. Lalueza-Fox: Neandertal paleogenomics and the origins of language.

- A. Blackburn: Skeletal evidence for handedness throughout growth and development.

-R.L. Holloway: Language from endocasts..."If it looks like a duck...".

-I. Martínez, R. M. Quam, M. Rosa, P. Jarabo, C. Lorenzo, A. Bonmatí, A. Gómez-Olivencia, A. Gracia, J.L. Arsuaga: On the origin of language: the Atapuerca evidence.

-M. Lozano, J. M. Bermúdez de Castro, E. Carbonell, J.L. Arsuaga: Teeth and handedness of Homo heidelbergensis from the Sima de los Huesos site (Sierra de Atapuerca, Spain).

-C. Lorenzo, J. Carretero, J.L. Arsuaga, I. Martínez, A. Gracia, R. Quam.: Hands, laterality and language: hand morphology in the Sima de los Huesos site (Sierra de Atapuerca, Spain).

-M. E. Beals y J. Radovcic: The cochlear labyrinth of Krapina Neandertals.

-D. W. Frayer, V. Volpato, R. Macchiarelli, D. Guatelli-Steinberg, I. Fiore, L. Bondioli: Right-handedness in Regourdou 1.

technorati tags: neandertals , llenguatge , the origins of language , laterality , Right-handedness , simbolismo , primates , paleontologia humana , capacidades linguísticas

22 Mar, 2012

És el tema d’un ponència que la investigadora de l’IPHES Marina Lozano presenta en un congrés que es fa a Anglaterra els dies 24 i 25 de març

“Desgast dental no relacionat amb la dieta en una població mesolítica com a indicador d'hàbits culturals: El jaciment de El Collado (València, Espanya)” és el títol de la ponència que presentarà Marina Lozano, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el marc del congrés "Where The Wild Things Are: Recent Advances in Palaeolithic and Mesolithic Research” (sobre les recents novetats científiques en recerca a l’entorn del Paleolític i el Mesolític), que se celebra els dies 24 i 25 a la Durham University (Anglaterra), organitzat per aquesta mateixa institució.

Marina Lozano, investigadora de l'IPHES - Xosé-Pedro Rodríguez/IPHES

RESUM

Les restes humanes ens permeten conèixer certs aspectes de les pràctiques culturals desenvolupades per poblacions pretèrites. El microdesgast dental no relacionat amb la dieta és especialment útil en aquest tema ja que podem obtenir evidències sobre l'ús de la dentició anterior com a eina. Aquest tipus de desgast dental s'ha descrit en diferents espècies d'homínids des dels Homo heidelbergensis del jaciment de la Sima de los Huesos, a Atapuerca (Burgos) fins a Homo sapiens de diferents cronologies.

A l’Estat espanyol, les restes humanes mesolítics són escasses. Un dels jaciments més importants en aquest sentit és El Collado (Oliva, València). Alguns dels individus enterrats en la seva necròpolis mostren evidències d’un important desgast dental causat per l'ús de les dents per a realitzar pràctiques culturals com, per exemple, l’ús de les dents per a subjectar i estirar diversos tipus de materials. Un treball experimental ha mostrat que aquest tipus de desgast està relacionat amb fibres vegetals, cosa que ens permeten inferir que una part de la població del Collado en processava de manera habitual. Alguns individus d'aquesta població mesolítica (de fa entre 7.570 i 7.640 anys abans del present) eren els encarregats de realitzar unes tasques específiques, cosa que avala l’existència d’una estructuració social.

technorati tags: dents , dieta , homínids , congressos , mesolític , desgast dental , hàbits culturals , human evolution , cultural habits , Teeth , cultural behavior , dental microwear

16 Mar, 2012

El secretari general de l'esdeveniment serà Eudald Carbonell, director de l'IPHES i codirector del Projecte Atapuerca, i la direcció científica recau en Robert Sala, investigador del mateix institut.

Suposarà la projecció internacional definitiva del Complejo de la Evolución Humana, que té les arrels en aquests jaciments

El XVII Congreso Mundial de la Asociación Científica internacional de Ciencias Prehistóricas y Protohistóricas (UISPP) se celebrarà a Burgos el 2014, segons s'ha donat a conèixer avui en aquesta ciutat. Es tracta del més important congrés mundial d'arqueologia i suposarà la projecció internacional definitiva del Complejo de la Evolución Humana, que té les arrels en els jaciments d'Atapuerca, projecte codirigit per Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social ), qui al seu torn exercirà de secretari d'aquesta reunió científica, organitzada per la Fundació Atapuerca amb el suport de la Junta de Castella i Lleó; Robert Sala, responsable de l'Àrea de Docència del mateix institut, en serà el director científic.

Als congressos de la UISPP solen assistir entre 3.000 i 4.000 persones, principalment prehistoriadors i arqueòlegs, i s'estima que el seu ressò arriba de forma immediata a prop de 60.000 universitaris de tot el món i en el termini de pocs anys a gairebé 250.000.

L'anunci de Burgos com a capital del pròxim congrés del UISPP s'ha efectuat avui al Museu de l'Evolució Humana i ha comptat amb la participació de la consellera de Cultura i Turisme de la Junta de Castilla y León, Alicia García, juntament amb els tres codirectors dels Jaciments de la Sierra de Atapuerca i diversos membres de la Fundació Atapuerca.

En l'últim congrés celebrat el 2011 a Florianópolis, Brasil, la candidatura d'Espanya va resultar elegida a proposta dels directors del Proyecto Atapuerca i, gràcies a l'impacte científic d'aquest i al suport ofert per la Junta de Castilla y León, el lloc triat ha estat finalment Burgos.

Organitzat per la Fundació Atapuerca, el secretari general del congrés serà Eudald Carbonell i, segons ha assenyalat la consellera de Cultura i Turisme, comptarà amb el suport decidit de la Junta de Castella i Lleó que, en promoure aquesta reunió internacional de científics aposta activament per projectar al món el concepte de Burgos, capital de l'Evolució, potència a Atapuerca com a projecte científic de projecció social i com a patrimoni estratègic en les polítiques autonòmiques de divulgació cultural i d'internacionalització turística ja que, en la decidida política de la Comunitat Autònoma de Castilla y León per l'Evolució Humana, a més de garantir la protecció i conservació dels jaciments arqueològics de la Sierra de Atapuerca, s'ha bolcat en la posada en valor d'aquest recurs patrimonial, facilitant la seva difusió cultural i turística.

El congrés de 2014 serà també una gran ocasió per presentar al món el Museo de la Evolución Humana i per aprofitar la important dinamització econòmica de la zona que es generarà durant els dies del seu desenvolupament. S'estima que durant els 5 dies que durarà es desplaçaran a Burgos entre 3.000 i 4.000 persones amb el que això suposarà en despeses d'ocupació en allotjaments, restaurants, cafeteries, compres, oci o transports públics. Des de la pròpia organització del congrés es prepararà també per als assistents activitats, visites o excursions a diferents enclavaments. A més, el ressò dels congressos de la UISPP arriba de forma immediata a prop de 60.000 universitaris de tot el món i en el termini de pocs anys a gairebé 250.000.

technorati tags: protohistoria , prehistoria , human evolution , patrimoni històric , turisme , museus , arqueologia , Archaeology , Museums

29 Nov, 2011

El valor d'aquests treballs va quedar clar amb la presentació de cinc ponències

Membres de l’Equipo Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX) van participar en les II Jornadas de Arqueología Urbana celebrades els dies 14 i 15 de novembre, a Càceres, organitzades pel Museo de Cáceres i l'Associación de Amigos del Museo de Cáceres - ADAEGINA. En total, l’EPPEX va presentar cinc ponències amb les quals va quedar clar el valor del projecte d'investigació que es porta a terme, incidint en els resultats obtinguts els darerrs cinc anys.

Dues instantànies de les jornades. A sota, el segon per la dreta és Antoni Canals, codirector de l'Equipo Priemros Pobladores de Extremadura - Cedides ADAEGINA

Antoni Canals, codirector del EPPEX i investigador de l'IPHES va donar a conèixer els resultats de les últimes intervencions a la Cueva de Santa Ana, probablement un dels jaciments acheulians en cavitat més important d'Europa. Dolors Mejías va centrar la seva comunicació en les novetats del jaciment mesolític de la Cueva del Conejar on es van reprendre les excavacions fa dos anys. Per la seva part Antonio Rodríguez-Hidalgo es va referir a les noves dades obtingudes sobre la Cueva de Maltravieso, que a més han estat publicades en diferents revistes internacionals, com el Journal of Taphonomy o el Journal of Osteoarchaeology. Francisco J. García Vadillo i Luna Peña van facilitar informació sobre jaciments a l'aire lliure, com l’acheulià de les Vegas del Mocho, dins del cas urbà de Càceres, i el Millar, en els aiguamolls propers.

Els membres de l'equip de recerca van participar en els diferents debats que van tancar cadascuna de les sessions, aportant el seu coneixement sobre l'excepcional patrimoni paleolític de la ciutat extremenya.

Les actes de les jornades seran publicades durant el 2012 en la sèrie Memorias del Museo de Cáceres, segons va afirmar la consellera d'Educació i Cultura, Trinidad Nogales, que va participar en l'acte d'inauguració.

Aquestes jornades tenen com a objectiu difondre entre el públic en general els resultats de les excavacions i investigacions arqueològiques realitzades al terme municipal de Càceres. De la mateixa manera, la comunitat arqueològica regional (administració, grups de recerca i empresa) les utilitza per debatre i posar en comú aspectes relacionats amb la millora de l'activitat arqueològica i el seu funcionament a la capital de Càceres, declarada per la UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat.

10 Nov, 2011

Primer els homínids érem presa dels carnívors, després vam ser els seus competidors i, finalment, ens vam aliar amb ells per optimitzar millor els recursos

Són estratègies econòmiques i socials que poden ser estudiades al llarg de l'evolució

Notícia anterior

Des de fa milions d’anys, els grans carnívors socials (hienes, llops...) han tingut un comportament similar. Els homínids, no obstant, vam fer un salt en l’evolució per convertir-nos en uns predadors que competíem amb els grans carnívors per l’obtenció de preses. El final d’aquest procés va ser la cooperació entre membres d’Homo sapiens i alguns d’aquests animals (el cas dels llops, per exemple) a la qual nosaltres hem anomenat domesticació i que resulta ser més antiga del que es pensava, remuntant-se a fa més de 30.000 anys.

Tots els participants al congrés en una imatge de grup - Jordi Mestre / IPHES

Aquesta és una de les principals conclusions del Congrés Internacional ‘Hominid-carnivore interactions during the Pleistocene’, que del 25 al 28 d’octubre es va celebrar a Salou (Tarragonès), coorganitzat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), el Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR) i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). Hi van prendre part més de 200 experts procedents de més de 20 països de quatre continents (Àsia, Àfrica, Amèrica i Europa).

Totes les sessions del congrés es van celebrar a Salou - Jordi Mestre / IPHES

Jordi Rosell, professor de la URV i investigador de l’IPHES, codirector del congrés, ha explicat: “primer els homínids érem presa dels carnívors, després vam ser els seus competidors i, finalment, ens vam aliar amb ells per optimitzar millor els recursos. Va ser el comensalisme i la domesticació”. Tot i que no hi ha consens, entre la comunitat científica, sobre quina va ser la manera d’aconseguir-la, cada cop sembla més clar que les primeres poblacions d’Homo sapiens que arriben a Europa venen amb gossos domèstics, que en  realitat  són llops. “Aquesta aliança, o fenomen de cooperació, podria haver estat una de les claus de l’èxit d’aquests homínids sobre les altres espècies humanes, ja que millorava l’optimització en la cerca de recursos i la cacera”, apunta Rosell.

Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES, ha manifestat que les dinàmiques d'aprenentatge mutu -entre homínids i carnívors-, la competència i competitivitat en un mateix ecosistema, la cooperació i la domesticació “constitueixen estratègies econòmiques i socials que poden ser estudiades al llarg de l'evolució d'aquest tipus de mamífers. És en aquest sentit que la paleoecologia i la història ens ofereix les claus de l'estudi a través de la paleontologia, etologia, zooarqueologia, tafonomia, paleoeconomia i botànica”.

De peu, d'esquerra a dreta, Jordi Rosell, i Enrique Baquedano, codirectors del congrés. A sota, Eudald Carbonell, director de l'IPHES; Pere Granados, alcalde de Salou, i Josep Manel Ricard,vicerector de Política Acadèmica i Científica, el dia que es va inaugurar el congrés. Jordi Mestre / IPHES

Professionals de totes aquestes branques van aportar el seu coneixement en el marc del congrés. Gran part de les dades que es van exposar s’han obtingut amb les investigacions que s’estan fent en jaciments tan importants com Dmanisi (Geòrgia), Olduvai (Tanzània), Bolomor (València), Azokh Cave (Armènia), Teixoneres (Bages), Atapuerca (Burgos), Chauvet (França) o Cooper’s D (Sud-àfrica), en alguns dels quals hi pren part l’IPHES.

Un altre aspecte important que es va constatar en el mateix congrés té a veure amb l’àmbit més zoològic, ecològic, etològic i tafonòmic, i pretenia resoldre el comportament dels carnívors tant en el passat com a l’actualitat. “Hem observat algunes diferències entre els principals carnívors que apareixen als jaciments arqueològics (hienes, óssos, lleons i llops) i els seus homònims actuals”, apunta Jordi Rosell. “Això fa que moltes analogies fetes en els treballs arqueològics quedin invalidades i necessitin ser revisades. Les hienes tacades actuals, que són les més pròximes a les de la prehistòria europea, presenten uns patrons socials molt diferents i, per tant, els seus caus no poden ser comparats amb els de les hienes de fa més de 30.000 anys a Europa”, ha indicat.

En un apartat més arqueològic es va discutir el tipus d’interacció establerta entre homínids i carnívors per avaluar els diferents casos: carnívors com a presa dels homínids, com a carronyaires i com a caçadors, i a l’inrevés, homínids com a presa dels carnívors, com a carronyaires i com a caçadors. Una de les conclusions més interessants en aquest aspecte és el possible aprenentatge, mitjançant l’observació, que van fer els primers homínids africans a l’hora d’enfrontar-se a les seves preses. I és que les primeres tècniques de cacera, contràriament al que molts investigadors han defensat fins ara, daten de molt antic. Els Homo habilis d’Olduvai (Tanzània)  ja les feien servir amb assiduïtat, i això vol dir que eren molt anteriors. Definitivament sembla que el paper en l’ecosistema dels homínids com a carronyaires marginals està quedant relegat a un segon pla.

technorati tags: economia , crisi , human evolution , estratègia , competitivitat , competent , recursos , espècies , archaeology

24 Oct, 2011

Més de 200 experts prenen part en un congrés internacional que se celebra del 25 al 29 d’octubre, coorganitzat per l’IPHES

Tot i que es parteix de l’estudi de la Prehistòria, s’establiran paral·lelismes amb situacions actuals com la crisi econòmica

L’acte d’inauguració serà dimarts 25 d’octubre a les 9.30 h al Teatre Auditori de Salou

La lliçó d’obertura la pronunciarà Dra. Kay Holekamp, professora de la Universitat de Michigan i gran comunicadora de la BBC

Programa

Uns 200 experts procedents de més de 20 països de quatre continents (Àsia, Àfrica, Amèrica i Europa) participaran al Congrés Internacional ‘Hominid-carnivore interactions during the Pleistocene’, que del 25 al 28 d’octubre se celebrarà a Salou (Tarragonès), coorganitzat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), el Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR) i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Cartell del congrés

L’objectiu del congrés “és debatre la influència dels grans carnívors socials en l’evolució humana, tan biològica com cultural”, ha apuntat Jordi Rosell, professor de l'Àrea de Prehistòria de la URV, assignat a l'IPHES i director del congrés juntament amb Enrique Baquedano, del MAR. En aquesta línia es donaran a conèixer estudis recents sobre les relacions establertes des de la Prehistòria més llunyana fins a l’actualitat entre aquests animals i els grups humans. Tot això es farà amb una visió des d'una perspectiva multidisciplinar i hi intervindran professionals de l’etologia, la paleontologia, de l’arqueologia i de la geologia.

“Aquest congrés, tot i que es fonamenta en el coneixement de la Prehistòria, pretén oferir eines per interpretar el present i projectar el futur”, assegura Jordi Rosell. “Hi ha situacions que vivim en aquest moment, com la greu crisi econòmica, que de manera similar es van produir en el passat i als quals van haver de fer front tan els homínids com els grans carnívors. En aquest sentit, els períodes amb pocs animals per caçar, i la conseqüent competència establerta entre predadors (inclosos els humans) és fàcilment assimilable a la crisis actual. Però també hi ha altres qüestions que preocupen més a les nostres empreses, com el lideratge o l’organització dels membres de la comunitat, aspectes que els grans carnívors tenen resolt des de molt antic”, afegeix.

Els participants visitaran l'Abric Romaní, jaciment que vèiem en una imatge d'arxiu durant les excavacions d'aquest estiu - Gerard Campeny / IPHES

Un bon exemple el trobem en la domesticació del llop, un dels temes estrella del congrés, la qual sembla ser que és molt antiga (més de 30.000 anys). “Aquest fenomen pot ser entès de moltes maneres, fins i tot com la superioritat dels humans sobre les bèsties, però en realitat no és res més que una aliança entre dos ‘carnívors’ socials”, ha indicat el codirector del congrés..

Cal subratllar que moltes d’aquestes novetats es basen en les investigacions que s’estan fent en jaciments tan importants com Dmanisi (Geòrgia), Olduvai (Tanzània), Bolomor (València), Azokh Cave (Armènia), Teixoneres (Bages), Atapuerca (Burgos), Chauvet (França) o Cooper’s D (Sud-àfrica), en alguns dels quals hi pren part l’IPHES.

El congrés s'inaugurarà amb una conferència de la Dra. Kay Holekamp, professora de la Universitat de Michigan i gran comunicadora de la BBC, dimarts 25 d’octubre a les 10.15 hores.  A més de les sessions científiques que es duran a terme a Salou, s’ha previst una visita al jaciment l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), on l’IPHES dirigeix unes excavacions de projecció internacional per les importants troballes relacionades amb la vida quotidiana de les societats neandertals i la seva complexitat social.

El congrés compta amb el suport del Ministerio de Ciencia e Innovación i CatalunyaCaixa, entre d'altres, així com amb la col·laboració de l’Ajuntament de Salou, el Museo de la Evolución Humana (MEH) i la Fundación Atapuerca.

Acte oficial d’inauguració

Dimarts 25 d’octubre a les 9.30 hores, al Teatre Auditori de Salou (TAS), al carrer de l’ Advocat Gallego 2 d’aquesta localitat

Intervindran:

Els codirectors del congrés Jordi Rosell (IPHES) i Enrique Baquedano (MAR); l’alcalde de Salou, Pere Granados; el vicerector de Política Acadèmica i Científica, Josep Manel Ricart, i el director de l’IPHES, Eudald Carbonell

technorati tags: fauna , competencia , cacera , nutrició , recursos , paleoambient , Archaeology , palaeoanthropology

10 Set, 2011

David Riba i Miquel Llorente,  membres de la Unitat de Cognició de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de la Fundació Mona, participaran al IV Congreso de la nEuropea de Primatologia, que del 14 al 17 de setembre es celebra el a la localitat d’Almada (Portugal). Hi assistiran amb sis comunicacions orals i dos pòsters relacionats amb diverses branques de l’etologia i la primatologia com la cognició, comportament, evolució, conservació i benestar animal.

Es presentaran diversos estudis que s'han basat en observacions i experiments de ximpanzès residents a Riudellots de la Selva - Cedida Fundació Mona

Pel que fa a la cognició, les exposicions tractaran, per una banda, qüestions relacionades amb l’aprenentatge social observades en un treball de tipus experimental realitzat amb els ximpanzés allotjats a la Fundació Mona, a Riudellots de La Selva (Girona), i d’altra banda, aspectes corresponents a la lateralitat manual (l’ús preferent d’una mà respecte a l’altra), l’especialització hemisfèrica del cervell i la seva relació amb les conductes instrumentals i la coordinació bimanual.

David Riba, a la dreta, amb un cuidador de la Fundació Mona preparant un experiment - Cedida Fundació Mona

Respecte al comportament, es donaran a conèixer les dades preliminars d’una recerca que ha durat més  de 5 anys  sobre els  patrons de conductes individuals i socials dels ximpanzés que hi ha a les esmentades instal·lacions de la Fundació Mona.

Per últim, les comunicacions relaciones amb la conservació i el benestar animal mostraran els resultats dels processos de rehabilitació física i social que la mateixa fundació ha anat aplicant amb els primats (ximpanzés i macacos) recuperats de contextos de privació social i física.  A mes, dins d’aquest context,  es facilitarà informació sobre diversos tipus d’enriquiment físic i social i de quina forma influeixen en l’augment del benestar d’aquestes espècies i en la perduda de comportaments que no són típics de l’espècie, per exemple, accions repetitives, com a conseqüència d’haver patit un període d’estres prolongat.

Miquel Llorente, investigador de l'IPHES i de la Fundació Mona - Cedida Fundació Mona

Comunicacions Orals

Social Learning in chimpanzees: experimental evaluation through manipulatory and instrumental task “Food box”.

D.Riba, M.Llorente, M.Mosquera,J. Ferretti, A.Campí, E.Yajeya

Influence of instrumental behaviour and bimanual coordination on handedness: comparison of spontaneous and experimental tasks

M.Llorente, D. Riba  & M. Mosquera

Enrichment, tool use and influences on behavioural pattern: chimpanzees (Pan troglodytes) vs Macaques (Macaca sylvanus)

A. Campi , M. Llorente, D.Riba, J. Ferreti,  E. Yajeya

Is it possible to re-socialize abused primates? A 5-year longitudinal study on the social behavior of chimpanzees from the Mona Foundation

M.Llorente., D.Riba , A.Campí, J.Ferreti, A.Armelles, M.Ribas, C.Rostan & O.Feliu.

Prelimnary study: positive interaction between keepers & chimpanzees (Pan troglodytes) and its impact on primates welfare

E. Yajeya , M. Llorente, M. Colell , D. Riba, J. Ferretti1,3 , A. Campi

 

Evaluation of the introduction of a chimpanzee in a social group on Mona Foundation a case study. 

J. Ferretti, M. Llorente, D.Riba, A.Campi, E.Yajeya.

Use of inanimate novel enrichment with familiar/non-familiar & conspecifics/humans stimulation among a group of captive chimpanzees

Charles A. Duke, M. Llorente,

technorati tags: primats , experimental , ximpanzès , manipulació , human evolution , tecnologia , cognició

6 Set, 2011

Ho explicaran Marina Mosquera i Marina Lozano, respectivament, el 22 de setembre, a Madrid, en el marc d’un curs d’estiu que es fa a l’Instituto de Salud Carlos III

Marina Mosquera, professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i col·laboradora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i Marina Lozano, investigadora d’aquest centre de recerca, participaran al curs Creatividad y Neurociencia Cognitiva, que es desenvolupa del 19 al 22 de setembre a    l Instituto de Salud Carlos III, organitzat per aquesta entitat juntament amb l’Instituto Tomás Pascual para la Nutrición y la Salud i la Sección de Neurociencia Cognitiva del Centro Mixto UCM-ISCIII de Evolución y Comportamiento Humanos. Ambdues intervindran l’últim dia, a la sessió del matí.

Marina Lozano, en una imatge d'arxiu, a les excavacions d'Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

La xerrada de Marina Lozano, a les 10.30 h, porta per títol Lateralitat manual de l’Homo heidelbergensis, i la de Marina Mosquera, que parlarà a les 12, “Del cerebro a los primeros enterramientos: La evolución de la cognición humana”.

Resums

Lateralitat manual d'Homo heidelbergensis: La Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca, Burgos), per Marina Lozano Ruiz

La lateralitat manual, o ús preferent d’una mà, està molt ben establerta en la nostra espècie. No obstant això, encara no s'ha pogut determinar amb seguretat quina espècie va ser la primera en mantenir aquest comportament. En tot cas, cert tipus de desgast dental pot oferir-nos una evidència directa de quina de les mans va ser emprada de manera preferent pels homínids, concretament les estries que apareixen en la superfície de part de la dentició d'individus pertanyents a diverses espècies (Homo heidelbergensis, Homo neanderthalensis, Homo sapiens ...). Aquestes estries són resultat de l'ús de la dentició com a tercera mà per a processar i manipular una gran diversitat de materials. La població d'Homo heidelbergensis de la Sima de los Huesos (Sierra d'Atapuerca, Burgos) presenta aquest tipus de desgast, a partir del qual hem pogut inferir un ús preferent de la mà dreta, fa ja, 500.000 anys.

La investigadora Marina Mosquera - Jordi Mestre / IPHES

“Del cervell als primers enterraments. L’evolució de la cognició humana”, per Marina Mosquera

L’ésser humà posseeix un potencial cognitiu extraordinari. Però com i quan sorgeix aquesta capacitat durant l'evolució humana? La posseïen altres homínids fòssils? És difícil respondre perquè la cognició inclou tot el que no és ni instintiu ni automàtic. No obstant això, resulta relativament fàcil reconèixer els comportaments i les activitats que incloem en la nostra complexitat cognitiva: racionalitat, llenguatge, música, filosofia, tecnologia, matemàtica, solidaritat, empatia ... Aquest repertori d'activitats i comportaments es pot reduir a unes poques unitats subjacents a tot això: capacitat tecnològica, consciència, capacitat simbòlica i socialització de coneixements. És la combinació d'aquests quatre potencials el que dóna a l'ésser humà el seu caràcter únic en la forma i grau de la seva complexitat. Només a través del seu estudi podem centrar i enfocar el tema que tractem de cara a rastrejar les seves arrels en el passat, per conèixer quan i amb qui comença a aparèixer la complexitat cognitiva en l'evolució humana.

technorati tags: tecnologia , lateralitat , human evolution , complexitat , cervell , comportament , pensament simbòlic

5 Ago, 2011

Membres de l’IPHES assistiran al congrés European Society for the study of Human Evolution que es fa al setembre a Alemanya

També parlaran de la Bòbila Ordis, que forma part del mateix projecte de recerca que Vallparadís

Presentar davant de la comunitat científica internacional l’estat actual de la recerca que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa al jaciment de Vallparadís, a Terrassa, és l’objectiu principal de l’assistència al congrés European Society for the study of Human Evolution que del 23 al 25 de setembre es farà a Leipzig, a Alemanya.

Excavacions a Vallparadís en una imatge d'arxiu - IPHES

Tot just fa unes setmanes, es van fer públiques unes noves datacions de Vallparadís, que li donen una antiguitat que el situen sobre els 900.000 anys abans del present. Aquestes dades corroboren que es tracta d'un enclavament essencial per a l'estudi de les primeres poblacions que van habitar Europa juntament amb jaciments com Dmanisi (Geòrgia), Orce (Granada), la Boella (Tarragona) i Atapuerca, (Burgos).

Treballs de desemboscament d'una dolina fossilífera a la Bòbila Ordis aquest juliol - IPHES

En el mateix congrés, l’IPHES complementarà la seva comunicació sobre Vallparadís amb una explicació dels treballs que el mateix institut ha realitzat al juliol el jaciment conegut com la Bòbila Ordis, al municipi de Porqueres (Girona), descobert als anys seixanta del segle passat. Ara, en el marc d’un projecte de recerca més ampli de l’IPHES sobre la Catalunya de fa un milió d’anys, que inclou el jaciment de Vallparadís, un equip codirigit per Joan Garcia, Kenneth Martínez i Jordi Agustí, membres d’aquest institut, han dut a terme una primera excavació sistemàtica, del 4 juliol al 3 d’agost, per tal d’obrir noves línies d’investigació a l’entorn d’aquest jaciment, que permetran enriquir  el coneixement paleoecològic continental del Plistocè inferior, en un context essencial per a la investigació de les primeres migracions humanes d’Europa.

technorati tags: primeres poblacions , migracions humanes

30 Jun, 2011

Aquesta informació ens pot aportar pistes per entendre el present i prospectar futurs escenaris mundials

Ho faran públic els membres de l’IPHES que han organitzat pel 6 de juliol una taula rodona en el marc de la XIII Reunión Nacional de Cuaternario

Podcast relacionat amb l'estudi del paisatge

Membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) participaran en una taula rodona sobre la relació entre canvis climàtics i transformacions tecnoculturals que el 6 de juliol, a les 16.45 h, se celebrarà a Andorra la Vella, en el marc de la XIII Reunión Nacional de Cuaternario, que es realiza del 4 al 7 de juliol a la seu de la Fundació Marcel Chevalier.

La sessió la moderarà Francesc Burjachs, investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), membre de l’IPHES i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), juntament amb Julià Maroto, professor de la Universitat de Girona (UdG), i comptarà amb una introducció de Michel Martluff, professor de la Université de Perpinyà (Medi-Terra, França).

Concretament, la taula rodona porta per títol Canvis climàtics vs. Canvis tecnoculturals: Les transicions Paleolític Superior Final – Mesolític – Neolític Antic en el NE de Ibèria. Hi assistiran estudiosos del Quaternari de diferents indrets de la Península ibèrica i de l’estranger. “Les aportacions que es faran ens poden aportar pistes per entendre el present i prospectar futurs escenaris mundials”, apunta Francesc Burjachs.

Algunes d’aquestes dades es basen en la recerca duta a terme en jaciments on excava l’IPHES, com La Cativera (El Catllar, Tarragonès), Molí del Salt (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà), Cova del Toll (Moià, Moianès) o El Cavet (Cambrils, Tarragonès), entre molts d’altres.

“Tots els treballs que presentem aporten noves dades i fan una posta a punt de la recerca prehistòrica, al voltant de quines variables varen intervenir en les transformacions tecnoculturals que esdevenen al final de la darrera glaciació”, comenta Francesc Burjachs.  “De fet, aquesta és una època polèmica i la seva discussió en taula rodona pot propiciar nova llum al coneixement actual de les societats epipaleolítiques o de  caçadors i recol·lectors postglacials”, puntualitza el mateix investigador.

L'investigador Francesc Burjachs - Jordi Mestre / IPHES

Resums i/o comunicacions de membres o personal col·laborador de l’IPHES

Canvis de paisatge i gestió del combustible durant la transició Plistocè - Holocè en el NE de la Península Ibérica des de la perspectiva antracològica.

Allué, E. & Euba, I.

L’antracologia, estudi dels carbons, és una disciplina que permet realitzar inferències sobre l’evolució del paisatge vegetal i sobre l’explotació dels recursos forestals, especialment el combustible. El període estudiat en aquest treball va des de 15.000 anys abans del present a 5.000 anys abans d’ara. Els canvis culturals que es succeeixen durant aquest temps afecten també a les estratègies d'aprovisionament de combustible. No obstant això les transformacions econòmiques són de vegades difícilment apreciables.

El conjunt de dades existents reflecteixen un paisatge que evoluciona sota condicionants climàtics amb una tendència a la millora. Si tenim en compte dades procedents d'altres disciplines, podem confirmar que es tracta d'un paisatge divers, en mosaic, que proporciona els recursos forestals que impliquen canvis també en les estratègies d’aprovisionament.

Canvis climàtics vs canvis tecnoculturals a la transició Plistocè - Holocè del NE ibèric

Burjachs, F.; Allué, E.; Ballesteros, A.; Expósito, I.; Fontanals, M.; Gassiot, E.; Pèlachs, A.; Pérez-Obiol, R.; Rodríguez, A.; Soriano, J.M. & Yll, R.

A través d’aquesta comunicació pretenem acostar-nos a la relació que hi va haver entre els canvis climàtics i les distintes tecnologies de les eines de pedra de finals del Plistocè. En conclusió s’observa una correlació entre episodis climàtics i tecnologies, en concret, interpretem que els canvis tecnològics no deuen ser res més que adaptacions al clima altament variable d’aquesta època.

Cova del Sardo (Boí): L’entorn natural de les primeres ocupacions neolítiques als Pirineus

Ballesteros, A.; Burjachs, F. & Gassiot, E

S’ha realitzat un estudi palinològic a partir de les mostres arqueològiques obtingudes a la Cova del Sardo, una petita balma situada a 1820 m d’altitud sobre la part baixa d’una de les vessants de la vall del riu Sant Nicolau, a Boí.  

L’estudi ha demostrat que durant el Neolític la vegetació al voltant de la cova estava formada principalment pels boscos de pins, acompanyats per avets i bedolls, que ocuparien gran part d’aquest territori.

Excavacions al jaciment El Cavet (Cambrils) en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre / IPHES

El final del Pleistocè i l’inici de l’Holocè a Catalunya. Dades aportades pels jaciments inclosos al projecte TRANSCULMED-II. 

Fontanals, M.; Vergès, J.M. & Morales, J.I.

Les dades publicades en els últims anys han permès elaborar noves interpretacions dels diferents episodis tecnoculturals que es succeirien en els moments finals del Plistocè i inicials del Holocè al nord-est de la Península Ibèrica. A això hi han contribuït els treballs realitzats en una sèrie de jaciments situats al centre i sud de Catalunya: La Cativera, Molí del Salt, Picamoixons i El Cavet, al nord de la província de Tarragona, i l'Abric Agut al sud de la de Barcelona , tots ells inclosos en el projecte TRANSCULMED-II, que estudia la relació entre les fluctuacions climàtiques i els tecnocomplexes de les eines de pedra, durant la transició de la darrera glaciació a l’actual interglacial en que vivim..

Noves dades del complex glacio-lacustre de l’Estany de Burg de Farrera (Pallars Sobirà, Lleida). Aportacions de la LOI i el pol·len a l’estudi del clima i de la vegetació Tardiglacial.

Pèlachs, A.; Julià, R.; Pérez-Obiol, R.; Burjachs, F.; Expósito, I.; Yll, R. & Soriano, J.M.

Mitjançant la comparació de la LOI (pèrdua per ignició, en aquest cas de la matèria orgànica del sediment) i el pol·len s'obtenen noves dades sobre la dinàmica de la vegetació i el clima durant la transició entre el Tardiglacial i l'Holocè a la vessant sud dels Pirineus. Els resultats indiquen que el LOI és més sensible als canvis de temperatura de les precipitacions per a aquest període en particular, tal com s'observa en la dinàmica de la vegetació.

El aprovechamiento de recursos vegetales entre el Paleolítico superior final y el Neolítico antiguo ibérico mediterráneo. Aproximación paleocarpológica.

Rodríguez, A

L'objectiu d'aquest treball és resumir les dades de les anàlisis de restes de llavors i fruits fòssils fetes al nord-est i àrees d’influència mediterrània de la Península ibèrica, en els jaciments dipòsits datats entre el final del Paleolític Superior i els inicis del Neolític: Molí del Salt, Balma Guilanyà, Cingle Vermell, Balma del Gai, Sota Palou, Font del Ros, Bauma del Serrat del Pont, Roc del Migdia, Balma Margineda, El Cavet, Cova de Can Sadurní i la Cueva del Mirador.

El conjunt arqueobotànic està format principalment per plantes comestibles, com ara fruits de Corylus avellana (avellanes), Prunus spinosa (aranyons) i Quercus sp. (glans), que són els més freqüentment documentats en aquests llocs.

technorati tags: pol.len , paisatge , restitució ambiental , carbons , vegetació , human evolution , palaeoanthropology , research projects

23 Jun, 2011

Tres membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) presentaran nous estudis sobre el sílex que utilitzaven els homínids en la prehistòria, com el cas d'Atapuerca. Serà en el marc del workshop "Sílex: traçadors litològics de llarga distància durant la Prehistòria de la Península Ibèrica", que organitzat pel Dr Antoni Tarriño, responsable del Grup de Matèries Primeres i Materials Antròpics i Arqueològics del CENIEH (Centre Nacional de Investigació sobre l'Evolució Humana), que es desenvoluparà en aquesta institució durant els dies 27 i 28 de juny, reunint a especialistes procedents de 15 universitats i centres de recerca d'Espanya i Portugal.

Un exemple de sílex trobat a l'entorn d'Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

Per part de l'IPHES, el dilluns 27 de juny, a les 10 h, Arturo de Lombera i Manuel Vaquero, juntament amb Carlos Rodríguez de la Universitat de Santiago, parlaran sobre "El sílex com a recurs mineral en la prehistòria", mentre que el 28 , a les 12.30 h, M. Dolors García-Anton es referirà a "La caracterització i descripció dels sílex arqueològics i els seus problemes: El cas dels sílex de l'entorn de la Sierra d'Atapuerca.

RESUMS

El sílex al NW de la Península Ibèrica. Un estat de la qüestió, per Arturo de Lombera Hermida; Carlos Rodríguez Rellán; Manuel Vaquero Rodríguez

A dalt, Arturo de Lombera, i a sota, Manolo Vaquero - Jordi Mestre / IPHES

Els treballs desenvolupats en els darrers anys permeten entreveure certes dinàmiques sobre l'evolució del paper que juga el sílex durant la Prehistòria a Galícia. Si bé per al Paleolític inferior i mig el seu rol és testimonial, a partir del Paleolític superior la seva demanda es generalitza portant al descobriment i explotació de nous afloraments i a una major presència de sílex en els conjunts, lligat principalment a cadenes operatives específiques. Les últimes aproximacions sobre la Prehistòria recent han demostrat l'existència de materials de possible origen al·lòcton, especialment les grans làmines associades als aixovars megalítics, amb explotacions de sílex local lligat a contextos domèstics.

La caracterització i descripció dels sílex arqueològics i els seus problemes: El cas dels sílex de l'entorn de la Serra d'Atapuerca, per Dolores García-Anton

 

En primer terme, Dolores García-Anton, a Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

S'exposen els problemes d'homogeneïtzació existents en la caracterització dels sílex arqueològics i geològics. Per això recalca la importància d'utilitzar una sèrie bàsica de criteris unificats pels diferents investigadors, mostrant els resultats que aquestes dades aporten a la caracterització descriptiva d'una sèrie de sílex geològics i arqueològics d'Atapuerca.

D'altra banda, s’evidencia que les modificacions tafonòmics dels sílex, algunes vegades impedeixen una correcta adscripció als tipus geològics, sobretot en casos de greus alteracions dels sílex arqueològics.

technorati tags: tecnologia , human evolution , Prehistory , eines , matèries primeres , recerca

12 Jun, 2011

Veure programa

Tot i que el congrés parteix de l’estudi de la Prehistòria, s’establiran paral·lelismes en situacions actuals com la crisi econòmica o el lideratge en les organitzacions

La domesticació del llop i les relacions simbòliques entre els ossos de les cavernes i els primers humans, entre els temes a tractar

Cartell del congrés - IPHES

Personal investigador de més de 20 països procedents de quatre continents (Àsia, Àfrica, Amèrica i Europa) participaran al Congrés Internacional ‘Hominid-carnivore interactions during the Pleistocene’, que del 25 al 28 d’octubre se celebrarà a Salou (Tarragonès), organitzat per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), la Universitat Rovira i VIrgili de Tarragona i el Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid (MAR).

Estats Units, Anglaterra, Alemanya, França, Itàlia, La India, Japó, Mèxic, Sud-àfrica, , Algèria, Xile i Argentina són alguns dels països representats i que ja han fet arribar les seves aportacions científiques al comitè organitzador del congrés, concretament, es presentaran una cinquantena de comunicacions orals i el mateix nombre de pòsters.

L’objectiu del congrés “és debatre la influència dels grans carnívors socials en l’evolució humana, tan biològica com cultural (veure notícia anterior)”, ha apuntat Jordi Rosell, professor de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), assignat a l'IPHES i director del congrés juntament amb Enrique Baquedano (MAR). En aquesta línia es donaran a conèixer estudis recents sobre les relacions establertes des de la Prehistòria més llunyana fins a l’actualitat entre aquests animals i els grups humans.

“Aquest congrés, tot i que es fonamenta en el coneixement de la Prehistòria, pretén oferir eines per interpretar el present i projectar el futur”, assegura Jordi Rosell. “Hi ha situacions que vivim en aquest moment, com la greu crisi econòmica, que de manera similar es van produir en el passat i als quals van haver de fer front tan els homínids com els grans carnívors. En aquest sentit, els períodes amb pocs animals per caçar, i la conseqüent competència establerta entre predadors (inclosos els humans) és fàcilment assimilable a la crisis actual. Però també hi ha altres qüestions que preocupen més a les nostres empreses, com el lideratge o l’organització dels membres de la comunitat, aspectes que els grans carnívors tenen resolt des de molt antic”, afegeix.

Fòssil d'una hiena trobada a Gran Dolina, a Atapuerca

Un bon exemple el trobem en la domesticació del llop, un dels temes estrella del congrés, la qual sembla ser que és molt antiga (més de 30.000 anys). “Aquest fenomen pot ser entès de moltes maneres, fins i tot com la superioritat dels humans sobre les bèsties, però en realitat no és res més que una aliança entre dos ‘carnívors’ socials”, ha indicat el codirector del congrés..

Cal subratllar que moltes d’aquestes novetats es basen en les investigacions que s’estan fent en jaciments tan importants com Dmanisi (Geòrgia), Olduvai (Tanzània), Bolomor (València), Azokh Cave (Armènia), Teixoneres (Bages), Atapuerca (Burgos), Chauvet (França) o Cooper’s D (Sud-àfrica), en alguns dels quals hi pren part l’IPHES.

El congrés s'inaugurarà amb una conferència de la Dra. Kay Holekamp, professora de la Universitat de Michigan i gran comunicadora de la BBC.  A més de les sessions científiques que es duran a terme a Salou, s’ha previst una visita al jaciment l’Abric Romaní (Capellades, Anoia), on l’IPHES dirigeix unes excavacions de projecció internacional per les importants troballes relacionades amb la vida quotidiana de les societats neandertals i la seva complexitat social.

El congrés compta amb el suport del Ministerio de Ciencia e Innovación i CatalunyaCaixa, entre d'altres, així com amb la col·laboració de l’Ajuntament de Salou, el Museo de la Evolución Humana (MEH) i la Fundación Atapuerca.

technorati tags: domesticació , comunciacions , fauna , homínids , crisi econòmica , Prehistòria , lideratge , organitzacions

10 Mai, 2011

Perfil biogràfic – Darrer llibre: La migración humana

La evolución humana a la luz del ADN és el títol de la sessió Encuentros en el Pleistoceno que se celebrarà dijous 12 de maig, a les 19.30 h, al Museo Arqueológico Regional de Madrid, a Alcalá de Henares i en la qual hi prendrà part Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i responsable de l’àrea de recerca d’aquest centre. Darrerament aquest investigador ha estat notícia pel seu llibre La migración humana.

L'investigador Jordi Agustí - Jordi Mestre / IPHES

En la mateixa sessió hi participaran els científics Juan Luis Arsuaga, Clive Finlayson, Carles Lalueza i Antonio Rosas. El moderador serà Enrique Baquedano, arqueòleg i director de l’esmentat museu.

technorati tags: ADN , human evolution , Plistocè , xerrades , evolució humana

6 Abr, 2011

L'IPHES també aportarà dades sobre un jaciment neolític de Barcelona

Se celebra del 7 al 9 d'abril

L'ocupació de la Cueva del Mirador d'Atapuerca (Burgos) fa uns 6.000 anys abans del present i l'estudi de la població documentada al jaciment neolític del carrer reina Amàlia de Barcelona són les dues aportacions de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al V Congrés de Neolític Peninsular que se celebra a la Facultat de Lletres de Lisboa del 7 al 9 d'abril, organitzat pel Centro de Arqueologia da Universidade d'aquesta ciutat.

Resums

Evolució de la gestió de la cabanya ovina durant el neolític a la Cueva del Mirador (Serra d'Atapuerca, Burgos) i les seves implicacions en les característiques de l'ocupació de la cavitat

Patricia Martín (IPHES), Josep Maria Vergès (IPHES) i Jordi Nadal

La seqüència neolítica de la Cueva del Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos) ha proporcionat un important volum de restes faunístiques, entre les quals destaquen pel seu nombre, els atribuïts a la categoria taxonòmica dels ovicaprins ((Ovis aries i Capra hircus). En aquest treball es planteja una anàlisi en profunditat d'aquestes restes posant  especial atenció en l'estudi de l'edat de mort dels individus identificats en nou nivells de la seqüència neolítica de la cavitat (MIR24-MIR16), amb una antiguitat de 6.000 anys abans del present.

 

Excavacions a la Cueva del Mirador, a Atapuerca,en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre / IPHES

L'objectiu és observar possibles patrons de gestió del ramat i la seva relació amb la temporalitat de l'ocupació de la cavitat. Les característiques del jaciment, una cova situada a 1.033 m sobre el nivell del mar, plantegen la possibilitat que aquesta fos emprada pels grups humans com un refugi estacional, relacionat directament amb els desplaçaments del ramat buscant les millors pastures . Els patrons d'edat de mort dels ovicaprins dels nivells poden ser un bon instrument per conèixer els mesos en què la cavitat va ser ocupada i així establir la temporalitat de la seva ocupació.

Anàlisi antropològica i paleopatològica dels individus localitzats en el jaciment neolític del carrer reina Amàlia (Barcelona, ​​Espanya): Noves dades per a l'estudi de les poblacions neolítiques del nord-est peninsular.

Laura Muñoz Encinar (IPHES), Javier González Muñoz (Arqueociència SCSL), Karim Harzbecher Spezzia (Arqueociència SCSL)

Es presenten els resultats obtinguts de l'anàlisi paleoantropològica i paleopatològica de tres individus trobats al jaciment neolític del carrer reina Amàlia situat al centre de Barcelona (Catalunya, Espanya). Les datacions absolutes obtingudes donen unes dates compreses entre fa uns 5.500 anys i uns 5.700 anys abans del present. Les estructures documentades i les restes arqueològiques analitzades indiquen un model d'assentament típic de comunitats de economia agrària i ramadera pròxim a la línia de costa.

Treballs arqueològic al carrer reina Amàlia, a Barcelona - Cedida

A partir de l'estudi antropològic s’han identificat dos individus infantils i un adult. Els grups d'edat representats indiquen una elevada mortalitat infantil i una curta esperança de vida en l'edat adulta. A partir de les taxes de creixement, s'observa una variació significativa en el procés de maduració biològica, fet que pot estar motivat per factors patològics o per agents externs com el clima o l'alimentació.

S'ha documentat un mal estat de salut amb major gravetat i incidència patològica en l'edat adulta. Les malalties dentals observades, com la càries, al costat del desgast dental, mostren una dieta molt abrasiva des d'edats molt primerenques basada en el consum de carbohidrats. Aquest fet es deriva d'un tipus d'economia bàsicament agrícola, combinada amb el consum de proteïnes obtingudes segurament dels animals domèstics.

technorati tags: jaciments , ramaderia , coves , neolític , pastures

25 Oct, 2010

El paisatge d’aquest indret a la Prehistòria, el Molí del Salt, la Cova dels Xaragalls i el procés de neolitització centren les intervencions

Membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana  i Evolució  Social) participaran a les III Jornades sobre el bosc de Poblet i les muntanyes de Prades, que coorganitzadest pel Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà, el Centre d’estudis de la Conca de Barberà, el Monestir de Poblet, el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet i la Generalitat de Catalunya se celebren al Palau Nou de l’Abat, al monestir de Poblet, al municipi de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) del 5 al 7 de novembre. Concretament, les comunicacions de l’IPHES es presenten el primer dia.

Divendres 5 de novembre

10.55 h Evolució del bosc de Poblet durant la Prehistòria, a càrrec d’Anna Ballesteros i Francesc Burjachs

Presentem un estudi que pretén ser una aproximació a l’estat del bosc de Poblet  durant la Prehistòria.  A partir de les dades arqueopalinològiques obtingudes a la Cova de la Font Major (Espluga de Francolí), amb les quals hem pogut reconstruir el paisatge vegetal d’aquesta àrea durant el període Neolític. D’aquesta manera, mitjançant la palinologia (estudi de les restes de pol·len) i dels Sistemes d’Informació Geogràfica, hem obtingut un dibuix de la ubicació potencial de les espècies que van formar aquest bosc durant la Prehistòria.

Paral·lelament s'ha realitzat un estudi biogeogràfic per tal de determinar quines condicions (temperatures, sols, humitat) necessiten les espècies aparegudes a l’anàlisi pol·línic per tal de trobar al voltant de les Coves les zones potencials de creixement d'aquestes. Aquesta intervenció ens permet a més a més veure com era el bosc climàcic i avaluar l'estat actual d'aquest, a partir de la quantificació de les pèrdues d’hectàrees de bosc que s'hi han produït com a conseqüència de l'acció humana. El resultat final s'ha plasmat en un mapa que ens mostra el potencial d'aquesta zona per acollir diversos tipus de rouredes, alzinars i pinedes.

11.50 h Humans i medi natural en l’entorn de les muntanyes de Prades fa més de 10.000 anys: el jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet), per Manolo Vaquero

Excavacions al Molí del Salt, dirigides per Manolo Vaquero (el primer per l'esquerra) - Jordi Mestre / IPHES

L’objectiu d’aquest treball és fer un balanç de deu anys de recerca arqueològica al jaciment del Molí del Salt, posant especial èmfasi en les dades que ens informen de les característiques del medi natural i de la seva explotació per part de les comunitats de caçadors recol·lectors de finals del Paleolític. El Molí del Salt es troba en un indret privilegiat que permet l’accés a diferents ecosistemes. Aquesta diversitat es reflecteix en els diferents àmbits del registre arqueològic, com la indústria lítica o la fauna, i ens informa a més a més dels canvis adaptatius que van experimentar aquestes comunitats al llarg del temps.

12.10 h El pleistocè de la cova dels Xaragalls, per Josep Vallverdú

En aquest treball s’exposen els resultats desenvolupats a partir de les campanyes d'intervenció dels anys 2008 i 2009 a la cova dels Xaragalls (Vimbodí i Poblet) amb l’objectiu de documentar un aflorament que es va observar durant una improvisada visita al interior de la cova. La constitució petrològica del rebre sedimentari és similar a una classe de dipòsits pleistocens d'entrada de coves típics de l'entorn de la mediterrània. Es tracta de talussos estratificats (enderrocs) formats per la fragmentació de roques en escarpaments o en parets de coves, quan aquestes s'obren a l'exterior, especialment abundants en els períodes glacials del Pleistocè. El dipòsits contenen fòssils de macrovertebrats, microvertebrats i carbons.

Accés a la Cova dels Xaragalls - Jordi Mestre / IPHES

Aquestes troballes van  fonamentar la necessitat de documentar aquest aflorament dins el marc del programa de recerca anomenat "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i Rieres del Camp de Tarragona". Aquest programa de recerca està promocionat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i concedit al Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (PHES) a Tarragona.

L'excavació arqueològica es va a dur a terme per investigadors del IPHES i alumnat del Màster Erasmus Mundus en Prehistòria i Quaternari que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona.

12.30 h Indicadors rupestres del procés de neolitització a les muntanyes de Prades, amb Ramon Viñas i Albert Rubio

La transformació de les societats epipaleolítiques -amb una economia de caça i recol·lecció per una altra d’agrícola i ramadera- va suposar dins del VI mil·lenni aC., la fi de les cultures plenament caçadores i l’inici del procés de neolitització amb canvis transcendents, econòmics, socials i culturals.

A les Muntanyes de Prades -on es conserva un important patrimoni d’art rupestre- aquest fet històric es reflecteix clarament per la presència de dues tradicions pictòriques: per una part, l’anomena’t conjunt d’art llevantí -definit per figures, més o menys detallades, que evidencien les tradicions del món paleolític- i per l’altra, un copiós art esquemàtic -caracteritzat per figures simplificades i elements abstractes- que assenyalen l’entrada dels canvis ideològics i simbòlics del neolític.

technorati tags: ciència , neolític , espècies , prehistòria , SIG , bosc , comunicacions , monestirs , canvi climàtic , coves , evolució humana , adaptació , biogeografia , arqueologia , petrologia , plistocè